top of page

Núria-Fontnegra-Noucreus-Noufonts-Eina. 4-10-2019

Núria- Fontnegra – Noucreus – Noufonts – Eina- 04-10-2019.


Després de deixar el cotxe a l’aparcament de la estació de Queralbs agafem el primer cremallera que surt cap a Nùria. A l’andana nomes som l’Albert, jo i en Torb, dos parelles mes de caminaires i la resta personal de la estació i de les empreses que estan treballant a les millores de la estació. Ens comenten que per estalvi energètic estan fent tot un sistema geotèrmic per la calefacció, tant per la a estació i pel alberg de Pic de l’Àliga i estan canviant el sistema de transport entre els dos centres.


Arribats a Núria agafem el camí que puja a l’Alberg. Esta tot remenat amb molt de personal i vehicles. Tenen el temps molt just abans de les nevades per poder acabar tot el que falta. També veiem que estan fent les dues estacions del telecabina noves i ens han dit que hi posen dos cabines de telefèric penjat. Un cop acabat quedarà molt be i actualitzat.

Al pati del alberg hi ha una font i un abeurador pel bestia i aprofitem perquè en Torb begui, ja que no trobarem aigua fins a la font de la Trinitat a la baixada des de Eina.


He trobat això sobre la historia d’aquest edifici i del transport per pujar-hi des de Núria.


Escrit tret del blog de INDRETS OBLIDATS DE Josep Mauri


Després de l’arribada a Núria del cremallera l’any 1931 per part de l’empresa Ferrocarril de Montaña a Grandes Pendientes (FMGP) es va creure amb les possibilitats turístiques de la propera zona anomenada de la Coma del Clot. Es va idear de fer un funicular i un hotel que l’uniria còmodament amb el santuari creant, tot plegat, un important conjunt turístic i d’esports d’hivern al Pirineu Oriental.


Després de l’inici de les obres del funicular el 1935 per part de l’empresa “Locomoción y transportes”, aquestes van ser aturades bruscament per la Guerra Civil i finalment, a l’any 1942, es va inaugurar el funicular juntament amb el nou i flamant Hotel Puigmal al capdamunt de la costa de la Coma del Clot, a 2.120 m d’altitud. El trajecte del funicular era de 665 m i el desnivell que superava era d’uns 150 m. El trajecte no era massa llarg però permetria als clients de l’hotel superar el desnivell sense fer cap desgast físic.

L’Hotel Puigmal en plena construcció el 1940


Però les expectatives creades no van ser propícies i a l’any 1957 va ser tot venut al govern franquista, a una de les seves obres sindicals, concretament a “Educación y Descanso“, entitat que promovia tot tipus de manifestacions culturals, artístiques i esportives entre els seus afiliats. L’hotel va passar-se a dir “Residencia de educación y descanso Juan Barceló”. Però, el deficitari manteniment de l’hotel, l’escàs rendiment i la precària infraestructura va provocar la decadència total del projecte. Encara recordo a mitjans dels anys vuitanta l’estació inferior del funicular, tota tètrica, mal pintada i lúgubre (encara es mig llegia el nom del seu destí: “Juan Barceló”), els fanals de l’enllumenat de la via precaris i rúfols en els dies de boira i el trenet d’un sol vagó groc, misteriós, rovellat i solitari que feia molts pocs viatges (em crec recordar que en els darrers anys anava sense conductor i automàtic) per portar a un hotel ja quasi abandonat i sense ús. Tota una experiència que ara seria del tot impensable en un santuari de Núria brillant i modern.

L’Hotel Puigmal en una postal dels anys 40 (fixar-se en la pista de gel!)


Finalment, l’hotel a l’any 1982 va passar a mans de la Generalitat de Catalunya i va ser tancat uns anys. El funicular va continuant funcionant fins el 1987 però pràcticament sense ús i com dèia, fantasmagòric. L’any 1987 el trenet ja era fora de servei i les instal·lacions es van anant deteriorant encara més… Uns mesos més tard tota la línia va ser desmantellada.


Cap a l’any 1988, el tètric hotel Puigmal va obrir de nou les portes, ara reconvertit amb Alberg de Joventut de la Generalitat de Catalunya (ara dit Alberg Pic de l’Àliga), ple de vida, jovent, activitats i serveis. Des d’aquell mateix any ja funcionava una nova comunicació entre el santuari de Núria i l’alberg ara elevada mitjançant un telecabina modern i còmode. Crec recordar, que al principi circulava una sola cabina i que més tard es van posar quatre cabines alhora a mida que va anar augmentant el servei i la millora en les comoditats en el transport......


Tenim un dia esplèndid i ara comencem a pujar tot fent ziga-zagues fins arribar al Pic de l’Áliga. D’aquí i seguint el Serrat de la Coma del Clot anem pujant i ens dirigim cap el Pic de Fontnegra. Tenim la sort de poder veure uns isards a la carena que donen una mica de vida a aquests prats. Com el cim el vàrem fer fa pocs dies, quan arribem a sota ens decantem cap a l’esquerra tot seguint un corriol molt confús i anem a trobar el camí que baixant del cim surt (direcció NO) cap al Pic de la Fossa del Gegant. Anem seguint el Serrat del Mig i abans d’arribar al Cim del Rocs Blancs i aprofitant un recés de les roques (com es natural en aquest tes muntanyes sempre bufa el vent) ens parem a esmorzar.

Recuperades les forces tornem al sender i tot carenejant pugem al Cim Baix de les Arques i després al Cim Alt. Ara ja ens queda anar planejant fins anar a agafar el camí que puja de Núria al Coll de Noucreus. Es aquí on ens creua al davant un mufló, mascle amb uns bona cornamenta i amb el pel amb taques blanques. Quasi no tenim temps de fotografiar-lo, però fem el que podem. Feia anys que no veia un mufló en aquesta part del Pirineu.


Un cop som al camí que ve de Núria, nomes ens queda fer uns 50 m. de desnivell i ja arribem al Coll de Noucreus. En aquest coll criden l’atenció les nou creus metàl·liques incrustades a la roca al costat oest del coll, donant-li un toc de misticisme indescriptible. Els habitants de les contrades mes properes expliquen, sense masses detalls, que aquestes creus varen ser posades en memòria de uns devots que varen perdre la vida al intentar creuar la frontera per accedir al Santuari de Núria.

Ara ens arribem al Pic de la Fossa del Gegant amb la seva curiosa llegenda que ens diu:


Que l’emperador franc Carlemany, a finals del segle VIII, va decidir conquerir les terres del sud del Pirineus, i d’aquesta manera evitar que els musulmans envaïssin l’Imperi Carolingi, axis va néixer la Marca Hispànica i els primers comptats catalans.


La llegenda ens explica que Carlemany va ordenar al seu valent nebot “Rotlllan” que s’enfrontés a un cabdill musulmà, el Gegant Ferragut, en la cima de una muntanya propera als Llacs de Carançà. Diuen que la lluita durà mes de una setmana, i que els dos guerrers es feren amics, fins que Rotllan descobrí el punt dèbil de Ferragut, una pedra plana a manera d’escut que cobria la seva gran panxa. Mentre Ferragut dormia, Rotllan li va amagar, i l'endemà, el va vèncer atacant-lo allà…. Llavors Rotllan enterrà el gegant sota una enorme construcció megalítica funerària, que realment va poder existir, d’aquí l’origen del nom d’aquest cim, “ la Fossa del Gegant”.


Ens arribem també a la cota 2801 on hi ha clavat una reproducció de un piolet en record d’alguna persona. I ara ja ens anem cap el Coll de Noufonts, primer planejant i després amb una baixada sense complicació, però es te d’anar em compte. Aquesta baixada ens fa perdre 150m de desnivell que tot seguit tindrem que superar per pujar al Pic de Noufonts. Abans passem per la Barraca de Noufonts, molt a prop del Coll i que esta en molt bones condicions per poder-lo utilitzar en cas de turmenta o qualsevol altre incidència.


Un cop som al Coll, el camí de pujada al Pic de Noufonts és molt evident, ja que ataca el cim per la seva vessant dreta, pujant de forma decidida, primer de forma directa i més endavant per unes curtes giragonses. El punt zenital d’aquesta muntanya està marcat per una gran fita de pedres, des d’on tenim una panoràmica de 360º sobre el nostre entorn, destacant per on hem vingut el Noucreus, el Pic Superior de la Vaca, el Pic de l’Infern i més al seu darrere el Bastiments o el Pic de Bacivers, mentre que per sota nostre tenim el Circ de les Feixes, amb la coneguda Agulla de l’Hereuet al cantó esquerre i el Pic Rodó a la dreta. Ja en direcció oest, tenim el cordal de l’olla, amb el Pic d’Eina a tocar i la carena que el separa de la Torre d’Eina.

Com el temps acompanya, aquí dalt ens parem un estona i dinem. Acabat “l’apat” ja ens dirigim cap a Eina , cim que tampoc pugem i el deixem a la dreta i ja som al Coll d’Eina o de Núria. Ara girem a l’esquerra (està molt ben indicat) en direcció sud. Un cop passada la Barraca dels soldats, arriba a un coll herbat, canvia de direcció, perdent alçada en fortes giragonses per un terreny de lloses de pedra soltes o amuntegades que ens dirigeix a la coma d’Eina. És un camí molt directe amb força pendent i que permet contemplar en la seva totalitat l’olla de Núria, des del Puigmal als Torreneules,. Abans d’arribar al fons de la vall, en un racó a l’esquerra del camí i sota les pedres, trobem la Font de la Trinitat. Seguint aquest camí arribem al Torrent de la Coma d’Eina, en un incomparable marc d’alta muntanya.. Just a l’entrada de la vall, trobem que marca el camí cap a Núria, seguint la riba esquerra del torrent, que en alguns punts forma bonics salts d’aigua. Arribem a Núria just per agafar el cremallera que ens porta a Queralbs.

josep fortià tor


Fitxa técnica

Núria (1972m) 8:09h – Alberg Puig de l’Àliga (2122m) 0:18h – Pic de l’Àliga (2422m) 1:16h – Pic de Fonnegra – (esmorzar 16 min) - Cim de Rocs Blancs (2784m) 2:45h – Cim Baix de les Arques – Cim Alt de les Arques (2792m) 3:00h – Coll de Nou Creus (2795m) 3:27h – Pic de la Fossa del Gegant (2808m) – Coll de Noufonts (2651m) 4:22h – Pic de Nou fonts (2861m) 4:51h – (dinar 32 min) – Coll d’Eina (2682m) 5:53h – Pla de les Barraques – Jaça d’en Raula – Barraca dels Soldats (2584m) – Font de la Trinitat (2349m) – Rieral d’Eina (2209m) 6:48h – Núria 7.16hRecorregut 16:30km – Ascensió acumulada 1252m.









POSTS RECIENTES:
BÚSQUEDA POR TAGS:
bottom of page