VALL D’EINA FINS A COLL D’EINA O COLL DE NÚRIA. 29-08-2022
Fitxa tècnica
Sortida Eina (1604m) 8:15h – Bosc del Quer -– Canal d’aigua del Rec de Rondola (1770m) 0.45h- 2,17km - Coma d’Eina (1878m) 1.10h - Refugi Orri de Baix (2037m) 1:50h- 4,52km – Pla de la Beguda (2292m) 3:20h- 7,44km – Coll d’Eina (Nuria) (2623m) 4:06h- 8,94km –(dinar 25 min) - Pla del Orri 2150m – Pla de la Beguda 5:00h- 10,7km – Refugi de l’Orri 5:40h – Eina 7,31h – Recorregut 18,8km – Ascensió acumulada 1061m.
Avui anem a la Vall d’Eina que va ser declarada Reserva Natural el març de 1993. Aquesta Reserva protegeix la part superior de la Vall d'Eina per la riquesa de valors florístics d'aquesta contrada. Forma part del Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans i és íntegrament dins del terme comunal d'Eina, a l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord. Anomenada la "Vall de les Flors" a causa de la seva notable diversitat ecològica, especialment a les plantes. Fins ara, s'han identificat 500 plantes i, entre elles, moltes són endèmiques, rares i estan protegides
Podria ser que el nom d’Eina procedeixi del basc esne (llet). Eina es el poble que produia mes llet de tota la Cerdanya, especialment a l’estiu a causa de la qualitat de les seves pastures. La villa Esna és citada des del 913, i el 988 ja hi consta un alou del monestir de Sant Miquel de Cuixà.
Sortim del poble d'Eina per la carretera que va a Llo. Un cop passat el riu i en una corba a la dreta, trobem l’entrada a un aparcament on deixem el cotxe. A l’aparcament hi ha una petita edificació i un cartell d’obra amb les indicacions de la Reserva Natural. El camí està senyalitzat. Rep també el nom de camí de Núria, ja que pel coll d’Eina o de Núria s’arriba al Santuari.
A l’esquerra i darrera la caseta s’inicia el camí que comença, de pujada, passant per uns prats tot seguint alguna senyal i la traça a la herba xafada. Al final dels prats entrem en un bosc de pi negre on trobem una pista que seguim a l’esquerra. Als vorals del camí trobem clapades de moixins, alguna cualbra i també amanita muscaria. Senyal que el bosc està ben xopat d’aigua. I amb la sequera que tenim al principat!!. També ens trobem amb uns panells indicadors que ens avisen que està prohibit donar menjar i tocar les marmotes. Pensem que , amb lo esquerpes que son , al menys les de la nostra part del Pirineu, potser exageren una mica.
Una mica més amunt, la pista esdevé planera. Amb el riu d’Eina a la nostra esquerra, entrem a la part estreta de la vall, on seguim el curs d’un canal de regatge anomenat Rec de Rondola, que capta l’aigua de la petita presa del mateix nom. Més endavant passem una tanca pel bestiar. La pista travessa ara el canal. La vall plena de boscos de pi negre es fa més estret. Al cap d'una hora trobem una altra tanca. La passem amb ajuda d'unes pedres que hi ha a la seva esquerra. Ascensió suau pel camí. Avancem per la dreta del riu. La vall es va obrint.
La flora d'alta muntanya a partir de Maig ha de ser esplèndida en aquest lloc. El vessant de la solana és poblat per bàlecs ( que no es diferencia de la ginesta més que per la seva talla nana i l'escassa ufanor de les seves flors, però creix amb tronc més robust i en masses enormes, sovint quasi impenetrables) i el de la baga per nerets (rododendres, boix de Núria..). Quan aquests arbusts floreixen, el seu contrast es torna vistós.
Arribem al pla de l'Orri a 2150 metres. A l'altre costat de la riera veiem el refugi de l'Orri de Baix. Es una cabana de pastors de pedra que sembla en molt bon estat. Pels Prats del voltant veiem córrer i jugar unes quantes marmotes. Ens quedem embadalits mirant i fent fotos.
Aquí tinc una petita caiguda que no impedirà fer tot el recorregut previst, però una mica mes lents.
Es continua amunt pel camí.. Se superen uns esglaons esquistosos per mitjà de llaçades i es descobreix a l’esquerra un bonic salt d’aigua. El camí, al cap d’una estona, travessa a gual el riu i s’enfila a un llom. Després d’una font i d’una ascensió curta entre pedregars i nerets es deixa a la dreta una cabana, es puja a un altre llom i s’entra al pla de la Beguda , extenses pastures situades entre el pic de Finestrelles i la Torre d’Eina.
Aquí hi trobem el ramat de bestiar. Seguim el camí, senyalitzat amb grosses fites de pedres, que a partir d’aquí guanya altitud en llaçades per arribar al pas elevat que domina tota la vall: el Coll d’Eina o de Núria. Superant una costa pronunciada i constant, força inclinada al final, s’ateny aquest coll, darrere el qual es pot veure el Santuari de Núria
Fem la baixada pel mateix camí, ara sense ensopegar, però amb el cul una mica dolorit.
Trobem un pinetell i ens parem amb unes marmotes que ens entusiasmen al costat del camí. Ara verifiquem la raó dels panells indicadors. Tenen el cau al marge del camí, quasi no marxen i com a molt esperen , a veure si cau alguna cosa, a la entrada del cau. Mai havia tingut oportunitat de tenir aquest habitant del Pirineu tant a prop. Com diuen ara: Una Passada!!!.
Com no ha sigut possible fer aquesta sortida a la primavera i poder admirar tota la floració avui la única cosa de color que ressalta, han sigut unes “moixeres de guilla (besurt)” carregades dels seus fruit vermells.
He llegit, en un article de un diari:
Per conservar l'amor a casa teva, posa dos branques de moixera amb fruits vermells, brillants, a prop de la finestra. La vella llegenda diu que la moixera prové del cos d'una dona que no va voler viure després que s'hagi mort el seu estimat: després de fer-li l'últim petó, va demanar a la Mare de Déu que la protegís dels assassins, i Ella la va convertir en un arbre que dona fruits vermells i amargs.
Qui millor per descriure aquests paratges captivat per la seva bellesa, va ser Jacint Verdaguer que va escriure l'any 1886 en el seu poema èpic Canigó: "Com jardinera, la vall d'Eyne'ls mostra, al vèurels serrejar per la montanya, la faldada de flors que á la Cerdanya aboca al nàxer cada jorn d'abril; y ab mots d'amor distretes ses orelles, indignes son d'ohir vostra canturia, ¡oh serafins! que en aquella hora, en Nuria bastíeu per la Verge un camaril." Canigó, Cant IV. Lo Pirineu.
josep fortià tor
