Toès-Cornisa-Gorges de Carançà-Pont de Pedra-Refugi Ras de Carançà-Gorges-Roc de la Madriéu-Toès-
Avui anem a fer una caminada per visitar les Gorges de la Carançà. Sortim molt aviat de Girona i després de un 150km arribem a Toès Entrevalls a la comarca del Conflent a la Catalunya Nord. Deixem el cotxe a l’aparcament que hi ha habilitat a sota el pont per on passa el “tren grog”, ens equipem i comencem a caminar.
Toès, amb Entrevalls i Alberet, formà part sempre entre les possessions de Sant Miquel de Cuixà, que en tenia les jurisdiccions civil i criminal, tot i que els comtes de Cerdanya hi conservaren sempre alguns drets sobre els boscos i les pastures (pasquers). A més, la muntanya de Toès, era condomini del monestir de Cuixà i del rei.
Contra algunes teories, que postularien que el nom de Toès ve de la seua posició geogràfica, puix que designa el clot, Joan Coromines proposa una interpretació ben diferent i que es tractaria d'un topònim d'origen preromà. , com apareix a les formes més antigues (Tobese, Touese). El mateix Coromines explica que el topònim Carançà prové d'un ètim preromà karanto (carant, canaleta molt pendent i rocosa per on salta l'aigua).
Passem per un petit túnel que hi ha a sota el pont i anem seguint la riba dreta del riu. A uns 800m trobem un pont a la dreta i el camí que segueix recta. El pont ens portarà a la Cornisa i el camí ens portaria al Roc de la Foradade i a per sota el Roc de la Madriéu, que es per allà on volem fer la tornada. Sigui quin sigui l’itinerari que s’agafi, descobrir el bosc profund, els penya-segats vertiginosos de les cornises o les esgarrifances que causa el torrent quan es passa per un pont penjant, inciten a la prudència i a apreciar una passejada fora del comú.
Travessem el riu i el camí comença a fer marrades per anar pujant. Al cap de poc arribem al començament de la Cornisa. Entrem a la Corniche (com en diuen ells) i anem per un corriol de menys de un metre d’ample excavat a la roca, amb cable de seguretat. Cal vigilar que algun tram es pedregós i una ensopegada aquí si no anem agafats pot tenir males conseqüències.
Excavada el 1943, la cornisa menava a l’obra durant la perforació del túnel que capta les aigües de Carançà per alimentar la central hidroelèctrica de Toès.
Passat aquest camí equipat amb un cable i excavat a la roca, arribem a la presa. Pel sender trobem dos cavitats amb reixes que son punt d’expulsió de l’aire de les canonades de conducció de l’aigua. Aquí es on comença el tram de passarel•les i ponts penjats, rígids i mòbils, que apareixen del no-res entre els arbres i ens permeten avançar amb seguretat.
Arribem al Pont de Pedra tot seguint el corriol que de cop s’ha transformat en un camí ampla i ben treballat com podria ser un Cami Ral a les nostres contrades. Penso que antigament per pujar els ramats cap les pastures de Carança hi havia un camí, que no arribava al refugi de Dona Pà i tornava a baixar a la riera, un cop passat el congost. Un tram es el que ara es el camí per Campilles.
Ara si que hem de posar la directa, ja que volem arribar-nos fins el Refugi del Ras de Carança i tornar i les prediccions del temps no son gaire bones. Encara que de vegades també fallen ( les franceses i tot). Encara ens falten 750 m. de pujada i mes de 5km de recorregut + la tornada.
El camí es llarg, i tot de pujada, però de bon fer i amb ombra fins arribar al encreuament d’on surt el camí per anar a Campilles. Poder caminar tantes hores veien l’aigua com corre i gaudint del seu soroll entre les roques i els petits salts d’aigua ¡No te preu!!.
Arribem al Refugi, fem la foto per record i per justificar la sortida i tot seguit agafem el camí de tornada. Tot es igual, ponts, passeres, nomes que ara amb una mica de gent i una mica mes rapits. Fins arribar a l’entrada de un pont on hi ha una petita senyal en una pedra que nomes diu Thues i pel GPS ja sabem que es el que hem d’agafar per passar per sota el Roc de la Madriéu i pel Roc de la Foradade. El camí comença de pujada, està poc senyalat i algun tram bastant malament. Crec que per la única cosa pel que es pot fer, es per tenir una vista de la Cornisa, que la pots treure de les fotos de qualsevol ressenya de algun programa de internet. No la aconsello, ja que a part de fer una pujada innecessària hi ha trams del camí en bastant mal estat. Si voleu fer una caminada mitjana i no quedar nomes amb les Gorges proposo que passeu per el Refugi de Donapà i les Campilles i per la Cornisa. Trieu el sentit, segons la vostra preparació.
Baixem fins a trobar el camí i anem a parar on al inici hem agafat el pont a la dreta per passar per la Cornisa. Ara, acabem d’arribar al aparcament, ens refresquem a un petit canal que hi ha al costat i fem una queixalada mentre cauen quatre gotes (nomes quatre, per fer quedar be als meteoròlegs) i ja agafem el cotxe per tornar a casa.
La senyalització és mínima, per no dir casi inexistent. Si que es trobem pintades de color grog, però postes o cartells informatius, excepte al trencant del camí a Campilles, no en queda cap.
El camí quasi no te pèrdua, però caldria millorar, amb la quantitat de gent que recorre aquesta zona.
josep Fortià tor
Fitxa tècnica
Toès i Entrevalls : Sortida (841m) 7:57h – Inici Cornisa (920m)-1,2km: 0:23h – Pont fixa -Passera – Captació aigua (1030m)-2,6km: 1:11h – Pont Tibetà (1) (1006m): 1:15h- Pont fixa – Passera – Pont Tibeta (2): 1:30h – Passera- Pont Tibetà (3)- Pont Tibetà (4) (1104m): 2.00h - Pont de Pedra (1145m)-4,38km: 2.15h - Camí Campilles (1683m)-8,12km: 3.54h – Refugi Ras de Carançà (1831m)-9,57km: 4:25h – Roc de la Foradade (1180m)-17,1km: 7:41h – Toès 8:17h - Recorregut 18,6km – Ascensió acumulada 1078m.
