Terrades -La Salut de Terrades – Sta. Magdalena - Coll de Vellís - St. Llorenç de la Muga – Torre del Moros – Can Trilleta –Torrent de la Penya.
Deixem el cotxe al pàrquing que hi ha a l'entrada de Terrades. Agafem les motxilles tot buidant una mica de roba, ja que el dia es molt serè i preveiem molta calor. Agafem el camí amb marques grogues que trobem a la dreta de la sortida del poble. Tot just iniciat el camí trobem un forn de calç en bastant bon estat.
Un forn de calç o forn de pedra és una construcció que es feia antigament de pedra i fang per obtenir calç mitjançant una combustió de llenya en el seu interior juntament amb la pedra calcaria. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. Per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc, ja que s'iniciava una combustió del forn en que assolia temperatures entre 800 i 1000 °C, i la pedra que normalment era la pedra morta i la viva. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres.
Seguim el camí i passant pel Coll de la Salut i el Mas Martí arribem al Santuari de la Salut de Terrades. Situat a 312 metres d’altitud, al vessant nord-est de la muntanya de Santa Magdalena, en una planura situada prop del mas Cadira, bac de Codó.
Aquest santuari fou aixecat al segle XVII per voluntat de mossèn Felip Olivet, natural de Maçanet de Cabrenys. El conjunt format pel santuari de la Mare de Déu de la Salut i els edificis de l'hostatgeria, encara que actualment molt modificat i reconstruït, té el seu origen dintre del segle XVII. Va ser bastit sobre les restes del Mas Cadira. Durant la guerra del 1936-39 el conjunt va resultar malmès per un incendi i per l'explosió del polvorí situat al costat de l'església. El 1942 fou inaugurada l'obra de reconstrucció.
Ara agafem un camí amb pujada que ens portarà a la ermita de Sta. Magdalena. Al arribar les vistes son esplèndides a 360º i per sobre del pantà de Boadella. Aquí fem una parada per gaudir de les vistes i per esmorzar.
L'ermita de Santa Magdalena és documentada al segle XIV amb el nom de Santa Maria de Codó, topònim antic de la muntanya. Posteriorment, en una circular del bisbe Andreu Bertran de l'any 1425, consta que estava enrunada i s'havia de reparar. Així doncs l'actual edifici data de finals del segle XV i fou construït sobre les restes de l'antiga ermita. L'edifici actual, posterior a 1438, és probablement una refecció de l'edifici antic que manté un estil propi del romànic tardà. Té una sola nau amb volta apuntada capçada amb absis semicircular. El portal és adovellat, de punt rodó i campanar d'espadanya.
Amb els paps plens reprenen la marxa, ara ja de baixada i ens dirigim a Sant Llorenç de la Muga seguint la muntanya de Santa Magdalena en direcció cap a l’Est. Passem pel Coll Vellís i un cop passat Can Mateu trobem la pista que ve de mas Perafita i encara que voldríem baixar fins el pantà per vorejar-lo un tros, no ho podem fer ja que esta quasi ple i ha inundat el camí.
El nom oficial fou pantà de Boadella fins que la Comissió de Toponímia de la Generalitat de Catalunya va decidir de canviar-lo, el 9 de gener de 2014 per pantà de Darnius-Boadella, donant la raó a la petició en aquest sentit de l'ajuntament de Darnius. Te una capacitat de 60,2 hm3, una superfície de 363ha. La presa te una alçada de 63m. Assegura l’abastament d’aigua a Figueres. També disposa de una central elèctrica. Sobre la presa passa una carretera que enllaça els dos costats i en circumval·lació ofereix unes magnifiques vistes.
Superant aquest entrebanc agafem la pista cap a la nostra esquerra i passem pel Joncal, Can Jacques, Can Gall, fins arribar a la riba de la Muga i anem seguint el corriol que transcorre entre els camps de la Muntada i la riera. Amb la calor que fa s’agraeix aquest tros que es ombradís, que ens deixa sentir la remor de l’aigua, es planer i l’han netejat de poc.
Arribem a Sant Llorenç seguint la riba de la Muga uns 300 metres al nord-est de la vila, en el Pont Vell. És un pont medieval que creua la Muga, prop de la capella de Sant Andreu. És un pont de tres arcades sostingudes per dues pilastres de planta romboïdal. Des de dalt del pont podem contemplar les truites (de riu) com naden.
El lloc de Sant Llorenç de la Muga és documentat ja al segle X amb el nom «Santi Laurenti de Sambuca», encara que hom creu que ja era habitat en època romana. El nucli històric actual fou fortificat vers els segles XIV-XV, conservant avui en dia el traçat de la muralla format per quatre torres i tres portals, creant un recinte de forma gairebé triangular.
Al llarg del segle XVIII la població es desenvolupà gràcies a l'activitat menestral de paraires (ofici de comprar i preparar la llana, abans que fos convertida en draps) i cardadors. Sota el regnat de Carles III, s'explotaren les mines de ferro i plom, fundant diverses fargues, com la Farga Reial de Sant Sebastià, dedicada a l'elaboració de munició. Al maig de l'any 1794 va ser destruïda pel general francès Pierre François Charles Augereau i les seves tropes, en la Batalla del Roure, durant la Guerra Gran o dels Pirineus.
Els elements més destacats del nucli són el Castell medieval de Sant Llorenç, amb les diferents torres, portals i trams de muralles de la fortificació, l'Església romànica de Sant Llorenç i les diferents carrers i cases d'origen medieval i la sínia del parc d’en Pep.
El consistori va encarregar a un veí del poble, que dissenyés una sínia, a imatge i semblança de la que hi havia hagut en aquell mateix lloc a principis del segle passat –va deixar de funcionar fa setanta anys. L´autor del projecte qualifica aquesta sínia de "monument nostàlgic a l´aigua". Els veïns de més edat del poble encara recorden la presència d´aquesta sínia. "N´hi havia hagut dues, a Sant Llorenç", remarca l´alcalde.
Travessem el poble passem pels safareigs, arribem a la sínia del Parc d’en Pep, i pel costat de la Muga, a través d'una passarel·la a sobre del rec que porta aigua a la sínia, ens arribem a l'ermita de Sant Antoni i al Pont. L'esglesiola es troba situada als peus de La Muga, a les afores del poble de Sant Llorenç i davant del pont del mateix nom. Aquest pont és d'origen medieval i abans de l'existència de la capella era anomenat Pont del Grau degut a la seva situació, a sobre de dues penyes calcàries que formen un estretament del riu en aquest tram. Les primeres dates documentals de la capella són del 1835 però se sap que existia un lloc de culte anterior situat al mateix indret. A dalt del pont hem de parar en Met que ens diu que per 3 Coca-Coles es tira des de dalt a l’aigua. Sortosament aconseguim aturar-lo.
Tornem al poble i sortint pel Portal Mitjer travessem el riu per un pont metàl·lic i a l’altra costat on comença el camí per pujar a la torre de guaita medieval, que es dalt d'un turó, parem en un clar del bosc on hi ha un parell de fonts. Aquí ens refresquem i aprofitem per dinar. Es un lloc amb molta ombra i fa d’aquest lloc un descans de la calor que avui ens ofega. Un cop dinats emprenem la marxa i seguint un camí ben indicat pugem a la torre de guaita o Torre dels Moros. Son uns 100 m. de desnivell, però pràcticament tot son escalons, amb la dificultat que això representa pels que no gaudeixen de un bon entrenament. Després de dinar, amb la calor que fa i els maleits escalons hem de fer alguna parada abans d’arribar a dalt.
Aquesta torre dominava i vigilava tota la vall. És una torre cilíndrica aixecada sobre un basament de pedra calcària parcialment treballat. D'una alçada de 10 metres aproximadament, amb 6 metres de diàmetre interior amb murs de 1,80 metres de gruix. L'aparell és de pedra calcària de carreus mal escairats, que a la part baixa no estan ni col·locats formant fileres, mentre que a mesura que van pujant formen filades i els carreus estan més ben tallats. Són visibles espitlleres al mur i mènsules a dalt de tot. La porta d'entrada és allindada i està un metre enlairada del sòl. L'interior és de dues plantes cobertes amb voltes semiesfèriques, a la volta del primer pis són visibles restes de l'encanyissat. No hi ha cap escala completa, per raons defensives.
Des de dalt la torre gaudim de un espectacular paisatge, sobre tot cap el Bassegoda i cims propers. També sobre el poble de Sant Llorenç. Ara ja agafem el camí de tornada cap a Terrades, patint de una calor fora del normal per l’època de l’any en que estem.
Anem baixant fins a trobar el Camí de Can Roure que l’agafem cap a la esquerra. Anem seguint fins a trobar un encreuament amb quatre camins i anem pel de la dreta . Seguim el camí fins a trobar el Camí vell de Terrades a St. Llorenç i anem seguit tot passant prop del Mas Trilla fins arribar a un lloc on de mal veure surt un corriol que ens portarà a Can Tomitxo. Ara passem pels camps de Can Taronget i finalment agafem un corriol que passant tot a vora del tancat de un Coto ens porta a Terrades. Al passar per aquest corriol hem pogut veure un parell de senglars que estaven descansant prop del tancat. Al sentir-nos han arrencat a córrer.
Per fi arribem a Terrades que forma un nucli agrupat al centre de la vall, que en aquest punt és una cubeta envoltada de muntanyes. Va créixer al costat de l'església dedicada a Santa Cecília, edifici modern que substitueix l'antiga església romànica, joia del patrimoni empordanès, que fou destruïda al acabar-se la Guerra Civil Espanyola (1936-39) al fer-se volar els explosius que emmagatzemava. Els carrers són de traçat irregular, amb cases de dues plantes (segles XVI-XVIII), algunes amb portal de mig punt. Encara hi ha edificis en ruïnes per l’explosió del polvorí
Les cireres de Terrades són molt apreciades per la seva gran qualitat, realitzant la seva Fira-Mercat cada any des de 1996, el primer diumenge de juny, en què les famílies propietàries, venen la seva millor qualitat de cirera. Els cirerers es poden observar ja a cada costat de la carretera, arribant des de Llers. El seu període de floració sol començar a mitjans-finals d'abril. El cirerer i la seva floració és tan abundant, que fins i tot és motiu de reunió del col·lectiu japonès pròxim a la zona, per realitzar la seva tradicional Festa Hanami. La qualitat de la cirera d'aquesta terra, va crear fins i tot un recorregut de mes i mig aproximadament (fins que acaba la seva temporada), durant el qual una sèrie de restaurants i els seus municipis, van embastar un viatge al voltant del món del gust, de la retina i del record, preservant els valors tradicionals de l'Alt Empordà.
Apa, fins la propera. Siau..
josep fortià tor
Fitxa tècnica: Guia Met
Terrades (226m) 9:42h – La Salut de Terrades (312m) 0:38h – Sta. Magdalena (509m) 1:08h- (esmorzar 30min)– Coll de Vellís - St. Llorenç de la Muga (166m) 3:12h – (volta al poble i dinar1:26h) – Torre del Moros (258m) 4:58h – Can Trilleta –Torrent de la Penya -Terrades 7:14h . Recorregut aproximat 17,2km. – Ascensió acumulada 623m.
