Aparcament de Sadernes – Cingles de Bistoltes - Font de la Teula– El Serradell – Coll de Faig – Cingles de Freixenet, Canal Fonda – Treu Petit – El Serradal – El Queret – Sadernes.
Avui ens tornarem endinsar en aquest terreny de “mala petja” que ens te el cor robat i que ens ajuda a descobrir i gaudir d’algunes de les meravelles del nostre país i aprendre una mica de la seva historia. El seu relleu de tipus calcari amb una marcada abruptesa, amb un predomini de les valls profundes, voltades de cingleres i parets de roca i la seva geografia salvatge amb les formacions càrstiques son un gran al·licient. Tenim previst
pujar als Cingles de Freixenet i al Treu petit.
Ens trobem en l’aparcament de Sadernes on desprès de equipar-nos i sentir algú rondinant, doncs la comunicació no ha funcionat del tot correcte i alguns esperaven a Argelaguer, comencem la caminada sortint per un petit corriol a la part oposada a la entrada. No està indicat, però es molt visible. Ens dirigim cap el Pla de Ferriols i durant un bon tros pel costat del camí apareix un tub de goma que en algun moment devia servir pel subministra d’aigua a l’hostal. Ara esta tallada en diversos llocs. Travessem la carretera asfaltada que va a Gitarriu i seguim la marxa fins arribar al Torren dels Llorers.
En algun lloc on s’aclareix la vegetació podem veure al davant nostre a l’altra costat de la vall les runes de Can Cufi. Seguim la direcció del torrent fins arribar al Clot de Bistoltes on el camí fa un gir de 180º i es dirigeix al SE per anar a buscar la cara posterior dels Cingles.
Al travessar el torrent tenim una pujada amb uns escalons de roca amb força alçada i el camí a partir d’ara va pujant fins arribar al caire de la cinglera on la vista es molt bona i allí esmorzem. Tornem a iniciar la marxa i passant per la font de la Teula arribem molt aviat al Serradell. Es una masia casa rural amb dos edificis restaurats i es totalment sostenible. Es pot llogar per caps de setmana. Des de aquí tenim una esplèndida vista
dels Cingles de Bistoltes en tota la seva magnitud. Uns 200m darrera nostra i seguin la pista, es troba l’ermita de Sant Andreu de Gitarriu (920m). Construcció del segle XI, romànica amb absis semicircular, una sola nau i campanar d’espadanya amb dues finestres. El topònim te arrel germànica.
Ens parem una mica per agrupar el personal i seguim fins la font que hi ha allà mateix amb abeurador pels animals i protegida per l’ombra de un roure centenari. Cal agafar aigua, doncs ja no en trobarem mes. Seguim el camí com si anéssim al Treu Petit però no agafem el trencant que ens hi portaria directament, sinó que seguim un camí ampla fins que s’acaba al arribar a una petita clariana dins el bosc. Es un bosc de pins i seguim la ruta cap a l’esquerra seguint unes marques vermelles. Això ens porta fins al Coll de Faig. A la nostra dreta queda el cim de Freixenet.
Seguim fins la Canal Fonda o el caire dels Cingles de Freixenet i a mesura que anem pujant els últims metres va sortint imponent davant nostre el Bassegoda. No cal que us digui que durant tota aquesta part en que anem caminant pel caire el paisatge es espectacular. Si mirem cap avall en el fons tenim la Vall de Riu, enclavada entre les muntanyes del puig de Bassegoda, el Treu i Martanya i ofereix la bellesa feréstega que
la natura imprimeix a la Alta Garrotxa. Podem veure la masia de Ca n’Agustí que es una edificació forta i ferma típica de les grans pairalies de muntanya. Antiguament fou pas obligat canalitzador dels camins que connectaven l’Alta Garrotxa i l’Empordà, però també constituí un punt estratègic pel contraban, els trabucaires i les topades entre carlins i liberals. També veiem l’ermita de la Mare de Deu d’Agulles que rep aquest nom perquè era costum que les dones del país canviessin les agulles que portaven en els seus vestits per les que hi havia en la vestimenta de la Verge. El fet, segons era creença, proporcionava sort.
Si aixequem una mica la vista admirem tots els cims de l’Alta garrotxa i finalment tot el Pirineu des de el Canigó fins el Puigmal amb la seva immensitat i coberts per la neu que ha caigut fa tres dies. Es un mirador privilegiat.
Ara per arribar al Treu Petit , que no hi ha camí fet ni marcat seguirem les fites que durant dos jornades varen anar a posar en Figuls,en Met i el Barber. Per això primer baixem uns 400m , per salvar una mica de paret i desprès els tornem a pujar fins a trobar el caire que ja no deixarem fins arribar al Treu Petit. Es aquí on podem veure un dels efectes de l’aigua de pluja en les roques calcaries. Aquesta aigua en combinació amb el diòxid de carboni ( de l’aire o del sòl) la fa mes acida i produeix la dissolució química del carbonat calci de la roca formant a la superfície estries o solcs anomenats en conjunt “rascler”.
Un cop arribats al Treu Petit i envoltats de tela metàl·lica, suposem que per protecció, fem la aturada per dinar i agafar delit per la baixada.
Baixem per la cara nord cap el Serradal. Si fins ara hem pujat per boscs d’alzines i roures, ara sortim enmig de fageda i seguidament es converteix en una immensa
castanyeda. ¡¡ Ull !! a la tardor esta prohibit recollir les castanyes. Deixem el camí agafant un trencant que ens portaria a Sant Feliu de Riu, però abans trenquem a l’esquerra cap el Queret i d’aquí a la pista. Anem a sortir a l’últim aparcament vell, que ara esta tancat amb una cadena. Baixem la pista fins l’aparcament. No trobem cap cotxe i es que ara està prohibit. Informeu-se’n si hi voleu anar..
Finalment arribem a Sadernes, que com sabeu, es un petit veïnat format per la casa de Can Galceran -actual hostal de Sadernes-, el Vilarot, les dependencies de un càmping,
l’església romànica de Santa Cecilia del segle XIII i la rectoria. La seva situació plàcida i arrecerada va fer que durant la tercera guerra carlina, per Cap d’Any de 1872, s’hi hostatgessin i amaguessin Alfons de Borbó i Maria de les Neus de Braganza. Es el punt d’accés als cingles i barrancs de l’Alta Garrotxa.
Abans de agafar el camí de tornada a casa, entrem a fer un toc a l’hostal i de passada els guies i la Cristina ja programen la propera sortida.
Salut
josep fortià tor
Guia: Josep Figuls
Aparcament de Sadernes (304m) – Cingles de Bistoltes 1:40h (759m) - Font de la Teula 2:25h (838m) – El Serradell 2:51h (923m) – Coll de Faig 3:49h (1110m) – Cingles de Freixenet, Canal Fonda 4:09h (1105m) – Treu Petit 5:03h (972m) – El Serradal (836m) – El Queret 6:30h (536m) – Pista 6:50h (367m) – Sadernes 7:30h. Caminant 6:30h.
Enllaç amb el track.
La mateixa sortida (ll) amb l'Ester i en Llamp el 13 abril 2013.
Sadernes, Cingles de Bistoltes, Sant Andreu de Gitarriu, Cingles de Freixenet, Treu Petit, el Serradell, Cufí, Sadernes. 13- abril 2013. Ester i Josep
Sortim de l’aparcament de Sadernes , davant del hostal , pel fons a la dreta (igual que els lavabos dels bars) i aquí ens fotem un embolic per trobar el camí, doncs en el GPS porto dues rutes i no les tinc ben anomenades. Per fi agafem el corriol correcte que el
bategem amb el camí de la tuberia, doncs durant molt de tros ens acompanya una mànega que recollint aigua, no se de on, la porta fins a Sadernes. Passem pel Pla de Ferriols i anem seguint el Torrent dels Llorers. En el lloc on es travessa, normalment va sec, forma un salt tallat a la roca i per enfilar-nos a l’altra costat hem de pujar uns
escalons bastant alts i aquí comencen les dificultats per en Llamp. Però acompanyant a l’Ester també puja. El camí es va posant a la part est del cingle de Bistoltes i es va enfilant fins arribar a una clariana al caire del cingle. Descarreguem les motxilles i ens
estirem per treure el cap pel cingle i poder-lo gaudir en tota la seva magnitud. La veritat es que som un mica gallines. Fem les fotos , fem una mica de camí en direcció al cim de Bistoltes per observar el cingle. Un cop vist, tornem al la clariana i agafem, el camí que passant per la Font de la Teula ens portarà a Sant Andreu de Gitarriu i al Serradell. Al
passar per la font, que te un abeurador i raja una aigua nítida i molt fresca hem de vigilar en Llamp, que en un descuit ja quasi era dins de l’aigua. Amb un avis en te prou de desdir-se’n i l’Ester queda estorada del que creu.
Al cap de poc arribem als prats del Serradell, que ara estan plens d’arços i de matolls. Atenció!! que per anar directament a la Ermita heu de trencar abans de arribar als prats. Es un camí ampla que s’enfila per la dreta però en un punt queda una mica brut i es te que agafar un corriol que va cap a la dreta i ens porta directament a sota la Ermita.
Nosaltres no ho fem i pugem pel dret. Anem a parar entre la casa i l’Ermita en una pista sense destí. Anem cap la casa on trobem la pista que ens portarà a la Ermita. Anem en direcció contraria a la casa i en 200 metres ja hi som. Aquí esmorzem i ens preparem per començar la segona etapa de la sortida.
Passem per davant de la casa i a continuació la Font del Serradell, que està en la mateixa pista. El roure que hi ha el davant està mort. Quina pena.
Des de molt avall hem vingut sentint la fresa de una serra mecànica. Ara trobem el que. Han tallat tota vora de la pista , però a partir del trencant de on surt el corriol al Treu Petit estant tallant el bosc. Hi han molts de pins apilonats a les vores de la pista i també unes piles grans de alzines. En algunes pinedes que fa un any quasi no hi entrava el sol, ara has de portar gorra per no quedar cremat. Com es natural comencen les especulacions i els improperis a qui permet fer aquestes destroces. Desprès seran els primers de queixar-se que la gent ha deixat de arnar-hi. Tota la pista per arribar fins agafar el corriol per pujar al Coll del Faig Gros està aplanada per la maquina i els camions i la destroça arriba fins al final de la pista. Aquí torna el seguit de expressions malsonants($&”¿!$&&&... etc.), ja que amb les branques dels pins tallats, que no treuen,
han tapat l’entrada al camí. Sort del GPS el trobem, però fins un tram mes amunt encara hem de esquivar les branques que tapen el corriol. Arribem al Coll del Faig Gros i l’anem a veure. El mes gros es sec però encara en queden alguns, també grossos al voltant. Tornem al camí i ara voltarem un cim que no se quin nom te i arribem a una tartera de roques grosses, però molt esmolades per l’aigua, que son de mal pujar, però es un tram relativament curt de uns 30 metres. Quant anem pujant domes veiem el cel al capdamunt, però en els tres últims passos va sortint poc a poc el Bassegoda, majestuós i molt a prop. Sembla que el tinguis a cop de roc, com diu aquell.
Ara seguim pel caire fins arribar a una mica de pla amb herba i uns arbres secs i un de cremat per un llamp (no el nostre, no es piròman) i fem un descans contemplant el paisatge, gaudint del silenci i donant gracies per tenir aquestes meravelles tant a prop de casa. Continuem el camí i com es de molt mal anar per les roques per en llamp, hem de baixar una mica i anar passant pel bosc de alzines, encara que en algun punt hàgim de passar quasi estirats. Tot i axis hem de passar pels pilons de roques i ell ho passa molt malament , cau en els forats entre roques , però sempre amb l’esperit de venir amb nosaltres. En algun lloc que es veu fotut i no troba el pas, tremola. Però sempre arriba amb nosaltres, que naturalment l’animem i l’esperem. L’Ester comença a estar cansada i en Llamp sort que no ho pot dir. Algun dia em queixalarà.
Per fi arribem al Treu Petit i ja donem per acabat aquest tram una mica delicat. Per les persones no te cap problema, a part de saber el camí, que no esta senyalat. Sort del GPS i d’haver-hi anat un altre vegada. D’aquí no saltem cap a Bac de Riu, sinó que volem tornar cap el Serradell. Agafem el corriol que va fins a trobar la pista dels pins tallats. Al arribar-hi tornen els comentaris i emprenyades, i passant per la Font on donem aigua al gos i sense perdre massa temps agafem el camí de baixada.
Passarem pel Can Cufí. Per agafar el camí anem baixant els prats sota el Serradell i per la memòria que tinc em sembla recordar per on varem passar amb la Tere fa un parell d’anys. Però llavors els prats eren nets i un cop passat el prat ens costa una mica trobar-lo, ja que quedem barrats per unes romegueres. A la fi sembla que l’Ester veu unes traces i jo travesso com puc i efectivament allò es el camí. Ve de mes amunt. Per això si hi aneu mireu d’agafar-lo al seu punt que es un parell de f
eixes per sobre de on anem nosaltres. Ara ja en el camí, que esta molt ben senyalat, pintat de poc, encara que en algun lloc si es pogués es podria netejar una mica, ens parem a dinar tranquils i ens cruspim les pastes amb tonyina i continuem la tornada. En una corba del camí quedem per sota del cingle de Bistoltes i anem comentant on hem estat. Arribem a Can Cufí on trobem la pista que baixa del Serradell, però domes la seguim uns 50m i la tornem a deixar per agafar de nou el camí que ens portarà a Sadernes. Arribem i l’Ester està molt madura. No es estrany hem caminat mes de 9 hores i els seus genolls s’han emprenyat en la ultima part de la baixada. La veritat es que jo no pensava que fos tan llarg.
josep fortià tor
Fitxa tecnica:
Sadernes (269m) – Cingles de Bistoltes (762m) 2:18h – Font de la Teula (827m) 2:54h – Sant Andreu de Gitarriu (926m) 3:30h – Coll del Faig Gros (1110m) 4:50h – Cingle de Freixenet (1103m) 5:00h – Treu Petit (1077m) 6:33h – El Serradell (929m) 7:09h – Can Cufí (563m) 8:39h. – Sadernes 9:16h. – Recorregut 16,53 km. – Ascensió acumulada 950m.
Cingles de Bistoltes i de Freixenet (III) - 26-03/2019
Sadernes-Cingles de Bistoltes- Sant Andreu de Gitarriu- Coll de Faig- Cingles de Freixenet- Treu Petit- Pont d’en Valentí. 26-03-2019
Un dia amb una tramuntana molt forta. Impossible parar als cingles pel perill que et fes caure.
Fitxa tècnica
Sadernes 7:56h (296m) – Torrent dels Llorers – Cingles de Bistoltes (751m) 2:10h – Font de la Teula (825m) 2:22h – Sant Andreu de Gitarriu (921m) 3:00h – (esmorzar 38 min) – Coll del Faig (1110m) 4:21h – Cingles de Freixenet (1101m) 4:50h – Treu Petit (964m) 5:40h – Castell de Falçà (673m) 6:20h – (dinar 18 min) – El Querer – Pont d’en Valentí (333m) 7:25h – Sadernes 7:59h.
Recorregut 18,3km. Ascensió acumulada 1400m.
Veure fotos aquí
