La Freixeneda i Escletxes de l’Euga amb neu
La Freixeneda es un indret màgic situat entre Collfred i el Salt del Sallent, paratge de difícil accés que amaga sorpreses per l'excursionista, com els prats, les immenses freixes, les vistes de tota la comarca des de la casa/masia de la freixeneda, la barraca carbonera de l'anglès, les esquerdes, els cavalls, faigs enormes i alguna sorpresa extra que caldrà endevinar.
La sortida d’avui estava prevista per altres indrets, però per les inclemències del temps i la grip que afecta al guia i ja que teníem els trastos preparats, hem decidit fer-la mes propera i de menys durada. Al menys treure’ns el mono de sortir a gaudir de la natura. Hem acordat anar a La Freixeneda i a les Escletxes de l’Euga.
Anem a Sant Privat de Bas i deixem el cotxe al Pla d’en Xurri passat el trencant del restaurant Can Turó, just abans d’una cadena que barra el pas als vehicles. Fa una mica de fred però la neu que veiem als cims ens augura una caminada amb unes vistes fantàstiques. Un cop ben abrigats comencem la ruta tot seguint la pista. Deixem enrere el camí que, a l’esquerra, ens portaria fins al Salt del Sallent i creuem la riera per un gual. Aquí pensem que si portéssim en Llamp, ja seria a l’aigua.
Tot seguit prenem el corriol que trobem a la dreta i seguidament el corriol perfectament fressat de l’esquerra. Poc després trobem una altre bifurcació que cal prendre a la dreta. Anem pujant fins el Serrat del Pont amb un camí bastant planer. A partir d’aquí toca pujar decididament i ho fem pel anomenat Camí del salt del Bót, salt que, tot sigui dit de passada, ningú no sap on és. És un viarany de ben traçades giragonses en el que l’aigua de les pluges, amb el decurs del temps, ha fet la seva feina i a bocins se’ns mostra força xorrencat deixant al descobert arrels de boixos i roures que el creuen i que trepitgem. A la nostre Esquerra els cingles dels Gronys. A mesura que anem pujant anem trobant mes neu, tant al terra com al arbres. El paisatge que ens anem trobant es de postal i per cada metre que pugem augmenta el gruix de neu sobre les branques.
Passem pel Coll del Freixe on canviem de vessant i el bosc que fins ara era de roures i boixos es converteix en fageda. Al cap de poc sortim a una pista que agafem cap a l’esquerra i en pocs minuts sortim a uns prats, avui coberts de neu, on per sobre hi ha la masia de la Freixeneda. Al davant de la casa, trobem un lloc una mica arrecerat per menjar una mica. Des de aquí la vista de Sta. Magdalena es molt bona. Després contemplem els cingles d’Aiats i l’ermita de Cabrera. Aquesta masia com la majoria de les masies del Vidranès tenia grans tancats per emmagatzemar-hi l’herba i per donar aixopluc als ramats amb un gran
arc de pedra molt característic a les masies del Vidranès que sempre s’ha considerat com una sub-comarca d’Osona. Al costat de la masia ens trobem els freixes, que immensos donen nom a tota aquesta contrada. El mes proper es un imponent exemplar que, amb quasi cinc metres de perímetre, és com una gran fita que marca el territori. Els boscos han canviat. Ara ja no hi ha tants freixes i el bosc ha estat ocupat per un domini de vegetació euro-siberiana de domini del faig i del roure martinenc en contrades més
baixes. Des del freixe se’ns presenta una magnífica vista del Canigó. Una muntanya i un territori plenament català que, vist des d’aquí, es fa evident que tot forma part d’un mateix conjunt geològic. Per als catalans els Pirineus no eren una frontera, senzillament eren la muntanya més alta del nostre país. Això va ser així fins que el Tractat dels Pirineus del 28 de maig de 1660,..
Des de la casa, encarem la Baga de Freixeneda, de la Serra que porta el mateix nom. Seguim per la pista que ens portaria a Collfred i passant per la Correjada se’ns obre una àrea herbada, força neta. La panoràmica que presenciem és remarcable: davant mateix, la magnífica pairalia Els Plans, encertadament recuperada. S’integra perfectament a un entorn ple de verdor. Això és el primer terme. i com a teló de fons, l`imposant Pirineu. Ens adrecem tot seguit a les Escletxes de la Freixeneda, que són ben a prop.
Agafem una pista que surt cap a l’esquerra i fent front, tot seguit, a una bona pujada, primer de tarannà una mica mandrós però després decidit i ferm, hi arribem i restem bocabadats: sembla talment com si un gegantàs, valent-se d’una descomunal eina de tall, hagués descarregat la seva fúria clavant l’estri entre el rocam, separant-lo en parets verticals, properes i fondes. Una veritable curiositat de la naturalesa. El lloc està densament poblat de faigs, alts i proveïts de copiós fullam, cosa que origina el que la llum del sol no hi penetri, i per tant, diríeu que ens trobem en penombra permanent. Aquestes osques de diferents característiques i fondària, son sorprenents, espectaculars i paguen amb escreix l’esforç per arribar-hi. Tot plegat, barrejat amb la seva orientació obaga, ha conformat un microclima en el seu interior molt particular: les parets de pedra estan cobertes per una molsa molt atapeïda i hi trobem grans i vells faigs arrelats directament a la roca.
Aquesta vegetació de faigs i boixos, ho encatifa i ho amaga tot, motiu pel qual tant les escletxes com tot el seu entorn queda força arrecerat. La passejada es converteix doncs en una descoberta contínua.
Aquest racó també es coneix amb altres noms: les Escletxes de la Correjada, les Escletxes de l'Euga o les Escletxes de les Clapisses.
“Un entramat de blocs, passadissos estrets i camins que es perden. Un fenomen natural. El seu origen es deu per la inclinació i el trencament (diàclasis) de les capes de gresos i margues a causa dels plegaments que hi hagueren a la zona durant la formació dels Pirineus fa uns 40 milions d'anys a causa del xoc de dues grans plaques tectòniques ( l'africana i l'europea). Alhora la inclinació de les capes provoca que l'estrat de gresos llisqui per damunt de les margues i separi els blocs i origini cavitats i balmes entre ells. Les laminacions que es poden veure en l'interior de la roca es deu a la sedimentació de les sorres a la platja. En aquest context es van sedimentar les roques que formen les escletxes i totes les serres que envolten la Vall d'en Bas. "( Text tret de la revista Puigsacalm – nº 97).
Complert l’objectiu, avui contemplat amb neu, i un cop hem gaudit de aquest paratge agafem el camí de tornada. Tornem a la pista de Collfred, Comentant el fet i gaudint de les vistes, anem en direcció a la masia de la Freixeneda, per la que abans hem passat, però abans d’arribar-hi agafem la pista que surt a la dreta i que ens portaria, passant per
la Creu de la Freixeneda, a Ciuret. Al arribar a la Creu, que no la hem vist enlloc, nosaltres agafem cap a l’esquerra i passant primer per una fageda , desprès per lo que serà un prat de falgueres i finalment per uns pendents plens d’arns, arribem a la casa de Sallent, recentment restaurada . El camí esta molt net i molt ben senyalat amb marques grogues. D’aquí ens dirigim cap el salt de Sallent on ens parem una mica per dinar. Fa fred i fem un mos ràpid. Passem el riu. Agafem la pista que va a Sta. Magdalena i com es lògic ens parem al mirador del Salt. I una mica mes endavant i desprès agafem el trencant cap a l’esquerra pel Camí dels Matxos , que ens ha de portar a la fi de la caminada. Però no es tan fàcil, ja que com el terra es moll i la terra argilosa i de baixada, les relliscades i cops de cul son freqüents. Tot i això es una baixada amb un paisatge molt bonic . Arribem al cotxe i ens hem salvat del plugim que ara comença a caure.....
Salut
Josep Fortià
Fitxa tècnica
Pla d’en Xurri (636m)8:26h – Serrat del Pont (798m) 0:45h – La Freixeneda (1175m) 2:00h – (esmorzar 0:27h) - Escletxes de la Freixeneda (1294m) 2:45h – (0:30h) - Creu de la Freixeneda (1280m) 3:55h – Casa de Sallent (1072m) 4:40h – Salt del Sallent (1008m) 4:50h – (dinar 0:25h) -Mirador (1017m) – Camí matxos (1025m) – Pla d’en Xurri 6:30h. - Total recorregut 14km. - Ascensió acumulada 810m.
Si no sou gaire caminadors podeu anar a aquest magnífic racó amb una caminadeta de 1/2 hora de anar i altre mitja per tornar. Aneu a St. Privat i a la entrada del poble a la dreta hi ha un trencant que diu Vidrà. Agafeu aquesta carretera que es estreta però tota asfaltada i amb unes magnifiques vistes i quan arribeu a Collfred, veureu una masia a la esquerra. Allà deixeu el cotxe i del davant de la mateixa casa surt una pista que us portarà fins a aquest lloc. Trobareu una cabana de fusta malmesa i allà mateix, tirant una mica amunt, trobareu les Escletxes. Son una mica difícil de veure, però ràpidament les localitzareu. Podeu preguntar a la casa.
Si hi aneu, i teniu delit, arribeu també fins la Freixeneda per gaudir del paisatge. QUE DISFRUTEU!!!!!!!!
