Coma del Orri-Gra de Fajol-Camí vell Ull de Ter 03-09-2025
- 16 sept 2025
- 4 Min. de lectura
Actualizado: 20 sept 2025
VOLTA AL GRA DE FAJOL 03-09-2025- (sol com un mussol).
Pla de la Molina (1588m) 7:40h - Jaça de Dalt (2154m) 2:00h- (esmorzar 16 min) - Coll de la Coma del Orri (2499m) 3.20h – Cim Gra de Fajol (2712m) 3:52h - Coll de la Marrana (2529m) 4.17h - Refugi Ull de Ter (2235m) 4:50h - Camí Vell (1975m) 5.15h- (Dinar 17min) – Pla de la Molina 6:22h. Recorregut 12km – Ascensió acumulada 1134m.
Feia temps que volia tornar a fer aquesta ruta, sobre tot pel magnífic paisatge que es va veient al Sud-est a mesura que vas pujant cap el Coll de Coma del Orri. Cada 10m que puges es un augment de la vista cap la costa de l Alt Empordà i la Alta Garrotxa. Ara encara amb l’incentiu que diuen que volen posar un telecabina des de el Pla de la Molina fins la cota 2500 i tancar la carretera. Això voldria dir també destrossar el camí vell de pujar a l Xalet de Ull de Ter, que a la meva joventut havia fet unes quantes vegades. Al meu parer si volien fer això ja no tenien que fer la carretera i fer aquest projecte al fer les pistes.
Primer de tot trobo a faltar el meu company l’Albert que aquesta vegada no ha pogut venir i també el meu estimat Torb (el llaurador que sempre m’ha acompanyat). També s’ha fet vell.
Surto de casa molt aviat i començo a caminar al Pla de la Molina a tres quarts de vuit. El camí no està indicat però si que està ben senyalat per petites fites de pedra.
Des del Pla de la Molina, a 1588 metres, fins al Coll de la Coma de l’Orri, a 2500 metres, hi ha gairebé 1000m. de desnivell, cosa que la converteix en un autèntic equivalent al port de Bujaruelo, a Aragó. De fet, hem de superar aquest desnivell únicament en un recorregut de 4,5 quilòmetres.
Orri: Construcció de pedra que serveix per conduir les ovelles per poder-les munyir i també per fer formatges
Comença per bosc i a mesura que vas pujant es va convertint en prats i a partir de la Jaça Mitjana en bastant de bestiar tant de cavalls com vaques. Al arribar a la Jaça de Dalt i després de passar per la Font de la Serp, que ara raja, però sembla que l’aigua surti de sota terra i em paro a esmorzar i ja m’he d’abrigar una mica ja que es comença a notar en vent que sempre sol fer en aquests indrets i que a mesura que vas pujant va sent mes fort i fred.
Després de un descans i un reforç d’energia i envoltat de bestiar torno a la ruta i tot pujant i bufant de tant en tant arribo al Coll de l’Orri, amb un vent que fa que m’hagi de falcar amb els bastons perquè no em tombi.
Abans de arribar al Coll hi ha dues penyes que els companys de Senderisme i teka (www.senderisme.tk) les van definir axis fa uns quants anys:
“Durant l’ascensió dues penyes situades gaire be al final de la Coma del Orri atreuen la nostre atenció. Estan just en el nostre camí i caldrà que passem pel seu costat. No he trobat cap mapa on s’indiqui el nom d’aquestes penyes i com que la pujada es lenta i les estones per pensar llargues, les he batejat mentalment amb el nom de Presumida i Rabassuda. I es que la llegenda ja ho explica (i si no ho explica ho podria fer).
“La Presumida i la Rabassuda eren dues germanes. Aquests malnoms els venien de que la Presumida es creia la més maca i odiava passar desapercebuda, mentre que la Rabassuda era més grassoneta i agra de caràcter. Les dues portaven pel camí de l’amargura un jove dels voltants que estava enamorat de la Presumida. Aquesta el posava en ridícul sempre que podia i la Rebessuda el menystenia i deia que no era un bon partit per la seva germana. El jove, en la seva desesperació, es va suïcidar llençant-se des de el Gra de Fajol Petit ( que llavors es coneixia amb un altre nom). Com a càstig les dues germanes van ser convertides en pedra i condemnades a mirar sempre cap a la roca des de la que es va llençar el jove.”
Fa molts anys alguna persona d’aquestes contrades m’havia dit que ells anomenàvem aquestes penyes com “la trona”.
Un cop aquí al Coll de l'Orri, la meva idea era passar en diagonal fins el Coll de la Marrana, però penso que potser ja no hi podré tornar (78 anys) i decideixo pujar directament la Gra de Fajol. Fa molt de vent, per lo que arribo al cim on hi resten unes cinc o sis persones i demano que “em ventin un retrato” com a justificant i ja començo a baixar ràpidament cap el Coll, anant en compte en no patinar i en que el vent no em foti per terra.
Arribat al Coll i a mitja baixada ja estic una mica al recés i ja em puc treure roba i agafar una bona marxa de baixada. Paso al costat del Estany dels Infants i el Xalet i pel Pla dels Carlins arribo al aparcament on ja trobo altre cop el Camí Vell.
Al inici de la baixada pel Camí Vell i a la ombra de un pi em paro a dinar i recuperar una mica el genolls ja que la baixada des de el Coll de la Marrana i sobre tot des de sobre el Xalet fins al inici del telecadira es per una pista d’esquí i es bastant dret sobre tot quan les cames ja comencen a gemegar.
Una mica recuperat torno agafar la marxa i pel camí em trobo amb unes eugues amb els poltres que fan encara mes bucòlica aquesta baixada. Pel Ter baixa bastanta aigua, el que fa que encara que faci calor el so de l’aigua baixant entre roques sembla que no la notes tant. Arribo al Pla de la Molina, em foto un petit bany a sota mateix on he deixat el cotxe, faig una queixalada i ja directa cap a casa, molt content d’haver pogut fer aquesta ruta a aquests anys i amb moltes ganes de fer alguna cosa mes .
Comentarios