Fontlletera – Balandrau- Cerverís
Interessant excursió a un del cims més característics de la valls del Freser i del riu Ter, també anomenat “Malandrau”, feta pel indret més accessible, la banda sud. Aquest pic és el més meridional i d'importància per la seva alçada, d'una llarga serralada que es despenja de la carena principal pirinenca a l'alçada del cim del Bastiments, passa pel Gra de Fajol, el Pastuira i el Fontlletera i mort, després de passar pel Balandrau, al cim del Cerverís.
L'excursió es desenvolupa en un terreny de pastures, amb una base formada per pissarres. Aquí pràcticament no s’ha desenvolupat una erosió glacial a diferencia dels seus voltants, sobretot la banda nord, on hi tenim espectaculars vistes dels cercles glacials del Freser i de Coma de Vaca.
La sortida comença més amunt de Tregurà de Dalt. Així, cal travessar aquest veïnat i seguir pista amunt durant uns 6.5 km fins el Collet de la Gralla. Després de passar Tregurà la carretera es converteix en una pista, primer feta amb ciment i després de terra, practicable amb qualsevol tipus de turisme. Ens portaria a Pardines.
En arribar al Collet de la Gralla els rètols ens indiquen on hem d’agafar el camí. Tot i això no tenim gaires problemes en identificar el punt on neix el camí ja que en dies festius sol haver-hi algun cotxe aparcat. Avui n’hi ha uns quants.. El camí a seguir puja lleugerament a la dreta de la pista per la que venim de Tregurà i és ample (una petita pista). També distingim aquest camí per la barrera metàl·lica que impedeix el pas als vehicles. Aquest camí porta (si el seguim més enllà del Coll dels Tres Pics i descendim cap a la Coma del Freser) fins el refugi de Coma de Vaca.
Un cop aparcat el cotxe sortim per equipar-nos i ¡¡ohh.. sorpresa en aquesta zona!!, fot un vent que ja ens fa imaginar el que tindrem que aguantar als cims i a les carenes. Be, ens abriguem i comencem la caminada.
Sortim seguint la pista, de flanc, en suau pujada, passem la tanca que barra el pas a vehicles. Al començament és un camí
ample que en uns metres gira en direcció nord i enfila cap a Fontlletera. En pocs minuts arribem a la Collada del Castell dels Moros. Mentre ens apropem a aquest punt veiem a la dreta dos petits promontoris rocosos (el Castell dels Moros) i una mica mes endavant trobem una bassa. Aquest és un coll ample que ens permet contemplar perfectament el Costabona, el Puig de les Borregues i el Pastuira. El Coll dels Tres Pics i el cim del Balandrau ja són visibles des d’aquest punt i per tant perdre’s (amb bon temps) és impossible. Deixem a ma dreta aquesta bassa i seguim la pista que fa una suau pujada fins arribar a un pla i despres baixa una mica fins arribar al Coll de Fontlletera. A ma esquerra, a tocar del coll, deixem un nou petit estany que serveix d’abeurador del bestiar. El vent ja comença a bufar mes fort i es curiós veure la superfície del aigua amb “blancais”, com diguem aquí, que son aquelles escumes blanques que fa l’aigua al mar quan es aixecada pels vents. El terreny es totalment desarborat i on només hi ha pastures.
A partir d’aquí deixem aquest camí-pista i passant pel herbat agafem la carena, també dita Gallinasa i amb esforç per guanyar la pujada i molt mes per lluitar contra el fort vent anem directament al Puig de Fontlletera o de la Coma. Aquesta pujada es feixuga i amb les condicions meteorològica es fa interminable. El vent en contra es converteix en un mur on avançar resulta complicat. Per fi arribem a les restes de una cabana de pastors i en pocs metres ja som al cim. Això si, ¡ven esventats!. Un cop hem gaudit de les vistes i hem fet les fotos, amb dificultat per aguantar drets, tornem a baixar fins a la cabana, doncs queda una mica arrecerada. ¡¡Que savis que eren aquesta gent que feien aquestes construccions!!. Aquí esmorzem.
Ara baixem cap el Coll de Tres Pics on hi ha una petita caseta de comunicacions. Sense parar comencem a pujar en direcció a Tres Pics guanyant vista sobre el Torreneules i el Puigmal. El camí és molt evident en aquesta zona ja que només cal anar pujant. Una vegada sobrepassat Tres Pics arribem a un petit coll des d’on el Balandrau és ja totalment visible i distingible pel pedestal que hi ha al seu cim. Com moltes vegades passa, la pujada sembla més del que és en realitat i en un moment ens plantem al cim del Balandrau.
Com a elements forans al cim tenim el bloc geodèsic i una maqueta de la zona sobre un petit pedestal. La vista des d’aquest cim és privilegiada ja que en trobar-se separat de la resta de cims propers podem gaudir d’una àmplia panoràmica… Com a elements llunyans distingim clarament els omnipresents Montseny i Matagalls, la zona del Collsacabra, el Puigsacalm i ja a tocar el Taga. També podem localitzar el Pedraforca i albirar la serralada del Cadí. Cap a l’oest veiem el Torreneules, el Puigmal, Fontalba i les gorgues del Freser… El camí dels enginyers és perfectament visible i podem resseguir-lo en part amb la vista (no el confoneu amb el canal d’aigua cobert per taulons de fusta que alimenta la central de Daió i que transcorre en un nivell més baix). Al nord i una mica enfarinats veiem Bastiments, cap al NE el Costabona i més enllà el Canigó.
Sortim del Balandrau en direcció SO i després S per seguir la carena de la Serra de la Canya que ens portarà al Puig Cerverís tot seguint el filat de separació de pastures. Aquí el vent també bufa fort encara que una mica menys que fins el Balandrau, però s’hi afegeix una mica de pluja que ens porta el vent i com fa fred sembla una mica glaçada i al picar a la cara fa mal. Per això ens protegim, encara una mica mes si es possible, amb les caputxes. Accelerem el pas ja que fins a l’ascensió final al Cerverís es quasi planer i al principi de baixada i tot passant per la Collada de la Canya o dels Llenyassers arribem a la Feixa i ja queda la ultima pujada fins el cim.
A dalt hi ha una creu metàl·lica que s’aguanta amb les pedres de la fita final i en mal estat. No parem mes que per fer la foto i ja tornem a baixar ara en direcció NE pel Serragallets, les Costes d’en Reig i les Roques Blanques fins arribar, prop del Torrent de Granollers, a la pista on hem deixat el cotxe. Ara ens queda caminar una hora fins arribar al cotxe. Passem pel Refugi Forestal de Tregurà i un cop hem passat la Ribera de Fontlletera deixem la pista i ens enfilem per un camí que surt per la nostra esquerra i que ens porta al camí inicial prop de la primera bassa que hem trobat pel mati. Ara ja solament queda la baixada fins la pista i ja dins del cotxe podrem estar una mica a recés del vent. Tot i les molèsties del vent que bufava a uns 70km/h i amb ratxes de 90 hem tingut un dia amb núvols prims, però que han donat una llum al paisatge especialment bonica de contemplar i per fer algunes fotos.
Ara per acabar domes voldria recordar un fet molt trist ocorregut en aquests paratges per on avui hem caminat.
El 30 de desembre de 2000 van morir 9 muntanyencs a la zona del Balandrau. És la pitjor tragèdia del muntanyisme a Catalunya i a Espanya. Els excursionistes eren experimentats, però es van veure sorpresos pel Torb, el fort vent del nord típic del Pirineu gironí. Aquell dia el vent va arribar a bufar fins a ratxes de 180 km/h i va arrossegar amb ell molta neu i gel que va atrapar els alpinistes. Crec que algun company de La Colla era per allà, però van tenir la sort de poder sortir-ne sense cap dramàtic resultat.
Salut i muntanya.
josep fortià tor
Fitxa tècnica.
Collet de la Gralla (1952m) 9:13h – Collada de Fontlletera (2128m) 0:40h – Puig de Fontlletera (2581m) 2:55h – (esmorzar 30 min) – Coll de Tres Pics (2390m) 3:00h – Balandrau (2585m) 3:35h – Collada de la Canya o Llenyassers (2223m) 4:15h – Puig Cerveris (2208m) 4:45h – Refugi de Tregurà (2029m) 5:37h – (dinar 15 min) - Collet de la Gralla 6:42h. – Recorregut total 16:05km – Ascenció acumulada 1014m
(ii) -Estelades als cims - 02 setembre 2017
Encara que ja vàrem fer aquesta ruta l’octubre del 2015, ara hi volem tornar, però amb la intenció de seguir la costum, per aquestes dates, de posar estelades als cims en motiu de la Diada. Aquesta vegada serà la cinquena. Aquesta idea va sortir de un grup de persones que ho van promocionar el 2012. Des de llavors La Colla si ha afegit, encara que la organització dels dos primers anys ja no existeixi. Esperem que aquesta vegada sigui la ultima que tinguem que fer-ho i la propera ja podem posar la “senyera”.
Anem cap a Tregurà i des de la carretera veiem el poble a mà esquerra. Aquest està situat al vessant d’ un estrep muntanyós que arrenca del cim de Fontlletera i mor al Ter. Primer trobarem Tregurà de Baix i més amunt Tregurà de Dalt. El primer assentament de població de Tregurà de Dalt va ser romà, si bé la primera noticia escrita data de l’ any 987. Des del segle XI formava part de les possessions del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Els carrers són petits, estrets i tortuosos; les cases de pedra tenen el seu corresponent corral. Corona el poble l’ església de San Julià, de la qual queden pocs vestigis romànics malgrat que hi ha documents que acrediten la teva existència des del segle X. Si puguem fins al cim de la muntanya, podrem veure la gran bassa que molts denominen “el pantà de Tregurà” i que dóna lloc a la central hidroelèctrica de Tregurà, a la dreta del Ter (inaugurada el 1961). Una mica més amunt podrem contemplar una meravellosa panoràmica de les muntanyes pirinenques. El raval de Tregurà de Baix té l’ ermita de la Mare de Déu del Roser, Esglesiola del segle XVIII i de gran devoció per el poble.........
