Llaés, Mare de Déu de la Cau, Castell de Milany, Milany, Bauma de Fleus, Burbau, Bauma de Teixidor, el Teixidor, Llaés. 13-03-2024
Anem fins a Santa Maria de Besora i quasi a final de la Vila surt una carretera per l’esquerra que indica direcció Ripoll. La carretera esta enquitranada, es estreta amb moltes corbes, però es especialment maco el bosc que l’envolta. Passem per el petit aparcament on deixar el cotxe per anar als Bufadors del Bevi i a mig camí ja arribem a Llaés.
Apartat de la zona urbana es troba un dels paratges més importants de Ripoll des del punt de vista històric i paisatgístic.
Sobre un turó de Sant Bartomeu trobem el castell de Llaés. Del qual se’n té noticia des de l’any 919. L’any 955 passà a dependre del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Sobre el mateix turó es construí una església que es consagrà l’abril del 961. L’església actual respon encara a les característiques d’aquest temple, però esta tant transformat que difícilment s’hi reconeix res del tipisme dels edificis romànics.
Actualment el castell és propietat privada i casa rural. L’església és a l’interior de la muralla que envolta les dues edificacions. Molt a prop del castell, a uns 800 metres a peu, hi ha el panteó, un monument construït en memòria dels setanta-quatre carrabiners i un oficial afusellats per ordre del general carlista Francesc Savalls el 1874, durant la Primera Guerra Carlina.
Hi ha un petit aparcament al costat de la carretera i aquí deixem el cotxe, ja que esta prohibit entrar mes endins. Comencem la ruta. Voltem el Castell i arribem al Hostal, ara abandonat i aquí tenim el primer entrebanc. Davant l’Hostal surten dos pistes, però hem d’agafar un corriol que surt al mig de totes dues. El camí està ben marcat, però en algun lloc es creua amb pistes fetes per treure llenya i hem tingut alguna petita errada que amb el GPS hem solucionat ràpidament. Bona eina!! . Us la recomano. Es un bosc esplèndid amb uns boixos que no han passat la plaga de la papallona del boix. I ja no parlem dels faigs. Es un camí que entusiasma, en especial un tram final.
Arribem al Santuari de la Mare de Deu del Cau, amb un dia esplèndid i serè. Realment sorprèn quan per primera vegada veus el Santuari de la Mare de Déu de la Cau. Poc fa pensar que es tracta d’un edifici religiós. No té cap signe extern dels que estem acostumats a trobar en una ermita: ni campanar, ni absis… quasi res… la senzillesa més absoluta. Com si no tingués ganes de sobresortir ni destacar per res. L’entorn és magnífic: l’envolta una gran plana, i ajudat per la seva altitud, és especial la sensació de pau i tranquil·litat que s’hi respira.
La devoció popular atribuïa a la Mare de Déu de la Cau bona mà en matèria de casaments, fins el punt que les parets del Santuari havien estat atapeïdes de rams de núvia. Cal recordar el verset que diu:
Fadrina que va a la Cau,
torna amb promès;
i, als dos anys,
ja n’hi pugen tres.
Mare de Déu de la Cau, doneu-me marit, si us plau; sigui ronyós, pollós o tinyós, mentre marit fos.
També, i com a tradició molt arrelada en les contrades de Milany i Llaés, a la primavera s’hi celebrava un aplec.
Aquí fem parada i esmorzem i ja tornem a agafar la ruta cap el Castell de Milany. No es la pista que hi ha al darrera de la ermita. El corriol es al costat i està molt ben indicat. Anem seguint el corriol, sempre amb la joia per poder gaudir d’aquest bosc i amb unes vistes extraordinàries , sempre vigilats pel Pedraforca i el Pirineu. Tot ben nevat. Després de passar per la Font del Obi amb un magnífic faig , ja arribem al Pla del Castell de Milany i ens afanyem a conquerir-lo. Be, al que queda del castell.
La primera menció del castell és l’any 1017, en la institució del Bisbat de Besalú, on entre les signatures apareix un tal “Bernardi ex castro Malamenssi”. Aquest moment és el primer cop que apareix referenciat Milany com a castrum en la documentació medieval, la qual cosa porta a pensar que possiblement ja feia un temps que havia estat erigit i que en el moment de la institució del bisbat de Besalú constituïa ja un punt jurisdiccional en el comtat.
El Castell de Milany té una importància cabdal en la història de Vidrà; la seva protecció és la que garantia al terme la pau i la justícia. El seu terme comprenia els actuals municipis de Vallfogona i Vidrà amb totes les seves parròquies, i també, tal volta per agregació posterior, el terme de Llaers amb el seu petit castell.
Els primers senyors de Milany foren els comtes de Besalú. L’emplaçament fronterer entre Besalú i Ausona li donaren importància essent per aquesta causa posat en penyora en convenis entre els comtes de Besalú i Barcelona. El castell es va abandonar a finals del s. XIV, quan va perdre la seva funció defensiva i la família va anar a Vallfogona, cercant una manera de viure més còmoda i pràctica que la del castell. A inicis del s. XV, la zona va ser afectada per uns terratrèmols que van derruir part del castell i de l’església de Sant Pere de Milany, actualment desapareguda del tot. L’any 1462, els remences acaben de fer malbé el poc que quedava en peu del castell.
LLEGENDA DE L’HOME DELS MIL ANYS
El senyor de Milany, ric i poderós com era, i acostumat a tenir tot el que desitjava, va manifestar més d’una vegada que volia viure per sempre. Un bon dia va descobrir que no moriria mentre no cremés un tronc concret que havia de ser llençat al foc aquell mateix dia. El senyor va agafar el tió i el va amagar en un lloc recòndit de les golfes del castell perquè ningú pogués trobar-lo mai. Però els anys van anar passant i ell veia com morien tots els seus éssers estimats fins al punt de no conèixer a cap dels habitants que llavors hi havia al seu castell ni entendre la llengua en la què parlaven. Avorrit de viure, anhelava la mort, però no aconseguia trobar-la encara que deixés de menjar. Un bon dia arribà al castell un savi que coneixia llengües antigues, i els nous habitants li van parlar del vellet. Després de fer-li moltes preguntes va entendre que l’única cosa que demanava l’ancià era que, per l’amor de Déu, destruïssin el tronc amagat a les golfes. Quan el foc va consumir el tió, també va extingir-se la vida de l’home que havia viscut mil any .
Ara deixem el Castell i de baixada per el Serrat del Pedró arribem a la casa de Milany i anem cap la Bauma de Fleus i després a les Baumes de Teixidor. En l’escrit de l’anterior sortida ja trobareu detalls de totes dues. Sortint de la del Teixidor ja anem cap a la casa del mateix nom. Veiem a la nostre esquerra el Morro del Quer amb la masia de Massats a sota. Passada la casa de Teixidor ja enfilem cap al tram final de la ruta fins a tornar a Llaés on donem per acabada aquesta sortida.
Podeu trobar detalls de les Baumes a aquest enllaç: Baumes
Fitxa técnica:
Sortida de Llaés (935m) 9:16h – Hostal- (buscar camí 10 min) – Torrent de la Cau – Coll Traver – Collet de la Solaneta – Boscos del Puig – Coll de l’Oli – Santuari de la Mare de Déu de la Cau (1326m) 1:38h – (esmorzar 18min) – Ras de la Cau – Collet de Valona – Faig de la Font de l’Obi – Coll de Milany – Pla del castell - Castell de Milany (1505m) 3:03h – (visita 25 min) – Serrat del Pedró - Casa de Milany (1302m) 4h – Bauma dels Fleus (1154m) 4:45h – (dinar 20 min) – El Burbau (casa) - Bauma de Teixidor (1036m) 5:36h – El Teixidor (1058m) 6:05h – Llaés 6:42 h. (caminant unes 5:25h)– Recorregut 16,8km – Ascensió acumulada 764m –
