Sortim a fer una ruta per les Gavarres que feia temps que la tenia al cap. Anirem de Cassà als Metges , al Puig d’Arques, i pel Roquetal i les Duesrieres tornarem a Cassà.
Sortim de casa per Can Vall-llobera i per can Granics arribem a la carretera de Sta. Pelaia. Agafem cap a l’esquerra i després de uns 500m trobem la pista que per la nostra dreta ens portara a Coll de Llumeneres. Agafem aquesta pista ,passem el trencant que ens portaria a la Font del Ganso i remuntant una lleugera pendent arribem a la plaça dels Tres Pins. Ara deixem la pista mes fresada i agafem el camí que segueix recta i per un agradable camí, pràcticament sense cap pujada, ens porta a creuar el Daró a la casa vella de Can Castelló. Aquí comença una pronunciada pendent que ens porta fins a Can Castelló de Dalt, deixant uns metres abans el trencant a l’esquerra que va a Can Barceló.
A Can Castelló de Dalt hi havia hagut una antiga rajoleria de la qual encara queden unes restes del forn. Davant la construcció d’una obra era vital proveir-se de matèria primera, així doncs es construïa un forn en una zona propera per coure els rajols, les teules i demés material d’obra. El material d’aquests forns tenia unes característiques lligades al seu ús. Estaríem parlant de tres models diferents: els maons, les rajoles, els cairons, les teules i les bescuitelles. Aquestes peces tenen un caràcter auster però cada una tenia la seva personalitat pròpia pel fet d’estar fetes a mà, la seva decoració s’aconseguia mitjançant la tècnica del ratlla o per pressió –amb unes peces de fusta es feien formes semblants als vanos. Les rajoleries de les Gavarres i altres forns de tradició moruna deixaren de funcionar amb els forns de flama invertida que es popularitzaren a les bòbiles de la plana.
Un cop passada la casa ens trobem amb una distribució de camins i nosaltres agafem el de la dreta que amb una mica mes de pujada ens porta a Can Cabruja dels Metges on fem una parada per esmorzar. Un cop hem recuperat una mica les forces sortim a la carretera dels Metges i anem cap a l’esquerra fins arribar-hi.
A cavall entre l'Empordà i el Gironès, Sant Cebrià de Lledó, coneguda com els Sants Metges, forma part del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura des del primer terç del segle XIX. Era parròquia al segle XIII i el seu terme comprenia des del puig d'Arques (a Sant Cebrià dels Alls) fins a Santa Pellaia, i tenia una trentena de masos, ara gairebé tots deshabitats. És coneguda com els Metges perquè està dedicada a sant Cosme i sant Damià. L'ermita ofereix una vista immillorable del Baix Empordà i de les Gavarres.
Només una de les masies està habitada, can Cama, situada prop de l'església i restaurada en l'actualitat. És curiós el lledoner centenari que fa ombra davant d'aquesta casa, que converteix l'indret en un lloc privilegiat de repòs, també gràcies a la vista.
El 27 de setembre se celebrava, amb motiu de Sant Cosme i Sant Damià, un aplec que s'ha interromput diverses vegades en el temps, també anomenat l'Aplec de la Concòrdia, i que es va suprimir del tot a començament dels anys noranta. Diu una llegenda que aquest aplec va néixer perquè un rei volia aprendre a ballar sardanes, però empordanesos i selvatans no es van avenir sobre si el sistema dels uns o dels altres era el millor. Sardanes d'estil empordanès o d'estil selvatà: en funció del peu amb què s'inicia i acaba el ball, i cadascun dels contrapunts. L'estil empordanès, majoritari, ho fa amb l'esquerre, i l'estil selvatà ho fa amb el dret. El rei va convocar una assemblea en què es va acordar fer un concurs públic en què una colla de balladors provaria de convèncer els de l'altra comarca. El 27 de setembre es va celebrar el concurs, sense cap acord, i per aquest motiu aquesta trobada va continuar any rere any.
Ara , un cop hem visitat l’ermita que avui esta oberta i gaudit de les vistes, tornem enredera i un cop passat el trencant per on hem sortit a la carretera ja trobem una senyal que ens indica cap a l’esquerra la pista per anar al Puig d’Arques. Anem seguit aquest camí fins arribar a Can Sitges on agafem el camí de l’esquerra que ens porta al Puig d’Arques.
El Puig d'Arques és una muntanya de 532 metres que es troba al massís de les Gavarres, entre les poblacions de Cruïlles, Romanyà de la Selva i Sant Sadurní de l'Heura i es considerat el punt mes alt del Baix Empordà. Pero : és el Puig d'Arques? O bé és el veí Puig de les Gavarres? A dreta llei i altímetre en mà, hauríem de considerar
el Puig de les Gavarres, doncs amb una altura de 537 metres supera el Puig d'Arques per 5 metres. A més, tot i ser cims veïns i molt propers, hi ha un desnivell de més de 10 metres des del coll, situat a 504 metres. En aquest cas tenim motius suficients per considerar el Puig de les Gavarres com a sostre comarcal del Baix Empordà. Degut a la
seva situació estratègica, sense cap muntanya propera que li faci ombra en molts quilòmetres a la rodona, al cim del Puig d'Arques s'hi pot trobar un conegut radar meteorològic que fa companyia al dolmen del mateix nom, erigit en aquest lloc escollit pels avantpassats més remots.
Un cop al cim podrem gaudir de la vista sempre i quant pugem al mirador i si mirem en direcció la Bisbal d'Empordà, el Puig Gavarres es troba just a la nostra esquerra. Un cop aquí tampoc hem d'oblidar de visitar el dolmen que hi ha al cim, just darrere la torre.
Ara ja comencem a baixar i tot passant de nou per Can Sitges agafem cap a l’esquerra el camí que ens porta fins el Roquetal, tot i passant pel Coll del Matxo Mort i entrant a veure la Font del Roquetal molt a prop de la casa. El Roquetal de Romanyà de la Selva
és una masia que per la seva grandària i per la seva forma amb estructura basilical, fa pensar que en el passat, segur que havia estat una casa molt important de la Gavarres. Aquesta casa estava molt deteriorada, de fet només era habitable l’entrada i estava apuntalada per diferents llocs per impedir que s’esfondrés, actualment està restaurada i no hi viu ningú.
Anem seguit el camí de baixada fins arribar als Camps d’en Bota on fem una curta parada per dinar. Tornem a arrencar i passem per Can Bota, pel Mas bassets, per can Mercader i just després de la Casanova trobem un indicador que senyalant un corriol que surt cap a la dreta diu Cassa de la Selva. Encara que el track que portem ens indica que seguim per la pista decidim improvisar i agafar aquest corriol. El camí es fa mes llarg i després de pujar i baixar un petit cim anem a sortir a la Resclosa de can Vilallonga. D’aquí anem cap a les Duesrieres on ja agafem la part de camí de pujada que ens porta a la Ctra de Sta Pelaia, que travessem i tornem estar a Cal Xapu, per arribar fins a casa. Passem per Can Vall-llobera i al passar per casa em falten 300m per arribar als 40km. Per això acompanyo en Pep fins a L’institut i torno a pujar per obrir la porta al marcar els 40km. Encara em queda anar a treure en Llamp i afegeixo al recorregut una mica mes de 1km.
Sortida molt llarga i tret la vista des de els Metges i del Puig d’Arques es molt monòtona ja que la major part es per pista. Sort del invent final que ens ha portat per un corriol una mica mes entretingut. Si mes no, hem estirat les cames.
Josep Fortià.
Fitxa tècnica:
Sortida de Cassà (173m) 7:37h- Can Vall-llobera –Mas Granics – Placeta d’en Barril- Can Castelló de Baix – Can Castello de Dalt (351m) 2:20h – Can Cabruja- (esmorzar 22 min) – Els Metges(346m) 3:10h – Can Sitges (437m) 4:10h – Radar (532m) 4:40h – Puig Gavarra (537m) 12:34h – Can Sitges – Coll del Matxo Mort - Font del Roquetal – El Roquetal (311m) 6:00h – (dirà 15 min) - Can Bota de Verneda- Mas Bassets (190m) 7:17h – Can Mercader – La Casanova – Resclosa de Can Vilallonga – Les Duesrieres (159m) 8:30h – Mas Granics – Cassa de la Selva 17:16h.- Anar a treure el Llamp :la resta. Total 41,3 km. – 10h. – Ascensió acumulada 799m.
