Serra de Finestres: Santa Pau – Santa Maria de Finestres – Puigsallança – Font de Fontpobra – Santa Pau.
A la sortida d’avui ens quedem a la zona de la Garrotxa mes volcànica. Farem un recorregut per la Serra de Finestres. He llegit que el nom de finestres deriva de finis (fita,terma) i del sufix –ter, que evoluciona a finister – finestres. (?)
La Serra de Finestres es pot considerar un clar exemple de Garrotxa en estat pur. Bosc frondós, masies aïllades i quilòmetres de terra salvatge són alguns dels trets principals d'aquest sector situat al sud de la comarca de la Garrotxa, a la zona volcànica de Santa Pau. Enllaça, a ponent, amb la del Corb per la capçalera de la vall de Llémena i, a llevant, amb la serra de Rocacorba pel llindar excavat per la capçalera del riu Tort. Malgrat que supera de 40 a 100 m tots els relleus circumdants, la serra de Finestres no és cap fita neta en el paisatge. L'Altitud mitjana es manté entre 800 i 950 m. El relleu més representatiu de la serra és el cim del Puigsallança (1.041 m), un mirador que sobresurt entre les muntanyes i que permet contemplar una excel•lent panoràmica de tota la vall. La coberta del bosc és de gran interès per la seva diversitat d’espècies: l’alzinar muntanyenc, és molt abundant als solells, les rouredes humides i els boscos mixtos de roure pènol, freixe, auró blanc i til•ler als sectors obacs, i, sobre substrats més aviat secs, es desenvolupen les fagedes amb boix.
Iniciem la ruta a la vila de Santa Pau, endinsant-nos pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica, tot seguint una pista que passant per Can Polier, Can Mel-i-trau, la Ginebreda, ens porta fins el Cargol o Mas Escolls( no se realment el nom). Es a partir d’aquí que deixem la
pista i comencem a caminar per corriols del Sot de la Salguera, i passant pel naixement de la Riera dels Arcs i la Fageda de Finestres, anem guanyant alçada fins arribar a l’Oratori de Finestres o de Sant Antoni. Gran part del sender transcorre per una magnífica fageda, cosa que fa especialment atractiu aquest itinerari a la tardor. Al arribar a aquest punt canviem de vessant, i veiem al davant els cingles de Costabella a la Serra dels Segalers amb el Puigsallança al punt mes alt. Els faigs han canviat per aulines i roures. Ara anem pel solell i per un bon camí i mantenint direcció llevant, arribem al Santuari de Santa Maria de Finestres.
Es tracta d’un petit nucli aixecat al damunt d’una cinglera en el qual hi trobem un refugi lliure, la casa de l’ermità, la rectoria i en destaca l’església, que va ser consagrada l’any 947. El lloc posseeix un encant especial que convida a gaudir-lo amb calma. En el campanar es conserva una campana de 1840 apadrinada pels Rocafiguera. Els terratrèmols del segle XV van malmetre la seva estructura. El santuari serva el reso de les guerres carlines. No queda quasi res de l’església i la verge que hi ha es una copia. Una placa recorda una dona, Lliberada Ferrarons, morta a Olot, que en morir el 1842, la campana va tocar 27 batallades, en relació a la Sta. Trinitat, de qui era molt devota. Això es el que hom ha llegit.
Aquí, esperant gaudir d’aquesta calma ens parem a esmorzar. Ràpidament va arribant gent, uns coneguts i d’altres no, però lo de la calma ho deixarem per un altre dia i ara el que farem es carregar les bateries per la resta de camí que ens queda. Abans de marxar es fa una foto de grup , però tant jo com el meu soci no hi sortim, doncs érem a fer unes fotos a la ermita per aquesta ressenya. Quan varem arribar ja començaven a desfilar. Serà en un altre ocasió, que també aprofitarem per anar al Castell de Finestres que es troba en el cim del turó proper, fortalesa que va passar diverses vegades de les mans del comtat de Besalú al de Barcelona i a la inversa. Durant la guerra de remences constituí, junt amb d’altres, la línia de defensa més ferma dels pagesos revoltats.
Reculem pel camí que hem vingut fins arribar a l’Oratori i passant pel caire de la Serra i desprès de baixar per un pas amb un parell de ganxos, ens posem dins de un bosc d’aulines. Deixem un trencant a l’esquerra que ens indica “La Lleixa del Favar – Costabella” i seguim el camí que anant al Puigsallança ens porta fins un magnífic mirador en un penya-segat, abans de arribar-hi. Te millor vista, doncs dona a dos vessants. Podem contemplar en primer terme el Santuari i el turó del Castell de Finestres i al fons des de el Macis de Cadiretes, les Gavarres, el Pla de l’Estany, l’Alta Garrotxa, amb tots el seus cims, la badia de Roses i el Pirineu. A sota, la vila de Santa Pau. Algú amb una mica de vertigen, s’estira a la roca per mirar cap el fons de la vall seguint el caire de les roques. Es una vista espectacular i el temps ens ajuda a poder gaudir-ne. Cel serè i sense calitja. Com diguem els vulgars “de co...ns”. Caminen una mica més i tot seguit guanyem el cim del Puigsallança que està format per dos blocs de roca, un amb les restes d'un pessebre, l'altre amb el fitó que marca el vèrtex geodèsic.
D’aquí i passant pel Faig rodó agafem en direcció a la collada del Grau, el Grau, i pel Collet de Sant Jordi a Can Barranc de Dalt. Habitatge molt ben situat però en estat ruïnós. La Gemma ens fa unes postures de ioga al arribar-hi. La levitació encara no es lo seu. Seguint i deixant el Volcà de Can Tià a l’esquerra i passant pel collet de Fontpobra, arribem a la font de Fontpobra.
Dinem i tornem a agafar la marxa per acabar la ruta d’avui. Baixem per la Fageda de la Bernadella i passant per la Castanyeda, el Cros, Collellmir, la Cambrafosca , arribem a Santa Pau. Deixem les motxilles al cotxe, ens posem una mica còmodes i ens dirigim al centre de la vila a fer el comiat.
Santa Pau fou, en els seus bons temps històrics, una vila tancada dintre d’uns murs i unes fortificacions que envoltaven tot el seu recinte amb només dues portes: la de Vilavella, a un indret del castell, i la de Sant Antoni situada a la part diametralment oposada. El primitiu recinte comprengué solament el castell, la vila vella, el firal i l’església. En el segle XV s’eixamplà per la part de la vila nova.
El castell es troba situat al bell mig de la vila, perfectament integrat dins del seu cas urbà. La vila nasqué gairebé adossada a les seves parets. Hom suposa que tingué com antecedents el Castell veí de Finestres i el llinatge dels Porqueres. És molt versemblant que els senyors del Castell de Finestres, després de fer construir el Castell de Santa Pau adoptessin com a propi el nom locatiu, o cognom, de Santa Pau, preferint-lo al de Porqueres. El topònim «Sancta Pace» apareix consignat per primera vegada l’any 878 com nom de lloc.
Pel portal de la Vila Nova o de Sant Antoni, s'accedeix a la plaça gòtica que forma una mena de triangle on les construccions, presidides per l'església parroquial s'adapten als canvis de nivell. La majoria de les cases estan adossades a l'antiga muralla. Com moltes places d'aquella època és envoltada d'un porxo a sobre del qual hi ha un primer pis destinat a estada, amb una sola obertura i una golfa a sota teulat que s'obre al llarg d'una balconada per facilitar la ventilació de la palla i el gra. A les llindes hi figuren escuts nobiliaris i emblemes artesanals dels antics habitants de la vila.
L’origen d’aquesta plaça cal buscar-lo en la concessió del privilegi per celebrar un mercat al poble, atorgat l’any 1297. Juntament amb aquest privilegi va sorgir la necessitat de disposar d’un espai a cobert, on es pogués aixoplugar la gent en cas de pluja o neu. A més de la plaça porticada, Santa Pau ens ofereix un patrimoni històric de gran valor que podem admirar, badant sense presses, pels carrerons del seu magnífic conjunt medieval. També una magnifica gastronomia.
Envoltats de tanta historia, acabem la ruta amb una xerrada en les taules de un bar sota els pòrtics. Comença a fer fred i decidim aixecar el vol i fer el camí de tornada. Per la carretera de Santa Pau a Banyoles ha caigut un ciclista al davant del cotxe. Hem parat i hem ajudat el que hem pogut, fins que s’ha recuperat una mica i ha decidit continuar pedalant fins a Banyoles.
¡¡ Ciclistes aneu amb molt de compte amb les carreteres amb corbes i humides !!. Nosaltres continuarem anant a peu.
Salut i bones companyies.
josep fortià tor
Fitxa tècnica. Guia Josep Figuls.
Inici Santa Pau 474m.- El Cargol (552m)0:53h - Oratori de Finestres(857m)1:40h. - Santa Maria de Finestres(854m)1:55h. - (esmortzar 0.40h) - Puigsallança(1018m) 3.19h. - El Barranc(902m) 4:39h. - Fontpobra(826m)4:57h. - (dinar 0:55h.) - Santa Pau(493m) 7:03h. – Hores reals caminades: 5:25h. – Recorregut 17,55km.- Ascensió acumulada 749m. - Temps total 7:03hores.
Enllaç amb el track
Serra de Finestres i Cingles del Corb (ll) -5 maig 2013.
Serra de Finetres i Serra de Marboleny amb els Cingles de Corb. Santa Pau , Les Preses.
Desprès de deixar un cotxe a Les Preses anem cap a Santa Pau, lloc des de on començarem aquesta llarga travessa. Des de aquí fins a la Fontpobra seguim la mateixa ruta que ja varem fer el passat 23 de desembre. Per això ara començaré aquí el meu escrit.
Arribem a la Fontpobra que està rodejada de plàtans i acàcies i de la que hi flueix un bon rajolí d’aigua molt fresca i cristal·lina. Al costat un obi per al bestiar on els gossos es refresquen. Omplim les cantimplores i sense perdre gaire temps , la caminada es llarga, enfilem el camí per anar al Castell de Colltort.
El senderó es obert en la grava volcànica, anem encaixonats fins la cintura, i desprès de una petita pujada arribem a dalt de la costa. Tot vorejant el volcà de Fonpobra i per un camí planer enmig de meravelloses fagedes arribem a la Penya Peguera. Podríem dir que aquí comença la Serra de Marboleny i va fins a Les Preses. Mes endavant i molt a prop i a l’esquerra del camí trobem el Faig Rodó de la Collada de Colltort. El seu nom es deu al fet que ha pogut desenvolupar una bona capçada. Es troba dalt de la carena , just al límit entre l’alzinar que trobem a la cara sud i la pròpia fageda a la cara nord. Sobresurt entre les alzines i per tant ha pogut créixer en amplada. Voregem singles, fins a la Collada de Colltort. A partir d’aquí, una forta pujada cap al Castell on arribem després de superar dues profundes bretxes que separen el penyal, on reposa el castell, de la resta de la carena.
El castell de Colltort es troba situat a la zona baixa de la carena entre la serra del Corb i la serra de Finestres. El primer esment que hi ha documentat és de l'any 1017. El castell va perdre ben aviat la seva funció defensiva i poc a poc s’anà enderrocant. Es compost d'una torre de planta rectangular i d'una muralla que s'estén al seu voltant, a uns 8 m de distància, especialment als costats est, sud i oest. A la banda nord hi ha el cingle. La construcció es fonamenta a la roca. Es calcula que la torre fou construïda el segle XI i els murs que l'envolten foren construïts, o refets, als segles posteriors. El Castell, així com la Parròquia i la vall de Sant Iscle, son esmentats en el testament del Compte Tallaferro (Bernat I de Besalú) l'any 1020 o 1021. Entre els molts llegats que féu al seu fill i successor Guillem, li concedí aquest Castell. Actualment només en queden uns petits murs des de on s'albira una magnifica panoràmica de la zona volcànica de la Garrotxa.
Passat el Castell i tot carenant arribem al Coll de les Pedres Llargues on fem una parada per dinar. Poder menjar tot gaudint de les magnifiques vistes que tenim es pot considerar un privilegi, encara que un esforç ens ha costat. De aquí anirem a Rocalladre tot vorejant el Turó de Sant Joan, passant pel Coll de Lleixeres, per la Collada dels Saiols i pel Pas del Greny. Els grenys son sortints plens d’escaires i esquerdes d’una vena de pedra. Al arribar no ens enfilem al cim , comencem a estar una mica madurs, portem quasi 8 hores, i el temps ens avisa amb quatre gotes que no vol deixar-nos acabar eixuts. Deixem el Collet del Pujant d’en Camps a la nostre dreta amb un camí molt rost, i que mena a Sant Martí del Corb. Enmig del coll, ran de camí, hi ha una sútia, generalment tapada per fullaraca, de gairebé un metre de diàmetre i uns 60 cm de profunditat. Les súties són forats per fer carbonet, que resultava de molt bona qualitat. Se'n troben d'altres per aquest verals. Nosaltres seguim per la carena, amb bastant desnivell i vistes molt amples. Aquí s'inicia un alzinar notable.
Passem pel costat de la font del Cingle, un petit recollidor d'aigua en una pedra, i del forat del Cingle, un avenc d'origen càrstic. En poc temps arribem al coll entre el puig Bronzer, a l'esquerra, el més alt de la serra, però amb la visió tapada per l'arbreda, i el puig Rodó, a la dreta.
Ens enfilem al cim per un corriol curt però bastant dret. Al arribar a dalt ens donem compte que el Puig Rodó és un excel·lent mirador. Des del seu cim, net de vegetació, podem veure la plana d'en Bas, la ciutat d'Olot i les muntanyes que les envolten, els alterosos cims de l'alta Garrotxa, el Canigó, etc. Així com una de les millors perspectives de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb el veïnat del Corb, la Fageda d'en Jordà, l'altiplà de Batet, els cons volcànics de la Cot, puig Jordà, puig de la Costa, Santa Margarida i el Croscat. Una molt ben feta taula d'orientació circular ens ajuda a identificar els llocs. És especialment bo el llambrec sobre les planes d'Olot i de les Preses. Podem descobrir com els volcans han modelat el paisatge tant de forma directa com indirecta i com l'home l'ha acabat de transformar fins a donar-li l'aspecte actual. Retornem fins al coll i baixem per un caminet que revolta per la seva dreta.
Passem pel clot de les Grípies, que son cavitats on es posava el menjar pel bestiar i on hi ha una representació de l’extingit ofici de carboner i tot seguit arribem a l'àrea de Xenacs. Aquí no parem, doncs estan recollint, no queda ningú i comença a ploure altre vegada. Anem pel camí de les Barrincoles (varietat local de giragonses) que baixa en direcció SW. Seguim recte avall en un tros dret on el camí, molt ben treballat, justifica de sobres el seu nom. Després d'uns 20' de forta baixada arribem a la Talaia (525 m), casa ja sobre el pla. Seguim la pista d'accés a la casa, passem pel Pujol i el Pinell, creuem el clot de les Fonts i arribem a la plaça Major, davant l'església de Sant Pere on hem deixat un cotxe pel matí.
A les Preses s'hi respira la pau de les poblacions rurals. L'església de Sant Pere, amb dos campanars amb ceràmica, despunten de la resta d'edificis que li fan avinguda pel carrer Major. Conserva l'enyorança del passat. L'espectacle volcànic és present al municipi en diversos aspectes. La llegenda diu que hi havia un gran llac que ocupava la plana de Bas. El que no es llegenda es que a la primavera del 1937 es començà a construir un camp d’aviació. Diu algun historiador que domes hi aterraren avions un parell de vegades. Avui encara es poden contemplar dos dels quatre refugis que si varen fer. Esperem que mai els hàgim de fer servir.
josep fortià tor
Fitxa tecnica. Guia Josep Figuls
Santa Pau 430m – Oratori Sant Antoni (860m) 1:55h – St. Maria de Finestres (867m) 2:05h –(esmorzar 0:25h) – Puigsallança (1001m) 3:21h – Cal Barranc (907m) 4:45h – Fontpobra (836m) 5:04h (10’) – Castell de Colltort (838m) 5:42h (10’) – Pedres llargues (804m) 6:13h – (dinar 40’) – Rocalladre (828m) 7:54h – Puig rodó (901m) 8:42h – Xenacs (841m) 9:01h – Les Preses (483m) 9:45h.-
Recorregut: 23,8 km. Ascensió acumulada: 1093 m.
