Vallter 2000 – Coll de la Geganta – Estany de Bacivers – Coll de Bacivers – Estany de Coma Mitjana – Serra Mitjana – Pic de Coma Mitjana - Pic de Dalt de Coma Mitjana – Coll de Coma Mitjana – Pic de Bastiments– Esquena d’Ase – Coll de la Geganta.
Sortim molt aviat, per intentar no agafar el pic de calor a les pujades als cims. Poca cosa tinc a afegir al relat de l’anterior sortida per aquesta ruta. (Enllaç amb el resum de l'anterior sortida aquí ). Avui vaig amb l’Albert i també porto en Torb (el meu llaurador). Seguim la mateixa ruta sortint de Vallter i pujant al Coll de la Geganta, pel Pla de la Regalissia. Anem a l’Estany de Bacivers. Tètric estany, envoltat tan sols de pedregam ruïnós, de soledat i tristesa. En arribar-hi i després de la banyada d’en Torb, pugem cap a la nostra esquerra (O) al Coll de Bacivers. Es una pujada suau de molt bon fer. Pel camí ens trobem amb un remat d’isards de potser uns 30 animals. Ara feia uns anys que no en veia cap de tan gros. Estan molt tranquils pasturant però al veure’ns , primer estan a l’aguait i després van marxant cap el pic de Prats de Bacivers.
Al Coll trobem el camí que va del Pic de Prats de Bacivers a Bastiments que deixem i comencem la baixada a Coma Mitjana per una tartera. El pendent és fort i la terrellera no té bona qualitat com per anar baixant de pressa i saltant. S’han de fer passos assegurant no relliscar i això vol paciència. Arribem al fons del circ als estanys de Coma Mitjana. No gaire més amunt n’hi ha un altre mes petit que ara està sec. La visió des d’aquí és totalment feréstega, només superada per la de la Coma de l’Infern. El circ està tancat pel Pic de Bacivers, Bastiments, Freser, Infern i pel Pic de Coma Mitjana. Els pendents de les muntanyes són plens de rocs i només queden algunes clapes d’herba.
Avui, en lloc de passar arran de les parets del Pic de Dalt de Coma Mitjana, decidim anar a fer una volta seguint la coma per la ruta que va a Ras de Carançà i després pujar directes a la carena de la Serra Mitjana. Però el problema es el mateix. Tot es un rocam que fa que sigui de molt mal anar, encara que sense cap perill. El problema el tinc amb en Torb, que a mes de poruc no es gaire àgil i queda encallat als espais que queden entre les grans roques i he de recular pera anar a buscar-lo traient-lo del forat i marcant una mica per on millor passarà. No trobem cap senyal ni cap fita que ens pugui marcar una ruta i anem seguint el track que portem al GPS.
Aquets escenari ens acompanya quasi fins dalt la carena. Un cop dalt anem a dreta (NO) per fer el pic de Coma Mitjana, però ens trobem abans d’arribar-hi, amb una esllavissada i després una grimpada per les roques. El problema es la grimpada en un lloc amb pendent molt dreta a sota i no em veig en força per pujar el gos. Aquest tram no te cap problema per a les persones.
Decidit no fer aquest cim, reculem i fem camí cap a l Pic de Dalt de Coma Mitjana. A l’últim tram ens tornem a trobar amb un rocam i he de tornar a rescatar el gos en varies passos. Un cop a dalt, ja s’han acabat per avui aquests trams i ja podrem caminar sense tantes parades. Això ens ha fet que la pujada al cims fos molt mes llarga del que pot ser sense les complicacions del gos.
El Pic de Dalt de Coma Mitjana és, sense cap mena de dubte, un cim solitari i poc visitat. Això és degut principalment a dos fets evidents. Per una part la seva exigent aproximació ja requereix un esforç considerable i, per una altra, és un cim que resta eclipsat a l’ombra dels seus importants veïns, com són el pic de l’Infern i el Bastiments, però en canvi el seu cim domina com pocs tota l’alta vall de Carançà, fet pel qual l’esforç queda plenament recompensat.
Ara anem cap la Collada de Coma Mitjana entre el Freser i el Bastiments, però quan trobem una mica de recés del vent ens parem per fer una queixalada. Amb una hora arribem a la Collada i sense descans, continuem la fatigosa pujada, ja que nostre esperit ens vola vers el cim, però la realitat ens priva de caminar de pressa, degut al cansament que ja portem a sobre i que s'accentua per moments. I, per fi..., trepitgem el cim del Puig de Bastiments, de 2.881 metres d'altitud.
Aquest pic és conegut de molt antic amb aquest nom en tota la vessant pirinenca, suposant-se, per tradició dels pastors, que tal nom prové d'ésser la primera punta de muntanya distingida en alta mar, des de llurs vaixells o “bastiments”. Els francesos, li donaren el nom de «Pic del Gegant», ja sia per la seva massa gegantina, i la seva considerable alçària. Alguns confonen el nom, com si fos un altre turó Pirinenc, però la realitat és que el Pic del Gegant és el Puig de Bastiments. El seu cim forma una llarga aresta ondulada, i té en el seu punt culminant un munt de pedres. Al Nord, es troben també dues valls desertes: la de Bacivers a la dreta, i la de Coma Mitjana a l’esquerra, les quals s'uneixen més avall amb les més aspres de l'Infern i Carançà.
Ara ja anem baixant per l’Esquena d’Ase fins a trobar el Coll de la Geganta i acabem la ruta pel mateix camí per on hem començat.
josep fortià tor.
Fitxa tècnica:
Sortida de Vallter 2000 (2153m) 6:37h – Coll de la Geganta (2604m) 1:12h – Estany de Bacivers (2609m) 1:32h – Coll de Bacivers (2732m) 2:00h – Estany de Coma Mitjana (2495m) 2:40h – Serra Mitjana (2650m) 4:08h – Pic de Coma Mitjana (2733m) 4:25h – Pic de Dalt de Coma Mitjana (2660m) 5:05h – (dinar 14 min) – Coll de Coma Mitjana (2660m) 6:20h – Pic de Bastiments (2883m) 6:53h – Esquena d’Ase – Coll de la Geganta 7:35h . Vallter 8:32h – Recorregut 15km – Ascensió acumulada 1364m .
