top of page

Astazus - setembre 1986

(Escrit el 2023)


Voliem anar a fer el Cilindre de Marbore des de Pineta i el mal temps ens porta a canviar de plan i anem a fer els Astazus que tots dos formen part dels 3.000 dels Pirineus.


El topònim Astazu podria tenir a veure amb la paraula Asta (banya) amb l'augmentatiu sufix de caràcter augmentatiu -azo. Es pot trobar escrit a nombroses grafies; Astazu, Astazú, Astasú, Astazou, Astaso, Astasso, Astassú, etc.


El nom Marmorés (d'on prové Marboré), designant les zones rocoses on aflora a la suèrficie el marbre, ja apareix citat el diccionari de Madoz en parlar de la vila de Bielsa. La denominació aragonesa proposada, Marmorès d'el Cul Gran (i Marmorès d'el Cul Chicot per al Petit Astazu), que ja retolen alguns mapes, pot resultar sorprenent i curiosa. La paraula Cul té un significat una mica diferent del que, a primer llum, se li pot donar, un substantiu el significat del qual podria ser Cul. En occità s'utilitza l'expressió "Cul de Sac" (Fons de Sac) per expressar un lloc, atzucac o camí sense sortida i s'usa en el llenguatge col·loquial per expressar una situació sense solució aparent. Aquest substantiu també apareix en designar el cim de Culfreda, on apareix acompanyat de l'adjectiu freda (freda).

Anem en Carles i jo amb la idea de fer el Mont Perdut o al menys el Cilindre de Marboré, però els núvols que anaven sortint no presagiaven gaire res de bo i vàrem decidir, quedar-nos mes propers i anar als Astazu.


Des de el càmping al davant del Parador de Pineta (1.280 m) agafem el Camí Marboré cap al Balcó de Pineta. Després de creuar un pont sobre el riu Cinca, s'arriba a una cruïlla senyalitzada, on continuem per l'esquerra. Poc després, la senda travessa la pista de la Larri i continua pujant pel bosc. Després d'una llarga pujada, just abans del Balcó de Pineta (2.520 m), atenció al pas de l'embut, ja que pot acumular neu fins entrat l'estiu (requerint en aquest cas l'ús de piolet i grampons per superar-lo).


Continuem en direcció NO fins arribar a l’Ivó de Marboré. Creuem la presa de l’ivó i continuem novament cap al NO en direcció al Petit Astazu i al coll que dona accés al Circ de Gavarnie. Per tal d'evitar un tram de cresta, deixem la pujada al coll i pugem directament, per una canal situada a la dreta, aconseguint el coll sobre el famós corredor Swan, que separa els cims dels dos pics d'Astazu. Des d'aquí, només queda pujar a mà dreta fins a assolir el cim del Marboré del Cul Gran o Gran Astazu (3.071 m).

El retorn es fa seguint el mateix itinerari.


Però nosaltres vàrem tenir un greu problema. Un cop dalt el cim, va començar una turmenta de llamps, trons, aigua i pedra i vàrem començar a baixar corrent per fugir d’aquell infern. Encara estàvem quasi dalt, quan al fer un salt vaig caure sobre una pedra mal falcada i em vaig trencar el lligament del turmell dret. Amb molt de dolor. Vàrem tenir de anar baixant molt a poc a poc, aguantant l’aiguat i la turmenta i anant parant on podíem tenir un petit refugi. Mentre reposàvem ens va passar pel davant un grup de una vintena de bascos joves als qui vàrem demanar ajuda. Al menys que ens deixessin uns pals i ens baixessin una motxilla. Un que ens va contestar, ens va dir: “En Euskadi esto es el xiriviri”.i varen anar baixant a tota pastilla. Jo tenia un altre concepte del excursionisme i molt mes dels bascos.

Anant baixant molt poc a poc i amb parades freqüents i jo plorant de dolor i en Carles d’espantat, va passar una parella molt jove de Sabadell i aquest si que em varen deixar uns pals i ens varen baixar una motxilla i al arribar a baix varen avisar al grup de rescat.

Nosaltres vàrem arribar al final de la pista on poden arribar els TT de rescat, quan ells arribaven amb el tot terreny. No podia pujar l’helicòpter amb aquella turmenta que va durar moltes hores. Em varen portar fins on teníem la tenda i pel mati següent varen tornar els pals que ens varen deixar, aquella parelleta i després d’agrair molt la seva ajuda i vàrem agafar carretera , ja directes al Trueta al arribar a Girona. Vàrem fer, al menys, l’Astazu Gran i quasi segur el petit també, però el preu va ser una mica car.













ivó de Marboré o Llac de Tucaroya

POSTS RECIENTES:
BÚSQUEDA POR TAGS:
bottom of page