Sant Martí d’Ogassa -Taga – Coll de Jou -Sant Amand – 3 de gener 2016.
Passem per Ogassa en direcció al nostre destí del viatge motoritzat que es Sant Martí de Ogassa. El municipi d’Ogassa es coneix arreu per les mines de carbó que s’explotaren entre finals del segle XVII i el 1967. La seva existència motivà no només el progrés d’Ogassa, sinó que també fou l’element clau que propicià l’arribada del ferrocarril al Ripollès l’any 1880, a fi de traslladar ràpidament el carbó cap a Barcelona.
Arribem a la ermita de Sant Martí que es una església romànica que va ser consagrada el 1024 per l’abat Oliba, despres que el senyor del castell de Pena, manes refer el temple ja existent. El 1708 s’hi va afegir un petit oratori dedicat a la Mare de Deu de la Bonanova. El temple es format per una sola nau amb volta de canó. S’hi venera la imatge de la Mare de Deu del Puig de França, una preciosa talla de fusta i alabastre del segle XV. Es advocada per alleugerir els dolors, per tenir un feliç part, per asserenar les tempestes i protegir de la pesta, la guerra i la fam.
Pel que fa al sant, Martí fou el primer sant nomenat sense haver estat màrtir. Ha estat considerat el patro de l’ordre de cavalleria. El costum de clavar una ferradura a la porta del temple a la voltada de la festa de Sant Martí, havia estat molt estes i prova de la creença que el sant protegia el bestiar i els seus propietaris de tot tipus de mals com també als forjadors i manyans.
Tot just després d’aparcar darrera de l’església seguim la pista en direcció a Ribes de Freser, trobem un camí que surt en pujada a la nostra dreta i després de passar un filat, ja veiem unes senyals circulars blancs amb el centre verd que ens guiaran fins a la Portella d’Ogassa des d’on ja serà visible el cim del Taga.
La pujada és forta i segueix el recorregut del Torrent de la Font de Freixe deixant-lo sempre a la nostra esquerra. El camí va fent ziga-zagues tot pujant. En 20 minuts arribem a un abeurador ja en el llindar del límit dels arbres i continuem pujant. Passem tot seguit pel costat de la Font del Freixe i arribem fins el camí de Bassaganya (un petit camí que baixa a la nostra dreta). Durant la pujada les pastures es fan cada vegada més evidents fins arribar a la Portella d’Ogassa. Poc a poc tenim el petit coll més a prop, passem per un filat que tanquem darrera nostre i en poc temps ja hem arribat.
En aquest punt la pujada ja es fa molt més suau. A la
nostra dreta tenim el Puig de Coma d’Olla i més enllà el Puig Sestela. A l’esquerra ja veiem el cim del Taga, majestuós i pelat com a conseqüència de l’ancestral activitat ramadera. Aquest fet explica l’aspecte entapissat dels prats de la Serra Cavallera. Per aquestes contrades es va establir un poble pre-indoeuropeu i sembla que en el seu idioma, el terme Taga significava roquisser enlairat o muntanya envoltada d’abismes. Ja només ens queda enfilar cap al cim per arribar-hi en una mitja hora.
La vista des del cim és espectacular. Cap a l’oest podem veure el Pedraforca, al nord la vall de Nuria, el camí dels Enginyers, Bastiments… Als nostres peus els prats que acabem de passar. També podem veure Queralbs, Sant Joan de les Abadesses… Val la pena quedar-se aquí una estona, reposar i contemplar el paisatge….
Baixem del cim pel camí pel que hem pujat però en pocs metres ja veiem que a la nostra dreta hi ha un coll (el Coll de Comallonga) amb un filat que corre per la carena. Passem per sota el filat (no veiem cap pas proper, però segurament n’hi ha algun perquè aquesta és també una ruta freqüentada de pujada al Taga) tot seguint una petita senda marcada pel pas de la gent sobre el prat. Sigui com sigui hem de baixar del Taga en direcció sud. Passem pel Pla de Cabanes i el Pla de Quarta fins arribar al Coll de Jou.
Coll de Jou uneix el Puig de Sant Amand amb el Taga,. Per aquí passa la pista que comunica Ogassa i Ribes de Freser. Aqui fem una parada per esmorzar, doncs encara ens queden unes quantes hores de camí. L’esmorzar es rapit, ja que el vent que bufa, natural a tots els colls, i envoltats per la petita capa de neu fa que les mans ens quedin encarcarades aguantant els entrepans. Sort que quan acabem ens tornarem a posar els guants.
Ara travessem la pista i tot pujant per una bonica fageda arribem al Pla de Pena i aquí ja agafem el camí a Sant Amand. Quan portàvem una part del camí fet ,¡¡ostres he deixat els guants en la branca de un pi al Pla!! exclama algú. Be, no es qüestió de deixar-los allà i mentre uns ens esperen, un parell reculem a buscar-los i efectivament allà estan. Amb els guants posats tornem a agafar el corriol i fins a trobar els que ens esperen i que ja comencen a estar garratibats de la fred. Ara si que en molt poc temps arribem a Sant Amand. Aqui hi ha un petit altar i una creu metàl·lica molt alta, potser fa 6 metres. Encara hi ha un llibre per deixar el teu record, com en aquells temps a la majoria de cims, puigs,... ¡Que es conservi!.
Sant Amand habitava el castell de la muntanya cap el segle IV. Era un rebel cabdill dels camperols revoltats contra els terratinents i el poder romà dominador. Actualment el castell està enderrocat. Les vistes son espectaculars, per això en diuen el Balcó del Ripollès. A ponent podem veure el Pedraforca i el Berguedà. Al sud , el Ripollés, la plana de VIc, Montserrat, el Montseny...A llevant, les muntanyes garrotxines.
La llegenda diu que el Comte Arnau donava sal als seu
cavall a les saleres dels masos del Jofré i del Boix de Vidabona per fer-lo mes veloç. A les nits de tempesta, al Collet del Vent encara si passeja el seu espectre. També es menciona un convent de monges al Pla de Pena, expulsades del monestir de Sant Joan, visitat sovint pel comte. Diu la cançó popular: ”Les monges de Sant Aimanç, dotze monges, tretze infants”.
Prop d’aquestes contrades, el 6 d'agost del 2007, dia del seu 75è aniversari, en Lluis Maria Xirinacs se n'anà cap al paratge de Can Pegot, sota la muntanya de Sant Amanç, el seu punt Omega. L'11 d'agost van trobar el seu cadàver en aquest bosc on va voler passar els seus últims dies amb "la meva soledat i el meu silenci". Es sorprenent la carta que Xirinacs, en el seu Dietari final, adreça al Comte Arnau convidant-lo a redimir-se del seu perllongat purgatori, ajudant a la nova revolució catalana i a l’alliberament nacional: Deixa ja la teva Pena vagarosa i ajuda’ns a fer créixer aquest nou i vell plançó ple d’Esperit per totes les terres catalanes i per tot el món: la nova revolució.
Baixem del cim cap el Coll Pany de Dalt, després passem pel Puig de la Caritat i seguim per un corriol cap els Graus, travessem la riera i ja tornem a ser a la pista que ens deixa a Sant Martí. Alguns trossos de la baixada son amb força pendent. De bon fer, però avui la petita capa de neu una mica glaçada ens ho fa una mica mes lent.
josep fortià tor
Sant Martí de Ogassa (1334m) 9.31h - – Can Biel – Cal Frare - Font del Freixe – Portella de Ogassa (1810m) – Coma Llonga – Taga (2055m) 2:08h - – Pla de les Cabanes – Pla del Quarta – Coll de Jou ((1638m) 2:50h – (dinar 25 min) – Pla de Pena – Sant Amand (1851m) 4:25h – Puig de la Caritat (1494m) – el Serrat – Sant Martí 6:20h.
Recorregut total 12,10km – Ascensió acumulada 1050m-
(tot amb el recorregut repetit que hem fet per anar a buscar els guants. Uns 30 minut).
Taga- Sant Amand - Monolit a Xirinacs (II) amb en Guillem - 25- 05 2022.
Fitxa tècnica:
Sant Martí d’Ogassa (1330m) 8:37h – Font del Freixe (1494m) 0:33h – Portella d’Ogasssa (1779m) 1:15h – Coma Llonga – Taga (2015m) 1:53h – (estada cim 10 min) – Pla de les Cabanes – Pla del Quarta – (esmorzar 27 min) – Coll de Jou (1628m) 3:03h – Coll Pany de Dalt – Puig de la Caritat (1482m) 5:03h – Plans de Cal Pegot (1419m) 5:10h – (Monolit i dinar 13min) – Plana del Boix – el Serrat – Sant Marti d’Ogassa 6:25 h. – Recorregut 12,10 Km. – Ascensió acumulada 1004m.
