Pica d’Estats- 13 juliol 2016
Refugi de la Vallferrera – Barranc de Sotllo – Estanys de Sotllo i d’Estats – Port de Sotllo – Port de Riufred – Pica d’Estats.
La Pica d’Estats, amb els seus 3.143m d’altitud, punt més alt de Catalunya, és una de les muntanyes més populars i conegudes de tot el país. La Pica d’Estats està situada just a l’extrem nord de la Vall Ferrera, una vall molt tranquil·la i poc concorreguda, però alhora molt bonica, de la comarca del Pallars Sobirà. La Pica és una de les millors talaies del Pirineu, des del seu cim es domina un extens territori en totes les direccions. És una ruta llarga, dura i físicament molt exigent.
La primera ascensió documentada de la Pica data de l’any 1829 per M. Chausenque, que hi va pujar per l’Arieja (cantó occità).
La primera ascensió catalana documentada a la Pica d’Estats és la de Mossèn Cinto Verdaguer, l’any 1.883, per la banda occitana. Va emprendre la penúltima de les campanyes excursionistes que li havien d’inspirar el poema Canigó i partint de Vicdessos a l’Arièja, puja a la Pica d’Estats, amb sabates, maleta i la sotana arremangada. Finalitza aquesta llarga travessa a Andorra.
La contemplació des del cim li feu escriure al seu Quadern de viatge: ”Quin picapedrer va amb la barrinada a rompre eixos penyals? Quin estallador puja en les tardes d’hivern a estellar n eixa cima?. L’estellador és lo llamp que sovint s’hi descarrega, és lo glaç que congela aquelles cimes, les estella, les tritura...”
Arribem al poble d'Àreu on s'acaba l'asfalt i comença una pista de terra en estat una mica precari que accedeix al pont de la Molinassa, indret on deixem el cotxe i a partir d'aquí ens posem a caminar i en 20 min. per un sender molt ben senyalitzat arribem al refugi de Vallferrera on soparem i farem pernocta per llevar-nos aviat.
De bon mati i encara fosc sortim del refugi i agafem un camí que surt al seu costat i que puja ràpidament, tot fent ziga-zagues, en direcció NE, creuem una petita tartera i tot seguit trobem una cruïlla. Deixem un trencall a la dreta (NE), que s'endinsa a la vall d'Areste, i continuem pel de l'esquerra. De seguida s'arriba a un collet, on s'acaba la forta pujada inicial, i es continua a ponent gairebé sempre planejant tot i els alts i baixos del camí. Poc abans de creuar el torrent de Barranc de Sotllo trobem un pas on cal parar atenció ja que hem de desgrimpar un petit tram.
Es creua el barranc de Sotllo per el Pont de la Socalma (pont de fusta) i continuem remuntant, ara per la ribera dreta del barranc. Ràpidament arribem al pla de la Socalba, on a l'esquerra del camí, hi ha la balma del mateix nom, que és un bon aixopluc.
Seguint el camí arribem a un lloc on la vall s'eixampla molt i és plena d'aiguamolls. Estem a les Mulleres dels Plans de Sotllo. Al fons d'aquest pla, hi ha un bon salt d'aigua que baixa del estany de Sotllo. Per la nostra dreta baixa el barranc de l'Estany Fondo. L'itinerari continua remuntant la vall en direcció N.
Per damunt del salt d’aigua arribem a l’estany de Sotllo. Seguim endavant vorejant la riba occidental de l'estany. A l'entrada d'aigües de l'estany, hi ha una extensa zona d'acampada. Amb una magnífica vista panoràmica de la Serra Monteixo amb l'estany en primer terme. S'ha de seguir el camí que, poc després, creua dos torrents i passant prop de la Cabana de Sotllo s’arriba a la sortida d'aigües de l'estany d'Estats.
El camí passa enlairat i voreja l'estany pel seu cantó oest fins a uns replans superiors. Damunt d'una roca, hi ha instal·lat un repetidor de ràdio per a situacions d'emergència. Immediatament després, comença la fatigosa pujada per la llarga tartera de la Coma d'Estats que mena al Port de Sotllo. Comencem la pujada per la tartera amb la boira que entra pel port i amb unes congestes de neu que tindrem que travessar. Com aquesta nit ha gelat a aquests indrets i la neu es dura i la pendent forta, ara ens hem de
posar els grampons. Aquesta operació porta el seu temps i sobretot als que portem material antic i també fa perdre el ritme de caminar, però primer es la seguretat, abans que la pressa. També ens dificulta la marxa el ser congestes separades que fa un seguit de parades per posar i treure grampons. Però poc a poc anem pujant fins que arribem al Port de Sotllo enmig de la boira que puja per la part occitana.
El Port de Sotllo és un pas fronterer situat a l'est del pic de Sotllo i a l'oest de la Pica d'Estats. Des del coll, cal baixar cap al N per la Cometa d'Estats de la banda occitana, on hi ha abundància de neu que està glaçada. Al fons es veu el petit estany de la Cometa d'Estats . Per no perdre gaire alçada, ja que tenim un component del grup que no va gaire fina, segurament per sortir a caminar sense fer un esmorzar adient, comencem a flanquejar a llevant, intentant seguir el GR i això ens porta a travessar congestes molt inclinades. Potser hagués sigut millor baixar fins a uns 50 m de l'estanyol. Però la decisió ha sigut consensuada.
Un cop a la part mes baixa comencem a pujar cap el Port de Riufred per la congesta que arriba quasi fins dalt. Al final de la congesta que hem de girar cap a la dreta i començar a enfilar-nos cap a la gran fita que hi ha sota el Cap de la Coma de Riufred es queda a esperar-nos un dels components i nosaltres pugem fins a sota la fita per la
congesta amb els grampons posats. A la part alta de la congesta ens els traguem i deixem les motxilles i ràpidament , sota una nevada de neu granulada, un fort vent i alenades de boira, ens arribem fins el cim de la Pica. Amb aquestes condicions meteorològiques i amb una companya que ens espera mes avall i ja que tampoc podem
gaudir del paisatge, fem una estada ràpida per fer un parell de fotos i ja tornem a baixar a recollir la companya que ens espera. Fem la tornada seguint la mateixa ruta. Amb la diferencia que ara a les congestes del costat català de la Coma d’Estats ja trobem la neu tova i ens estalviem tornar-nos a posar els grampons a partir del Port de Sotllo. A
mesura que anem baixant va aclarint el dia i quan arribem a l’estany d’Estats ja el cel es ben serè i amb un bon sol. Poc a poc anem baixant fins arribar al refugi . Recollim el que hi hem deixat i ràpidament ens dirigim a l’aparcament on tenim el cotxe, ja que hem de tornar cap a casa.
Com he dit al començament es un recorregut llarg, a cops dur, apte per a bons caminadors entrenats en forts desnivells. De totes maneres el que mes ens va sorprendre es la deixadesa de la part inicial del camí i sobre tot la quasi nul·la senyalització en la ruta al cim mes emblemàtic de Catalunya. Algú es tindria que posar les piles si es vol potenciar el senderisme o com se li digui ara.
josep fortià tor
Fitxa tècnica:
Sortida Refugi (1908m) 5:39h – Estany de Sotllo (2352m) 2:50h – Estany d’Estats (2457m) 3:25h – Port de Sotllo (2818m) 4:50h – Pica d’Estats (3149m) 7:00h – Coll de Sotllo (2818m) 9:10h – Estany de Sotllo 11:00h – Refugi 13:30h.- Recorregut 20,3km. Ascensió acumulada 1702m..
L'horari es el real que varem fer, però va ser degut a les incidencies que varem tenir.
Algunes imatges de la pujada a la Pica el 24 de juny de 1980.
