Beuda – Coll de Joncanat - Tossa d’Espinau – Puig de Malveí – Sant Miquel de Coma-de-roure.
Avui farem uns cims de la Garrotxa que són a l'ombra de la Mare de Déu del Mont, però no per això cal treure'ls importància. Són la Tossa d'Espinau i el Malveí. La ruta que seguirem és: Can Tries, Coll de Joncanat, Tossa d'Espinau, coll d'Espinau, Malveí, Coll de Pollastric, Pla del Pedró, Sant Miquel de Coma de Roure, Can Tries. És una volta força exigent, on el camí, en algun tram, no és massa clar.
Ens trobem en l’aparcament de Beuda. El lloc de Beuda és esmentat des del 922 ( Bebita ) i de nou el 1004 en ocasió d’un plet celebrat a la cort comtal de Besalú, on el bisbe Ot de Girona reclamà al comte Bernat Tallaferro la propietat de la parròquia de Sant Feliu in villa Beutte. El patrimoni arquitectònic romànic de Beuda és molt ric i compta amb algunes de les obres més destacables del romànic de les comarques gironines i del romànic català. L’església de Sant Feliu és un temple romànic de planta basilical del segle XI. En la porta encara es poden observar detalls de la forja romànica i el seu forrellat. El magnífic i ben conservat casal gòtic, a ponent del nucli antic, amb una gran torre, correspon la castell nou de Beuda. El primitiu fou dels vescomtes de Bas.
Deixem els cotxes abans de arribar a Can Tries i comencem la ruta. Passada l'entrada de Can Tries baixem uns 10 metres i deixem la pista per seguir un corriol a la dreta . El corriol, cada cop més bo, ens porta més o menys sobre la piscina i marxa cap a l'esquerra. Comença a pujar fent moltes llaçades cap a trobar el coll que hi ha dalt el clot de sobre la casa.
Al cap de uns 40 minuts el camí gira cap a la dreta però nosaltres en seguim un de molt desdibuixat que es el que ens marca en Figuls. Aquesta drecera ens estalvia fer una marrada que ens portaria al Pedró de Sant Jaume. Mes endavant i prop del Pas del Llop tornem a enllaçar amb el camí marcat en el mapa de l’Alpina. Seguim una mica i el tornem a deixar per enfilar-nos per una tartera que passant pels Saiols i el Coll de Dalt ens porta, des de aquí i en suau ascensió, al Coll de Joncanat, que es un petit planell herbat envoltat de pins. Aquesta `part del camí ha sigut molt feréstega
i bastant intrigant ja que en diversos llocs el camí quasi estava esborrat. El coneixement de la zona del guia ens ha portat sempre per una ruta, que encara que minoritària, molt bonica. El Coll és un centre distribuïdor de camins: el que hem pujat, a la dreta veiem el que ens menaria a la Mare de Déu del Mont; al seu costat, a l’esquerra, un altre va fins a la gran pairalia de Falgars; un més emprat per la gent de Lliurona per pujar al citat Santuari. Per aquí passa, també, l’anomenat camí dels Morts, que venia de Lliurona i continuava fent drecera cap a Sous. A partir d’aquí ja seguirem els camins que estant marcats en els mapes i també sobre el terreny amb fites.
Cal continuar i ho fem adreçant-nos cap al conegut Pla del Ví deixant el Puig Caçador a la nostra dreta . Aqui decidim esmorzar asseguts prop del penya-segat amb la vista cap a l’esquerra de l’ermita del Mont i per la dreta la Tossa d’Espinau, amb la seva bauma, i per sota la masia de Espinau amb els seus prats. Aquesta masia ara es destinada a turisme rural. A poc a poc la boira ens va aïllant del nostre voltant i desprès de la ingesta tornem emprendre la marxa, ara cap a la Tossa d’Espinau.
El camí va resseguint la cinglera fins arribar a sota el cim on hem de pujar per un herbat amb pins i fent marrades, ja que el pendent es una mica fort. Al arribar a dalt, cim amb esplèndides vistes a 360 graus, no podem veure res. La boira no ens agafa a nosaltres però ens envolta completament. Sembla un escenari amb un telo de fons blanc. Aquí trobem un ramat de cabres que no s’immuten amb la nostra presencia i sempre estan per aquest cim. Algú comenta si es que fan practiques per entrar a la “Legión “.
Tot seguit s’ha de davallar i el desnivell no és fàcil. Cal superar un tram bastant dret posant els peus amb seguretat i fermesa. Ens saltem el trencant per anar a la Bauma de la Tossa. Desprès de uns tres quarts d’hora ens plantem a la collada d’Espinau ,a la pista de Beuda a Lliurona, davant mateix del Malveí.. Aquí ens trobem el propietari de la masia de Espinau que ens explica que un grup de gossos salvatges li han separat del ramat unes 20 ovelles i que ha trobat de moment 9 de mortes. Mentrestant sentim els lladrucs de gossos, però ens diu que aquests son de cacera i que ahir no varen tornar amb els seus amos i avui estan caçant sols. Desprès de desitjar-li sort en la recerca i fer pocs metres per la pista agafem un corriol que surt recta a on venim i que ens portarà de pujada a Coll Sacalm . Ara comencem a pujar un altre cop i
deixant el cim del puig de Malveí a l’esquerra el voltem fins arribar al Pla de Malveí on el deixem i agafem un trencat a l’esquerra que ens portarà al cim. Poc abans del trencant trobem tres roures a l’esquerra del camí. Els tres roures estan un al costat de l'altre i fan entre 80 i 90 cm de diàmetre. El primer, que és el que està just al costat del camí, és molt alt i el seu tronc és molt recte. Té dues creus gravades a l'escorça. El del mig és el més gran, també té el tronc molt alt i recte. El tercer és el més baix dels tres. El seu tronc, és molt curt. Sembla com si en algun moment un llamp l'hagués partit.
Arbres veritablement excepcionals que l’atzar ha volgut ubicar en un tros de terreny molt reduít. Aquí estan impertorbables i callats veient passar els entusiastes caminants i el pas del temps. Ah si poguessin explicar tot allò del que han estat muts testimonis!
Travessem el pla i al final tenim una mica d’embolic per on hem de passar per arribar al cim, ja que encara hi ha arbres caiguts que el tapen. Al final i desprès de varies exploracions el trobem i anem cap el cim. Abans d’arribar-hi hi ha un pas a les roques, molt fàcil per a nosaltres però que dificulta el pas al Llamp. La Pruna com es mes jove i lleugera no te cap problema. Desprès d’aquest petit pas anem fins el Puig, però esta envoltat de arbres i encara que busquem alguna escletxa, la boira ens impedeix gaudir de les seves vistes.
Un apunt. El mot “malveí” resulta una mica sorprenent. Perquè aquest i no un altre? Quina raó hi ha perquè a aquesta muntanya se l’anomeni així? Sembla ser que és un aparellament de dues paraules “mal” i “veí” amb les quals es formaria l’adjectiu final que utilitzaven els estadants de la casa d’Espinau per recriminar-li que a les crues tardes d’hivern els privés de la bonhomiosa escalforeta del sol, justament quan mes favor els feia. Es, doncs, “un malveí”.
Tornem al camí i ara ens dirigim a l’esquerra i desprès de passar el Coll de Pollastric arribem a la font del mateix nom on hi ha un obi , però ara esta tot sec. Aquesta tardor ha sigut molt seca i encara no ha plogut.
Anem baixant fins arribar al Pla del Pedró. Aquí trobem un prat amb dos cercles fets amb rocs, un de molt gran i un de petit al centre, amb radis que els uneixen. Un tros més avall, a sobre un petit cingle, hi ha un pedró amb una creu. Aquí venen a fer les seves meditacions i rituals algunes persones que temporalment estan hostejats a la casa de Coma de roure. Desprès de aprofitar el magnífic lloc per dinar agafem el camí que ens porta a l’ermita. En un petit Coll trobem l’ermita de Sant Miquel de Coma-de-Roure, datada en el segle XVII-XVIII i bastida probablement a sobre d’una d’anterior, esmentada del segle XIII amb el nom de Sant Miquel de Sarrugada. He llegit que el canvi de nom va ser degut a un singular roure que es localitza a la coma, que es troba a la dreta del camí entre l'ermita de Sant Miquel i el Pla del Pedró.
La característica més interessant d'aquest roure són les nombroses berrugues que té al llarg de tot el tronc. Això fa que sembli que tingui un tronc molt més gruixut del què realment és. Nosaltres no ens hi fixem al passar-hi.
L’ermita està molt ben cuidada i neta i sempre oberta. En son els estadants de la casa els que la cuiden. En el seu interior estan representades creences de molt diversa indole des de la cristiana, a la indu, etc...
Seguim baixant pel Collet de Pinell i desprès trenquem cap a l’esquerra pel camí que passant per la font dels Rajolins i per Can Grau ens porta a la fi de la sortida a Can Tries on hem deixat els cotxes.
Sortida bonica i amb alguns corriols de “mala petja” que es el que correspon a aquesta “Alta Garrotxa”.
josep fortià tor
Fitxa técnica: Guia Josep Figuls
Sortida Can Tries (Beuda) (403m) 8:37h - Coll de Joncanat (898m) 1:55h – Pla del Vi (1036m) 1:55h – (esmorzar 33min) – Tossa d’Espinau (1088m) 3:18h – Collada d’Espinau (834m) 4:04h – Puig de Malveí (1024m) 5:15h – Pla del Pedró (827m) 6:14h – (dinar 35 min) – Sant Miquel de Coma-de-roure (801m) 7:08h – Can Tries ( 405m) 8:30h.
Distancia recorreguda 15,3 km. – Ascensió acumulada 962m.
Beuda – Tossa d’Espinau – Puig de Malveí – Sant Miquel de Coma-de-roure. (II) - 30-12-2019.
Can Tries (Beuda) – Coll de Joncanat -Tossa d’Espinau – Malveí- St. Miquel de Coma-de roure. 30-12-2019
Avui tornem a fer aquesta ruta, que ja havia fet fa uns 6 anys. De totes maneres tenim un parell de incidents que vull posar per el record . Sortim aviat i anem a Beuda. Encara recordo que hem de trencar a la dreta cap a Can Tries a la corba anterior a l'arribada al poble. Axis ho fem i poc a poc, encara es fosc i per una carretera molt estreta, anem seguint fins arribar al punt , que encara tinc a la memòria on vàrem deixar els cotxes l'anterior vegada. Per estar-ne segur, dic que ho miro al GPS. Però, ¡¡oh, sorpresa!!, després de molt rebuscar veig clar que l'he deixat a casa. El tema es que jo no sé el camí. L'Albert em suggereix que tornem a buscar-lo, que es molt aviat i tenim temps sobrat per anar-lo a buscar i fer la sortida. Tornem a Cassà, pel camí truco a la Tere que em confirmi si es a casa i em diu que si. Arribem a casa, agafo el GPS, sense deixar de dir-me que soc un estruç i tornem, el mes rapit possible, al punt de sortida, que es poc abans d'arribar a Can Tries de Beuda.
La ruta es la mateixa que ja esta comentada en l’escrit anterior. El retard en l’horari ens porta una conseqüència i es que deixem d’anar a la Bauma de la Tossa.
També tenim un parell d’incidents. Un al baixar de la Tossa (per cert un camí no senyalat i molt dolent) i abans d’arribar al camí dels Escalers ens trobem un tancat elèctric que no ens deixa arribar a la pista i que esta custodiat per un mastí molt gros. Anem seguint el filat, cap a la nostre dreta, fins que arriba i va seguint arran de la pista i aquí ja m’emprenyo i després d’apartar un rocs que dificulten el pas per sota del filat, arrossegant passo i ja soc a la pista . Sorpresa: “el gos també”. Sembla bastant tranquil. Però el problema es que jo també porto en Torb i vull evitar problemes. La cosa queda aquí i podem arribar amb tranquil·litat al Coll d’Espinau.
L’altre incident es que anem al Malvei , seguint el track que porto de l’altre vegada. Arribem al trencant del camí que seguim, on hem de tornar després de fer el cim, i que surt per la nostre esquerra. Un cop hem fet uns 200m en que també hem trobat algunes fites, trobem la ultima en una branca de un pi sec. El corriol sembla que entra dins el bosc que esta molt enverdissat i en molt males condicions. Fem alguns intents de trobar alguna pista i no ens en sortim. Segurament teníem de buscar algun trencant abans d’arribar aquí. Com el dia es curt i encara ens queda un llarg tram, al final ho deixem estar i seguim el camí de baixada.
Cal esmentar que no hem trobat aigua per en Torb fins a la casa de Coma-de -roure i encara en un safareig. El canvi climàtic no perdona.
Fitxa tècnica:
Sortida: Can Tries (409m) 9:28 – Can Tries – Era de la Palla (635m) 0:40h – Els Saiols (852m) 1:32h – Coll de Dalt (937m) 1:50h – Coll de Joncanat (914m) 2:00h – Pla del Vi (1047m) 2:20 – (vistes 10min) – Tossa d’Espinau (1095m) 3:22h – (dinar27min) - Collada d’Espinau (826m) 4:02h – Cami dels Escalers – Coll Sacalm (864m) – Roure de les Creus - (intent Malveí 15min) - Coll de Pollastric (950m) 5:10h – Font de Pollastric - Pla del Pedró (845m) 5:30h. – St. Miquel de Coma-de roure (818m) 5:45h – (visita 10 min) – Collet de Pinell – Font dels Rajolins (409m) 6:50h – (dinar 20min) - Molí d’en Tries- Can Tries 7:12h – Recorregut 15,11km – Ascensió acumulada 1082m.
