Sadernes –Bauma del Corneta –El Ferran – Talaixà – Feixa Closa – El Gomarell – Sadernes.
Deixem els cotxes a l’aparcament de Sadernes , doncs la
normativa actual no ens permet passar més endavant. Un cop equipats, comencem a caminar seguint la pista de Sant Aniol. Quan arribem al 3er aparcament la deixem, agafem un corriol que surt cap a l’esquerra i que desprès de travessar la riera, ara seca, comença a pujar.
A pocs metres per damunt de la riera de Sant Aniol arribem a un coll de terra vermella, que es el Coll Roig. Baixem amb breus ziga-zagues per un alzinar i desprès de passar la vegetació arbustiva de la riba anem a parar a un sorral en el llit de la riera d’Escales. A partir d’aquí l’itinerari segueix el llit de la riera , per tant, només es pot fer si la riera baixa seca, cosa que passa la major part de l’any. Caminem per aquí sense més dificultats
que l’haver de buscar els millors passos entre les roques. Els cingles ens contemplen a banda i banda. Estem envoltats d’un silenci absolut, tan sols interromput per les evolucions de les cabres a dalt dels cingles. Seguint el llit de la riera i en un gir cap a l’esquerra trobem una enorme obertura a la roca, a la qual ens podem enfilar fàcilment. Es la Cova de Coll Roig.
A partir d’aquí i anant seguint, arribem al punt de sortida de la llera de la riera per la nostra dreta i que es molt difícil de veure, tret que hi hagin algunes fites que ho indiquin. Aquí ens parem a esmorzar i asseguts sobre les roques arribem a pensar que potser ens assemblem una mica a les cabres que dominen aquests paratges. Un cop refets, seguim aquest corriol. Anem pujant fins arribar al Coll de Beta, des de el que tenim una bona vista de la bauma del Celler de la Manllada. Mes endavant en una corba cap a la dreta trobem el trencant que ens portarà
a uns 30m a la Bauma del Corneta. Deixem les motxilles i pel corriol que surt cap a l’esquerra anem fins la Bauma. Es una bauma poc profunda, amb parets i sostre de bonics contrastos negres i blancs, i amb una petita construcció humana al fons, probablement un dipòsit d’aigua o un forn. Es una de les grutes mes grans de la comarca i també te historia. S’h
i va trobar el cadàver de un corneta del exercit lliberal manat pel General Nouvilas, derrotat a la Serra del Toix a la tercera guerra carlina (1874), quan anaven a auxiliar la capital de la Garrotxa assetjada pels Carlins. Aquest corneta, fugitiu com tant d’altres soldats, ferit i segurament sense ajuda de cap classe, va morir a la mateixa cova que li va servir de refugi.
Travessem unes quantes carboneres i de tant en tant anem observant feixes o antigues parets que flanquegen el camí, que devia haver estat molt utilitzat. Pujant, arribem a un dels llocs més amables de l’Alta Garrotxa. El Coll de la Bassa, que es una magnifica planúria herbada al damunt dels Esparrecs, uns cingles que flanquegen la riera d’Escales. Des de aquest lloc es tenen unes vistes impressionants de la Cresta del Gall i
el Bestracà, el Ferran, Santa Bàrbara de Pruneres, la riera d’Escales i el Pirineu. Aquí ens trobem amb el camí que puja del Maranyó i nosaltres agafem cap a la dreta pel camí de Plansesserres. Desprès de passar per boscs que alternen les alzines amb els pins, arribem a uns prats per un camí que s`ha fet suau i ample i amb molta herba. Som als Prats de Plansesserres. Deixem el Puig del mateix nom a la nostra esquerra i ens dirigim cap el Coll de Terres. Es un coll molt ben marcat. Agafem el camí que tomba cap a l’esquerra que esta molt fresat i que ens porta al Ferran. La pujada continua, les vistes som magnifiques sobre el Maranyó. El camí dona la volta per encarar el cim pel vesant nord-est. El tram final es suavitza i ara hem entrat al regne dels boixos i el pedregam. Amb poca estona arribem al cim ( en el pedregam final cal estar atents).
El Ferran es un dels cims emblemàtics de l’Alta Garrotxa malgrat no arribi als mil metres d’alçada. De fet, te’l miris per on te’l miris es una cresta impressionant i que en bona mesura et mostra el paisatge mes típic de l’Alta Garrotxa. La seva vista sobre Talaixà, el Bestrecà i Hortmoier es impressionant. Dalt de tot hi ha una fita de ferro amb una senyera. A prop podem observar diferents pessebres. Fem un petit mos doncs
menjarem al Coll de Talaixà. La baixada cap a Talaixà es curta, però la major part del temps el camí es espectacularment dret, amb algun pas on cal anar en compte. No res que no es pugui fer. Quan baixes no ets pots estar de pensar que sort que ara no has de pujar.
Arribats als prats del Coll de Talaixà i amb l’ermita i el refugi al davant fem una parada i ben asseguts a l’herba ens disposem a dinar. Observem, amb malicia, com en Mas que ha portat un combinat de patates amb bacallà banyat amb oli a la cirereta, cada cop va quedant més vermell.
Agafem el camí que ens portaria a Sant Aniol, passant pel Salt de la Núvia. Passem per la edificació en ruïnes de la Quera que està en restauració. Seguim baixant i a uns 500 m de la casa, a la nostra esquerra hi ha una roca amb la marca FC i fletxa que indica
cap amunt, ens desviem seguint aquest camí i pugem uns 140 metres de desnivell fins el peu de la paret rocosa, allà hi ha la cova de la Feixa Closa. Aquesta cavitat, més aviat un túnel, es un indret fantàstic: un forat excavat a la roca calcaria de uns 10m de llargada i 1 metre de diàmetre que obliga a travessar-ho de quatre grapes fins a desembocar en un balco penjat en mig de un penya-segat de 200 metres sobre la vall de Sant Aniol. Espectacular!!
Desfem el camí que hem pujat i tornem a la ruta que, deixant el camí de Sant Aniol a l’esquerra, ens portarà les Planes de la Muntada. Sortim a la presa del Gomarell i quant nosaltres arribem el gos ja fa estona que esta nedant en aquesta freda i transparent aigua. Fem un petit repòs gaudint de la frescor i del remor de l’aigua i contents del que hem gaudit avui, anem baixant cap a Sadernes on tenim els cotxes.
Una vegada més hem viscut la diversitat d’aquest espai natural que ha dibuixat un paisatge abrupte i de difícil accés, una realitat que recull el mot garrotxa: terra aspra, trencada, de mala petxa.
josep fortià tor
Fitxa técnica: Guia Josep Figuls
Sadernes 275m 8:50h – Coll Roig 339m 0:37h-Bauma 307m1:30h-Trencant 413m 2:30h – Bauma del Corneta 587m3:00h – Coll de la Bassa 639m 3:45h – Coll de Terres 749m 4:35h – El Ferran 987m 4:57h – Coll de Talaixà 760m 6:20h – Trencant FC 648m 7h – Feixa Closa 774m 7:37h – El Gomarell 379m 8:43h – Sadernes 10:05h.- Efectives caminant, unes 8:15h. Ascensió acumulada 932m.- Recorregut 17.050km.
