El pic Alt de Comapedrosa és un cim dels Pirineus situat al nord-oest del principat d'Andorra, a la parròquia de la Massana, prop dels límits amb el Pallars Sobirà i el País de Foix. Amb 2.942 metres d'altitud, és la muntanya més elevada d'Andorra. La primera ascensió al Comapedrosa data del 22 de setembre de 1858 i els seus protagonistes foren els sis membres de la comissió hispanoandorrana que en aquella època delimitaven la frontera entre els dos països –una frontera que erròniament pensaven que passava pel Comapedrosa.
18/09 dilluns:
Després de 3 hores de cotxe, arribem a Arinsal. A la part alta, a l’entrada del túnel, trobem a ma esquerra un ampli pàrquing on deixem el cotxe. A la sortida del túnel, a la dreta també hi ha un pàrquing, però aquest es de pagament.
A uns 150m de la sortida del túnel, els senyals del Parc Natural i les marques blanques i vermelles del GR-11 ens indiquen clarament l'inici del camí al Comapedrosa. Aquest primer tram discorre per una pista forestal que va pujant de forma decidida i s'interna, a través d'una pineda, a la Obaga de Comapedrosa.
Fins a la cota 1800 aproximadament, caminem per pista. Allà, la pista gira a la dreta per pujar al Pla de l’Estany, un magnífic lloc als peus de la cara Est de la muntanya, però nosaltres seguim rectes per la Obaga.
Passem per una zona on hi ha diversos ponts de fusta i algunes cascades per emprendre un dels trams durs del dia. Fins la cota 2.000 el camí va fent ziga-zagues per anar guanyant alçada.
Sortim de la pineda i les vistes s'obren a la fondalada de Comapedrosa. La vegetació va canviant i es fa menys frondosa. Una cascada amb poca aigua, degut a la extrema sequera que estem patint, ens serveix de referencia. El paisatge és purament pirinenc, però molt sec.
El camí segueix avançant decidit, amb el torrent a mà dreta, a escassos metres. A la cota 2.150 arribem a una petita plana on hi ha una cascada que baixa de l'Estany de les Truites. El camí creua el rierol i puja de nou per assolir un collet de Comapedrosa.
En aquest coll les vistes s'obren i ens deixen veure part del recorregut que ens queda al davant. A mà dreta, les immenses pales de roca i herba (ara tota seca) que baixen del cim del Comapedrosa marquen el paisatge. Al davant tenim una bonica vall, que amb condicions climàtiques normals ha de ser molt verda i amb algunes zones entollades, però ara es tot sec. El camí ben marcat la creua.
Gairebé amagat, a mà esquerra, sobre un turó, hi ha el refugi de Comapedrosa, situat a 2.267 m.
Pugem al refugi on sopem i passem la nit, per sortir demà a primera hora. El refugi està molt be, net i gran i molt ben condicionat. Comença a refrescar i també a entrar la foscor de la nit i no ens arribem a l’Estany de les Truites. Ho deixem per demà.
El seu guarda, en Joel, molt atent ens informa i ens prepara el sopar i l’esmorzar per demà. Dormim en una sala amb lliteres per 20 persones i nomes som dos. En total al refugi hi ha 9 persones i en Joel. Es un dia entre setmana i també han anunciat pluges en aquesta zona.
19/09 dimarts:
Després d'esmorzar una mica preparem les motxilles i sortim cap el cim enyorat. Fa una mica de fred. Estem a 3ºC i algunes herbes estan glaçades.
Sortim pel caminet pla que uneix el refugi amb el camí que travessa el centre de la vall.
Fins els 2.600 m. tenim una pujada molt còmoda per una senda àmplia i agradable. Tot i estar a aquestes cotes, l'herba seca domina el recorregut. Al nostre voltant, la roca és la protagonista, amb diverses crestes molt vistoses que ens recorden que som a l'Alta Muntanya Pirinenca. També tenim a la dreta el que en condicions normals seria el Salt d’aigua de Costa Rodona que ara baixa molt minso.
Abans d'assolir l’Estany Negre, passem per les Basses del Estany Negre, que recullen l’aigua que surt de l’Estany.
Una darrera empenta, ja per un corriol entre roques i arribem al coll que dona accés a l'Estany Negre.
En aquest punt, tenim una bifurcació important: si seguim recte, anirem a l'Estany Negre i al Port de Baiau pel GR-11. Si girem a la dreta, anirem al Pic de Comapedrosa per un corriol que puja per la carena Sud. Ja teníem la idea de pujar per la carena i baixar pel GR-11 i l'Estany Negre. Ens han dit que tots dos camins són còmodes i amb prou feines tenen passos tècnics.
La pujada per la carena té uns 300 metres de desnivell positiu. Anem seguint les marques grogues de la senyalització del Parc Natural. Sense boira o mal temps no hi ha pèrdua.
És un pedregar amb algun tram una mica relliscós. Però tenint en compte que anem molt carregats, veiem la boira que s’acosta, encara que després s’obrirà el dia, i sobretot que som grans (70 i 77 anys) per tot això decidim tornar enrere fins l’Estany Negre i agafar el GR11 i intentar pujar, sense fer la carena sud.
Al la riba de l’estany fem una queixalada i agafem el camí el GR11 que en direcció N ens porta, tot passant pel costat de la Portella de Baiau fins la Collada del Forat dels Malhiverns. Reculem una mica i seguim per la dreta les marques grogues , però al cap de uns quants metres de pujada i amb les dificultats que tenim, decidim acabar aquí la ascensió i començar a baixar. Ha faltat poc i segurament per desconèixer les condicions del camí que ens faltava. Però no sabem que ens trobarem i avui, de la poquíssima gent que hi ha, ningú te la experiència de la pujada final i ens pugui informar.
NO fem cim. Ens ha faltat molt poc, uns 100m de ascensió, per ser al cim del sostre d'Andorra. No l`hem pogut trepitjar, però com no ho veiem clar, decidim donar la pujada per acabada i començar la tornada que serà llarga i feixuga, sobre tot pels nostres genolls. Es un moment trist però convenient.
Comencem el descens cap la Portella de Baiau on arribem i aprofitem per treure el cap a l’altra banda fins poder contemplar el Circ de Baiau i els seus Estanys. El camí està ben marcat i discorre pel vessant Oest de la muntanya.
Seguim el mateix camí que hem fet a la pujada, ara gaudint de la vista de la vall del Comapedrosa.
El descens el fem una mica rapits (hem de tornar a Girona) sense passar pel refugi, que deixem a la nostra dreta i fent una parada per dinar, a la riba de la petita riera que baixa del estany de les Truites.
Josep Fortià
- Fitxa tècnica
Dia 18-09-2023.
Sortida aparcament túnel Arinsal (1548m) 16:30h – Refugi Comapedrosa (2240m) 2:03h – Recorregut 4,2km- Ascensió acumulada 711m.
Dia 19-09-2023
Sortida refugi Comapedrosa (2261m) 7:61h 4ºC - Basses del Estany Negre (2575m) 1:08h – Bifurcació (2612m) 1:21h- Parem pujada (2797m) 2.05h - Estany Negre (2626m) 2:23h – (esmorzar 16 min) - Collada del Forat dels Malhiverns (2809m) 3:20h – pujada (2810m) 3.21h- Portella de Baiau (2756m) 3:38h – Estany Negre (2617m) 4h – Basses del Estany Negre (2572m) 4.20h – Trencant Refugi (2213m) 5:05h – (dinar (2132m) 30 min)- Arribada a Arinsal (1563m) 14:52h. Total: 7.21h – Recorregut 12,73 km – Ascensió acumulada 851m - Descens 1554m.
