Sant Pere Despuig – La Serrota – L’Espunya – Coll de Coubet – Gimferrers - Molí d’en Solà –
Avui la caminada la farem circular amb sortida i arribada a Sant Pere Despuig. A la Vall de Bianya, venint d'Olot i passat l'Hostalnou de Bianya, a l'esquerra, hi ha una carretera que va a Sant Pere Despuig.
El nom Bianya, prové de la via romana que travessava la vall, la Via Annia (Via Romana del Capsacosta), una ramificació de la Via Augusta. Que des de Figueres entrava cap a la zona de muntanya i després de travessar la vall s'enfilava pel Capsacosta cap al coll d'Ares. El nom Via Annia és d'època preromana i prové probablement del nom de lloc cèltic Vianna. Està documentat al segle XV com Biannia.
Capsec (antigament, Capsech) era l'antic cap del municipi
la Vall de Bianya, però durant la segona dècada del s. XX, va ser traslladat a L’Hostal nou de Bianya i el municipi es reanomenà la Vall de Bianya. La població d’aquestes valls està repartida per masies pairals de dos o tres pisos. En aquestes cases destaquen les arcades a la façana principal (un tret típic de mitjan segle XIX que dóna un aspecte noble).
Seguint l'estreta carretera i coronant un petit turó veiem Sant Pere Espuig, que es la segona església més antiga de la Vall. Es té constància de la consagració d’un nou temple parroquial pel bisbe Arnulf de Girona l’any 964. Les cròniques del segle XV esmenten que l’església va ser derruïda pels terratrèmols. Al segle XVIII es va reformar tot l’interior de l’església. De les primitives construccions únicament se’n conserva un tros de campanar, una finestra, i algunes restes de murs de l'absis. L'edifici romànic, situat a redós de l'església parroquial, era l'antiga residència dels Bianya i dels Soler.
Al costat de l’església hi ha un petit prat on deixem els cotxes i comencem la caminada. Baixem uns 50m fins arribar a la carretera i girem cap a la dreta. Seguim la carretera, amb compte de no patinar ja que està glaçada, i just al final de la recta que va seguint la riera de Sta. Llúcia de Puigmal, hi ha una petita resclosa on s'hi forma una gorga, que a l’estiu deu ser fantàstica per una refrescada. Hom suposa que és del Molí de la Bossa. Després de 1,5 km de seguir la carretera agafem un camí que surt a la nostra esquerra. Poc a poc anem pujant, tot i passant prop de Cal Valent. Primer per un bosc de roures i tot seguit per una magnífica fageda, fins arribar a la Serrota de Dalt just a la carretera de Olot a Ripoll per Vallfogona. La vista des d'aquí és molt bona. Per un costat, cap el SO, tenim en el fons de la vall el poble de Ridaura i, darrere, el Puigsacalm amb el Puig Corneli ben nevat. Per l’altre costat, cap al NE, el Pirineu colgat de neu, des de el Canigó fins el Pic de la Dona. El dia és seré i la visibilitat bona, però l’aire una mica fred. Busquem una mica de recés solejat i aprofitem per fer un mos, que ja l’hem guanyat.
Deixem aquest lloc i de baixada anem cap a l’Espunya. L’Espunya es un grup d'un parell o tres cases juntes. Està situada en un indret molt assolellat, des d'on es veu una bonica vista panoràmica sobre la plana bianyenca i al darrera l’Alta Garrotxa, des del Comanegre, avui una mica enfarinat, Puig de les Bruixes, Talló, el Ferran, el significatiu Bassegoda, cingles de Freixenet, etc.. En algunes obertures hi ha llindes que tenen gravat el nom del membre de la família que hi féu fer obres. En una hi consta la data de 1636 i en la de la porta del corral hi ha gravat l'any 1789. La tradició popular diu que l'Espunya és la casa més vella de Bianya. Els Spunya ja hi vivien en l'època medieval.
Deixem aquest lloc i ara ens dirigim, de pujada, cap al Coll de Coubet, al antic Hostal de La Cantina. Passem per una fageda amb exemplars dignes de ser catalogats, a més de poder veure algunes curiositats, com un de petit estrangulat per alguna heura en època de creixement i que sembla un cargol mecànic i en un altre lloc una arrel de faig plana d'uns 60cm d’alçada i molt poc gruix i d’altres. Tot pujant arribem al Coll, que és on es separen les carreteres que antiguament ens portaven: a la dreta a Sant Joan de les Abadeses per Santigosa i a l’esquerra a Ripoll per Vallfogona. Naturalment la vista del Pirineu no pot faltar. Ara que hem arribat al punt més alt de la sortida d’avui comencem
a baixar en direcció a Gimferrers. És una masia en procés de restauració que ara està aturat. El lloc és fabulós i animaria a algú amb disponibilitat econòmica a fer-hi una casa rural. Aquí fem la foto de grup i continuem la marxa, ara pel mig de un prat ja que el camí, que sembla el bo, està molt enfangat. Ja anem tots quasi amb fang fins a sota genoll.
D’aquí anem baixant, sempre per camins amb molt de fang, per paratges obacs, freds, però molt verds, tot i ser a l'hivern. Travessem un parell de rierols i després de passar pel pont de la Rovira, que és un pont romànic quasi amagat per la vegetació ens parem prop del Molí d’en Solà, per dinar. La casa és a l'inici de la planúria que queda entre el bac de Planagem i el vessant sud del puig d'Amunt, per on s'escorren les aigües de la riera de Santa Llúcia de Puigmal. Hi ha documents del segle XIV que parlen del casal dels Solà. En el segle XVIII van efectuar-s'hi obres. En el segle XIX, es va ampliar i reformar, construint-se la galeria porxada, amb set arcades sostingudes per pilars de pedra, que ha esdevingut l'element arquitectònic més característic de la pairalia. Hi ha pedres que tenen gravada la data de 1834 i al rellotge de sol hi consta l¡any 1855. Actualment la casa és utilitzada com a residència-casa de pagès. El graner, amb porxos i destinat ara a altres usos, és al pis superior. A la planta baixa es troba instal·lat l'inactiu vell molí fariner i hi ha les antigues quadres.
Hem de separar-nos de la carretera, que és tota ombradissa i ens apropem a la casa pel camí d’entrada i quan hem superat l’ombra ens decidim a parar per dinar. Aquí estem be, encara que abrigats i acompanyats per un parell de cavalls que ens guaiten des de dins el seu tancat. A mesura que passa l’estona el sol es va amagant i el fred s’accentua. Això fa que la parada sigui curta i ja tornem cap a la carretera que amb pocs minuts ens portarà fins a Sant Pere Despuig on tenim els cotxes. De tornada anem cap a Sant Martí de Solamal per Cal Cisteller i Cal Marquès i pel Molí de Pladebeia i sortim a la carretera davant del restaurant de Ca L’Enric. Un cop a la carretera per l’Hostalnou cap a casa. No ens parem a la Fira del Farro. Ja és tard i ho deixem per a millor ocasió.
josep fortià tor
Fitxa tècnica:
Sant Pere Despuig ( 439m) 9.01h – Can Volant (703m) 1:08h – La Serrota (798m) 1:49h – (esmorzar 30 min) – L’Espunya (770m) 2:35h – Coll de Coubet (973m) 3:40h – Gimferrers (799m) 4:18h – Molí d’en Solà (441m) 5:13h - (dinar 30min) – St. Pere Despuig (440m) 6:53h.
Recorregut 19 km. – Ascensió acumulada 600m. – Guia: Josep Figuls.
