Sant Martí de Llémena-Sant Andreu de la Barroca-Santa Lena-Sant Roc 10-06-2021
Els cingles de Sant Roc és una imponent cinglera que fa de termenal entre els municipis d'Amer (la Selva), Sant Aniol de Finestres (la Garrotxa), i Sant Martí de Llémena (Gironès). Vist en alçada forma una falca de forma aguda apuntant cap a l'est elevada pràcticament dos-cents metres de la plana. Forma i separa la riera de Sant Climent, al sud, i la riera de Llémena, al nord i l'est. El punt culminant d'aquesta cinglera (598,1 m) resta a la punta del vèrtex d'aquesta falca coincidint amb l'ermita de Sant Roc de la Barroca, construïda l'any 1447. És un lloc sec i pedregós amb restes fòssils i ple de corriols per fer a peu o en bicicleta de muntanya,
Deixem el cotxe a Sant Martí de Llémena i sortim per un carrer estret, i seguim pel costat de l’església i tot seguit un prat. El camí va girant cap el NO fins arribar a l’Aulet. Aquí deixem el camí que ens portaria a la cinglera i agafem el camí de la dreta que en baixada i fen ziga-zagues ens porta a la Riera de La Barroca. Ara hem de seguir per la llera de la riera que ens porta al Gorg de les Bruixes. Com portem força temps de sequera es fàcil, ja que la riera està seca, però amb les roques plenes de una esplèndida molsa i una exuberant vegetació, que fa d’aquest lloc un espai que no et pots perdre. L’indret es salvatge i molt feréstec, es mereix el nom que li van posar. En aquesta ocasió no baixa aigua de la cinglera, però també ha sigut mes fàcil arribar-hi. El salt d'aigua que cau del cingle té una caiguda d'uns 30 metres i després d'una bona ploguda val la pena anar-hi. Cal vigilar a no relliscar
LES BRUIXES DE LA BARROCA
Es conta que temps ençà, pels vessants de la Barroca, s’aplegaven les bruixes per cantar i ballar. En una d’aquestes reunions en plena nit, un geperut va descobrir l’encontre de les bruixes que estaven cantant: “dilluns, dimarts, dimecres…”, i aleshores ell, ben animat, es va afegir cantant també: “… dijous, divendres, dissabte….”
Descobert per les bruixes, el geperut sortosament no va patir cap mal, ens al contrari, va rebre el favor de les bruixes que, agraïdes per haver après tres dies més de la setmana el van deslliurar per sempre més del seu gep. Dit i fet, el geperut esdevingué un home nou. En el seu camí de retorn cap a casa es trobà amb un amic que, bocabadat del seu encontre amb les bruixes, decidí posar a prova la seva sort i emprengué el camí cap a la Barroca per mirar d’aconseguir també algun favor de les bruixes. Tan bon punt va arribar al lloc, sentí, tal i com li havia explicat el geperut, la cantarella de les bruixes. Quan aquestes arribaren al dissabte, l’home cridà amb veu alta i potent: ... i diumenge!
Poc sortós i agosarat havia estat aquell home..., que no sabia que les bruixes odiaven el diumenge perquè és el dia del senyor. Una d’elles, ben enfadada, agafà el gep del gibós que encara era a terra, i li posà al pit. Per sempre més, l’home va haver de dur aquell gep per davant.
Un cop hem fet les fotos que calen, hem de recular un petit tram per la riera i ràpidament trobem el corriol, que sortint per l’esquerra i per un camí força planer ens porta fins a prop del Pla d’en Vila. Hem d’estar atents ja que hem d’agafar un corriol que surt a l’esquerra i de pujada ens portarà al Pla de Can Terme, a sobre de la cinglera. Tot xerrant ens l’hem passat i quan ens donem compte hem de recular fins a trobar-lo. Està molt ben senyalat, però badàvem.
Un cop dalt seguim en direcció S tot passant ran de la cinglera, fins travessar la Riera de La Barroca. Ara anem a buscar la pista a El Buch. Un cop a la pista anem en direcció (O) fins a trobar la carretera vella de La Barroca i a trobar la carretera enquitranada. Girem a l’esquerra (S) i ja som a Sant Andreu de La Barroca.
Sant Andreu de la Barroca és una església que ja està en desús i que ja està documentada l’any 985. Se l’anomenava inicialment “Sant Andreae de Super Rocha” O Sant Andreu de Sobre Roca. A principis del segle XVII se l’anomena “Çabarroca” per, finalment, passar a l’actual la Barroca. L’església mira a ponent, i està conformada per una sola nau que data del segle XVII que substituïa l’edifici original del que no se’n conserven restes. Al costat hi ha un petit cementiri protegit per una tanca. Ara esta en restauració i esta bastant ruïnós.
Deixem aquest paratge i per anar a l’ermita de Santa Lena. El camí que surt poc abans d’arribar a Sant Andreu. Aquest camí ressegueix tota la cinglera,fent pujada constant. Passem per les ruïnes de una casa “l’Oriol”. Just en aquest punt hi ha una cruïlla que et permet seguir endavant o desviar-te a la dreta. Per arribar a l’ermita, hem de desviar-nos a la dreta.
Aquí atenció, ja que deixem la pista per on anàvem, que començaria a baixar, i ens enfilem al camp que hi ha sobre la casa, on trobem un corriol que el travessa i torna a entrar al bosc. El sender esdevé força estret per culpa de les bardisses que dificulten el pas, sense arribar a impedir-lo. Arribem a les ruïnes de Can Sotera, que deixem a sota a la nostra esquerra. El camí continua pujant per antics camps i travessa uns profunds xaragalls en el terreny margós, en el qual és fàcil veure restes de fòssils marins de l’Eocè (fragments de petxines i ostres, sobretot). De nou al bosc, el corriol connecta amb una antiga pista forestal, que anem seguint fins que enllacem amb una nova pista més ampla. Agafant-la cap a l’esquerra, en pocs minuts arribem al capdamunt del turó on hi ha l’ermita de Santa Lena o de la Mare de Déu del Puig d’Elena, envoltada d’una gran esplanada amb arbres. Bonic i tranquil lloc, si més no avui, perquè ja es veu que els caps de setmana deu ser força concorregut.
És d'origen romànic, amb algunes remodelacions posteriors. Disposa d'una sola nau i absis semicircular a llevant. La porta d'ingrés és a ponent i es troba protegida per una gran porxada d'època més avançada. El campanar és d'espadanya de doble obertura i s'assenta damunt la paret oest.. Les primeres notícies històriques de Santa Maria d'Elena es remunten al testament fet l'any 1212. Fou molt malmesa pels terratrèmols del segle xv, que enderrocaren una gran part de les edificacions de la vall d'Amer. Segurament s'ensorrà una part de la nau, tot conservant-se part de l'absis del qual és ben curiós l'enllosat original que el cobreix.
Magnífic mirador des d’on podem veure els voltants de Girona i, sobresortint, el santuari dels Àngels; tota la vall del Brugent, les muntanyes de la Mare de Déu del Coll, el Montseny, el Far, el Puigsacalm; gairebé tot el Pirineu Oriental, les properes serres de Finestres i Rocacorba, i la vall de Llémena. Certament, tota una lliçó de geografia des d’un mirador quasi inèdit.
Fem una parada, també per menjar una mica tot reposant a l’ombra de la magnifica porxada i tot seguit prenem un corriol que surt al darrere de l’ermita, que en forta, però curta baixada per l’obaga, ens porta a un ampli coll on trobem un indicador de ruta de les ermites, al ostat de les runes d’un mas.
Enfilant per un viarany pedregós que gairebé sembla una calçada romana, arribem al pla de sant Roc, pugem pel Grau de Santa Maria i tot seguit pel Pas el Llop. Un cop dalt hi ha una bona talaia sobre l’espadat de la Barroca. Es el Mirador de Sant Roc , format per una plataforma que sobresurt del cingle.
Pocs metres més amunt, arribem a la senzilla i en mal estat ermita de Sant Roc. L'ermita és de planta rectangular, amb teulada a dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. La porta d'accés, a ponent, és d'arc de mig punt, dovellada. Sota una gran esquerda a la volta de la nau, la imatge de Sant Roc presideix l’altar, envoltada per una senyera, estampes, goigs, figuretes, espelmes, pessebres.
L’accés és lliure però l’estat de conservació de l’interior és lamentable. Les vistes des del cim de Sant Roc (598 metres) són espectaculars!
Ara tornem a caminar i sortim per un camí molt ben indicat a l’esquerra de l’ermita, que tot vorejant la cinglera de Sant Roc i de baixada suau, ens porta fins prop de Can Buch on hi ha el trencant, a la dreta, del Pujant de l’Escaió que tot passant per Can Aulina i Can Reixach ens torna a Sant Martí.
josep fortià tor
Fitxa tècnica: Sortida de Sant Martí (243m) 6:26h – L’Aulet (349m) 0:30h – Gorg de les Bruixes (278m) 0:56h – Pla de Can Terme (382m) 1:40h –Sant Andreu de la Barroca (380m) 2:10h – L’Oriol (434m) 2.23h – Can Sotera (423m) 2.40h -Ermita Santa Lena (544m) 3:05h – (esmorzar 15 min) – Mirador de Sant Roc (550m) 4:15h – Sant Roc (582m) 4:30h – Sant Martí 5:48h. – Recorregut 14,9km – Ascensió acumulada 632m.
