Pedraforca -
La silueta del Pedraforca és coneguda per la seva característica forma de forca. Aquesta forma dóna nom tant a la muntanya com a les seves parts (els pollegons són les pues de la forca i l’enforcadura el punt d'on arrenquen).
Una llegenda explica per què la muntanya té aquesta forma tan característica: una nit de Sant Silvestre les bruixes celebraven un aquelarre
al cim d'una muntanya que era situada on actualment hi ha el Pedraforca. Les bruixes estaven dividides en dos bàndols i es barallaven entre elles, feien tant de soroll que fins i tot tremolava la terra. Els habitants de Saldes es van espantar tant que van començar a encomanar-se a sant Miquel i a fer-li pregàries, tant, que els va escoltar, va baixar del cel i d'un cop d'espasa va trencar la muntanya en dues parts, bo i deixant un bàndol de bruixes al pollegó inferior i l'altre bàndol al pollegó superior. Alhora, amb aquell cop d'espasa va trencar en milions de trossos el cim de l'antiga muntanya: encara ara es poden veure les restes de pedres d'aquell cim a la tartera del Pedraforca.
Ja feia molt de temps que contemplava aquesta muntanya des de molts cims i un dia o altre tocava ascendir-la. Avui és el dia. Comencem la ruta al Mirador del Gresolet. Després de gaudir d’una privilegiada vista al vertiginós i penjant mirador, seguim per la pista que segueix on finalitza la carretera fins que veiem una petita caseta destinada a guardar llenya. Des d’aquest punt surt a la nostra esquerra un camí que ens permet pujar molt ràpidament fins a la Jaça dels Prats on es troba el refugi Lluís Estasen. Aquí ens trobem amb els components de un destacament de muntanya del “ejercito español” que estan esmorzant. També hi ha instal·lada una carpa al davant del refugi. Llavors ens ve a la memòria que avui es celebra la cursa “cavalls del vent”. A nosaltres que ens agrada gaudir de la soledat de la muntanya ja donem per descomptat que avui no podrà ser.
Saludem al personal i tot seguit des de darrere del refugi prenem un sender senyalitzat com “Pedraforca pel Coll del Verdet” pel qual remuntarem amb escassa costera el bosc del Gresolet, atentament vigilats per la impressionant cara nord del Pedraforca. Travessem un magnífic bosc d’avet, pi negre, pi roig i faigs, un paratge encisador i relaxant. Sense adonar-nos-en, estem creuant la Canal de Rimbau i els seus enormes blocs, el primer toc d’atenció del Pedraforca recordant-nos que ens estem endinsant en zones d’alta muntanya. Una vegada travessada la canal i un parell de canals secundaries, el camí comença a pujar amb més força. Arribem a un abric, la bauma de la Rua Gran i la seua senda volada. Tenim, en direcció nord-est, una bona vista de la vall formada per la riera de Gresolet i dels cingles del mateix nom. Tot seguit el camí arriba a la Canal del Coll de Verdet i s’enfila muntanya amunt tot seguint-la i sortint del bosc el camí torna a guanyar pendent, ara ja fortament i ens enfila ja cap el Coll del Verdet. El camí transcorre per una zona força aèria. La pujada sembla més una processó per la quantitat de gent que està pujant amb nosaltres i això pot ser un problema quan més endavant comencem a grimpar ja que la grimpada cal fer-la per una zona força estreta i es poden formar embussos.
En arribar al Coll del Verdet podem veure Gósol als nostres peus i també la cara sud de la Serralada del Cadí. Aprofitem per esmorzar però no ens entretenim gaire amb la vista ja que encara guanyarem força alçada i per tant les vistes sobre aquesta zona milloraran a mida que grimpem. Seguim doncs el camí (que en arribar al coll gira a l’esquerra) i pugem ja en direcció a la roca nua que es presenta al davant.
En pocs minuts arribem a la paret que hem de grimpar. El camí és força evident (a més és ben senyalitzat) i només cal que posem mans i peus sobre la roca per començar a grimpar. La grimpada no té cap mena de dificultat si la pedra és seca.. Es tracta d’una grimpada llarga però que es fa ràpidament (si no tenim embussos davant). En acabar-la veurem la carena que cal seguir durant uns metres (ja sense pendent) fins la base de l’avantcim.
Aquesta segona grimpada es més “lliure” en el sentit que la possibilitat de diverses vies és més àmplia. Tot i això, està senyalitzada i no tenim problemes. En arribar a l’avantcim veiem una gran fita i ja tenim una bonica panoràmica sobre la cara sud de la serralada del Cadí. El Pollegó superior és ja a tocar i el camí fins a ell ja només comporta petites grimpades…
El cim com ja era de suposar és ple de gent però la vista des d'aquí és realment impressionant. Veiem el refugi Lluís Estasen empetitit al fons i Montserrat enterbolit per la calitja… Descansem merescudament després de la pujada. La vista inevitablement entropessarà al nord amb la llargueruda i arrodonida serra del Cadí, tancant la nostra panoràmica i ocultant-nos Andorra. Cap a l’est i separat per la Bretxa del Riambau el proper Calderer ens oculta Saldes, però no ens evita contemplar el Pirineu més oriental amb cims mítics com el Puigmal o el Canigó. La paret nord del Pedraforca, entre el coll del Verdet i el Calderer, impressiona per la verticalitat que li ha atorgat el títol de muntanya mítica de l’escalada catalana. Al sud, a uns 150 m per baix dels nostres peus, s’obre l’evident, aspra i nua Enforcadura; més enllà el Pollegó Inferior, d’ascensió força complicada, ens mira desafiant.
Iniciem el descens dirigint-nos cap a la l’Enforcadura (només cal seguir els senyals grocs que hem seguit des del Coll de Verdet). El descens també es fa per roca, però no arribem a la catalogació de “desgrimpada” excepte pot ser en alguns punts molt específics que si ens obliguen a posar mans a terra. Durant l’aproximació a l’Enforcadura el Pollegó Inferior guanya protagonisme en l’entorn. Una vegada arribats a l’Enforcadura veiem gent que baixa en direcció oest (a la nostra dreta). Aquest és el camí de Gósol, nosaltres hem de baixar cap a l’est (a la nostra esquerra) tot anant a cercar la immensa tartera que hi ha entre el Pollegó Superior i l’Inferior. i ens disposarem a descendir per la tartera de Pedraforca, vertiginosa i vertical.
Pocs metres després de passar l’Enforcadura s’inicia la tartera. Tenim per davant quasi 600 metres de fort desnivell, apassionants per alguns, psicològicament terribles per a uns altres si no hi estan acostumats. El començament és pot ser la part més delicada ja que està composta de pedres molt petites i amb poca quantitat el que fa que sigui molt senzill relliscar. Ens desviem cap a la nostra esquerra en un intent d’anar a cercar una zona amb un “coixí” més gruixut i amb pedres una mica més grans. Una vegada a sobre d’aquest “coixí” podríem baixar corrent. La tartera lamentablement es troba molt desfeta.
Malauradament el fet de que la ruta passi per la tartera està accelerant la desfeta d’un element protegit singular molt vulnerable, especialment quan es celebren les curses de muntanya amb més de 300 persones corrent alhora (penseu que les tarteres es descendeixen simulant esquiar, amb l’erosió que això produeix). Com a mínim, i si no hi ha remei, siguem respectuosos i no fem gaire el ninot, ja que la massificació està destruint tot un símbol. La Cristina baixa per un corriol que passa per sota del Pollegó inferior i, pel que ens comenta quan ens trobem a baix, és de molt bon fer i està ben indicat.
Una vegada finalitzada la tartera, aquesta passa a ser un corriol que s’endinsa al bosc i només cal seguir-lo per tal d’arribar en 15 minuts al refugi Lluís Estasen des d'on girem a la dreta i anem pel bosc directament al Mirador de Gresolet per un camí força planer i aquí donem la sortida per finalitzada.
«I vegí vostres peus i vostres cingles i vostres fronts, o serres de la pàtria!; i al pondre's damunt seu l'astre del dia, corona d'or irradiant de flama, engollir-se'l vegí l'alt Pedraforca fet un Vesubi atapeït de lava; i entre el floreig d'estrelles que naixien del vespre hermós entre les fosques ales, com aurora divina que em somreia, vegí en lo cel la Musa catalana »
Jacint Verdaguer, l'arpa inclòs a Pàtria (1888)
Josep Tortià Tor
Fitxa técnica
Mirador de Gresolet (1479m) 8.35h – Refugi Lluís Estasén (1667m) 0:25h – Collet del Verdet (2218m) 2:02h – (esmorzar 18 min) – Pedraforca - Pollegó Superior( 2502m) 3:56h – Enforcadura (2370m) 4:45h – Refugi (1665m) 6.18h .- Mirador 6:35h. Recorregut 8,8 km. – Ascensió acumulada 1053m.
