Pont Trencat - Grau d'Escales - Cresta de l'Aire - Cresta del Gall - Serra de Bestracà - Puig de Bestracà - La Portella - Les Feixanes - Coll Joell - Vall d'Hortmoier - Grau d'Escales - Pont Trencat.
La cresta del Bestrecà –coneguda com La Cresta del Gall- és una carena rocallosa de pedra calcària que, com a fruit de l’erosió, presenta arestes i canals, pujants i baixants. Tot i això, la roca és franca i ferma. No hi ha un camí marcat ni un recorregut clar, sinó que es tracta d’endevinar quin és el traç que permet anar carenejant fins arribar al cim.
Alguns trams són coberts de vegetació: alzines i arbustos, i d’altres, totalment pelats. Aquests últims són els que ens permeten gaudir d’unes vistes agradables: la vall d’Hortmoier vista a vol d’ocell, la cresta del Ferran a tocar d’on som, Garrotxa, Alta Garrotxa, Pirineu Oriental.....
La cresta del Gall es pot fer amb seny i prudència combinant la caminada amb alguna grimpada, però no es tracta d’escalar. És recomanable anar protegit de cames per evitar rascades i pelats amb els cantells de les pedres que tallen com ganivets esmolats.
Deixem el cotxe al Pont Trencat i .seguim a peu per la pista d’Hortmoier. Poc abans del pas més estret sobre la riera de Beget, es veu a mà esquerra una marca que indica l’accés cap a la carena de Bestrecà. El camí puja enmig de bosc, passa per unes antigues places carboneres i s’enfila molt de dret cap a la cresta. Som a l’Aire. Un cop a l'aresta aviat comencem a grimpar, s'han de passar tot un seguit de turons rocosos, on la dificultat mai és gran, però per gent que només camina o no estàs acostumat a grimpar o tens vertigen pot ser costós.La pujada per la cresta es realitza en tot moment per mig de bosc. Imprescindible GPS.
La cresta es fa llarga, moooolt llarga, doncs en sí farà un quilòmetre aproximadament, i la cadena que la segueix, amb alguns trams de grimpada, deu fer dos. Tot sense gaires fites ni marques, seguint la teva intuïció en molts casos, tot i portar GPS. Hi ha alguns trams aeris, però no són difícils i hi ha molt bones preses en tot moment. En resum, una ruta, dura, aventurera i preciosa. Imprescindible anar ben proveït d'aigua.
Arribem al cim del Bestrecà. L'estat actual del castell de Bestracà és de ruïna. Tan sols s'endevinen les restes de l'antiga església de Sant Julià, que fou capella del castell, envoltada de munts de pedres que n'oculten les parets. Al nord-oest hi ha una construcció considerada una cisterna. Un centenar de metres més enllà hi ha restes d'una altra construcció de planta allargada de la qual només es conserven unes quantes filades de la cara meridional. Sembla que aquest castell mai va tenir una excessiva importància i la seva jurisdicció era molt petita, tan sols comprenia part de les terres que avui formen els municipis de Beget i Oix.
Castell termenat. i documentat el 977. A partir de l'any 1000 apareix Bernat de Bestracà que pot ésser uns dels primers castlans i que va prendre part en una expedició catalana a Còrdova, juntament amb el comte Bernat Tallaferro de Besalú. Abans del 1415 la família Barutell compraren el castell i les seves possessions i van fer llargues estades al castell fins al seu definitiu trasllat a la nova casa forta que feren bastir prop del poble d'Oix. Alguns autors creuen que les construccions de la muntanya de Bestracà foren abandonades ran del terratrèmol de l'any 1428. No obstant, sembla més probable que l'abandonament es produís després de l'atac remença de 1462. Es creu que els Barutell decidiren edificar a Oix la seva nova residència, on hi havia més seguretat i les condicions de vida no eren tan feixugues.
Montsalvatge transcriu l'assalt dels remences descrit per Beatriu de Cruïlles:
...los dits pagesos en nombre de XX o XXV, són anats a la casa de mossèn Berenguer Barutell, senyor de la Baronia de Bestracà e li son entrats en la casa prenent lo dit mossen Barutell, maten-li una cadena per lo coll, stacant-lo aquí axí com un presoner dins la sua casa mateixa. /.../ li son entrats en la cambra hora que la senyora sa muller no era levada fahents en la dita cambra moltes arramiments (reptes) contra ella de ballestes parades e altres diverses armes e la faheren exir de la cambra ella e tots sos enfants. E après li han portat tots los béns que tenia en la casa, axí robes de vestir com mobles de la casa que portar-se han pogut...
Hi ha una crónica (curiosament en llengua castellana) - : "no habiendo querido Berenguer de Barutell soltar a un remensa que tenia preso por no haber querido pagar las tasas, los remensas lo sitian en su castillo de Bestracà, lo toman a fuerza de armas u ponen en la prisión del castillo en lugar del remensa a Berenguer de Barutell con una cadena al cuello y, penetrando en el dormitorio de su senyora, la amenazan y la hacen salir del castillo junto con sus hijos, saqueándolo y llevándose ropa y otros objetos".
Baixem del cim en direcció NO per una tartera bastant dreta que acaba al bosc i ràpidament trobem la Portella que es un coll on trobem el camí que ve de Bestracà. Girem cap a la dreta i el camí ens porta passant per la Campanassa a la casa de les Feixanes.
La casa de les Feixanes és una bona cruïlla de camins, i és el punt on agafem el GR11 i el PR186. Ara bé, aquest indret bé val una bona aturada. Si bé l'edificació de les Feixanes està en estat pràcticament ruïnós (tot i que fins fa no massa anys s'hi havia instal·lat, de forma precària, un pintor), aquesta té una doble entrada, amb una era amb restes d'enllosat fantàstiques. Que ara estan arrencades pels senglars. Però no només això, i és que les vistes des d'aquí són impressionants. A vista d'ocell es pot gaudir de tota la vall d'Hortmoier, reconeixent tot allò que hem caminat, amb Sant Miquel a la fondalada. I al fons, tancant la vall, la impressionant cresta de Ferran. De veritat que l'indret és meravellós. Atureu-vos-hi i deixeu-vos endur per la magnificiència de l'Alta Garrotxa en tota la seva esplendor.
Ara seguint el GR i passant pel Coll de Joell i la font del mateix nom arribem a la pista que porta a Planesilles. La seguim travessant tota la Vall d’Hortmoier i passant pel Grau d’Escales ja arribem al Pont Trencat on tenim el cotxe.
Aquesta és una excursió per gent que vulgui una mica d'aventura ja que gairebé mai hi ha res clar....
josep fortià tor
Fitxa Técnica
Sortida Pont Trencat 8:30h (305m). – Començament camí cresta 0:15h – (esmorzar 20 min) – Puig de Bestracà (1048m) 5:26h – (temps a dalt 15 min) – Pont Trencat 7:36h . Recorregut 12.5km – Ascensió acumulada 794m.
Oix-Sant Andreu de Bestracà-Bestracà-Sant Miquel d’Hormoier (II)
04-02-2019
Sortim de Oix passant pel Carrer Major, Carrer de la Font i carrer Nou i ja comencem a pujar. Al final del carrer de la Font ja trobem un poste indicatiu del camí. A partir de aquí i fins Sant Andreu el camí esta ben indicat i marcat.
Anem pujant i arribem a la carretera que va de Oix a Beget. Un cop l’hem creuat en pocs minuts ja som al prats d’El Peirer. Es una mas, molt gran una mica abandonat i que sembla quearaestan restaurant. El mas és preciós, amb una galeria formada per sis arcs que li confereixen un aspecte majestuós. Tot ell es troba envoltat de murs de pedra, i hi ha una vella escala que dóna accés al pis superior. És immens i es troba ubicat, a més, en un indret privilegiat. Domina tot la vall d'Oix, i les seves vistes sobre la cresta de Ferran, i la resta de muntanyes i cims garrotxins són de les d'estar-s'hi una bona estona. Un indret meravellós. He trobat que Peirer es pot traduir com “paleta” o “mestre d’obres”.
Un cop hem passat el mas ja veiem Sant Andreu de Bestracà i seguim la pista que ens porta al Coll de Bestracà. Al arribar al Coll ja tenim al davant la casa de Bestracà, amb molt males condicions, encara que al passar-hi a prop ens surt a saludar una persona que sembla que hi viu i ens avisa que ha deixat anar les cabres. Que vigilem el gos i que te un ganivet molt gros, ¿¿¿...???.
Per sobre de la casa ja trobem l’ermita de Sant Andreu de Bestracà. Es una església romànica del segle XII tot i que està documentada l'any 977 en el testament del comte de Besalú, Miró. Es tracta d’una construcció d’absis rodó i volta apuntada. A l’exterior s’hi veuen mènsules esculpides representant caps, monstres... A ponent, campanar d’espadanya de dos ulls truncat a la part superior. Havia estat parroquia, però ja el 1608 va passar a dependre de la de Sant Miquel de Pera. Dins el seu reclòs, hi trobem una única i solitària làpida, al terra, amb una llosa en la que podem llegir "Família Pujolar - Mas el Paire".
Darrera de l’església hi ha una gran tronc on surt un camí marcat amb fites que ens condueix fins a dalt de la serra de Bestracà i ens porta fins a les restes del què era el castell i església del castell anomenada Sant Julià. Vistes espectaculars 100% recomanable una vegada s'arriba a la cresta.
Podeu llegir l’escrit de la ruta anterior ja que a la baixada , fins a Plansesilles, fem el mateix camí.
Aquí deixem el GR, travessem la riera de Beget i tot passant pels Roures del Rei ens arribem a l’ermita de Sant Miquel d’Hormoier. En aquest pla és on hi ha dos dels exemplars de roure pènol (Quercus robur) més importants del país: els roures d’Hortmoier. Podem dir que les seves colossals dimensions són 27 m i 30 m d’alçària respectivament i de capçada mitjana 28,6 m i 31 m. La seva antiguitat es calcula com a mínim en 450 anys. Realment són una de les joies del parc de l'Alta Garrotxa.
L’expansió de la població cap a zones de muntanya al segle XVIII, amb el consegüent augment del consum de fusta, va fer necessària la promulgació d’una reial ordre que regulés l’explotació, la conservació i la repoblació dels boscos. L’ordre del 31 de gener de 1748 disposava que els intendents de Marina fossin els encarregats de dur a terme aquesta ordre que establia que totes les muntanyes situades a menys de «25 leguas» (uns 138 km) de les nostres costes i dels rius navegables dependrien d’aquests intendents. Segons aquesta ordre, els propietaris de boscos no podien talar aquells arbres que la Marina marcava per ser idonis per a la construcció de vaixells. Els roures d’Hortmoier, coneguts també com els roures del Rei, van ser marcats per la Marina entre els anys 1748 i 1751. És possible que aquesta ordre salvés la vida d’aquests roures que, no havent estat utilitzats per a la construcció naval, van quedar, diguem-ho així, indemnes en aquest remot indret de la Garrotxa. Posteriors disposicions, ja al segle XX, sobre els arbres que, per la seva grandària o singularitat, han estat qualificats de monumentals, han fet arribar fins als nostres dies aquests exemplars tan admirats.
Hem fet les fotografies de rigor i hem seguit en direcció a l’ermita. de Sant Miquel d’Hortmoier que ha estat rehabilitada. És esmentada ja el 977 ( horto Moderi horto Modario), en un document en què Miró, comte de Besalú i bisbe de Girona, la deixà en testament al monestir de Cuixà. És un petit edifici del segle XI, mostra senzilla del romànic rural, amb un absis rodó i un campanar d'espadanya. Fou possessió de Cuixà, i al s XIV formava una parròquia, però des del s XVIII depenia ja de la d'Oix. Guardava el notable Sant Crist d'Hortmoier.
Ara seguim cap a la casa del Ripoll, on trobem el pas barrat i passem per un prat del davant i anem cap la casa en ruïnes del Samsó i la Palanca del Samsó. Creuen la riera i tornem a agafar el GR que passant per el Grau d’Escales, el Pont Trencat, el Pla de le Guillsses i Can Pei i pel davant del Castell d’Oix en deixa al final d’aquesta ruta, Oix.
Fitxa técnica
Oix (387m) 8:57h – Sant Andreu de Bestracà (904m) 1:39h – Puig de Bestracà (1058m) 2.25h – (esmorzar 30 minuts) – La Portella (881m) 3:32h – Les Feixanes (666m) 3:56h - Coll Joell (501m) 4:33h – Sant Miquel d’Hormoier (418m) 4:57h – Palanca del Samsó (372m) 5:28h– (dinar 17 minuts) – Pont Trencat (354m) 6.00h – Oix 6:46h.- Recorregut 16,03km – Ascensió acumulada 796m.
Enllaç amb el track
