Coll de la Marrana – Bastiments –Coll de la Geganta – Pic de la Dona – Portella de Mantet – Pla de Can Magre – Aparcament.
Avui per fi i desprès de quasi un mes de sequera de sortides a muntanya, fem la caminada pel Pirineu que durant la setmana hem decidit amb l’Ester. La primera idea era fer el Camí dels Enginyers, però entre que teníem de sortir una mica tard, ja que el primer cremallera no arriba a Nuria fins quarts de nou i que l’Ester tenia la il·lusió d’estrenar en algun cim la pancarta que ha encarregat de Rodamón, a ultima hora hem decidit fer el Bastiments i el Pic de l’Infern i tornar per la Cabana de Tirapits. La meteo ens ha anunciat molt de vent en la carena. Veurem que ens depara la climatologia.
Deixem el cotxe en l’aparcament del Xalet i, amb una mica d’airet, ens posen a caminar al voltant de les set. Aquest primer tros es espectacular amb el verd del prat al costat del riu, que per les intenses pluges d’aquest últim temps porta bastant aigua i la remor de l’aigua saltant entre les roques. Naturalment a la que ens hi apropem en Llamp ja es a l’aigua. Passem pel refugi que encara gaudeix de molta calma. Domes alguns , pocs, estan aixecats per anar a caminar. Seguim el camí per darrera el refugi i al cap de poc ja ens trobem amb els primers isards que, una mica despistats, encara no han fugit del brogit que els espera avui amb la quantitat de gent que circularà per aquests paratges.
A mesura que anem pujant comença a sobrar roba, però domes fins que traguem el cap al Coll de la Marrana. Aquí ja bufa un vent molt fort que ens fa abrigar, agafar fort la gorra que ja l’he collit uns metres enllà i posar-nos una mica de tap a les orelles. El vent es molt fort, la meteo indicava entre 60 i 75 km/hora. A en Llamp el vent li gira les orelles enlaire i li fa malt dins l’oïda i de tant en tant es rebolca fregant el cap a terra.
Agafem la pujada cap a Bastiments amb el vent cada cop mes fort i que dificulta la marxa, per la resistència que ens fa i per la dificultat d’aguantar l’equilibri. Passem el prat i tot seguit la tartera i per fi arribem a la Creu i al anar a tirar una foto m’adono que he perdut el tap de l’objectiu de la maquina. Per un moment dubto de recular a veure si
el trobo, però pensant-ho be tampoc se exacta el camí seguit en la tartera . Decideixo deixar-ho córrer. De la Creu i ben falcats amb els pals arribem al vèrtex geodèsic i cim. L’Ester està entusiasmada. Aquí trobem uns nois de Cervià que ens ajuden a aguantar la pancarta i fer la foto. El vent fa impossible que una persona l’aguanti. Quasi podríem
fer “kitesurfing”. Al recés de la pila de pedres, esmorzem i decidim variar la ruta, ja que algun pas per la cresta, amb aquest vent, ens podria portar algun problema, sobretot a l’Ester que no hi està acostumada. Decidim baixar per l’altre vessant i fer l’Esquena d’Ase i anar cap el Pic de la Dona .
Tot baixant pensem que seria bonic arribar-nos fins el llac de Bacivers i abans de agafar el trencant per anar-hi ens trobem una parella que estan esperant uns companys que baixen tot darrera. Com en Llamp els hi va a fer festes ens posem a parlar i de seguida el noi em pregunta si he perdut el tap de l’objectiu. Li explico i amb gran sorpresa meva la noia treu el tap de la butxaca del seu anorac. No m’ho puc creure. Li demano per fer-li un petó que m’accepta i els hi agraeixo molt. Ell reconeix la maquina perquè, segons diu, en te una de igual. Resulta que son Valencians residents a Barcelona i fem la clàssica conya de “valencians del nord i catalans del sud”.
Tot seguit deixem el camí per arribar-nos al llac de Bacivers, però al cap de poc li senyalo a l’Ester on es el Pic de la Dona que es per on desprès hem de passar. El veu tant lluny que s’espanta una mica i em diu que deixem el llac per una altre ocasió i que tornem a anar cap el camí principal. Axis es que sense arribar-hi reculem un petit tros i ens dirigim a tornar a agafar el camí al Coll de la Geganta, seguint unes poques fites que hem trobat i el camí que veiem des de aquí.
Del Coll de la Geganta anem pujant fins al Pic de la Dona. Cada vegada el vent es mes fort. A dalt el cim i en el recés de les pedres despleguem la pancarta i fem la foto per Rodamont i mentre l’endrecem arriba una parella que ens demanen que els hi fem una foto. Cap problema. Els faig les fotos i al parlar, resulta que son de Riudellots (segona casualitat). Podem parlar molt poc ja que el vent es tant fort que encara que ens acostem quasi a cau d’orella es impossible sentir i entendre el que ens diem. A mi ja es normal per el meu oïda tant dur, però l’Ester i suposo que ells si tenen un bon oïda.
Seguim camí i seguim aguantat el vent i en un petit pas que trobem veig que en Llamp es para amb una posició que no es la normal. M’arribo allà on es i del camí, que aquí fa una S, em surten la Rubi, en Josep Mª Bosh, la Montse Dorca, la Caterina i un altre noi, que fan el camí en sentit contrari i han sortit una mica tard. Comentem el VENT, la gent que a pesar de tot hi ha i la casualitat. El mon es un mocador i el Pirineu una moneda de 1 euro. Continuem baixant fins arribar a la Portella de Mantet. Aquí li explico una mica a l’Ester quins son els camins que passen per aquí i mentrestant ens sobrevolen quatre trencalòs. L’últim a molt baixa alçada que ens permet veure’l amb tota la seva envergadura i bellesa. Li dic que d’aquí ja podem baixar cap a Vallter però jo l’hi recomano pujar una mica i arribar-nos al Pla de Can Magre, per dos motius: un per poder observar i gaudir de tota la volta que hem fet i l’altre per poder saber com es aquest paratge tant comentat i anomenat pels seus oncles Gonza i Jordi.
Accepta fer aquest afegit , molt petit, al recorregut i ens arribem al Pla. Allí hi ha una fita grossa amb un llibreta , on signem (costum que ara ja quasi s’ha perdut). Va contemplant tota la olla de Ull de Ter i em va preguntant quin es el recorregut que hem fet. Li vaig detallant tot i la seva exclamació es , amb la incredulitat, que no pot ser que hàgim fet tot això. Em pregunta on es el Bastiments i quan li senyalo la seva incredulitat augmenta. Em costa molt de convèncer-la, però al final, com sap que em conec molt be el terreny i aquí no em puc equivocar, amb una immensa alegria intenta asimilar-ho.
Però, sempre hi ha un però, i es que fa mal al ulls veure les destroces que s’han fet amb els pistes d’esquí. Des de aquí dalt sembla un circuit de formula1. Jo que hi havia anat quan encara la carretera de Camprodon a Setcases era de terra i es tenia que anar-hi amb els autocars d’en Guell o a peu i allò era in paradís quasi verge. Veure això fa mal al ulls i al cor i mes quan penses que amb això uns s’han fet multimilionaris, uns altres han fet molts de diners i ara que te grans pèrdues i ha anat a parar a la Generalitat, el poble, nosaltres ho tindrem de pagar a mes de patir-ho.
Baixem per Vallter fins al cotxe i al arribar a l’asfaltat ja el vent es molt mes fluix hi ens podem alleugerar de roba. Però encara bufa. Es va posant núvol i no descartem que mes tard encara foti una ruixada. Arribem al cotxe, ens posem una mica còmodes i tot comentant la incidències i coincidències, anem xino-xano cap a casa a fotrens una dutxada i a menjar una mica calent. A Vallter la temperatura es de 14º i al arribar a Cassà de 34º. Som “pluri-culturals , pluri..no se que mes…. i també pluri-climatics”.
Salut i muntanya
Josep fortià
Fitxa tecnica:
Aparcament Xalet 2098m – Coll de la Marrana 2527m 2:10h – Bastiments 2882m 3:01h –Coll de la Geganta 2606m 4:03h – Pic de la Dona 2696m 5:00h – Portella de Mantet 2409m 5:40h – Pla de Can Magre 2399m 5:55h – Aparcament 6:52h.
Distancia recorreguda 14,86km – Ascensió acumulada 1233m.
Enllaç amb el track
Pic de la Dona - Bastiments, hivernal. 21 desembre 2014.
Portella de Mantet – Pic de la Dona – Coll de la Geganta – Esquena d’Ase - Pic de Bastiments – Coll de la Marrana – Xalet Vell –
Avui hem sortit amb la Cristina i en Pep a treure una mica el “mono” de trepitjar neu. Hem fet aquesta coneguda ruta amb molt de vent i a estones també fred. Pràcticament tot el camí l’hem fet amb grampons ja que la neu era molt variable amb clapes de neu en bones condicions i algun amb neu molt dura o quasi gel. El dia , i degut a la tramuntana ha estat molt clar, sense cap núvol i ens ha permès gaudir de unes immillorables vistes.
Fitxa tecnica.
Sortida aparcament Vallter (2153m) 8:39h – Posem grampons 0:42h – Portella de Mantet (2413m) 1:00h – Pic de la Dona (2702m) 2:05h – (esmorzar20 min) – Coll de la Geganta (2604m) 3:05h – Esquena d’Ase - Pic de Bastiments (2883m) 4:15h – Coll de la Marrana (2529m) 5:20h – (dinar25min) – Xalet Vell – Vallberquins - Aparcament 6:51h. – Distancia recorreguda 12,400 km – Ascensió acumulada 967m.
