Hostalets de Bas – Falgars – Molí de la Faja – Collet de Cabrera – Collet de Bram – Pla d’Aiats – Cingle d’Aiats – Baixant del Llop – Puig Sabastida- La Portellera - Font - Cami de les Tres Creus – Els Terrers – Hostalets . Amb l'Ester
Deixem el cotxe a l’aparcament que hi ha a l’entrada de Hostalets i un cop equipats enfilem pel Carrer de la Teixeda fins arribar a l’església on girem a l’esquerra i al primer trencant, on ja trobem senyals, a la dreta en direcció a la Torre de la Clapera. Seguim fins arribar a la casa de Els Terrers on s’acaba la pista asfaltada. Travessem per un camí entre la casa i el jardí i tot seguit trobem la senyal que ens indica “Falgars” tot i portar-nos directament a travessar la riera que es forma de la unió del Rec de la Cua d’Euga i del Rec de la Batlla.
Un cop passada la riera, que es quasi seca, comencem el camí de les Tres Creus de pujada per un bosc ple de boixos i grèvols que ara estan bastant florits. Ja quasi es anecdòtic trobar aquests arbustos florits desprès de la merma que es va causar fa uns anys per poder tenir a casa una branca d’aquesta planta com ornament els dies de Nadal. Arribem al Pla del Mal Portús i desprès de passar per la Roca Feliu seguim l’antiga pista que permetia pujar des de Hostalets en cotxe i que ara es tancada al pas de vehicles. Aquí passem un tros amb un penya-segat extra-plomat a sobre nostra, que sembla que hagi de caure i esclafar-te. Desprès del bosc que hem passat, aquest tram es sorprenent.
Acabem de pujar i tot seguit arribem als Prats de Falgars i ens dirigim cap el nucli on hi ha l’església, la rectoria, un parell de cases habitades i “La Coromina”, la casa rural del propietari de tots aquests terrenys. Falgars d’en Bas, situat a 950 m, és un petit veïnat situat al voltant de l’explotació ramadera de la masia de la Coromina. L'església parroquial de Sant
Pere de Falgars es romànica, amb absis semicircular del segles XI i XII i ampliada al 1536 amb capelles laterals. Pertany al bisbat de Vic. Al costat mateix d’una casa hi ha un indicador de camins. Seguim el camí que va a Cabrera passant pel costat de l’església. Passem una tanca , entrem en el tancat per a bestiar i per sort per la Ester avui no hi ha cap vaca, i comencem a pujar per una petita carena deixant un molí de vent a l’esquerra. Veiem a la dreta la casa de la Coma. Anem seguint la carena alternant trams de bosc amb altres de clarianes i arribem a un collet. Entre els arbres veiem l’edifici del molí de la Faja. La casa del molí és força gran; el seu estat està molt deteriorat. Si no fos per l’encinta’t de bigues de ferro que hi ha a tot el voltant, l’edifici estaria en ruïnes.
El Molí de la Faja, entre Cabrera i Falgars, te la particularitat de que era l’habitacle a més alçària del Collsacabra (1115m) (exceptuant, quan vivien els ermitans de Cabrera).
L’aigua per fer funcionar la maquinària l’aconseguia tota de les fonts de la Faja, que es troben a uns tres-cents metres de la casa però que actualment estan afectades per un pou que hi han fet. Aquestes fonts son considerades el naixement del Fluvià, encara que hi ha gent que considera que neix sota el coll d’Uria.
Passat el Molí trobem la pista que puja des de Sant Julia de Cabrera i desprès de passar prop de la Casanova dels Racons ens porta fins el Collet de Cabrera. Aquí decidim no pujar a l’ermita ja que el camí que ens queda per fer es molt llarg , no el coneixem i el dia es dels mes curts de l’any. Del Collet sortim cap a l’esquerra i passant pel Coll de Bram anirem al Pla d’Aiats. Abans d’arribar el Coll hem de fer un pas que esta equipat amb una corda per seguretat, degut a que una petita esllavissada ha trencat el corriol i al quedar roca humida es pot produir una patinada, tampoc sense grans conseqüències. Al arribar al coll tenim dubtes amb el que ens indica el GPS i agafem el camí que ens portaria a Cantonigros. Al cap de
pocs metres ens adonem del error, reculem i al mateix coll i clavat en un arbre trobem una magnifica senyal, que ens ha passat per alt i que d’haver-la vist haguéssim estalviat aquests metres d’anar i tornar. Ara, ja posats en el camí correcte anem seguin fins arribar a uns prats , som el Pla d’Aiats, amb una magnifica vista sobretot del Pedraforca i La Serra del Cadí tot nevat.
El Pla d’Aiats es gran i llargarut amb una llargària d’uns 1.500 m. i una amplada de 150 m. amb una alçada màxima de 1.307 m. Forma un llom arrodonit amb lleugeres ondulacions emmantellades de bronza, falgueres i també actualment pins. Aquest pla ocupa tota la plataforma horitzontal de la fenomenal i característica cinglera del Collsacabra. Caminant per aquesta plataforma verda podem veure als nostres peus fins a tres comarques diferents, entre les quals s'aixeca el Collsacabra: Osona, la Garrotxa i la Selva. En una gran part s’hi havia conreat camps de patates (molt preuades). L’any 1.942 fou el primer any de la sembradura. Per a la seva explotació i
aixopluc es construïren Les Cabanes, actualment en ruïna progressiva. Es quan arribem a aquestes construccions i com ja son cap a les 12 h. que ens parem a esmorzar una mica. Mentrestant podem gaudir del vol, per sobre nostre, de mitja dotzena de voltors amb el seva majestuositat. Intentem fotografiar-los però el sol ens enlluerna i es molt difícil, però ho provem. Poc temps ens parem, el just per recuperar forces i gaudir una mica del magnífic paisatge.
Com no som partidaris de fer parades llargues, tornem a emprendre la marxa fins arribar a la punta mes meridional del cingle, al lloc anomenat el Pla Xic. Aquí, en aquest punt la vista es molt bona sobre la comarca de Osona, però el penya-segat que tenim a la punta es vertiginós. Arribem al cap de la cinglera i aquí cal aturar-se i assaborir detingudament el panorama. Per acostar-nos fins la punta ens estirem al terra i en llamp el tenim lligat. Un cop fetes les fotos seguim el camí . De moment no hi ha cap problema amb una mica de pujada i planer fins que arribant al extrem del cingle comencem a baixar amb el corriol al costat del penya-segat. Sense problemes.
Solament ens acollonim una mica al Baixant del LLop que es arran de la cinglera i amb unes roques que humides ens fan témer una possible relliscada. Desprès de uns petits moments de dubte decidim baixar. Primer passo jo i un cop he trobat el millor pas sense acostar-se a la punta del penya-segat, darrera baixa en Llamp i tot seguit l’Ester. Hem passat el punt mes compromès del camí. No es complicat senzillament es aeri i amb les pedres humides la relliscada pot ser perillosa. Cap l’estiu amb les roques seques es un pas sense importància. Un cop passat l’ensurt i un parell de passos amb uns ganxos que es passen sense cap problema arribem al Coll Sabastida. Aquí hi ha una porta al final de un tancat que
hem trobat un tros enredera. Decidim abans de seguir baixant pujar al Puig Sabastida Es una pujada molt curta però val la pena. La vista es immensa. No podem veure la Plana de Vic que hem vist des de el cingle, però des de Cabrera , la Plana de la Faja, El Llancers, el Puigsacalm, Alta Garrotxa, Badia de Roses, Serra de Finestres, Gabarres i al darrera el Pirineu ben nevat des de el Puigmal al macis del Canigó. Desprès de gaudir d’aquesta magnifica vista baixem al Collet i passem el portal i agafem el camí que ens ha de portar a la Cabana del SantCrist. Al principi la pendent es forta però el camí ben fresat, però al arribar a un petit prat el camí es perd i hem de fer alguna marrada i alguna volta per arribar a la Cabana. Aquesta cabana solament es un cobert amb tres parets i un bon sostre a un costat de un
Prat. Per les restes que veiem ara solament serveis com a refugi per un remat de ovelles. He llegit que es la única peça que queda de l’antiga masia que hi havia, ja que el propietari la ve enderrocar i pedra a pedra la va transportar a Pruit on la va tornar a construir. Un cop a la cabana baixem a una pista que veiem a pocs metros a sota i ara ja agafem el camí que passant pel Pla de les Soques ens portarà prop de La Codina, casa de pagès grandiosa i a la carretera que ens portaria a Falgars. Ara a la carretera tenim dubte del que hem de fer, però al final seguint en direcció a Falgars uns 50m trobem un camí que baixa i una tanca amb el senyal de Camí de La Portellera.
Ara ja l’hem trobat i desprès de passar la tanca i de baixada ens trobem que estan talant el bosc, amb uns roures i faigs immensos tallats a terra, però el que ens fot es que hi ha tota la brancada a terra amagant el corriol per on tenim que passar. Seguint les indicacions del GPS anem baixant, tot passant per sobre piles de branques i de troncs, fins arribar al rec que un cop allà anem seguint fins arribar a la Portellera.
Al arribar aquí veiem un mur de pedra amb una petita obertura custodiada per una petita porta de fusta ( la que hi ha es posada amb motiu de la celebració de una Lletisonada) i segons diuen que es va construir per evitar l’entrada del francesos a la Vall. La veritat es que el lloc te pinta de ser un perfecte parany. El camí de la Portellera és una joia de la vall d'en Bas, poc coneguda entre els excursionistes de fora de la comarca. Deu el seu nom a aquesta petita porta, que era capaç de barrar ella sola tot l'accés per bona part de la cinglera d'en Bas.
Una mica mes endavant arribem a la Font de la Portellera on com es natural en llamp ens ofereix l’espectacle del seu bany. Ara anem baixant fins travessar el rec de la Coromina, però abans d’arribar-hi i com ja son les quatre fem una petita parada per menjar. Com el temps sens està fent curt i per aquest fondals el canvi a fosc es molt ràpid, decidim menjar la pasta amb tonyina que portem preparada a peu dret i compartint la carmanyola. De fet ens la partim també amb en Llamp. Això es menjar ràpid, beure una mica de tonificant, abrigar-nos ,doncs comença a fer fred i tornar
agafar el camí i cap endavant. La veritat es que anem
bastant despresa. No coneixem el camí i no sabem el que ens podem trobar. Un cop travessat el rec per un lloc espectacular agafem el camí que segueix recta, deixant una senyal que ens marca un corriol cap a la dreta i que ens portaria cap a la Llobatera. Esta be i ens porta a trobar la pista de la Coromina i desprès ja trobem el camí de les Tres Creus per on hem sortit. Arribem a Hostalets quan ja s’amaguen les llums del dia per les Valls del voltant i aprofitem per anar a comprar pa i coca dolça. No ni ha!!!! . Un altre dia hem de tornar: per fer mes muntanya i per comprar coca dolça.
josep fortià tor
Fitxa tecnica:
Hostalets de Bas (471m) 8:50h – Falgars( 944m) 1:30h – Molí de la Faja (1097m) 2:19h – Collet de Cabrera (1170m) 2:54h – (esmorzar 17 min) - Pla Xic- Cingle d’Aiats (1284m) 4:16h – Puig de Sabastida (1236m) 5:11h – Carretera Falgars (916m) 6:39h – Font de la Portellera (764m) 7:10h – Camí de les Tres Creus (593m) 8:02h – Els Terrers( 536m) 8:11h – Hostalets( 471m) 8:31h.
La mateixa ruta el 24 maig 2015
Arribem a Hostalets i ens trobem amb una verdadera invasió de BTT. Avui es celebra el Tramun 2015. Poc a poc passem entre els ciclistes i cotxes i aparquem allà on trobem un petit espai. Un cop equipats enfilem pel Carrer de la Teixeda fins arribar a l’església on girem a l’esquerra i al primer trencant, on ja trobem senyals, a la dreta en direcció a la Torre de la Clapera.............
Hem tornat a fer aquesta ruta el 30 desembre 2017
La mateixa ruta pero a la baixada despres de la Font de la Portellera i despres d'atavesar el Rec de la Coromina hem agafat el corriol que baixa a la dreta i passa per la Llobatera.
Fitxa técnica:
Hostalets d'en Bas 8:37h - Falgars (936m) 1:23h - Molí de la Faja (1095m) 2:14h - Coll de Cabrera (1168m) 2:50h - esmorzar - Pla Xic - Cingles d'Aiats (1281m) 4:05h - Puig Sabastida (1234m) 4:50h - Camí de la Portellera (918m) 6:00h - Portellera (794m) 8:20h - Hostalets 7:27h. Recorregut 18,5 km - Ascensió acumulada 950m.
