Montpetit i Montmajor - 07/04/2019

Oix- Montpetit-St. Martí de Toralles-Montmajor-Collada de la Costa-Oratori-El Mercer- Oix- 07-04-2019

Sortim d’Oix per la carretera asfaltada a l’esquerra a l’entrada del poble i que esta indicada en direcció a “Toralles”. Un cop passades les granges d’en Cros, que ara son un centre d’art, surt una pista a la nostra esquerra i la carretera gira cap a la dreta en direcció al càmping la Soleia d’Oix.

Agafem aquesta pista que ens porta a creuar la Riera d’Oix. Continuem la pista per l’altra riba i tot seguit arribem a la casa de l’Alou on al davant hi ha un monumental roure. Passada la casa de l’Alou trobem una tanca i a partir d’aquí tot esta protegit per els cables de pastor elèctric. Son impressionants les vessanes que hi ha amb tanca i les poques ovelles que hi veiem a dins. Suposo que a l’estiu i deuen haver també altres animals.. La pista va pujant poc a poc per un bosc força ombriu. Passem pel costat de la casa de la Ferreria, amb una vista ja espectacular, i seguim pujant tot i fent alguna drecera i tornant a la pista, fins arribar al Mas Pineda, que es una casa rural. Al costat del mas deixem la pista i agafem un camí a la dreta que baixa fins travessar una riera, ara seca, on hi ha una portella per passar. Tot seguit un corriol comença a pujar enmig del bosc del Clot de la Pineda fins arribar a la clariana del Coll Sapell. Per aquí passa una pista que va a St. Martí de Toralles i sembla que en altres temps es podia tancar amb una cadena que estava agafada en dos petits monòlits en un dels quals es pot llegir: CASAL DEL MERCER – SANT MARTÍ DE TORALLES – PROPIETARI. (Mercer: Botiguer de teixits de seda i teles).

En aquest punt girem en direcció NO per un camí que s’enfila entre alzines. El camí s’acaba i continuem pujant al N per un corriol que s’obre pas enmig dels atapeïts alzinars de la Devesa. Mes endavant gira cap a l’esquerra (O) i s’enfila fent ziga-zagues fins arribar a l’últim tram on desapareix i domes cal seguir les fites fins arribar al cim del Montpetit (898m). Cim parcialment boscós però amb un interesant balco orientat cap al Montmajor… i els Pirineus...

Es parla del Castell de Montpetit pero hi ha dubtes sobre la seva localització. Alguns autors el situen al cim del Montpetit, on hi ha escasses restes constructives. Altres, però, el situen a prop de l'església de Sant Martí de Toralles, considerant que les restes que hom pot apreciar dalt del puig corresponen, per les seves mesures, a una antiga torre de guaita, on potser hi haurien destacats un nombre molt reduït d'homes. Les restes, però, haurien estat erròniament atribuïdes a un castell. Cal tenir en compte que en un document del s. XI es va escriure: "apud castrum de Toraies, sive in ipsa sacraria..." el castell no hauria estat, per tant, dalt del Montpetit si no molt

proper a l'església de Sant Martí.

Ara, a la hora de baixar, tenim la primera errada en la ruta, ja que han netejat un corriol que surt en direcció S-SO, i per aquí anem però en poc tros ja estem en una tartera i pel GPS veiem que no es aquest el camí que hem d’agafar, perquè no sabem on va. Tornem al cim i ara ja veiem el sinuós corriol que baixa pel N-NO , tot fent llaçades. Anem per aquí i una mica mes avall, el corriol tomba al SO i va baixant per la Cometa, sempre enmig de boscos d’alzines i fent un traçat sinuós fins acabar en una pista, just davant de una senyal indicadora. Estem a la Plana de la Costa.

Des d’aquest punt anem cap a l’esquerra per fer una breu visita a la ben restaurada ermita de Sant Martí de Toralles (s.XII).

L'església de Sant Martí de Toralles es de construcció romànica d'una sola nau, volta de canó apuntada i porta a migdia enmarcada per dos arcs en degradació i que conserva els batents originals i part de la ferramenta així com un bonic forrellat amb cap de drac. L'absis és a llevant, semicircular i té cornisa amb fris sostingut per cartel·les. L'antiga espadanya del mur de ponent ha estat reconvertida en torre.

Està documentada ja el 1362 en el Llibre verd de la catedral de Girona, i la masia del Mercer, a sota seu, destaquen dins del conjunt construït, assentades sobre un turonet, que permet veure en perspectiva la vall de Carrera o de Castellar, cap al sud-est. La primera notícia és dels anys 1279 i 1280, recollida a les "Rationes Decimarum Hispaniae", anomenant-la "...ecclesia de Torrayles...".

Tornem al lloc de la senyal i seguim la pista en l’altre direcció (N) començant a voltar la Plana de la Costa i després la Plana del Mercer. Just en l’extrem N d’aquesta deixem la pista i els senyals del GR.

Aquí tenim la segona gran errada del dia. I es que trobem un corriol que puja en direcció E i l’agafem, i pugem per unes feixes fins que quedem tancats. Tornem a baixar a la pista i seguim en direcció N. Malament!!!. Tornem al final de la Plana del Mercer i ara si que prenem a l’esquerra per un camí herbat que la segueix voltant (ara per l’altre banda), que seguim uns pocs metres fins trobar a la dreta un corriol fressat que s’enfila entre alzines travessant el vessant de la muntanya. Està ben indicat amb dues fites molt destacades.

Ara si que ja estem en el “bon camí”. Avui, estem una mica nerviosos per l’amenaça de pluja o el GPS ens ha fet una mica la punyeta. . Comencem a pujar, passem un morrot del Montmajor i ens orientem a l’O/NO tot pujant per una zona d’antigues feixes fins arribar a les ruïnes del mas de la Costa i la seva monumental alzina. Passat el mas, (be, el que queda), el corriol segueix pujant al NO i després cap a l’E per un tram de camí ben arranjat que ens porta fins el Pas de la Portella, des d’on el corriol gira i continua pujant fins arribar al Coll de la Bassa, on trovem una bifurcació. Seguim el corriol de l’esquerra, que s’enfila per un espès alzinar i ens porta fins un mirador natural. Aquí el corriol gira cap a la dreta i va a buscar de l’extrem NE del cim del Montmajor, per on pugem fent una mica d’esgarrapada els últims 5-6 metres, fins coronar el cim. Tant fàcil que hi puja en Torb sense cap dificultat. També es un cim boscos però amb una panoràmica oberta al N. Fantàstica vista!!!!. Aprofitem per fer un esmorzar-dinar gaudint del paisatge i patint una mica el vent i dels núvols que es van acostant.

Per baixar seguim un corriol que ressegueix per la cresta a l’O. Tot seguit, comencem a baixar alternant trams enmig del bosc amb d’altres mes pedregosos. Passem al costat d’un gros faig , ara ja molt deteriorat i poc després el corriol tomba al SO i va baixant per espès alzinar fins arribar a la petita clariana i bifurcació del Coll de Galters. En aquest coll seguim el corriol de l’esquerra , que anant d’inici al S i després al SO (sempre entre alzines) fa un traçat força directe fins arribar a la bifurcació de la Collada de la Costa, on prenem el corriol de la esquerra. Aquí el tram que va fins a l’Oratori de Sant Isidre, no esta gens marcat i es una mica perdedor. Jo aconsellaria arribar fins a Coll Reverter i aquí ja agafar el GR1.

Seguint el GR tornem al Mercer i aquí ja agafem la pista que tot passant per Cal Quic i el Forn no deixem fins arribar a Oix. Tot i les previsions del temps, hem tingut sort i no ens ha plogut.

Josep Fortià Tor

Fitxa tècnica

Sortida de Oix (417m) 8:30h - Pineda (579m) 0:35h – Coll Sapell (664m) 1:00h – Montpetit (898m) 1:32h – St. Martí de Toralles (634m) 2:20h - Pla de la Costa – La Costa (716m) 3:27h – La Portella – Coll de la Bassa (980m) 4:03h – Montmajor /Bo de la Creu)(1075m) 4:21h – (esmorzar 35 min) - Coll de Galters – Collada de la Costa (811m) 5:20h – Oratori de la Costa (756m) – St. Martí de Toralles 5:56h – Cal Quic (498m) 6:23h – el Forn – Pla Murgats - Oix 7:14h. – Recorregut 19,5km. – Ascensió acumulada 1150m. (el recorregut i el temps son contant el que hem fet de mes per les errades).

Si voleu tenir una excel·lent guia de la ruta o mes llarga, entreu aquí. No es el nostre track que ja està arreglat.

Veure fotos aquí

Enllaç amb el track