Sadernes-La Quera-Feixa Closa- St. Aniol d'agujes- 21-02-2026

Sadernes-La Quera - Feixa Closa- Salt de la Nuvia-Sant Aniol- Sadernes 21-02-2026

Fitxa tècnica:

Sortida: Portell d’en Roca (281m) 8:38h – Pont de Valentí – el Puig – La Quera (656m) 2.00h – Trencant Feixa (638m) 2.15h. Mirador (775m) 2.45h- Feixa 2.55h- Visita Feixa Closa 10 minuts -Tornat a camí 3.20h -Salt de la Núvia (544m) 3.40h – (dinar 25 min) - Sant Aniol (448m) 4.35h- Pont d’en Valentí 6:04h – Final 6:18h – Recorregut 14,37 km – Ascensió acumulada 649m

Comencem a caminar al Portell d’en Roca ( segon aparcament) per la pista de Sant Aniol a Sadernes fins el trencant que baixa al Pont de Valentí i a l’antic Hostal de Ca la Bruta o de les Mosques(ara restaurant). El pont té dues arcades i sembla estrany trobar un pont a un lloc tant solitari, freqüentat nomes per carboners, llenyataires , desemboscadors i també per contrabandistes i trabucaires. Aquí agafem un camí que surt a la dreta i que va seguin per la riba dreta de la Riera de Sant Aniol. A uns 600m trobem una pista que surt a l’esquerra i entre el camí i la pista comença un corriol, amb una petita senyal en un arbre i es on agafem el camí per anar a La Quera.

Arribem a La Quera, que està en molt males condicions i molt abandonada, a pesar de que el 2012 semblava que la volien restaurar.  Era una de les edificacions més interessants del llogaret de Talaixà. Està edificada a un nivell força inferior al del poble pròpiament dit i encara que fa pocs anys que està deshabitada es troba en un estat ruïnós molt avançat. És una gran casa amb una ermita incorporada, amb aires de fortalesa.

Quan ja hem passat la casa, uns 300 m. més avall, trobem a l'esquerra el corriol, amb una marca mig esborrada en una pedra, que ens puja cap a la Feixa Closa als Cingles de les Manrades. No hi ha marques i seguim alguna fita que es va trobant fins a dalt a peu de paret de roca. Ens arribem al mirador i desprès desfem uns metres per anar a la cova. Mes que una cova es un forat. Es una galeria en direcció N, i amb un suau pendent de 15 metres de recorregut, arriba a la banda contraria del cingle, s'ha d'anar amb precaució doncs aquesta boca dona al precipici. La cavitat és la resta d'un antic col·lector que ha quedat al descobert per l'erosió i regressió del cingle. Són evidents les marques d'erosió i corrosió al sostre i a les parets. La planta està recoberta, predominantment, de sediments argilosos i blocs clàstics, fins pocs metres abans d’arribar a la boca N, on la roca del sòl es nua..

Quan ja hem vist el panorama des de aquest punt, desfem camí fins a trobar el GR un altra vegada. Anem seguint-lo i arribem al Mal Pas de la Quera o Salt de la Núvia´

Mal pas de la Quera o  Salt de la Núvia, lloc on la llegenda situa una bonica i tràgica historia d’amor. Una donzella, filla de un masover de Sant Aniol, la volien maridar amb l’hereu del ferrer de Talaixà, naturalment contra la seva voluntat. De bon matí el masover arranja les cavalleries i emprenent el viarany de pujada cap a Talaixà. La núvia no vol maridar-se amb l’hereu,  però el pare no està per raons i abraona el cavall perquè emprengui el camí. La núvia endolada per dins, plora el desconsol. De cop li ve la imatge esfereïdora. Una imatge que pot posar fi al seu sofriment. Un revolt de la cinglerada, el mes enlairat, el que s’acosta mes al cel. De dalt del cavall es deixa caure, es llença al buit. No haurà de casar-se amb l’hereu, no serà de ningú, però tampoc del hereu. El darrer esglai es una mirada perduda damunt la Vall del Llierca i desprès…. el son etern. Aquesta es la llegenda mes recollida pels lletraferits, però l’estigma del suïcidi, sempre condemnat per la moral religiosa, probablement originà una altra versió: La que explica que la mula de la noia es girà, espantada pels arcabussos disparats en senyal de gala i rodolà al fons del cingle amb la noia.

Passem el Salt de la Núvia, on fa un gir direcció nord i més avall el Portell de la Guilla. Seguim baixant fins a S. Aniol d'Aguja.

Sant Aniol d’Aguja es un dels llocs més emblemàtics de l’Alta Garrotxa, un impressionant paisatge de roca calcària modelada per l’aigua, ple de petites gorgues d’aigua transparent. El nom d”Aguja” prové possiblement del llatí aquagium, que significa canal o pas estret d’aigua entre penya-segats. L’ermita es originaria del segle XI, encara que va ser fundada el segle IX per monjos que fugien de la persecució dels normands, amb modificacions posteriors.

És una de les esglésies més antigues de l’Alta Garrotxa. Actualment consta d’una nau rectangular amb volta de canó i teulada a dues vessants, un absis semicircular i un petit campanar d’espadanya, on s’ubica la campana Coralí. A la façana hi trobem un rosetó reixat amb una creu. Al costat de l’ermita hi ha una font i la rectoria, que actualment després de una restauració que ha durat molts anys i es un gran edifici que esta dividit en tres parts. Una es un refugi lliure, altre es un refugi guardat amb restaurant i habitacions i una altre dedicada als Amics de Sant Aniol, artífex de la gran restauració feta i que encara li falta una mica per acabar. Fins al refugi no s'hi pot arribar en cotxe i s'ha portat el material més voluminós amb helicòpter. Fet que suposava una despesa econòmica molt important. Per això, el col·lectiu Amics de Sant Aniol han deixat a l'inici de tram final de camí a peu sacs amb material per tal que els excursionistes n'agafessin i els portessin fins a les obres. Això s'ha realitzat durant anys. En total es calcula que han pujat 282 tones de material.

Cada any el diumenge de Pentecosta es celebra un aplec l’”APLEC DELS FRANCESOS” on es troben molts catalans, tant de la Catalunya Nord com del Principat o Catalunya sud.

Deixem aquest paratge, travessem la riera pel Pont penjant de Clarioles i enfilem el camí de tornada seguint la riera de Sant Aniol.

Veure fotos aquí

Enllaç amb el track