Coll de Valloria – Bosc de la Maçana – Coll de Verderols – Font de Colomates – Refugi de Colomates – Collada Gran – Coll de la Maçana – Coll del Pal – Ras de Sallafort.
Amb els ulls encara enteranyinats sortim de Cassà i ens dirigim cap a Figueres on fem l’agrupament dels participants (quatre de Cassà, tres de Palamós i quatre de Figueres). Un cop saludats i cafetejats ens dirigim, tot passant per Espolla, cap el Coll de Banyuls. Al arribar al Coll fem una petita parada per visitar el Refugi que es troba a uns 50m de la carretera i que era un antic búnquer de la Guerra Civil (o incivil) i que està en molt bones condicions, equipat amb una taula, una llar i molt espai per poder dormir. Un cop feta la visita i els pertinents comentaris, tornem als cotxes i deixant la carretera principal agafem cap a l’esquerra una pista de terra, que ens portarà desprès de 7 km al Coll de
Valloria. Aquí deixem els TT, ens equipem i comencem la ruta per un corriol que per la cara N, i amb bona vista cap el Rosselló, ens anirà portant pel Camí de les Aigües. Aquest nom l'hi ve donat per la conducció que hi ha soterrada, que recull les aigues a les fonts de Vernedes i d’en Vergés.
Arribem fins el túnel, d'uns 175m, construït per salvar el desnivell de l’aigua que, una mica mes amunt, també es capta de la font de Cassanyes. Degut a les intenses pluges dels passats dies no poden passar pel seu interior ja que baixa força aigua i hem de seguir el camí per fora.
Arribem al Bosc de la Maçana que es Reserva Natural i no ha conegut la destral ni la serra des de fa 120 anys. S’ha deixat créixer sense cap interferència i es un dels boscos naturals mes importants d’Europa. Bosc de faig de una bellesa incomparable. Passant pel Coll de Verderols ens parem a esmorzar amb una magnifica vista de la Torre de la Maçana. Des d'aquí també es pot veure la torre de Madeloc, encara que la boira la comença a tapar. Ambdues van ser construïdes el segle XIII pel Rei Jaume II de Mallorca i formaven part d’una xarxa de dispositius de vigilància del mar. En cas que s'observés qualsevol incidència es comunicaven per mitjà de senyals lluminoses per avisar la població i preparar les defenses.
Un cop recuperades les forces seguim la ruta per la fageda fins arribar a la riera de la Maçana que hem de travessar i que ara desprès de tantes pluges porta prou aigua per complicar-nos una mica. Ho fem per sobre de un gruixut tronc de roure que en caure va quedar tant ben posat que permet fer-lo servir de pont. A l’altre costat, a l'esquerra del rierol, ens trobem la Font de Colomates, en un paratge idíl·lic daurat per una catifa de
fulles de faig. Pujant a les Barraques de Colomates, des de la Font, passem pel costat del tancat de l’Esquella, clos on cada estiu es feia l’Esquellada, aplegament de totes les vaques de la Massana per marcar-les i curar-les, i que donava lloc a una trobada de pastors dels dos costats de la frontera en un ambient festiu. Enric Borràs en el seu bloc i referint-se a la seva estada per aquests indrets l’any 70, escriu: “Prop de la Font de Colomates, al Clos de L’Esquellada, civilons espanyols i gendarmes francesos tenien(tenen?) el costum de trobar-se cada any per cruspir-se plegats en “torera companyonia”, una catalana i salvatge vaca de l’Albera, això sí, no abatuda pas amb estoc, ans a ràfegues de naranjero”.
Tot seguit arribem a les Barraques de Colomates que es un conjunt de barraques de pastors sobre un llom herbat. Actualment una està condicionada com a refugi lliure. Al davant de la porta hi havia un roure centenari que donava ombra a una taula que ara trobem a terra trencat, amb el tronc malmès pel pas dels anys. Aquí fem un descans per gaudir del recés i del sol que encara ens toca. Visitem el refugi, en molt bon estat, i lamentem no haver portat algunes costelles i botifarres per poder fer un bon àpat. Ho deixem per la propera vegada.
Per sobre de la cabana que serveix de refugi prenem un camí que puja en diagonal cap a la carena que divideix en dos la capçalera del paratge de la Maçana. Un cop a la carena el paisatge canvia completament ja que es converteix en un prat alpí, net d’arbres i amb vistes dilatades. Tot resseguint la carena i passant per la Collada Gran arribem al Coll de la Maçana on agafen el GR11 que ens portarà als Rasos de Sallafort on continua el paratge plenament pirinenc, malgrat ser a poca alçada i molt a prop del
mar. Des d'aquí es pot admirar l’obra d’art que la Tramuntana ha fet damunt dels arbres que s’apropen massa als cims de la Serra de l’Albera. Arbres monumentals o mes menuts, tot arrupits de nord a sud, amb branques allargades com si volguessin abastar la Catalunya Sud que els és tant propera. La majoria son grèvols que en aquestes dates estan completament plens de boles vermelles que li donen un caire de pintura al paisatge. Ens fixem en un, prop del refugi, que sembla el cap d'un gos. La panoràmica
ha de ser magnifica, però la boira ens impedeix poder-ne gaudir. A recer d'unes roques del costat nord hi ha un minúscul refugi que pot servir de protecció i davant del que volem dinar, però el vent, que avui no es tramuntanal, ens ho impedeix i hem de fer-ho una mica mes avall. El fred ens fa menjar de pressa i abrigats. Sense temps de pair, i
amb el pap encara ple, agafen el camí de baixada pel Serrat de Castellserradillo. Tot baixant trobem els caçadors de senglar en les seves parades (no els agrada gaire el garbuix que fem), i podem anar seguint el rastre de sang fresca deixat en arrossegar algun porc que ja havia rebut. Tot comentant l’estupenda diada que hem passat i amb una mica de boira tornem anar a parar a al Camí de les Aigües i finalment al Coll de Valloria on donem per acabada la sortida.
Naturalment no va faltar la “clara” de comiat que aquesta vegada la varem fer a Perelada.
Salut companys.
josep fortià tor
Fitxa técnica: Guia Josep Figuls
Coll de Valloria – Tunel (1:00) – Bosc de la Maçana(1:33) – Coll de Verderols (1:40) – Font de Colomates (2:35)– Refugi de Colomates (2:41) – Collada Gran (3:25) – Coll de la Maçana (4:05) – Coll del Pal (4:31)– Ras de Sallafort (5:00)– Coll de Valloria (6:50).
Enllaç amb el track
Sortida a Colomates (ll) - 10 d'agost de 2014.
Coll de Vallauria - Tunel de l’aigua- Coll d’en Verderol - Barraque de Les Colomates – Collada Gran – Font de la Maçana – Coll Terrers – Coll de Pal – Pic de Sallafort – Puig de les Eres – Puig d’en Barret - Coll de Banyuls.
Enfilem el camí com en l’altra sortida i fins al Pic de Sallafort fem la mateixa ruta. Solament dues coses a ressenyar, aquesta vegada podem passar per dins el túnel de l’aigua, ja que està sec i a l’interior fa fresca, que ja ens va be doncs fa molta calor. L’altre es que pel camí cap al Puig de Sallafort, prop del Coll dels Terrers, trobem una parcel·la senyalitzada amb cinta de plàstic. A dins del recinte hi ha totes les eines i
instruments necessaris per una excavació arqueològica incloent-hi una tenda, amb molt de mapes al seu interior i un goniòmetre per aixecar un plano topogràfic a demes de totes les eines necessàries per una feina d’aquest tipus. Es poden veure unes petites parets de pedra ja excavades però com tot esta mal deixat i no hi ha ningú, ens quedem amb les ganes de saber que es el que estan fent.
Anem seguint i ens trobem amb uns grèvols ben florits a aquesta època de l’any aviat podem veure la silueta del gos en l’arbust que hi ha al davant del refugi Tommy
Un cop hem dinat al Sallafort fem la baixada per el Coll de les Eres i el pic Estela. El començament es molt original ja que dona la sensació de estar caminant pel Pirineu mes autèntic passant per mig de rocalls i amb unes vistes molt maques. Un cop passat aquest primer tram ja agafem el corriol i I finalment pel Coll i Puig del Barret fins al Coll de Banyuls.
Fitxa tècnica: Guia Josep Figuls
Sortida de Coll de Vallauria (418m) 9:26h – Tunel de l’aigua (653m) 1:05h – Coll d’en Verderol (787m) 1:45h – (esmorzar 29 min) – Barraque de les Colomates (798m) 3:08h – Pic de Sallafort (965m) 5:45h – (dinar 55 min) – Coll de Banyuls (365m) 8:16h.
Distancia recorreguda 16,60km – Ascensió acumulada 777m – Descens acumulat 822m.
