Cingles de Rupit – Salt del Sallent- Grau de Casadevall – Mirador dels Bassis. 20 desembre 2015.

Cingles de Rupit – Salt del Sallent- Grau de Casadevall – Mirador dels Bassis. 20 desembre 2015.

Deixeu-me començar per un fragment escrit per Josep Maria de Segarra:

Poble mil·lenari

Rupit és un trosset de món, enfonsat al cor de les fagedes de Collsacabra, un poble d'aquells que potser d'aquí vint anys ja haurà perdut la fesomia, però ara encara aguanta amb les teulades que ballen, amb els balcons de fusta primparada, amb els carrerons de pujades i de baixades, i amb unes casetes adormides, alguna amb finestres gòtiques i la majoria del disset, de l'època dels sants barrocs, de les Mares de Déu carregades de llàgrimes, de les cançons d'amor, dels bandolers, de l'Hereu Riera, d'En Serrallonga, i de Perot el lladre. El disset català és tota la Catalunya heroica i sentimental, és la flor del nostre cançoner i la túnica platejada de les nostres llegendes. I el poble de Rupit és això, un trosset viu, humilíssim i amagat del segle disset català( ...)

El nom de Rupit deriva del llatí Rupes, en referència a la gran roca on es recolza el castell, construït l'any 1000, origen de la vila i del nucli al voltant del qual aquesta va anar creixent.

Els carrers i cases de Rupit, dels segles XVI i XVII, li donen un ambient ancestral i rústic que el fan especialment atractiu. Un pont penjant, amb peces de fusta en el trespol, sobre la riera, que tot formant un congost encercla la població de Rupit, i que passa molt profunda. Amb aquest pont s’uneix les dues espones. Abans, per travessar el riu ho havien de fer per unes passeres, i al cap d’aquestes passeres hi havia una escala de gats. En temps roig varen fer una palanca. L’any 1940 va passar l’aiguat i s’ho va emportar tot. A últims de novembre de 1945, vàrem inaugurar el pont que, al principi, a la gent, no els agradava de passar-hi; inclús hi havia alguna dona que, si hi passava, hi passava de quatre grapes.

Sortim de Rupit i passem pel pont penjant , (gronxant-nos una mica, encara que estigui recomanat no fer-ho, però a aquestes hores encara no hi ha ningú) i pel carrer de l’Església i al final anem a l’esquerra, seguint un indicador al Salt del Sallent. Es molt bonic veure moltes façanes adornades per aquestes festes, fins i tot al davant de una hi ha un gran trineu, ja preparat per el Pare Noel. Passem per un petit túnel per sota de una casa . Baixem unes escales i travessem la riera. Seguim pel marge esquerre per un camí una mica enfangat i tot passant pel saltant del Rodor, la font de la Pomareda i el saltant de Sabaters, arribem al Salt del Sallent. Es tracta d’un salt d’aigua d’uns 80 metres. Aquí les aigües de la riera de Rupit es precipiten pel cingle donant un espectacle digne de veure si la riera porta prou aigua. No es el cas de avui.

Ens arribem al Mirador del Salt i tot seguit agafem el corriol, que senyalat per una estaca, ens porta fins el Grau de Donada. Baixem el grau, deixant a ma dreta un corriol que ens portaria a sota del salt, que avui te poc interès doncs el caudal d’aigua es mínim, ja que fa dos mesos que no plou i que el deixarem per un altre dia. Un cop arribem a sota els cingles de Pujolràs ja agafem el camí que passa just per sota la cinglera. A poc de fer camí deixem un camí a la dreta que ens portaria a la casa de la Donada i enfilem una mica per passar pel peu del cingle. Anem seguint el camí , travessem el torrent del Gravet i a l’altra costat ens costa trobar el camí, tot i que a la dreta i al darrera uns matolls es ben evident, ja que es tracta de una antiga pista, ampla però molt deteriorada i pedregosa. Anem seguint al peu del cingle, i deixem una pista que baixa a la dreta, fins a trobar el Torrent del Ripol que salta la cinglera per sobre dels nostres caps. Aquí ens trobem amb un colònia de una dotzena de voltors que estan parats en una petita lleixa de la paret, pel mateix lloc per on saltaria l’aigua en cas de que ni hagués. Jo encara no havia tingut mai la sort de trobar-me’ls en aquestes condicions, encara que al vol si que n’havia vist molts,- Ara estem al bosc de les Gleies (el nom de les Gleies és una derivació del mot església).

Aviat trobem a la nostra esquerra una fita que ens marca el camí de pujada pel grau de Casadevall. Es tracta d’una forta pujada, per un camí inversemblant, empedrat i amb unes bones marrades, testimoni mut d’unes formes de vida ja oblidades. Poc després del inici trobem el camí empedrat que puja per la nostra dreta des la Vall de Fornils i poc a poc ens deixa al fil de cingle. En els últims metres, des de on la vista es magnifica de cara al cingles del Far i el pantà de Susqueda, hi han posat una barana metàl·lica i un portal i sortim al camí de Far a Cabrera on també han posat un indicador del camí del grau. Vàrem venir fa un any i no hi havia res de això i no vàrem saber trobar-lo. Ara està molt ben indicat. Fem una pausa per esmorzar i tot seguit anem a l’esquerra en direcció al Salt de Sallent, per una ampla pista que ressegueix la cinglera per dalt. Veiem a mà dreta el mas de Casadevall, travessem de nou el torrent de Ripol i, a l’alçada de can Miquel, anem a l’esquerra. Al Pla de Castellet el camí esdevé corriol i fem una gran marrada per salvar el torrent del Gravet. Continuem a l’altre marge per pista fins que retrobem el camí de l’anada. Travessem la Riera de Rupit per sobre el salt i continuem per l’altre marge en direcció a Sant Joan de Fàbregues.

Un lloc per no perdre’s és el Mirador dels Bassis. El camí que porta a aquest mirador s’agafa molt a prop de la bifurcació de Sant Joan de Fàbregues. El camí va de la carretera fins unes tombes antropomòrfiques excavades a la mateixa roca. Aquestes tombes pertanyen a un tipus de sepultura excavada a la roca de formes primitives, que cal datar possiblement en l’època precedent a l’afermament del poder comtal autòcton, el segle X, però, segurament, mes tard de la invasió musulmana. Sembla que podrien estar fetes per gent emigrada de les planes del sud que durant el segles VIII i IX es refugiaren en els encinglerades muntanyes del Cabrerés.

Continuem camí per enfilar-nos al mirador. Cota màxima de l’itinerari al fil d’un cingle on gaudim d’una magnífica perspectiva de tot l’entorn i on podem resseguir bona part del camí que hem fet. Continuem camí i, a la propera bifurcació anem a la dreta. Davallem fins a agafar la carretera de Rupit a Sant Joan que prenem a mà esquerra bona estona, fins que l’abandonem per un ampli camí a mà dreta que en pocs metres ens deixa a Santa Magdalena.

Senzilla església barroca del segle XVII, d’una sola nau coronada per campanar d’espadanya. Situada sobre un promontori en una colzada de la riera, ens dóna una vista panoràmica de Rupit. Baixem a creuar la riera pel pont de can Badaire i retornem al poble per un camí empedrat.

josep fortià tor

Fitxa : Sortida Rupit 8:40h – Salt del Sallent (741m) 0:40h – Fi del Grau de Donada (699m)1:05h – Grau de Casadevall (725m)2:20h – Cami del Far a Cabrera (922m)3:05h – (esmorzar 35min) – Salt del Sallent (741m) 4:45h – Mirador dels Bassis 8929m)5:30h – (Santa Magdalena – dinar 18min) – Rupit 6:50h – Recorregut 14,50km – Ascensió acumulada 534m.

Us recomano que si voleu fer aquesta ruta entreu a aquesta web. Es una molt bona guia.

Veure fotos aquí.

Enllaç amb el track