Pla de la Muga –Les Torres de Cabrenç – El Casso. (I) 16-09- 2012--
- rocacorba19
- 16 sept 2012
- 9 Min. de lectura
Actualizado: 22 jul 2024
Pla de la Muga –Les Torres de Cabrenç – El Casso.
Sortim de Cassà i desprès de l’agrupament a Figueres, anem en direcció a Maçanet de Cabrenys. En deixar la N-II i endinsar-nos a la via que ens portarà a Maçanet ja ens trobem amb el desolador paisatge dels boscos cremats en el devastador incendi d’aquest estiu. Encara se sent la olor de suro cremat, però ens dona un bri d’esperança veure molts d’aquests arbres que tornen a treure petits brots i com en el terra ja es pot veure el verd de l’herba. Si el clima hi acompanya aquest trist paisatge quedarà superat en poc temps. No oblideu que es un bosc català i com a tal ja esta acostumat a aixecar-se una vegada i un altre desprès de la patacada. Passem Maçanet i anem en direcció cap a Costoja i Sant Llorenç de Cerdans, al Vallespir, però poc abans d’arribar agafem un trencant cap a l’esquerra que ens portaria a Vila-roja. El deixem per agafar una pista que va en direcció a Els Meners. Un cop passats uns 2 km i en un revolt de 180º hi ha un petit aparcament, ara barrat amb una fila de grans rocs i es aquí, on deixem els cotxes per començar a caminar.
Ràpidament arribem a l’ Hostal de la Muga que fou un històric punt de repòs i acollida i també lloc de pas, tant d’emigrants, com de contrabandistes, trabucaires, carlistes, carboners, excursionistes, caçadors, etc... Actualment està deshabitat i tristament abandonat, quasi ruïnós. El desembre de 1959, per aquí entrà per última vegada a Espanya el maquis llibertari Quico Sabaté, amb quatre companys. Dies mes tard i desprès de dos enfrontaments amb la Guardia Civil i els sometents, varen ser abatuts. Això ja es historia.
El cantautor Jaume Arnella, dedicà a aquests fets, el “Romanço a Quico Sabaté” que en les seves primeres estrofes fa referència a aquesta zona:
Es l’historia d’un viatge
el seu viatge darrer
el d’un maquis llegendari
el d’en Quico Sabaté
Darrers dies de desembre
mil nou cents cinquanta-nou
travessaren la frontera
eren cinc homes i prou.
Si en venien de Costoja
van passar pel lloc normal,
la taberna de la Muga,
que és un bon pas natural.
I Sant Julià de Ribelles
i desprès Sant Bartomeu
vorejant el Bassegoda,
Lliurona I Coll de la Creu.
Passat l’hostal i seguint la pista que ens portaria a Sant Julià de Ribelles anem fins el Sobiràs. Per arribar a les restes del mas passem per un estret passadís fet amb varilles de ferro i que pensem que el fan servir quan han de marcar, recollir o triar les vaques que durant l’estiu campen per aquesta zona. Al costat hi ha una construcció, que suposem era un refugi per a pastors i caçadors. Te una sala molt gran amb una llar de foc d’aquelles de pagès , però ara s’ha enfonsat una part del sostre i dona la impressió que alguns brètols han arrancat una improvisada instal·lació elèctrica i també han esmicolat uns bancs per fer foc. ¿¿¿ ????. El mas està en ruïnes. En un marge trobem una placa en homenatge a Met de la Muga i a la gent que ha viscut en aquestes terres.
Deixem la pista i agafem un corriol que surt a mà dreta i que passant per la Baga del Casso ens du fins el Coll del Faig del Migjorn on esmorzem. Hem passat per bosc de roures i ara estem en una fageda de les que ens ofereix aquesta comarca. Seguim fent camí i passant pel Pla de la Muga, que dona la sensació de un bassal que ara esta sec i amb molta herba, arribem al mirador des de on es contempla tota la vall
de la Muga. Als que no hi hem estat mai ens crida la atenció la terra vermella i que no es greda sinó argila. Desprès de les vistes i els comentaris, una mica mes endavant arribem al naixement del riu, que naturalment es ben sec. Tot segueix essent amb terra vermella i trobem una placa de marbre trencada i posada al terra que ens dona fe de on estem “ACI NEIX LA MUGA – 1216,49 M”.
He llegit que Muga significa frontera. En aquest cas es la frontera entre dos estats i des de l’Hostal de la Muga i durant uns 5,5 km marca el límit fronterer entre França i Espanya.
Passem pel Pla del Castell i desprès de una pujada una mica forta amb un final que s’acosta a la grimpada, arribem al Castell de Cabrenç per la torre mes alta i de mes al sud.
El Castell va ser lloc originari de la baronia de Cabrenys i donaria nom al poble empordanès de Maçanet de Cabrenys. El conjunt fortificat, s’alçava al damunt d’un seguit de cims veïns i molt encinglerats a la serra que fa frontera entre el Vallespir i l’Alt Empordà. Del Castell, del segle IX, es conserva un clos emmurallat que compren la Torre de l’Homenatge i l’església de Sant Miquel de Cabrenç en el cim mes al sud de 1326m d’altitud. En els dos pics mes septentrionals, hi ha respectivament, les ruïnes d’una torre de defensa dins un espai emmurallat i una torre hexagonal. Del recinte principal quasi no en queden elements a part de un tros de la volta de mig punt de la capella i un tros de muralla . El Castell va ser volat a darreries del segle XVII. La torre mitjana culmina una penya de 1310m a 100 m al nord del Castell i es una part de un conjunt d’edificacions. La tradició diu que hi havia la presó dels barons. La torre nord a 1291m fa 12 m d’alçada i hom la batejat com la Torre de Senyals, perquè segons la tradició permetia la comunicació amb les torres de Mir, del Clos i de Vetera. Aquesta es la part mes ben conservada.
A la torre sud hi ha una taula de orientació que sorprèn força , doncs anomena bona part dels relleus del vessant nord català, oblidant-se d’alguns del sector sud, tant evidents com el Bassegoda.
Ara de tornada volem pujar al Casso i per això fem el mateix camí fins arribar al Coll del Faig de Migjorn, on agafarem el camí, ben indicat, que surt cap a la dreta. La pujada inicialment es una mica forta i cada vegada hi ha menys pendent fins que arribem al cim, que es força rom i trobem la curiosa fita que hi ha. La vista es
espectacular i crida la atenció una franja de terra vermellosa enfonsada entre dos parets verticals en direcció nord-oest, prop del naixement de la Muga; en direcció est, diversos cims de l’Empordà i el Vallespir. I al darrere, el teló de fons del Pirineu, amb el Canigó en primer terme i el Costabona i cims adjacents mes cap a l’oest.
Baixem pel camí que puja des de Sant Julià de Ribelles. Amb molta pendent i cal tenir en compte les relliscades per les fulles acumulades al terra. Abans de arribar a la Creu de Fusta agafem un corriol que surt cap a la esquerra i que ens portarà directament al Sobiràs i d’aquí a l’Hostal de la Muga i al cotxe per tornar cap a casa.
Avui ens ha acompanyat en Llamp, el meu soci. Està acostumat a caminar, però no gaire en sortides col·lectives. De totes maneres ha sabut comportar-se. Crec que el deixaran tornar.
Sortida amb un recorregut poc freqüent, amb recull de informació històrica, orogràfica i cultural. Ha valgut la pena la calor que hem passat i les mosques que ens han emprenyat. Salut per tots.
josep fortià tor
Fitxa técnica: Guia Josep Figuls
Sortida 730m – Hostal de la Muga (724m) 0:21 – Sobiràs (854m) 0:45 - Coll del Faig de Migjorn (1094m) 1:35 - Mirador(1187m) 2:22 - Naixement de La Muga (1217m) 2:35 - Torres de Cabrenç (1326m) 3:30 - Coll del Faig de Migjorn (1107m) 5:20 - Puig del Casso (1188m )6:29 - Sobiràs (859m) 7:19 – Final (730m) 7:51. Desnivell acumulat 918m. Recorregut 18,42 km.
La Muga (neixament) (II) - 04-07-2024
LA MUGA 04-07-2024.
Avui , amb uns quants anys mes a l’esquena, anem al naixement del riu Muga i ja veurem si les forces i el temps ens permet fer alguna cosa mes.
Sortim molt aviat de Girona per anar a Villeroge a la comuna de Costoja al Vallespir. En arribar anem cap Els Meners a Pla Castanyer, però ens trobem unes senyals de direcció prohibida al final de la carretera enquitranada i començament de la pista de terra. A les dues senyals molt noves i una de molt vella posa el mateix escrit : “CHEMI PRIVE - VOIE SANS ISSUE”. Amb el nostre “domini de llengües” pensem que es un camí particular amb prohibició de circular. Després de alguns dubtes decidim deixar el cotxe aquí per evitar possibles problemes, encara que això ens obliga a caminar uns 25 minuts mes de anada i 35 de tornada fins on el volíem deixar. Al mateix lloc que l’altre vegada.
Un cop aparcat el vehicle ens equipem i al voltant de tres quarts de vuit comencem la caminada.
En uns 25 minuts (ara es baixada) arribem al Hostal de la Muga. Cada vegada mes deteriorat i ara amb molta vegetació per les pluges d’aquest últim mes.
La decadència de l’hostal va començar l’any 1963 en el que un incendi va fer que quedés abandonat una temporada. L’any següent s’hi instal·laren els masovers del Domer de Ribelles i va tornar a tenir algun període de prosperitat. La millora en les comunicacions per carreteres asfaltades i el despoblament rural va fer que a poc a poc l’hostal deixés de ser útil. A començaments dels anys vuitanta encara feia d’hostal i s’hi podien trobar queviures i fer pernoctacions en un ambient rural i sense luxes. Des de finals dels anys vuitanta fins ara el procés de degradació ha estat inaturable.
No cal comentar res d’aquest indret, que no poses en l’escrit anterior, però llavors no vaig esmentar en Met de la Muga
Del blog d’en Xavier Febrés
“Jaume Farcy Vila, en Met de la Muga, és l’home de muntanya més pur, informat, humil, acollidor, esclavitzat i alhora lliure que he conegut. Tota la seva vida va ser una peregrinació com a treballador als masos de les remotes valls de la capçalera de la Muga, entre les comarques del Vallespir, la Garrotxa i l’Empordà. El 1963 es va poder assentar amb la seva dona, Nuri Naspleda Massanella, com a masover del molí de la Muga o Muga de Dalt, damunt mateix de la ratlla de França. Era l'últim habitat dels 26 masos veïns i exercia com a hostal. El riu de les temibles “mugades” brolla en aquest punt, abans de formar els aiguamolls de Castelló d'Empúries i desguassar al golf de Roses, al cap de 58 km de curs, després d’embassar a Boadella i protagonitzar molts regadius de l’Alt Empordà.
El molí de la Muga de la meva generació ja no era un molí. Tampoc no era ben bé una fonda, però en Met i la Nuri hi preparaven dinars amb freqüència. Pollastres i conills anaven directes de la llibertat més absoluta a la cassola. Hi vaig anar a raure un dia que la societat de caçadors d'Elna hi celebrava el repeix anual. Hi vaig aprendre moltes coses i moltes maneres de dir-les, la majoria segellades pel vot de discreció propi dels passos de frontera.
El molí de la Muga sempre va ser refugi de carlins, trabucaires i contrabandistes, a part de llenyataires, carboners, excursionistes, caçadors i boletaires. L’última incursió que costaria la vida al maquis Quico Sabaté va sortir el desembre de l’any 1959 d’aquesta casa.
Hi vaig tornar per un altre dinar inesperat, amb motiu de la revisió anual de les fites de frontera entre els agents de la Guàrdia Civil i la Gendarmeria, acompanyats pels alcaldes implicats. Els uniformats i els edils dels dos cantons donaven aviat la feina per feta, signaven l’atestat i passaven a l'objectiu primordial de la trobada, que era el tiberi al molí de la Muga
En Met de la Muga va morir el 1992 al molí que havia regentat com a masover durant 29 anys, angoixat perquè el volien fer fora. Vaig escriure’n un article necrològic al diari, amb la sensació que seria un dels pocs que es publicarien sobre aquell home excepcional.
Els seus amics i beneficiats es van aplegar més endavant al molí per descobrir-hi una placa que diu: “Per en Jaume Farcy i Vila, en Met de la Muga, Oix 6-6-1916-Hostal de la Muga 23-5-1992. I a tots els homes i dones que han viscut l’eternitat en aquestes terres”.
Està ben expressat. Avui el molí de la Muga es troba deshabitat i ruïnós, en deute de gratitud amb en Met i la Nuri”.
Deixem l’hostal i anem cap el Mas Sobiràs. Ara està tancat amb pany i cadenat i envoltat de bardisses que quasi fan impossible arribar a la porta i passar pel corredor de bestià. I també de poder veure la placa homenatge al Met de la Muga.
La resta del camí com en l’anterior sortida i la fageda espectacular. Un petit problema es que està molt poc senyalat i tens que mirar el GPS de tant en tant. Al mirador tenim una agradable conversa amb un caminant que coneix molt be aquests indrets i ens explica que juntament amb uns companys van tenir la idea de recollir del terra la placa que indica el naixement del riu (estava trencada) i aparedar-la un una paret lateral de la riera.. Un cop passat el mirador anem al lloc on hi ha la placa i no la trobem. He aconseguit alguna foto.
Un cop hem passat del lloc on pensem que neix la Muga seguim una mica endavant, però veien que la pendent del que podria ser riu ja va cap a França (Torrent del Castell) decidim girar i començar la tornada pel mateix camí per on hem vingut.
A la fageda recollim uns quants rossinyols, i ja finalment arribem al cotxe per fer la tornada.
Per cert, l’endemà vaig buscar amb un traductor el que deien les senyals. Traducció : “CAMÍ PRIVAT - CARRERÓ SENSE SORTIDA”. Hem caminat 1 hora sense necessitat. “Qui es burro quant neix es un mal que li creix”.
La sortida molt engrescadora.
Sortida (827m) 7:44h – Hostal de la Muga (725m) 0:25h- Mas Sobirás (849m) 1.10h – Coll del Faig de Mitjorn (1086m) 2:00h – Pla de la Muga - Mirador (1182m) 2.30h- (mirador 20 min) - Naixement de la Muga (1217m) 3,00h – (dinar 30min)- Final 6:32h – Recorregut 16,10 km - Desnivell acumulat 750m.
