Joanetes – Canal Fosca- Cami del Pas dels Burros – Puigsacalm- Coll de Joanetes- Ganxos Vells. 23/08/2017
Avui es difícil fer l’escrit, doncs aquest indret es una zona sobre la que es troben tot tipus de referencies. Faré el que pugui. Feia ja un parell d’anys que volia fer aquesta ruta, però mai trobava company o sorgia algun problema. Cal tenir en compte que no es una ruta ni difícil ni complicada, però es te d’anar en compte si es molla o amb gel a l’hivern.
Be, avui la fem. Deixem el cotxe a la sortida de Joanetes en direcció al Coll de Bracons i decidim pujar pel Pla de Miralles pel Puig Sadevesa i pel Puig de Soi, que es mes dret i la tornada ja la farem pel Mas Poc i per Sant Romà, amb una pendent mes relaxada.
Ens endinsem uns 50 metres cap l’interior del poble i ja trobem un trencant a mà esquerra, senyalitzat amb un pal indicador, que ens marca la direcció cap a Santa Magdalena del Mont.
Ben senyalitzat, passarem pel puig del Soi un bony o punt d'inflexió de la carena.
La pujada es fa ara una mica forta fins arribar a una roca on llegim en lletres blanques El Barret (abans es deia el barret o el bolet del Puigsacalm, ja que eren dos pedres que posades una al cim de l’altra tenien aquesta forma, ara ja només queda una pedra dreta, l’altra està partida a terra). Aquí hi ha una cruïlla de corriols, nosaltres agafem el de la dreta , ja que l'altre és pel que tornarem.
Tot seguit trobem els primers passamans i un rètol que indica Al camí Nou i al seu costat una placa commemorativa del 45è aniversari de l’equipament del Camí Nou (l’altre nom amb el que es coneix a la Canal Fosca). Aquest camí el varen equipar l’any 1963 el Ferrer de Joanetes, en Pere Juvanteny i en Joan Barris amb la col·laboració d’en Josep Iglesies, Josep Ferres i Joan Juvanteny
Després de passar algun tram de boixos comença la pujada per esglaons metàl·lics. Trobem ferros, , passamans, graons … Realment tal i com diu la placa que hem vist més avall s’hi han posat ferros, molts ferros… No es tracta d’un tram molt difícil, però si que cal no tenir vertigen, ser de pas i mans ferms i tenir una certa agilitat ja que cal utilitzar les extremitats en profunditat per arrapar-nos a les pedres.
Entre la sortida de la passarel·la i l'inici del tram equipat hi ha a la dreta una campaneta que no es veu, està situada al caire del cingle i la timba per l'altre costat és impressionant.
A continuació comença un llarg tram equipat amb un cable de ferro (un parell d'ancoratges han saltat) primer el cable és a la dreta i després a l'esquerra. Arribem a una estreta bretxa i el camí segueix a l'esquerra, per sortir de la bretxa també hi ha un curt tram equipat. Finalment s'acaben les dificultats i ens trobem amb una porta pel bestiar a tocar de l'ermita de Santa Magdalena i de l'antena.
Santa Magdalena del Mont va ser fundada per monjos de Santa Maria de Besalú entre el 977 i el 998 . Actualment es conserva l’església i un refugi annex (refugi Emili Triadú) que és administrat per l’Ajuntament de Sant Privat d’en Bas. També hi ha una part lliure.
El Puig Corneli també és a tocar. Deixem l'ermita de Santa Magdalena del Mont a la dreta i guanyem els pocs metres que ens falten per assolir-lo. Gran panoràmica una mica trencada pel gran estel de Nadal que hi ha instal·lat al costat de l'antena.
Baixem del cim, on hi ha una reproducció de un piolet, i anem a trobar el camí que ens porta al Coll de Joanetes. Uns cent metres abans d'arribar-hi una petita fita i un cartell en un arbre marca l'inici del camí dels Ganxos Vells. Per aquí baixarem.
Aquest coll és una d'important cruïlla de camins, a la nostra esquena surt un camí que desemboca a la pista i a l'ermita de Santa Magdalena i davant nostre surten els dos camins al Puigsacalm. Un per la solana (camí de Pas dels Burros) i l’altre per l'obaga.
El camí de la dreta, totalment per l'obaga és mes curt que el de l'esquerra que passa per la solana (camí del Pas dels Burros), però a l'hivern el de la obaga és una mica perillós. Mentre que el camí dels Burros sembla mes segur, però en alguns petits trams cal no tenir vertigen.
Nosaltres, avui agafem el camí del Pas dels Burros. Aviat trobem una cadena que ens ajuda en una curta flanquejada, estem a la part més espectacular del camí, les timbes son importants, però el camí segueix una cornisa que no presenta cap problema. A continuació entrem en una fageda molt bonica; anem contornejant primer el Puig dels Llops i després el Puigsacalm, que des de la nostra posició ens ofereixen unes perspectives espectaculars.
Després d'una bona estona arribem a una cruïlla on a l'esquerra baixa un camí a Joanetes; seguim a la dreta, s'acaba la flanquejada i ara pugem a buscar la carena. Poc abans d'arribar-hi trobem una corda que ajuda a pujar uns metres gens verticals i que no fa cap falta i a més l'ancoratge està en un punt molt humit i la corda en bastant mal estat.
Sortim a la carena al Collet de Clivillers on trobem el camí que ve del Coll de Bracons. El seguim fins el Puigsacalm. Gaudim de la vasta panoràmica d'aquest cim, que va des del mar (només és visible a primera hora) al Pirineu, Montserrat, Montseny i tota la plana d'Olot i la vall d'en Bas.
Baixem del cim en direcció al Puig dels Llops, que no fem doncs fa moltíssima calor i anem directament al camí que baixa per la obaga i ens porta novament al Coll de Joanetes. En alguns punts hi ha alguna grapa, en alguna flanquejada una mica exposada hi ha una cadena, en d'altres flanquejades igualment exposades no hi ha rés. De tota manera el camí és fàcil, el problema és la humitat que hi ha a l'hivern; a l'estiu no presenta cap problema, excepte dues curtes flanquejades sobre roca.
Un cop al Coll anem a buscar el baixant per la canal dels Ganxos Vells que hem trobat a la pujada.
Aquest camí aprofita una canal força dreta que baixa per dins del bosc en forta pendent. Ara és qüestió d'anar baixant fins arribar als Ganxos, que consisteix en una sèrie d'instal·lacions de grapes i cables d'acer que permeten acabar de sortir de la canal i arribar al peu de la paret. És la part més atractiva i bonica de la baixada. Després seguim un corriol transversal que entre pujades i baixades ens deixa a la cruïlla de l'anada al Barret.
Degut a la forta calor decidim baixar pel camí mes curt que es el mateix que hem seguit a l’anada, per arribar el mes aviat possible al punt de sortida.
Voldria dir que amb els anys la diferència entre els Ganxos Nous i els Vells es va escurçant, de tal manera que actualment tots son vells. Inclús es conserven millor els ancoratges dels "vells" que els dels "nous" (en aquests alguns ja han saltat). També vull afegir que degut al pas de molta gent en la cursa de les “cames de ferro” el terreny de la canal dels Ganxos Vells s’està deteriorant molt ràpidament. Cal fer passar aquesta cursa per aquí??.
josep fortià tor
Fitxa técnica .
Sortida Joanetes (605m) 8:05h – Puig de Soi (1004m) 1.10h – Roca del Barret (1109m)1:25h – Canal Fosca - Puig Corneli (1419m) 2:10h – Camí del Pas dels Burros - Coll de Clivillers (1419m) 3:40h – Puigsacalm (1515m) 3:55h – Coll de Joanetes (1309m) 4:32h – Ganxos Vells - Joanetes 6:25h. – Recorregut 12 km. Ascensió acumulada 1100m.
