Les Bulloses - Estany de la Comassa - Estany de La Valell - Estany Sobirà - Estany Gelat - Pica del Carlit - (Congesta) - Estany Sobirà - Estany de Trebens - Estany del Castellar - Estany de les Dugues - Les Bulloses .
Sortim de casa molt aviat doncs el viatge fins a Mont-Louis es llarg, unes dues hores i mitja, mes el temps que tardem per pujar des de l’aparcament fins el llac de Les Bulloses amb les “navetes”, que es com aquí anomenen als autocars que fan aquest trajecte. A l’aparcament ens reunim amb els que han vingut per un altre ruta. La idea es fer el Carlit i si podem el Carlit de Baix i el Sobirà.
La ruta per pujar al Carlit passa per una desena de petits llacs d'origen glacial i s’inicia al gran embassament de les Bulloses, l'únic de tots els que veurem que no és natural. Pujarem per la zona lacustre fins a sota del coll Colomer, i seguirem tot fent alguna petita i fàcil grimpada, i acabarem coronant la muntanya més alta de la Cerdanya i del Pirineu Oriental.
Per tal de recordar la història d’aquesta terra, que també és la nostra història (fins que els governs de Madrid i Paris van decidir que la frontera separés aquestes comarques), he llegit que per Nadal als pobles rurals del Capcir i del Conflent era costum que els pagesos posessin un manat d’espigues de blat, que era escàs de trobar en temps de nevades i glaçades, damunt la teulada per tal que els ocellets poguessin celebrar el Nadal. Fa molts anys que el costum s’ha perdut. Es veu que aquesta tradició responia al pagament, als ocells, per haver portat del cel les primeres llavors que han assegurat, així, l’aliment a l’home. (Tradició redactada al Costumari Català de l’Amades).
Etimològicament, “bulloses” probablement vingui de “bullir”, com a concepte d’aigües que brollen o cauen alegrement per entre roques i que segurament fa referència al desguàs natural que hi havia al llac, abans que s’hi construís el mur de l’embassament. La resclosa va ser inaugurada aquest segle passat amb la finalitat de controlar les avingudes d’aigua del riu Tet i de proveir d’energia elèctrica al tren groc.
Conta la llegenda que els estanys estan habitats per encantades o "dones d’aigua", una mena de fades amb característiques especials. Diuen que fa molts anys, un home d’Enveig en va pescar una. Era tan bonica que se’n va enamorar a l’instant. Però a les dones d’aigua se’ls atribueix el poder de fer-se fonedisses, d’esfumar-se i desa-parèixer si algú les ha vistes un cop. El pastor d’Enveig tingué més sort i aquella visió li va durar bastant temps, fins i tot es casà amb la noia després de superar unes inversemblants proves que ella li imposà. Però un dia la va contrariar (abans havia jurat que mai no la renyaria), i aleshores l’encantada desaparegué per sempre.
Expliquen també que les dones d’aigua són molt netes i que fan bugada pels voltants dels estanys, però que de seguida s’escapen i es llancen a l’aigua si algú les veu. Una família cerdana assegura que té un tovalló que pertanyia a les encantades, i més d’un home gran encara afirma que n’ha vist alguna. Aquesta mateixa llegenda o molt semblant també la he sentit aplicar al Gorg Negre del Montseny i a d’altres contrades.
Comencem a caminar travessant la resclosa amb unes magnifiques vistes del Puig Peric i el Peric Petit reflectits a l’aigua quieta i tranquil·la del llac. Seguim pujant per un bosc d’avets. En una confluència de camins, prenem el de l’esquerra. Pugem una mica i a la dreta ens queda l’estany de Viver. Anem seguint un camí ben marcat i amb alguns rètols verticals. La nostra ruta va alternant planes d’herbei molt agradables, amb entorns formats per blocs de granit. Arribem al costat d l’estany de la Comassa. Hem fet uns 3 km fins aquest punt. Després d’haver passat l’estany de Vallell, es fa més evident el circ format pel Carlit, el Puig de Sobirans i més enllà el Puig Peric i el Petit Peric, amb el riu Tet que els separa de la conca del Carlit.
Ens parem a menjar una mica i quan prenem el camí en poc temps arribem al Estany Sobirà que te una curiosa forma que recorda el continent africà. En arribar a l’estany ens trobem amb la confluència del camí que dona la volta als llacs. A partir d’aquí comença la pujada una mica mes forta fins arribar al Estany Sobirà Gelat. Encara el trobem amb una part cobert pel gel i l’altre amb l’aigua de un color blau magnífic, per sobre de restes de gel. A partir de aquí comença una zona amb petites grimpades si anem seguint les senyals vermelles pintades a les roques. Cal dir que es una
grimpada sense cap complicació. Finalment arribem a la enforcadura i anem cap a l’esquerra a la Pica del Carlit. La Pica del Carlit està formada per dos cims molt similars en alçada i molt a prop un de l’altre. No té res a envejar a les grans muntanyes, com l'Aneto, la Pica d'Estats, el Mont Perdut,... El cim del Carlit, a 2.921 metres, És el cim més alt del Pirineu oriental i permet la vista d’un extens panorama que va des del Canigó fins al Pirineus Centrals. La primera ascensió al cim del Carlit es va portar a terme, el 1865, per part de Henry Russell.
D’aquí passem tot caminant per la cresta al cim petit del Carlit on hi ha una paret de pedra per refugi pel vent. Com volem anar al Carlit de Baix i al Puig de l’Estany Sobirà intentem baixar prop del Coll, però ens trobem que hem de travessar una canal molt dreta i encara amb neu. Anem desgrimpant pel costat fins que s’acaba la neu a baix hi ha la congesta. Per arribar aquí hem de fer alguns passos una mica arriscats i això fa que ens hàgim de ajudar molt i anar a poc a poc. El problema es presenta quan un cop travessada la canal tindríem que pujar per anar a para al coll , ja que la neu ens ha fet baixar massa i després travessar una altre canal. Ja no disposats a fer una altre experiment decidim baixar fins a la congesta , travessar-la de baixada fins a anar a trobar el camí normal del Carlit per sobre del Estany Gelat. Aquesta broma ens ha representat fer en 1:30h de baixada el que de pujada hem fet en 45 minuts. De totes maneres ha sigut una experiència i que algú no la oblidarà.
En arribar al estany Sobirà ara agafem el cami que fa la volta als llacs i passem vorejant aquests estany i després l’Estany de Trebens, el petit Estany d’en Gombau, que l’uneix amb el del Castellar i ja anem tornant fins a trobar el camí que hem fet al sortir pel mati i que ens acaba a les Bullosses. En tots aquests estanys hem trobat pescadors de truites. Sembla que es un esport molt practicat per aquesta zona, però no hem vist a cap que en tragués una de l’aigua..
Com podeu veure aquest itinerari destaca la gran bellesa de l'entorn i els paisatges idíl·lics pels que transcorre. El recorregut consta de dues parts molt diferenciades. Durant la primera part, el sender avança sense fer grans desnivells; recorre la desena de llacs que formen la zona lacustre i que ens fan gaudir d'aquesta primera part de l'itinerari. La segona part és molt més empinada. En arribar a prop del Tossal Colomer i de l'estany Sobirà comença el gran desnivell i és necessari un major esforç per pujar finalment fins al cim. No és una ascensió dificil (passos molt senzills de dificultat I) però cal anar sabent que caldrà grimpar uns metres per assolir el cim.
josep fortià tor
Fitxa tècnica:
Sortida de Les Bulloses (2000m) 8:17h – Bifurcació camí del estany del Viver (2140m) 0:40h – (esmorzar 20 min) - Estany Sobirà (bifurcació camins) (2364m) 2.08h – Estany Sobirà Gelat (2595m) 2:40h – Pica del Carlit (2921m) 3:40h – Baixada experimental fins l’estany gelat – Estany Sobirà (bifurcació) 6:20h –(dinar 30min) – Bif. Estany del Viver 8:13h – Final a les Bulloses 8:47h. . Recorregut 16,1km – Ascensió acumulada 975m.
Enllaç amb el track.
CARLIT (II) - 21-09-2022
Carlit (II) des de la Bollosa -21-09-2022
D’on ve el nom de Pirineus? Doncs explica la llegenda que Pirene va ser la bella filla de Tubal, i que va viure una boja història d’amor impossible amb el mateix Hèrcules. Que per què era un amor impossible? Doncs perquè el pare, Tubal, amo de la regió dels Pirineus, famosa pels seus boscos, es negava rotundament a acceptar el seu amor i unió, i va acabar per bandejar Hèrcules.
Amb el pas dels anys, molts van ser els pretendents que van intentar guanyar-se l’amor de Pirene, però ella seguia guardant la seva passió per a Hèrcules. Fins que, per pura frustració i enveja, un d’aquests pretendents va incendiar el bosc on habitava Pirene… i la pobra dona va acabar morint, consumida per les flames.
El Pic Carlit, o Pica del Carlit, amb 2921m és la muntanya mes alta pertanyent a la comarca de l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord. La ruta habitual per ascendir-hi s'inicia a l'estany de la Bollosa tot agafant en general un sentit est-oest; durant uns 4 quilòmetres i mig s'han d'anar creuant una sèrie de petits turons i vorejant diversos estanys de petites dimensions fins a arribar als peus del massís per la seva cara est, on s'inicia una forta ascensió d'uns 550 metres de desnivell fins a assolir el cim.
Escrit de Pako Sánchez en “Massís del Carlit: ascensions per les arestes, carenes i valls”.
El pic Carlit, que dóna nom al massís, es el cim més alt del Pirineu oriental. A menor altura queden els altres grans caps del Pirineu del sol: Puigmal, puig Pedrós, Tossa Plana de lles. Haurem d’arribar a l'extrem nord-oest d’Andorra per trobar cims de mes altura, ja pròxims al regne dels 3.000.
El Carlit té tot el que han de tenir les altes muntanyes del Pirineu Oriental: espais lliures i grans extensions als seus peus. Aquí les muntanyes no presenten torturades concentracions d’agulles ni retallades crestes, sinó llunyans cims amagats darrere de llargues valls.
El Carlit, a banda de la seva altura, te una gran personalitat, fins a l’extrem que els cims que l’acompanyen en la mateixa muntanya no deixen de ser cims secundaris: Pics de Coll Roig, pla del Carlit, Castell Isard...Tots els altres cims importants de la zona tenen un altre cim pròxim amb qui comparteixen espais: el Puig Pedrós amb el Coma d’Or, l’Auriol amb el Lanós, el Peric amb el pic de la Portella...En canvi, el Carlit sembla no acceptar cap companyia. La seva cúspide triangular presenta sempre una arrogant solitud.
Una altra característica destacable del Carlit la representen els dos immensos llacs situats als seus peus: el de Lanós i el de la Bollosa. Veritables mars de muntanya, on creixen les onades en dies ventosos, quan el vent conegut com el “carcanet”porta tot el fred de França.
Novament, arribem al llac de la Bollosa, que de fet és un pantà, situat a 2.016 metres d’altitud, que aprofita una presa construïda entre el 1903 i el 1910, per proveir electricitat al Tren Groc i per regular el cabal del Tet. S’alimenta del riu Grava, un l’afluent del Tet. Aquesta vegada hem pogut arribar en cotxe fins la presa ja que les limitacions per la circulació ja han acabat a finals d’agost.
No em cal dir res de la ruta, ja que repetiria la escrit de l’anterior pujada. Nomes destacar dues coses: Trobem la primera “petita” gelada de la temporada, en l’ultim dia de l’estiu. Naturalment no hi ha neu, ni l’Estany Sobirà Gelat, queda una petita bassa d’aigua. I no anem al Carlit de Baix i baixem per on hem fet la pujada.
El camí esta molt marcat amb senyals de color grog, però des de la ultima vegada han variat el tram final de la grimpada i es una mica mes complicat (res extraordinari). Aquest tram a la baixada el fem pel antic tram on encara es podem veure, molt difoses, les senyals vermelles que hi havia.
Bon dia i excursió que val molt la pena. Per aixo repetim.
josep fortià tor
Fitxa tècnica
Sortida Llac de La Bollosa (2000m) 8:46h – Bifurcació camins (2147m-1,77km) 0:41h – Estany Negre – Estany de la Comasa (2165m-2:42km) 0:57h – Estany Sec (2163m) – Estany de la Vallell (2221m-3,88km) 1:31h – Bifurcació Estany Sobirà (2354m-5,38km) 2:11h – Estany Sobirà Gelat (2580m) 2:50h – Carlit (2921m-7,41km) 3:42h – Cim 15 min- Carlit Petit (2883m) - Coll Colomer (2654m-8,22km) 4:45h – (dinar 20min) – Bifurcació Estany Sobirà (9,62km) 5:41h – Estany Sobirà (2338m) 5:46h – Estany de Trebens (2310m) 5:56h – Estany de les Dugues (2237m-11,67km) 6:22h – Bifur.(13,31km) – la Bollosa 7:24h – Recorregut 15,8 km. – Ascensió acumulada 972m.
