top of page

Sant Martí Sacalm - El Far – Grau del Goleró – Castell de Fornils.(II)  03 maig 2015

Collet de Sant Marti – El Far - Grau del Goleró – Grau de Casadavall - Grau del Goleró - Castell de Fornils.


Arribem a Sant Martí Sacalm i a la entrada trobem uns indicadors i el començament de una pista que surt a la nostra dreta. Passem una tanca, que tornem a deixar tancada per tal d’evitar la dispersió del bestiar i en uns moments arribem al Collet de Sant Martí. En front nostre (en direcció nord) veiem el cingle del Far i al seu extrem el Santuari de la Mare de Déu del Far. Aquí es on deixem el cotxe i comencem la nostra sortida. Encara que han pronosticat un dia calorós, de moment fa una mica d’airet que sembla que ens farà mes lleugera la pujada al Far. L’itinerari circular que avui farem es fàcil i força conegut.

Ens endinsem al bosc i el camí comença a pujar lleugerament. Com volem pujar pel grau de Sant Martí i hem de desviar-nos del camí i prendre una senda que surt a l’esquerra hem d’anar en compte de no passar-la ja que no era excessivament visible. Ara està molt ben indicat en una roca amb les indicacions de “suau” el grau de Santa Anna i “curt” el de Sant Martí. A partir d’aquest punt la senda passa pel mig del bosc uns 300 metres fins arribar al peu de la cinglera. Tot i que encara no l’hem pujat ja no sembla tant imponent com quan la veiem des del començament de la ruta, però la forta pendent i les fulles humides del terra fan que haguem d’anar amb compte. La pujada és forta però curta. A dalt trobem una placa, clavada a la roca, d’agraïment a la Mare de Déu del Far d’uns excursionistes que van estar perduts en condicions adverses pel Pirineu. Seguim una mica més i sortim a la carretera i anem cap a l’esquerra fins arribar al Santuari de la Mare de Déu del Far (1123m) en uns 10 ó 15 minuts on podem gaudir d’una espectacular vista.

El Far està a l’extrem llevantí dels cingles de Tavertet i pertany a la parròquia de Sant Martí Sacalm. Documentat el segle XIII tot i que es creu que ja existia força abans. L’església actual data del segle XVII ja que la primitiva va quedar destruïda pels terratrèmols del segle XV. Erigit prop del fil de la cinglera, gaudeix d’una perspectiva excel·lent. Es pot veure cap el nord el massís del Canigó, a NE el Bassegoda i la Mare de Déu del Mont, a l’est l’Estartit, les Medes, el Montgrí, les Gavarres i la Vall d’Aro. També Rocacorba i Girona. Cap el sud la plana de la Selva, la vall del Ter amb el pantà de Susqueda, les Guilleries i el massís del Montseny i en dies clars, com avui, podem veure fins i tot les agulles de Montserrat. Cap a ponent s’estén la cinglera que s’allargassa fins a Tavertet, amb l’Agullola de Rupit a mig camí.


Acabada la sessió de fotos i com la nostra intenció és la d’arribar a la cara sud de la cinglera i baixar pel grau del Goleró marxem del Santuari seguint la carretera per la que hem vingut fins a buscar el camí que surt a la primera corba de la carretera. El camí es a darrere d’un filat metàl·lic a la nostra esquerra i des de aquí ja es pot veure una primera senyal blanca en un roure. Passem el filat i anem trobant mes senyals blanques que ens portaran al Pla d’Om. Anem seguint el corriol i en un lloc ens allunyem uns metres i ens acostem a la cinglera en una mena de balcó natural (1.081 m) que és el millor mirador d’aquesta part del recorregut. Seguint el camí anem descendint suaument i encetem un tram de la ruta molt bonic caminant per una lleixa amb l’estimball a mà esquerra i la resta de la cinglera sobre els nostres caps. Passem per algunes balmes i

gaudim de magnífiques vistes sobre la vall de Fornils i els cingles de Rupit amb la figura omnipresent de l’Agullola. El camí és entre planer i de suau pendent, just al marge de la vessant sud de la cinglera. Tot i la vegetació (que impedeix que una relliscada sigui fatal) ja contemplem la impressionant vista. L’espectacle no és apte per gent amb problemes de vertigen ja que el tall vertical de la cinglera que tenim als nostres peus ens dona la impressió d’estar volant per sobre del bosc que tenim 300 metres més avall. Però no cal espantar-se, entre la senda per on passem i el tall vertical i ha algun arbre i només en un punt d’uns 3 ó 4 metres de llarg passem just al costat del precipici (no hi ha cap mena de perill). Aquest camí finalitza en un prat. Tot just abans de sortir al prat trobem una senda que baixa fortament a la nostra esquerra. Ja estem a l’entrada del grau de Cabrafiga.


Hem arribat al Pla de l’Om que es una extensa zona de prats destinats al pasturatge. Cap el nord, al fons del pla hi ha un nucli rural amb el mas de l’Om de Vallissana al bell mig. Per entremig dels prats, sense camí definit, marxem amb pendent suau fins a trobar el corriol que baixa pel Grau del Goleró. Com el dia es llarg, decidim seguir per la pista que sortint de la C-153 al Coll de Condreu i passant per l’Om de Vallissaga ens portaria a la Torre de Sant Joan i possiblement fins a Rupit, (no conec aquest terreny, per lo que no puc afirmar-ho) i intentar baixar a les Gleies per un corriol prop el Grau de Casadevall. El paisatge es molt bonic, però aquí ja comencem a passar una mica de calor. No trobem el baixant del Grau, i per això preguntem a un noi que tranquil·lament està esmorzant. Ell ens guia fins a la entrada del Grau, però no ens pot confirmar que arribi fins al mas de les Gleies, però si en sentit oposat cap el Salt del Sallent. Davant el dubte i sense veure-ho clar decidim recular aquest camí que hem fet pel caire dels cingles de Casadevall i anar a buscar el grau del Goleró i baixar per aquí, que ja ho conec.

Amb moderat pendent de molt bon fer, fins arribar a una tanca a partir de on la pendent es fa una mica mes forta. Superem al grau entre llaçades suportades per contraforts i protegides de l’erosió per empedrat. Volem anar a veure la Cova , però no sabem trobar el trencant del camí i quan ens adonem ja estem a baix del grau i ens dirigim cap al Roure. Travessem uns prats camp a traves fins que desprès de baixar alguns marges trobem una fita que ens marca el camí per arribar al mas. La casa del Roure es troba just un metres per sobre de la Riera de l’Om , quan aquesta a deixat el Collsacabra pel Salt del Goleró. Es una masia de mida mitjana i per el que queda, sembla que de les més importants de la vall. L’edifici actual es del segle XVII encara que ja es esmentada el 1197. La vegetació fa difícil apropar-s’hi i amb prou feines s’hi pot entrar. Es pot veure que el forn de pa que tenia adossat al costat ja s’ha ensorrat. Així mateix per sobre de la casa més antiga n’hi ha una altre de construcció posterior.

Tornem per on hem vingut fins arribar a la fita que ens ha guiat i ara agafem un camí, ja marcat que ens porta fins a trobar la pista que ens portarà de nou al cotxe. Al sortir a aquest punt davant hi ha una fita que ens indica el corriol per arribar al Castell de Fornils. Des d’aquest punt a penes destaquen entre la boscúria les ruïnes del castell que abastem en poca estona. Anomenat també castell del Roure o de Sant Pau, és documentat el 1177. No és encimellat, sinó al fons de la clotada sobre un petit puig al vessant esquerre de la vall, entre les Gleies (antigament, les Esglésies) i la Triola. En lamentable estat ruïnós, conserva encara una torre circular escapçada, i una sala amb restes de volta i murs espitllerats que en revelen l’antiga importància.


Tornem a la pista i la seguim cap a la dreta i ens porta a Can Santpau o Sant Pau. Aquest antic mas, documentat ja el 1269 i conegut també com a Sant Pau de la Coma, te una petita capella annexa dedicada al seu patró. Degut a les bretolades que si han fet ara han tingut que tapiar la porta de la capella. Desprès de gaudir d’una bona perspectiva amb el Pla de Fàbregues i l’Agullola, els cingles de Pujolràs i de la Casadavall, el Grau del Goleró i tota la cinglera ponentina del Far ens acomiadem i continuem el camí de retorn.

Seguit la pista passem prop les runes de Puiggalí i voltant el Puig dels Corbs arribem al Collet des de on hem sortit. Aquesta caminada per pista des de el Castell ens ha deixat molt cuits per la calor que hem passat i ja sense aigua que l’hem esgotat al dinar al castell. Al arribar al cotxe ,fa una mica de aire i reposem una mica abans de agafar el camí de tornada cap a casa, tot i passant pel poble de Sant Martí Sacalm que centra el pla de Sant Martí, als peus de la gran talaia del Far. Comprèn un petit nucli de cases al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, esmentada ja el 1197, de la que en resta una part romànica del segle XII, havent estat del tot transformada al segle XVII.

josep fortià tor


Fitxa tècnica

Collet de Sant Marti (792m) 8:07h – El Far (1118m) 1:14h – Pla de l’Om (981m) 2.13h –( esmorzar 23 min) –- Grau del Goleró (913m) 3.07h – Grau de Casadavall (932m) 3:45h- Grau del Goleró - El Roure (597m) 4:33h – Castell de Fornils (582m) 6:14h – (dinar 30 min) – Collet de Sant Martí 8:00h . Recorregut total 20,6km. – Ascensió acumulada 734m.



Enllaç amb el track


Sant Martí Sacalm – Grau de Sant Martí - El Far – Grau de Casadavall – Les Gleies - El Roure - Castell de Fornils – Sant Martí.(III) - 30 abril 2017

Fitxa tècnica

Collet de Sant Marti (803m) 8:16h – El Far (1118m) 0:55h – (Aturada 0:11min) – Grau de Cabrafiga i Pla de l’Om (981m)1:45h –- Grau del Goleró (930m) 2:10h – (esmorzar 20 min) - Grau de Casadavall (932m) 3:00h- Les Gleies (638m) 3:50h – encreuament 4:18h - El Roure (597m) 4:30h – Castell de Fornils (582m) 5:00h – Can Sant Pau (650m) 5:30h - (dinar 35 min) – Collet de Sant Martí 6:53h . Recorregut total 18,9km. – Ascensió acumulada 734m.








POSTS RECIENTES:
BÚSQUEDA POR TAGS:
bottom of page