Hostalets d’en Bas – Camí Ral de Vic a Olot- Les Marrades – Mina dels Bandolers – El Grau – L’Hostalot – Torrent de Pujalriu – Tosa de Pujalriu - Falgars – Sant Miquel de Falgars – Hostalets. 04-01-2014.
Després de sortir de Cassà amb un cel ben seré arribem a Hostalets amb un dia núvol i amb la visió de un arc de Sant Marti. Petites clarianes en la boira i petites ullades de sol, com la que toca a Sant Miquel de Falgars, donen una paisatge molt bonic.
Acompanyat pel meu soci, en Llamp, anem pel carrer Teixeda i ja comença a caure petites guspires , però penso que es poca cosa, mes previsió de fred que de pluja. ¡¡Errat!!. A mesura que avancem per la carretera de la Parcel·laria la pluja augmenta fins que he de parar per posar-me la jaqueta impermeable i tapar la motxilla amb la funda. El fet es que comença a ploure i cada vegada mes fort. Això fa que al arribar al trencant per anar cap a la Cirera, que era la idea, i desprès de dubtar-ho tres vegades, decideixo pujar pel Camí Ral de Vic a Olot que es net i sense complicacions. El que volia fer era molt emboscat i com no ho conec ho deixo per un dia de millor temps.
L’origen del camí ral de Vic a Olot sembla que cal cercar-lo en una antiga via romana, la via Francisca o camí de França, que entrava pel coll d’Ares i creuava el Collsacabra pel grau de Falgars. Cap a l’edat mitjana aquesta via va esdevenir el camí ral de Vic a Olot i ha estat la ruta de comunicació principal entre les comarques d’Osona i la Garrotxa, i en part també entre Barcelona i França. Per aquest camí va transcórrer la vida social i econòmica d’ambdues comarques, van passar el comerç i el progrés, els traginers i els bandolers, van entrar i sortir els vencedors i els vençuts d’un bon grapat de guerres.
Seguint per la carretera i desprès de una corba, trobem a la dreta el senyal que indica el començament del camí. Deixo la carretera i m’endinso en un prat que em porta fins el Moli Vell. Sobre aquest molí he trobat un escrit en la revista Cingles del que us apunto la link perquè hi podeu acudir. Cliqueu a sobre.
Aquí travessem la riera per un petit pont i seguim per la pista que voreja el Camp de la Pedrosa fins que desprès de passar una petita casa rural anomenada “l’esquirol” trobem un camí a la nostra dreta i que ens indica que es el Camí Ral.
A partir d'aquí ja comença un imparable ascens que primer de una forma mes suau fins arribar al Collet de la Cirera i a partir d'aquest ja de forma mes pronunciada ens portarà a salvar el desnivell de uns 400 m. fins arribar a l'Hostal del Grau, el sender primer transcorre entre mig de roures i alzines i mes amunt entra en una atapeïda i ombrívola fageda. Al cap d’una estoneta arribem a un petit recés on el camí s’eixampla i on el nom es prou clar de quina era la seva funció: “el pixador dels matxos”. Obvio els comentaris i seguim. “Continua plovent”.
Quan afluixa una mica la pluja, en Llamp ja va ven xop i jo els pantalons, ens aturem per fer un mosec. Preparo l’entrepà de truita, que ens partirem, quatre nous i un bon trago d’aigua. Acabada la feina carrego la motxilla i continuem el camí. La pluja va minvant fins que para del tot. Ara solament ens mullem de la que cau dels arbres.
Arribem a la Font de les Marrades . Un molt bonic indret, molt arreglat i senyalitzat. Amb un abeurador , la font, unes escultures tallades en fusta, el terra en pedra. A l’estiu ha de ser un lloc fàcil d’anar i molt fresc. Avui no ens falta l’aigua i desprès de un bany d’en llamp i les fotos seguim la marxa.
Reiniciem la caminada, ara ja estem en el tram del camí conegut per Les Marrades, dit així per la successió de llaçades que fa el camí per salvar el desnivell. Impressiona veure el treball d'enginyeria que va ser necessari per fer transitable el sender. Aquest tram de via o camí estava fet a consciència i amb un alt grau de perfecció tècnica, els
seus constructors es veren obligats a fer obres d'enginyeria per tal de vèncer les dificultats que imposava el terreny i la seva topografia (moltes pendents i zones abruptes). Al llarg de tot aquest tram es conserven encara nombroses restes dels murs de contenció que sostenien la calçada bastits amb pedres col·locades en sec. El paviment calçava les fortes rampes i les atrevides corbes amb lloses i esqueis de pedra calcària, clavades en forma de "plec de llibre" i reforçades per filades tranversals (que actuaven a la vegada de trenca- aigües). S'han conservat també les restes de desguassos o punts de pas d'aigües sota el camí, en forma de voltes de pedra. Sota el camí i a l’esquerra un pedró amb una inscripció que diu: Laudetus Nomen Domini, la creu de Sant Jordi i l’any 1731.
Quan pràcticament som a tocar de l'Hostal del Grau un rètol ens indica que apartada del camí podem trobar “la mina dels bandolers”. Agafem un corriol que surt per l'esquerra i que ens porta fins la mina, la visió es espectacular. Un amagatall quasi perfecte, invisible; i les parets que formen un tall natural i que segons la llegenda servia per amagar els bandolers que feien de les seves als usuaris del camí ral. Magnífica situació. Aquesta mina és en realitat un gran call natural d’uns 60 metres de llarg i 1’5 d’ampla i altura de 2 a 4 m. Encara que està destapada, s’hi havia fet una teulada natural de terra, per fer-ne un bon amagatall.
Per entrar-hi hem de pujar un petit tram molt dret i en Llamp s’acongoja. Amb la ajuda de la corda i un mosquetó i tornem a anar a l’entrada, pujo davant i un cop dalt l’estiro i amb dos pasos ja esta amb mi. Entrem a la mina i fem tot el recorregut i al arribar a l’altre costat surto i sense cap impediment i a peu pla soc a un corriol que em tornaria a portar per on hem vingut. Tanta tabola per res. Tornem al lloc d’entrada i ara per baixar ja no hem de fer cap pirueta. Aquí he notat que la jaqueta per la part baixa de darrera es ben molla i ja notava jo feia una mica que sense ploure em queien gotes als pantalons. Abans de carregar la motxilla, al endressar la corda, la reviso i comprovo que el sota esta empapat i ja fa rato que no plou.¡¡Ja està!! la cantimplora mal tapada. La busco i efectivament això es. Sort que no fa calor.
Diu la llegenda, que les moltes batudes fetes per atrapar als bandits no donaven mai bon resultat, perquè una pastora del mas del Coll, amistançada amb un dels bandolers, els informava i així aconseguien escapolir-se, però a la fi, un dia varen sospitar d’ella i la van fer cantar, la qual cosa va permetre capturar-los. Es diu que alguns foren penjats, sense cap mena de judici, d'una gran biga del menjador de l'Hostal del Grau, anomenada des de llavors "la biga dels Penjats".
Vist el lloc tornem al camí i fem els pocs metres que manquen per arribar a l'Hostal del Grau, sembla que el lloc ara es de propietat particular i han desviat la traça del camí per evitar el seu pas a tocar de la casa. Actualment restaurat i dedicat a segona residència. Antic hostal del camí ral. Punt obligat de parada dels traginers abans d’emprendre l’ultima etapa cap Olot. És un gran edifici, quadrat i molt bonic amb vestíbul i arcs porxats a la planta baixa i pis. Seguim el camí i passem pel pont de l’Hostalot. Es un pont romànic de un sol ull i que es va construir per facilitar el pas de les tropes en el segle XI. Arribem a l’Hostalot, també conegut com Hostal de l’Esca. Es troba situat en un punt clau del camí, just abans de començar la davallada del Grau i ben a la vora del punt escollit per a creuar la riera, on es va construir el magnífic pont. Sembla que durant algun temps pogué funcionar com hostal i acollir viatgers que travessaven el Collsacabra.
Un cop a la carretera que va a Falgars la seguim fins arribar al pont que creua el Torrent de Pujolriu. Un cop passat el pont, es pot obrir el filat i ens endinsem en els prats , on hi trobem un gran remat d’ovelles i una petita família de cabres que es van apartant a mesura que veuen en Llamp. Anem pujant i arribem al cim de la Tosa de Pujalriu.
Sobre la marxa decideixo arribar a l'ermita de Sant Miquel de Castelló . Mes a prop o mes lluny anem resseguint la cinglera i creuant rierols i torrents que al caure per aquesta formen salts. Passem per Falgars d'en Bas i ens dirigim cap l’ermita. Passem a tocar de la casa de Pibernat que esta en ple procés de restauració, al costat de la casa trobem la Font de Pibernat que queda deslluïda per una manega per aprofitar l'aigua per les
obres, uns pocs metres mes i som sota el turó on es trobem les restes del Castelló d'en Bas i l'ermita de Sant Miquel de Castelló. D'aquí dalt estant, les vistes son fabuloses, tant es així que decideixo que el lloc es idoni per el segon mos del dia. Alimentats tant el cos com l'esperit, reiniciem la caminada, ara ja es tracta de iniciar la davallada que ens porti altre cop a Els Hostalets d'en Bas, cosa que fem per un corriol humit i relliscós que va fent llaçades pel mig dels Emprius de Sant Miquel. A poc a poc i amb bona lletra
anem davallant mirant on posem els peus. Comença a ploure altre vegada i amb la presa ens saltem el trencant per anar per Can Vinyets i passem per els Martins. El camí es fa una mica mes llarg però ja som a la plana i per camins i pistes anem apropant-nos al poble on arribem pel carrer de Vic. Travessem el poble sense poder-me estar de badar altre cop pel carrer Teixeda i les seves balconades. Arribem a on hem deixat el vehicle i ens refugiem dins ja que la pluja agafa força i iniciem el retorn cap a casa.
josep fortià tor
Fitxa tècnica
Hostalets d’en Bas (486m) 8:55h – Font de les Marrades (805m) 2:00h – Tosa de Pujalriu (935m) 3.34h – Falgars (951m) 4:25h – Sant Miquel de Falgars (941m) 5:16h – Hostalets (486m) 6:39h.
Recorregut total 18,2 km. – Ascensió acumulada 698m.
Salut i bones ca!minades!!!!!
La mateixa sortida amb la Cristina i en Pep - 29 gener 2017
Hostalets - Camí Ral Vic- Olot – Falgars d’en Bas – Sant Miquel de Bas- amb Guillem -6-12-2021
Fitxa tècnica:
Hostalets (sortida) (484m) 9:07 –Ctra. de la Parcel·lària -Molí de l’Aubert - Font de les Marrades (800m) 1:36h – Cova dels Bandolers (869m) 1:57h – (cova 15 min) – Hostal del Grau (880m) 2.15h – (esmorzar 22 min) – Pont de l’Hostalot 2.50h – Falgars (943m) 3:50h - Sant Miquel de Castelló (923m) 4.40h – (dinar 38min) – Hostalets 6.16h – Recorregut 15,7 km – Ascensió Acumulada 726m.
