Puig de les Borregues i Pastuira – (#esteladesalcim) –
Després de conèixer la iniciativa portada a terme pel Col·lectiu “#esteladesalcim.cat” que consisteix en realitzar una ascensió simultània a tots els cims de Catalunya el diumenge 8 de setembre a les 12 del migdia per tal de cobrir d’estelades els punts més alts i emblemàtics del nostre país, La Colla vol participar-hi encara que fent un cim senzill i modest, com es el tarannà de la entitat i ha decidit anar al Puig de Pastuira, tot pujant per la Coma de Orri. La nostra col·laboració, encara que petita, no hi pot faltar i així ho fem.
Al llarg de la setmana hem estat mirant el recorregut i pendents del temps i de les prediccions meteorològiques, que després del mal temps de dissabte ens han pronosticat boires, vent i pluges a partir de migdia. De totes maneres la causa ens convida a no defallir i a fer la sortida per intentar complir el compromís que hem adquirit amb aquests organitzadors.
Sortim a les sis de Cassà i amb cel serè arribem al aparcament del refugi d'Ull de Ter. Hem decidit pujar per aquí, ja que sembla més curt i això ens donaria més seguretat de fer el cim abans no es posi a ploure. Comencem a caminar amb bon temps i amb mostres de la il·lusió del dia ja que algú ja es penja l’estelada a la motxilla. Al LLamp també li hem posat un mocador amb l’estelada i ho assumeix amb molta paciència, encara que quan arribem a la riera, el Ter, ja es dona un bany. Anem pujant, passem pel Refugi i, poc a poc per començar a escalfar motors, anem pujant cap el Coll de la Marrana, tot i sentint de tant en tant els crits d'alguna marmota que dóna el senyal de perill a les seves parentes. Arribem al Coll i aquí ja fa un vent molt fort que ens obliga a abrigar-nos amb quasi tota la roba que portem. Fa fred i el vent es molt emprenyador.
Ens dirigim cap el Coll de la Coma d’Orri (orri = lloc on es munyen les ovelles) i tot carenant i fent els cims que l’envolten arribem al Puig de les Borregues, enmig d'una boira força espessa. En aquest cim, clavat enmig de un piló de pedres, hi ha la reproducció en gros d'un piolet. Els seus 2694 m. d’altura conformen un mirador excepcional, tant de la coma del Freser com; principalment, de la coma d’Orri i els Grans de Fajol. Avui amb la boira que hi ha no podem gaudir d’aquestes vistes i fins i tot en alguns trams costa veure el camí. Aquest puig va lligat a una "polèmica" de nomenclatura: hi ha gent que l'anomena Pastuira, mentre que altres, seguint el mapa de l'Ed. Alpina, l'anomenem Puig de les Borregues, i el de l'est, Pastuira. Tingui el nom que tingui, el lloc paga la pena. En aquest lloc la carena es bifurca. Deixem la branca que es dirigeix decididament al sud , cap a Fontlletera i el Balandrau, i ens dirigim cap a llevant seguint una carena que perdent alçada ens portarà al puig de Pastuira.
Durant el que queda de caminada no cal dir que el tema que dóna més comentaris i diferents opinions es la de conèixer la veritable identitat del cim. Jo, després de tota la setmana d'estudiar el mapa de l'Alpina amb recorreguts i noms dic que es el “Puig de les Borregues”. La resta em diuen que es el Pastuira, ja que és el més alt. Jo solament hi havia estat una vegada i recordava el piolet, però ara la meva referència era el mapa actual de l’Alpina. Davant el raonable dubte i amb el repte de fer el” Puig de Pastuira” fem un descans i emparats sota unes roques, una mica arrecerats del vent i amb l’acompanyament musical de les esquelles de un ramat de vaques que tenim allà amb nosaltres, decidim aprofitar per esmorzar. La parada és curta, ja que amb aquest temps i boira si hi volem arribar i tornar amb la esperança de no agafar una bona pluja ens hem d’espavilar. Cap l’Est, o sia cap on hem d’anar, de tant en tant s’obre una mica de clariana que ens permet anar veient cap on hem d’anar i si encara és gaire lluny o hi han gaires diferencies de nivell. El fet és que d'un cim a un altre hem de passar per un parell de colls fins arribar al coll de
Pastuira que amb una suau pujada final ens porta dalt del cim. És un cim arrodonit i amb prat, el que en dèiem al meu temps un cim de vaques, però avui s’ha fet llarg des de l’altre cim. Aquí només hi ha un munt de pedres com indicador i el fem servir per recalcar la maquina per la foto amb estelades. Ha quedat prou bé. Com no podia ser d’altre manera ara tornen les amigables discussions sobre els cims i quin és quin. Jo continuo amb la meva teoria. La resta en contra i ja m’amenacen de fer un article sobre la meva ineficiència, al Llumiguia. El temps va aguantant, però no ens podem encantar i sense gaire entreteniment agafem el mateix camí de tornada. A la Vall de la Coma de l’Orri veiem un ramat important d'isards que al sentir-nos corren per la tartera. Un, quan els veu amb aquells salts, li entra una mica l’enveja, per no poder tenir la seva agilitat.
Poc a poc tornem a passar pel Puig de les Borregues. Ara només ens parem per fer un petit bufet, la pujada és forta i les hores comencen a fer patir els genolls. La boira cada vegada és mes espessa i ara comença a ser negra, pel que sembla pot començar a ploure en qualsevol moment. Passem pel coll de la Coma de Orri i anem cap el Coll de la Marrana i ja tot baixant passem pel refugi i arribem al cotxe quan comença a fer un plugim molt fi. Ens canviem, i abans de tenir-ho tot endreçat ens fot un ruixat que hem d’entrar ràpidament al cotxe. Hem pogut fer els dos cims. Ara intentarem saber com es tot això dels noms.
En arribar a casa confirmo amb el mapa actual de l’Alpina que jo no estava errat, però la sorpresa es meva quan agafo un mapa de l’Alpina de fa 40 anys, quan jo anava per aquest cims i en el lloc on ara posa el Puig de les Borregues en aquell posa Puig de Pastuira. Em poso en contacte amb els editors del mapa i em contesta el coordinador de camp que em diu “ vam tenir la sort d’entrevistar l’antic masover del Catllar, que havia pasturat per tota la coma del Catllar. Ens va assegurar amb contundència que el cim mes alt d’aquella vall és el Puig de les Borregues. I que el cim de Pastuira era carena avall, cap a l’E, encapçalant la regió de Pastuira, que és la costa de prats i bosc que s’obre damunt Setcases, tot just per sobre dels camps més alts”. Tot aclarit. O no??
Bé, com hem fet fotos a tots dos cims, enviarem una de cada . (Les podeu veure entrant a esteladesalcim.cat/galeria i buscant: Puig de Pastuira i Les Borregues.)
Josep Fortià Tor
Fitxa tecnica:
Comencem a caminar a les 8h.- Sortida aparcament (2105) - Coll de la Marrana (2536) 1:09h – Coll de la Coma de Orri (2419) 1:32h – Puig de les Borregues (2695) 2:33h – (esmorzar 18 min) – Puig de Pastuira (2420) 3:45h – Puig de les Borregues (2695) 5:00h – Coll de la Coma de Orri (2419) 5:50h – Coll de la Marrana (2536) 6:07h – Aparcament (2105) 7:05h .
Recorregut total 15,02 km. – Ascensió acumulada 1060 m.
