top of page

Puig Salarsa - 3 febrer 2013

Ca n'Agusti de Riu - Baumes del Canem - Can Principi - Puig Salarsa - Coll Roig - El Tumany - Pujant d’en Guies - Mare de Deu d’Agulles .


Tot i els avisos del temporal de tramuntana que ens anuncien per avui, decidim fer aquesta sortida. Amb aquesta ventada potser ens alliberem una mica dels nostres maldecaps i dels problemes en que diàriament ens foten alguns d’aquests polítics i banquers que tenim.


Passant per Sadernes arribem a la Vall de Riu, enclavada entre les muntanyes del Puig de Bassegoda i Martanyà, i que és un més dels atractius d’aquesta feréstega Alta Garrotxa. Deixem els vehicles a la castanyeda de Ca n’Agustí i ens dirigim cap a la masia, que és una edificació forta i ferma, típica de les grans pairalies de muntanya.

Antigament tenia un oratori per a celebrar-hi les cerimònies religioses de caire familiar. Es varen fer importants reformes al segle XVIII. En una biga de grans dimensions hi consta la data de 1712, a l'escon de la cuina la de 1762 i a la llinda de la porta interior del vestíbul, la de 1780. Hi ha constància d'una antiga mina de ferro prop de la casa.


Voregem la masia i passant a prop del Roure de Ca n'Agusti enfilem cap a la Placeta Blanca i anem pujant fins a passar per les Baumes del Cànem tot passant per sota el Caire de Comadells al Bassegoda. Aquestes balmes són força llargues però de poca profunditat. Tot seguin pel Bac de Principi arribem al Corral de Principi, i pel Clos de Principi, tot fent una mica de marrada, arribem a Can Principi. A causa de l’extensió de

terreny en la que trobem aquest topònim és possible que aquesta casa (ja totalment en ruïnes) fos important en el seu temps, malgrat això no he trobat cap referència a ella… Aquí estem a solell i a recés de la tramuntana i encara que en algun lloc, on no toca el sol, queda una mica de neu sobre l’herba, ens parem a esmorzar.


Acabada aquesta tasca, passem per darrera la casa on en Josep (el barber) ens fa veure una planta de vesc, agafada en un arbre. Es una planta semiparàsita que creix sobre les branques d’alguns arbres. Des de l’antiguitat sempre ha estat considerada com una planta amb uns certs poders, per donar bona sort, salut i prosperitat. El senzill fet que tingui tot l’any el color verd és símbol de vida i segons els antics celtes, que tenien el ritual de collir-lo pels vols de Nadal havien de fer-ho amb una falç d’or, perquè creien que d’aquesta manera el donava riquesa i ho convertia tot en diners pel fet que, en assecar-se, la planta adquireix un color daurat. Segons la tradició, el vesc s’ha de regalar, i un cop a casa s’ha de col·locar prop de la porta d’entrada per no donar pas a als mals esperits. A l’any següent aquest s’ha de cremar i substituir-lo per un de nou que també ha d’ésser regalat i així cada any. També diu la tradició que si sota una branca de vesc al bosc una parella es fa un petó, tindran la felicitat assegurada tota la vida. Totes aquestes tradicions i teòriques virtuts esotèriques son degudes a la creença d’una doble vida de la planta, ja que serveix d’aliment als ocells i després servirà de parany per caçar ocells cantaires. L’ocellaire unta amb vesc vímets, joncs... disposats en forma de creu i els col·loca entre les branques d'un arbret perquè s'hi enganxin els ocells que hi acudeixen en sentir el cant d’un reclam convenientment amagat.


Per aquest camí i vorejant Can Peroi, ara en ruïnes, gaudim d'uns roures centenaris i magnífics, i desprès d'una pineda arribem a uns prats on s’ubica la Creu de Principi. El més important d’aquest lloc és l'existència d'una cista. Una cista és una petita tomba megalítica que no supera el metre quadrat. Quan és mes grossa ja se l’anomena dolmen. La cista de la Creu de Principi va ser descoberta el 1986 perquè se'n fa esment a l'acta de consagració de Sant Julià de Ribelles de l'any 947. La tomba, que és de forma pentagonal (d'una mida aproximada de 110x85x75cm) estava formada per 5 lloses calcàries. D'aquestes, tres estaven ancorades en ranures practicades a la roca natural. Aquest sepulcre, per la seva arquitectura, pot datar-se des del neolític mitjà (3.500-2.700 a. de C.), malgrat haver-hi trobat poc material ceràmic. Sembla ser que la població que va construir la cista de la Creu de Principi coneixia i practicava l'agricultura i la ramaderia i fa pensar als investigadors que hi hauria hagut una presència perllongada de grups humans a la zona durant els períodes estacionals.

Un cop inspeccionada la cista i encara que fa molt de vent decidim pujar al cim del Puig Salarsa. Al pujar, les ratxes de vent ens fan parar i posar falca amb els bastons doncs en tiraria a terra, però queda compensat aquest esforç per la vista espectacular que tenim al arribar dalt el cim. Amb l’Alta Garrotxa de primer terme i el Pirineu nevat al fons.

Fem les fotos corresponents i ja tot seguit anem baixant cap a la Creu i agafant un camí que surt cap a la nostra dreta passant pels abeuradors i molt a prop de la cova d’en Massot anem cap a Girants de Dalt. Aquí hi habita un personatge pintoresc, crec que malalt i molt, molt agressiu. L’anomenen el “hippy”. Ara ha tancat el camí amb una tanca de bastons. Com hauríem d'obrir una porta i entrar per continuar i ens volem estalviar problemes, es decideix tornar enrere fins l'encreuament des d'on hem sortit per fer aquesta baixada i agafem cap a la dreta el corriol que ens portarà cap a Sant Vicenç de Principi.


Abans de arribar-hi ens parem a dinar, que la gana ja és feta. Passem prop de l’ermita i anem baixant fins agafar el GR11 on girem per anar a Coll Roig. Un cop aquí baixem al Torrent del Tumany, on decidirem si acabem baixant per la llera del torrent o seguim el camí cap el Tumany, la Placeta Blanca, Mare de Deu de les Agulles, Collet de Vinardell i finalment Ca n’Agustí. Com està fosquejant, al fondal es decideix aquesta ultima opció. Abans d'arribar al Tumany, al costat del camí, hi ha una creu i en una llosa una inscripció, mig català i castellà en record d'un capella que en una de les seves rutes per anar a les cases i ermites d’aquells indrets va quedar colgat per la neu. Em sembla recordar que diu que va ser l’any 1906, però el que si recordo que diu es que va quedar colgat per “un metro 60 de niebe”.

Sincerament us diré que sí que hem quedat molt esventats i a zones, enfredorits, però la sortida ha valgut la pena. Hem gaudit de l’Alta Garrotxa amb tots els seus al·licients. Un consell abans d’acabar: L'Alta Garrotxa (terra de mala petxa) es feréstega, es orgullosa, es imponent, però es traïdora. Aneu molt en compte de no perdre-us pel seus camins i corriols.


Josep Fortià Tor


Fitxa tècnica:

Guia: Josep Figuls

Ca n’Agustí 610m - Baumes del Cànem(930m) 1:06h - Corral de Principi(928m) 1:33h - Can Principi(926m) 1:58h - (esmorzar0:30h) - Creu de Principi(1046m) 2:51h - Puig Salarsa(1161m) 3:05h - Giants de Dalt(957m) 4:01h - (dinar 0:38h) - Sant Vicenç de Principi(920m) 5:45h - Coll Roig(821m) 6:11h – (Torrent del Tumany 0:43h) - El Tumany(838m) 7:21h - Mare de Deu d’Agulles (854m) 8:10h - Ca n’Agusti 8:43h. – Efectives 7h.

Distancia recorreguda 19,25km - Ascensió acumulada 1461m.




POSTS RECIENTES:
BÚSQUEDA POR TAGS:
bottom of page