Les Olletes-Sta. Magdalena-Puig dels Llops-Puigsacalm-Pla Traver-Salt del Sallent. 08-11-2019
Avui, per enèsima vegada faré la volta la Puigsacalm, acompanyat de l’Albert i d’en Torb.
He llegit que : Sacalm està format per dues paraules: “sa” article que no es fa servir gaire i semblant a l’article “el o la”. I una altra paraula que forma Sacalm és “calm”, aquest mot es refereix a una planura elevada i en calma. Per tant, el fet que la població estigui en una plana, li dóna aquest nom.
Anem a Sant Privat i allà ens dirigim cap l’àrea de pícnic del Pla d’en Xurri, on hi ha una magnifica pineda per un bon lleure i una mica mes endavant un petit aparcament on deixem el cotxe. Sortim del vehicle i cal dir: “per ser tardor, ¡¡¡collons quina fred!!”. Un cop equipats ens dirigim a l’Hostal de Can Turó, on realment comença el camí per pujar al Puigsacalm. Al darrera de la casa agafem el corriol que ja comença a pujar i que en aquesta ocasió esta molt malmès per les pluges i potser per la falta de manteniment. Ara ja ens hem mentalitzat que fins arribar a Sta. Magdalena tot el camí es anar pujant escalons.
Primer passem per boscos de pins i ja arribem a les magnifiques fagedes, que en aquest temps ens ofereixen un paisatge idíl·lic. Amb el terra ple de fulles marrons-vermelloses, amb verd d’algunes heures i altres plantes i amb els faigs encara amb molta fulla per caure. Trobem a la nostre esquerra el camí que puja des de Joanetes i tot seguit ja arribem a una petita clariana. Som al Santuari de “ les Olletes”
.
Es tracta d’un petit oratori excavat a la roca i tancat per un reixat. A la part superior de la reixa de l’entrada hi ha forjades unes olles petites. Guarda una imatge barroca d’alabastre de la Mare de Déu. Al costat i enlairat sobre el camí hi ha les restes de l’edificació on es guardaven els objectes necessaris per al culte de la capella.
El seu origen car cercar-lo a començaments del segle XVII, quan segons referències tradicionals, fou trobada una imatge de la Mare de Déu en una petita depressió en el terreny, és a dir, en una “olleta”, que ha donat nom a l’oratori.
La antiga i petita capelleta rebia tantes corrues de devots que va propiciar entre 1855 i el 1895 l’excavació d’una balma més gran a la roca viva de la muntanya,
També es fa esment de que els monjos de Santa Magdalena del Mont van col·locar, en aquest lloc planer i ombrívol que es presta a un petit descans en el camí, la imatge en una coveta perquè, a més a més, de descansar el cos “s’alegrés també l’esperit”.
Hi ha esment de que tant el decorat de la capella com l’altar havien de ser treballats en la mateixa roca, a tal efecte ja s’havia deixat un roc sortint del fons de la paret i ningú sap com, una barrinada, diuen que intencionalment mal tirada, va fer miques la roca i es va tenir que desistir del projecte.
L'any 1910, Cèsar August Torras, en el seu llibre Pirineu Català, comarca d'Olot , diu: "un xich en amunt, també sota cingle, hi ha una altra petita cova, ont s'hi venera la Mare de Déu de Núria, y en la qual tot just hi ha lloch pera l'imatge, l'olla y la campana. Segons tradició, es la cova aont fou trobada l'imatge primitiva de la Verge de les Olletes y el lloch aont antigament s'hi venerava. S'hi puja per un camí, en rampant, fet a dretes".
A pocs metres de la capella un caminet ens apropa a la font de les Olletes que deixem a la dreta i ara seguim pujant fins arribar a Santa Magdalena del Mont.
Santa Magdalena del Mont els 1920...
La primera notícia de Santa Magdalena data del 998, pel que cal situar la seva fundació entre el 977 (data de fundació de la casa de Besalú) i 998. El lloc fou afavorit amb diverses donacions entre les que destaquen la de Bernat Tallaferro (1000) i les dels vescomtes de Bas, que el protegiren. Antigament tingué el rang de priorat, amb canonges regulars de l'ordre de Sant Agustí. Al final del segle XV el priorat degué entrar en decadència i fou abandonat a finals del segle següent. Els seus béns continuaren administrats per la casa mare de Besalú L'església es va modificar el segle XVIII,. Al costat de l'ermita, i aprofitant l'edifici d'una antiga masoveria s'ha habilitat el refugi de muntanya "Emili Triadú".
En aquestes alçades, tens la sensació que les accions vils dutes a terme contra Catalunya i els catalans, no s'han produït mai. Per intermediació de Santa Magdalena, feien arribar a l'Altíssim, la nostra sempiterna pregaria, Senyor;” allibera el teu poble!!!”. Actual ; No?
Ara tot passant per la torre i la caseta del repetidor aquí instal·lat i també per l’estel que s’il·lumina en les festes nadalenques, anem cap el Puig Corneli i ens parem a fer un menjar al Coll de Joanetes, després de passar pel trencant de la canal del ganxos vells. També deixem el camí del Pas dels Burros a la nostre esquerra i pel bac anem cap el Puig dels Llops i després al Puigsacalm. Aquest tram te uns passos , que sense cap perill mereixen una mica d’atenció, sobre tot si les roques son molles.
Després de pujar al Puig dels Llops i el Puigsacalm , baixem cap el Collet de Crivilers i després de passar una tanca, pel bestiar seguim pels Rasos del Manter i tot seguint pel costat de la tanca fins arribar al Collet de la Mata, on passem a l’altre costat de la tanca i ja ens dirigim a Pla Traver.
Arribem a Pla Traver, amb un fort vent i molta fred. Ens hem de abrigar amb tota la roba que portem.
Masia de Pla Traver els anys 1920...
Pla Traver es un planell del vessant septentrional de la serra de Puigsacalm, entre els puigs Cobell i de Miralles, que domina per la dreta la capçalera de la riera de Sallent. Poques planes tan grans i tan boniques com aquesta es poden trobar a quasi 1.300 metres d’altitud. És un d’aquells paratges on hom s’hi pot aclofar d’anar-lo mirant. No cansa.
Al seu centre hi ha la masia i antiga capella de pla Traver. És un important sector de pasturatges. Al mas hi hagué al s XIX una dependència de remunta de l’exèrcit, filial de Conanglell. Tot i que un petit mas es va començar a construir a mitjans del segle IX, no va ser fins a partir del segle XIII que s’hi van anar afegint el conjunt d’edificacions tal qual ens han arribat.
I també Cèsar August Torras en la seva Pirineu Català – Ripollés (any 1921) pàg. 112, diu: “Prop de la masia s’hi troben les ruïnes del grandiós edifici aon hi havia existit la remonta d’artilleria y en el que hi tenien cabuda un centenar de caps.”
Del Blog advèrbia de Jordi Roca
El toro de Pla Traver
"Quan el toro de Pla Traver esbramula i el Montorro li respon, pluja segura".
Bella formulació, aquesta. Que m'és coneguda gràcies al senyor Josep Pujol i Camprodon, de St. Vicenç de Torelló. Ell mateix, en ser entrevistat amb motiu d'una recerca geolingüística promoguda per l'Ajuntament de Torelló, em va indicar que aquesta expressió l'havia sentida molt sovint en boca d'una persona oriünda del Bisaura i que calia interpretar-la en un sentit generosament metafòric. De tal manera, doncs, que els bramuls (o esbromols, com en deien en aquests verals) s'havien de saber escoltar, precisament, com qui para esment en sengles tronades inicials: és a dir, la que se sent esclatar, en primer lloc, vora la casa de Pla Traver, a tocar del terme de Vidrà, però ja en terres de la Garrotxa, i la que, a tall de rèplica, se sent retrunyir cap a la banda del Lluçanès, a la casa de Montorro, a redós del santuari dels Munts. Forta topada, podríem dir, llavors. La dels dos toros encontrats.
Baixem per darrera la masia i anem fins a trobar la pista que porta a la masia de Sallent, tot seguint la marge esquerra de la Riera de Sallent. Un cop aquí baixem fins la part superior del Salt, pel que quasi no baixa aigua i baixem pel Camí dels Matxos, després de parar-nos al mirador del salt i fer una parada tècnica per dinar. Fa fred.
El Camí dels Matxos, que en algun tram està una mica descarnat, però que és de bon caminar, va baixant en amples llaçades dins una vall de frondosa vegetació, fins arribar al nostre punt de sortida, donant, cal dir-ho, una certa volta, ja que és més llarg que el de Les Escales, però amb menys pendent, cosa que amb el terra moll que trobem avui cal tenir en compte.....
losep fortià tor
Fitxa tècnica.
Pla d’en Xurri (632m) 8:11h – Les Olletes (1046m) 1:20h – Sta. Magdanena del Mont (1285m) 2:20h – Puig Corneli – (esmorzar 16 min) – Coll de Joanetes (1308m) 2:53h – Puig dels Llops (1486m) 3:43h – Puigsacalm (1515m) 4:06h – Collet de Clivilles – Collet del Ferrer (1410m) 4:34h – Collet de la Mata – Pla Traver (1292m) 5:14h – Ras de Falgueres – Salt del sallent (1028m) 6:14h – Camí dels Matxos (1065m) 6:32h – (dinar 17min) - Pla d’en Xurri 7:47 h.- Recorregut 18,17 km – Ascensió acumulada 1023m.
