top of page

Tretzevents – Pic de Set Homes – Puig de Rojà desde Coll de la Regina. 09-06-2019

Tretzevents – Pic de Set Homes – Puig de Rojà desde Coll de la Regina.


Sortida Coll de la Regina (1762m) 8:55h– Els Estables - Serrat dels Miquelets – Pla Guillem 2295m – Coll de Bocacerç (2281m) 1:40h - Pic de Set Homes (2661m) 2:40h – Cresta de Set Homes – Puig de Rojà (2724m) 3:40h - Portella dels Tretze vents (2611m) 4:10h – Pic dels Gorgs (2680m) 4:45h – Puig de Tretzevents (2731m) 4:55h – Colalada – Pla dels Isards (2274) 7:00h -Vall de Bacivers – Cabana dels Estables – Coll de la Regina 8:04h. – Recorregut 14,80m – Ascensió acumulada 1444m.


Avui no faré cap descripció de la ruta ja que ja n’hi ha una de molt ben feta i que us la posaré al final juntament amb l’enllaç per accedir-hi. Senzillament faré unes petites anotacions del que ens hem trobat nosaltres de diferent.


D’entrada he de dir que a la carretera de Prats de Molló a la Presta ens hem passat de llarg del trencant i hem agafat un altre, ja molt a prop d’aquesta vila i hem seguit la pista fins que hem arribat a una tanca on no hem trobat cap senyal que ens digues que estem al Coll de la Regina. Aquí hem trobat trobar una persona del país a qui hem preguntat om eren. Ens ha dit que estàvem al Coll de les Basses i després de preguntar-nos on anàvem ens ha comentat que si sortíem d’aquí el recorregut era mes del doble. Ens ha aconsellat que el millor era tornar fins a la sortida de Prats de Molló on trobarem el trencant per anar a San Salvador i al Coll de la Regina. Axis ho hem fet, i tot aquest enrenou ens ha atraçat la sortida una hora. El trencant es a uns dos km de Prats de Molló i en una casa al costat de la carretera.

L’altre error , en vers el track que portem el fem a la baixada del Tretze vents, dons baixem per la Comalada fins arribar al Torrent i després vàrem tenir de tornar a pujar la Muntanya Rasa fins a Trobar el track que volíem seguir, en contres de arribar aquí voltant cap al NO sense perdre altura. Aquest tram ve ser molt pesat ja que tot es tartera i de molt mal fer en baixada i una forta pressió al genolls. Cal afegir que part d’aquesta variant i alguns passos una mica complicats a la Cresta de Set Homes, la tenim que fer per les congestes de neu que encara hi ha, degut a les intenses nevades tardanes que s’han produït aquest any.


El temps que hem tingut ha sigut amb núvols alts i força vent i molt fred. A tot el tram de la carena hem de posar-nos tota la roba i també , la Cristina que en porta, guants i gorro.


Ah. L’andròmina que esmenta en el seu escrit pot ser un pluviòmetre o un cremador de gas. També n’hi havia un a la Coma del Tec, entre el Costabona i la Mort de l’Escola. Crec que s’hi vàrem posar quan hi va haver un moviment de reivindicació del Meridià Verd o de Paris.



Tot seguit, l’escrt i l’enllaç que us he comentat:



Puig de Tretzevents des del Coll de la Regina passant pel Pic dels Set Homes i el Pic de Rojà. RosaMC



Sortida molt bonica i panoràmica. Ressenya de xrs59: El Puig de Tretzevents o dels Tres Vents (sembla ser que la confusió en la seva denominació s’ha de buscar en una alteració fonètica, que no s’acaba de resoldre del tot, ja que en el mapa de l’I.C.G.C. consta com a Tretzevents, mentre que la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans es decanta pel nom de Tres Vents), és, amb els seus 2.731 mts. d’alçada, la segona muntanya més alta del massís del Canigó, tan sols superat per la pròpia Pica, trobant-se a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord. De les diverses opcions que hi ha per a la seva ascensió, hem triat la que s’inicia al coll de la Regina i que recorre en la seva totalitat la carena sud del massís, pujant a més a més el Puig dels Set Homes (2.661 mts.) i la tercera cota de la serralada, el Puig de Rojà (2.724 mts.), sense oblidar altres puntes secundàries que anem trepitjant al llarg del cordal carener, que separa les conques dels rius Tec al sud i el Tet al nord, amb una imponent visió sobre la cara sud de la Pica del Canigó, però també sobre la serra de Madres, el sector del Carlit i els cims que retallen les comarques de la Cerdanya, el Capcir i el Conflent, sense oblidar el sector Vallter - Núria, amb el Costabona omnipresent durant la pujada, o les serralades transversals i els cims de la Garrotxa. Un cop dalt del Tretzevents, a més a més, les panoràmiques s’estenen vers l’Empordà i la plana rossellonenca. Per tot plegat, superar els més de 1.300 mts. de desnivell positiu acumulat, té com a recompensa una visió panoràmica de primer ordre sobre aquest quadrant geogràfic del territori.


L’inici de la ruta el trobem al coll de la Regina, al que s’hi arriba per una pista forestal d’uns 15 kms. (en molt millor estat del que recordava, doncs dalt de tot hem vist turismes normals, quan abans només s’hi arribava amb 4x4) que surt de la carretera D-115a de Prats de Molló a la Presta, a l’alçada de la cruïlla que porta a Sant Salvador i la Percigola. El primer quilòmetre és asfaltat i la resta de terra, amb algun que altre punt on cal parar compte. Just abans de travessar la tanca que porta al refugi dels Estables, a banda i banda hi ha força lloc per aparcar. A l’esquerra veiem un rètol indicador, seguint en el nostre cas les marques vermelles i blanques del G.R.T. 83 i del G.R.P. (Tour del Canigó), en direcció a les Conques, pujant primer pels amples caients del llom que remuntarem més endavant, un cop haguem canviat la direcció de la marxa, trencant 90º a la dreta, passant pel coll de la Descàrrega.


Estem al serrat dels Miquelets, l’orientació és molt evident, el camí ben fresat i les marques dels G.R. freqüents, per tant, s’avança amb molta comoditat, amb el torrent que recull les aigües de la carena a la nostra dreta, cada cop més enclotat. Just quan estem a punt d’arribar al Pla Guillem, extens altiplà a 2.295 mts. d’alçada, que per l’esquerra rep la carena procedent de les Esquerdes de Rojà i el Roca Colom, deixarem el sender de gran recorregut i ens dirigirem a la dreta per traces de corriol en direcció al refugi de pastors que hi ha abans del coll de Bocacerç (o de Bocacers), que ens queda a la vista. Un cop a aquesta portella, veurem unes estaques de fusta amb pintura groga, que es reprodueix a les roques i que ens marquen la pujada, sostinguda, però ben traçada, pel vessant sud-oest del Puig dels Set Homes, cim rocallós, amb un bivac de pedres i una fita cimera, que ens ofereix una amplíssima panoràmica, preludi del que anirem veient al llarg de la carena que comença en aquest punt.


A partir d’ara no hi ha camí definit, tan sols les fites de pedra i l’evidència de la ruta faran que no haguem de patir gaire, sempre, és clar, que no hi hagi boira, ja que aleshores seguir endavant és poc recomanable. Abans d’encarar la pujada al Puig de Rojà, passarem per una elevació amb una gran fita de pedres, que en algun mapa se l’anomena Puig de Bacivers (2.637 mts.), però que té poca importància en el relleu del cordal, malgrat es situï sobre el coll previ a la tercera elevació del massís del Canigó, a la que s’hi arriba després d’una monòtona pujada pel seu ample llom, que ens deixa a la línia carenera, on caldrà marxar a l’esquerra en direcció a dues puntes rocalloses, que conformen el punt més elevat d’aquesta gran muntanya, que des d’aquí sembla un cim de vaques, però que vista, per exemple, des de la vall de Cadí té una presència imponent.


El descens de la punta cimera és probablement el tram més “delicat” de la ruta, doncs es fa per una canal de roques, on en algun punt ens caldrà ajudar-nos de les mans, però no hi ha exposició i és de bon fer. Així s’arriba a la Portelleta, on comença un tram carener una mica perdedor, ja que cal avançar entre roques i blocs, sense trobar una línia de fites definida. Es pot anar tant pel fil de la cresta o bé una mica per sota sobre el vessant de la Comalada. Després de passar per alguna punta innominada s’arriba finalment al Tretzevents, coronat per un repetidor i un pal metàl·lic (hi recordava la presència d’un piolet, però ara no hi és). Val la pena gaudir de la vista panoràmica i també tenir clar per on anirà la segona part de la ruta, ja que la farem fora de camí i sense fites, per tant, o bé portem un bon track o bé situem visualment els punts claus.


A l’altra banda de la Comalada, que és la vall que queda sota el pic, es veu una carena paral·lela a la nostra que davalla del Puig de Rojà i que rep per nom Muntanya Rasa. Just al bell mig es veu una punta fosca de roques que s’alça sobre el cordal, doncs allà hem d’anar a parar. Per tant, caldrà baixar pel pedregar del vessant S-SW del Tretzevents, per on millor ens vagi, apropant-nos a la capçalera del torrent de la Comalada, pensant que després hem de flanquejar fins arribar a l’esmentada punta, mirant de no guanyar ni perdre gaire alçada, travessant trams de tartera i d’altres d’herba, que es fan una mica pesats.


Just en arribar a la zona de roques de la Muntanya Rasa, ens cal baixar al prat inferior que es veu a l’altre vessant d’on venim. Tampoc hem vist camí, tot i que hi hem trobat alguna fita escadussera. De totes maneres es tracta de tirar avall per on millor ens sembli, cercant els trams herbats o aquells que ens ofereixin seguretat. Un cop a la planúria, marxarem lleugerament en diagonal a l’esquerra, abandonant el que seria el curs del torrent del Comall Escur, per anar a buscar el de la coma de Bacivers, que queda a la nostra dreta, entre el Puig de Rojà i el Set Homes.


Arribarem a un segon pla, del que marxarem en la mateixa direcció que portem (SW), introduint-nos en la llera d’una torrentera seca i pedregosa que ens durà a un tercer altiplà, al mig del qual hi ha un estanyol, que deixarem a la dreta. Al davant mateix tenim la carena per la que hem pujat, per sobre el torrent de la Percigola, destacant alçat el refugi metàl·lic groc dels bombers. Marxem clarament a l’esquerra fins a una balconada que ens permet veure per sota el refugi dels Estables, quedant també a la vista una mena d’andròmina de pedra i metall que sembla un pluviòmetre , una mica alçada a la dreta, a la que ens dirigim, per acabar a la pista que ens retornarà en suau pujada al coll de la Regina.









POSTS RECIENTES:
BÚSQUEDA POR TAGS:
bottom of page