Fontalba – Núria – Coma d'Eina - Pic de Nuria – Pic de Finestrelles – Coll de Finestrelles – Pic del Segre – Puigmal – Fontalba
Desprès de pujar a Fontalba per la pista que surt de Queralbs, amb moltes corbes i amb noms tan originals com Pla de la Passola, Camps d’en Xix, Pla de la Cacera , Pla de Pedró, Pla de les Corts, Jaça de l’Escudella, Pla dels Evangelis i d’altres també molt curiosos i que segur que tots tenen la seva historia per anomenar-los d’aquesta manera, al arribar ens trobem amb molts de cotxes i autocaravanes que ja deuen portar dies en aquests paratges. Tot i axis trobem un forat per aparcar el cotxe.
Aprofitem la sortida per posar les “estelades als cims”, tal com venim fent el diumenge abans de la Diada des de el 2013.
Ens equipem, i agafem el camí que ens ha de portar a Núria. El primer tram transcorre per uns prats que passem en direcció N tot planejant. Aquí es on sorgeix la Dou de Fontalba. . Hom suposa que el mot “dou” es una localització de la paraula “deu” que es: “un indret on l’aigua brolla de la terra o entre les pedres!”. Es un lloc que insta a estirar-se a l’herba i gaudir de remor de l’aigua que surt, domes amb algun soroll de fons de les
esquelles del bestiar que pastoreja. Entrem al bosc i ens trobem La Fita on hi ha restes del que podria haver estat una barraca de pastors. A partir d’aquí el camí comença a baixar fins arribar a Nuria. Abans passem per davant de la barraca de Gombrèn que és un aixopluc per pastors fet de pedra. Aquesta part de la ruta transcorre per boscos de pi negre i té unes excel·lents vistes sobre les gorgues de Núria i per tant sobre el recorregut del cremallera i sobre el camí de Núria a Queralbs.
Arribem a Núria i a la Creu d’en Riba, ens trobem amb el GR11 que puja de Queralbs. En aquest lloc hi ha un esplèndid mirador amb una panoràmica de tota la Olla de Núria. Passem pel costat del llac i ens parem a esmorzar a darrera de la font de Sant Gil.
***Segons la tradició, Sant Gil va arribar a la vall voltant de l'any 700 . Aquest sant, d'origen atenès , va residir a la vall durant quatre anys. Sempre segons la llegenda, el sant va tallar una imatge de la Verge que va amagar en una cova al veure obligat a fugir de la vall quan els àrabs van envair la Península Ibèrica. Al costat de la Verge va deixar amagades l'olla que utilitzava per fer el menjar, la creu que presidia els seus resos i la campana amb la qual cridava als pastors perquè vinguessin a menjar.
En 1072 , un pelegrí procedent de Dalmàcia , i de nom Amadeo, va arribar a la vall buscant la imatge de la Verge segons una revelació divina. Va construir una petita capella a la qual acudien els pelegrins. En 1079 va trobar la imatge, al costat de la creu, la campana i l'olla i va traslladar tots els objectes sagrats a la capella.
Fins als nostres dies ha arribat una curiosa tradició. Les dones que desitgen tenir fills col·loquen el seu cap sota l'olla de Sant Gil i fan tocar la campana. Cada repic representa un fill amb el qual s'espera que la Verge la beneeixi. Els pastors consideraven a la Mare de Déu de Núria patrona de la fertilitat . Des de 1983 és també la patrona dels esquiadors catalans.
L'any 1162 la vall comptava amb un alberg que feia les funcions d'hospital i refugi de pastors. Al costat del alberg es trobava una capella dedicada a Santa Maria. El terratrèmol de 1428 va destruir per complet l'alberg i la capella. L'església actual es va inaugurar l'any 1911 . Poc després es va afegir un hotel .En 1931 , a l'habitació número 202 de l'hotel, es va redactar el que seria l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que va quedar ratificat a les urnes el 2 agost de 1931 i aprovat per les Corts el 9 set de 1932 .
El 22 juliol de 1936 , pocs dies després que s'iniciés la Guerra Civil espanyola, aleshores rector de la parròquia va fugir a França , emportant-se la imatge de la Mare de Déu de Núria. Volia així salvar-la dels milicians i de la crema indiscriminada d'objectes religiosos que alguns d'ells estaven duent a terme. La imatge va acabar en Suïssa i va estar oculta fins 1941 , any en el qual va tornar a la vall. En finalitzar la guerra civil, l'exèrcit franquista va instal·lar a la vall unes dependències de l'exèrcit de muntanya***.
Deixem la Vall sortint per la Casa de Sant Ignasi, una caseta de fusta de color marró situada a l'extrem de la via del cremallera. Antigament, aquest edifici havia estat un molí draper. Al llarg dels anys, ha desenvolupat diverses funcions, com, per exemple, de caserna de la Guàrdia Civil en plena època franquista o de control de l'estació, a principis dels anys noranta. Ara acull el control de neu artificial.
Agafem el camí que surt pel darrera de la casa i puja pel costat esquerra de la Ribera d’Eina. Es un camí molt fresat i la Vall es esplèndida on les aigües baixen tranquil·les, en un incomparable marc d’alta muntanya, on hi conviuen cavalls, vaques, isards, marmotes,... i amb uns petits racons de prat en la seva vora. Al fons de la vall els Entreforcs d’Eina i a l’esquerra el Pla de la Camamilla. Pels que van a Nuria tan sols venir fins aquí, es poc tros, i fugir de la “voràgine” humana que hi ha al voltant del Santuari, es mes que recomanable.
Absolutament badocs amb el paisatge, anem seguin el camí que ens puja fins la Jaça de Coma d’Eina (pal indicatiu). Aquí creuem la riera i comencem a gaudir de la natura en el seu estat mes pur i salvatge. El camí puja, primer un petit tros al nord i desprès gira en direcció al sud-oest. Pugem en llaçades per el camí que s’enfila pel vessant herbós. Mes amunt passarem un barranquet amb unes roques rovellades per on degota l’aigua. Es la font de la Trinitat on brolla de terra en un racó a la dreta del camí i sota les pedres. Continuem pujant pel camí, no gaire fresat, que fa llaçades, cap un replà, i mes amunt a la carena.
Seguim pujant tot resseguint la carena de la muntanya i passant pel costat de les restes de la Barraca dels Soldats, de la Jaça d’en Raula i del Pla de les Barraques. Les barraques dels soldats son les ruïnes de unes barraques de planta quadrada adossades al cim de la carena rocosa. No es te un coneixement clar dels seus orígens. Bon mirador sobre la coma d’Eina, el pic de Noufonts i la coma de Finestrelles. Tanmateix, la vista millor es cap a la coma de l’Embut i el Puigmal, que des d’aquí es veu esplèndidament. Continuem carena amunt pel camí estret però ben marcat. Aquí deixem el camí i girem cap a l’esquerra (NO) i pugem directament al petit coll existent entre el Pic de Coll d’Eina i el Pic de Núria. Ara tornem a agafar el camí cap a la nostra esquerra i ens dirigim cap el Pic de Finestrelles.
Tot seguint i pujant recte per un tram costerut i després de passar per un fals cim amb una fita de pedres, arribem al Puig de Núria, petita elevació de terreny amb bones panoràmiques sobre els cims que envolten el Santuari, la vall per la que hem pujat, la carena que uneix el Pic d’Eina amb el Cambradases.....
Seguim el camí carener, que curiosament arriba a un punt lleugerament més elevat que el pic, per començar a baixar fins a una petita aresta, que es passa sense problemes, on comença la darrera pujada que ens ha de dur al Pic de Finestrelles. És un pic poc definit i allargassat, amb una panoràmica bastant similar a la de l’anterior, encara que el Santuari de Núria i les seves instal·lacions queden més a la vista, així com les properes comes de Finestrelles i de l’Embut.
Baixem el Pic de Finestrelles, en direcció sud-oest, primer per un sender força inclinat i trencat, que va fent giragonses, i que dóna pas a un tram pràcticament horitzontal per sota una cresta, que acaba al Coll de Finestrelles, de petites dimensions, que amb els seus 2.604 m. d’alçada, és el més baix de l’olla de Núria. Al davant tenim el cordal que ens portarà al Pic de Segre i al Puigmal.
Ara ens tornem a enfilar i hem de fer una ascensió de uns 240m per arribar al cim del pic del Segre. Un cop som a dalt, on hi ha una escultura de Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes, fem les fotos i ens arrecerem una mica per dinar. Acabat l’àpat tornem a carregar i després de baixar una mica fins el Puigmal Petit del Segre i una mica mes fins la Collada d’Er ja enfilem l’últim tram costerut que ens porta en poca estona al cim del Puigmal o Puigmal d’Er.
El Puigmal, que amb 2.910 m, és el punt culminant de tot el Pirineu Oriental Català. Està situat entre els termes municipals de Queralbs (Ripollès) i Er (Alta Cerdanya) i s’alça com el més alt dels cims que configuren l'anomenada Gran Olla, que rodeja la vall de Núria. És un pic molt ample i arrodonit, cobert de pedruscall, sense caràcter de gran cim. Les vistes són excel·lents: pel nord, s'observa tota la Cerdanya i grans massissos francesos com el del Carlit; a l'est es troba tota la vall de Núria i la successió de cims que conformen l'anomenada "Olla de Núria". Al seu cim hi ha una creu de ferro amb l’olla i la campana(símbols de Núria) i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer:
«De puig en puig pel coll de Finestrelles s'enfilen del Puigmal a l'alta cima tota la terra que el meu cor estima des d'ací es veu en serres onejar”
Baixem en direcció sud i encara que el principi es bastant planer al arribar sobre els Cingles de Salsofragi hem de fer una baixada curta però una mica forta que la passem fen giragonses fins arribar a el Bressol. Ara el camí planeja una mica i tot passant pel Coll del Borrut i finalment pel Cim de la Dou i ja acaba baixant per la Serra de Fontalba fins la Collada del mateix nom, on hem deixat el cotxe.
Sortida bonica, una mica llarga i avui amb poca vista per la calitja, una mica de calor (cosa excepcional: no feia quasi vent ) i degut a la sequera uns prats molt cremats i sense el color verd que els caracteritza.
No voldria acabar sense transcriure una de les llegendes sobre el Puigmal.
“El Gegant Puigmal era l’amo i senyor de les terres de les muntanyes de la Vall de Ribes. Va vestit de neu i és el protector dels arbres i els animals, i procura protegir-los de la fúria de l’home i dels seus anhels de cacera. Un dia un caçador estava perseguint un isard i va arribar al cim de la muntanya, allà es va trobar amb el gegant Puigmal que el va increpar per intentar caçar una de les seves criatures. El caçador es va defensar amb arguments que considerava clars i contundents i és que bé havia de caçar per poder alimentar a la seva família. Aleshores Puigmal va munyir a la daina, va fregar la llet amb les seves mans i amb el seu vestit de neu, i de la llet en va fer formatge. Va ser així com va ensenyar a la humanitat a viure dels seus ramats i deixés de caçar, i així no entrés en els seus territoris. Del formatge que en va fer, li va dir al caçador que si no se l’acabava tot, mai li faltaria menjar per a ell i per a tots els de la seva espècie.
Però vet aquí, que va arribar un dia en que la necessitat de l’home de tornar a caçar va ser molt forta, és així com després de molt i molt temps l’home amb esperit caçador va caçar i matar uns quants cérvols i Puigmal el va castigar estimbant-lo al fons d’un barranc.
La història no s’acaba aquí i un ramat de cérvols va arribar al poblat i els homes els caçaren. Aquest fet va desencadenar una segona onada de caceres que cada vegada pujaven més amunt a la zona de domini d’en Puigmal, que poca cosa podia fer per detenir aquesta ferotge onada de caça. Va ser així com els humans arribaren al cim en el que vivia Puigmal i el mataren, el seu cos es va acabar transformant en roca i en un dels cims més emblemàtics dels Pirineus.”
josep fortià tor
Fitxa tècnica :
Fontalba (2059m) 8:54h – Núria (1972m) 1:40h –( esmorzar 20 min) – Pic de Nuria (2752m) 4:10h – Pic de Finestrelles (2820m) 4:40h – Coll de Finestrelles (1612m) 5:12h – Pic del Segre (2837m) 5:00h – (dinar 35 min) – Puigmal (2904m) 7:26h – Fontalba 8:54h. Recorregut 20,2km – Ascensió acumulada 1513m.
Fontalba-Núria-Eina-Puigmal (II) - 19-06-2019_
Aquesta vegada hem fet tota la ruta completa, pujant a tots els cims del tram que hem fet , començant pel Pic d'Eina fins el Puigmal. El dia ha sigut bo, pero com es costum aquí amb molt de vent (O). Unes quantes congestes que ens han fet el paissatge molt mes agradable. No hem vist ni un trist isard. Puc dir que aquest any son molt dificils de veure i sobretot aquells remats de fa uns 10 anys, que semblen desapareguts. ?.
La tartera de baixada del Puigmal a Fontalba, molt perillosa de caure, degut als estralls que hi varen fer els "correcaminos" que varen fer la cursa de la "Olla de Núria". Seria possible fer una regulació efectiva d'aquestes curses i marcar per on han de passar i no arrasar_ho tot?. Els que no anem a corre voldriem poguer passar pels llocs de sempre sense problemes.
Salut
