Les Salines, Coll del pou de glaç, Montalbà dels banys , Molí d’en Serrador, Coll Cerdà, Coll de Sant Martí, Les Salines.
A pesar de les previsions del temps que ahir ens donaren, amb vent, pluja i neu, ens trobem aviat i iniciem la anada cap a Figueres on ens reunim amb la resta de companys. Al apropar-nos a la capital del Alt Empordà ja notem les fortes ratxes de tramuntana i també veiem el Pirineu molt nevat. En la trobada, decidim canviar la ruta que teníem prevista i anar per un lloc mes arrecerat i que no trobem neu. Es decideix anar a Les Salines i fer un recorregut pel seu voltant.
Cap aquí anem, però el primer problema es que avui viatgem amb el turisme de la Cristina i la pista forestal des de Massanet de Cabrenys fins Les Salines, uns 13 km., degut a les pluges de la tardor i a la falta de manteniment està en males condicions. Això dificulta la marxa i ens retarda l’arribada al Santuari, desprès de haver tocat algun cop a terra amb el ventre del cotxe. Al arribar, la tramuntana bufa molt fort i la sensació de fred es forta. Per això ens anem a equipar al recés del refugi lliure des de on començarem la marxa.
El Santuari de Les Salines està emplaçat en un pla a 1090 m. d’altitud, al nord de la vila de Massanet de Cabrenys. El nom de “Les Salines” prové de la sal que es repartia al bestiar. Abans d’edificar la capella, en aquest pla hi havia “les saleres” “salines” que eren lloses damunt les quals, els pastors hi posaven la sal que consumien les vaques i ovelles que hi pujaven al pasturatge. Era el “ camp de les salines”. Desprès de la construcció del santuari, tota la muntanya fou batejada amb aquest nom. Es va acabar de construir el 1275 i conjuntament amb unes terres de cultiu, pastures i la facultat de construir un molí al salt de Monars va ser una donació de Mascarò d’Ortal i la seva esposa Ermessenda. El Santuari es un conjunt de construccions adossades, format per la capella, l’hostatgeria, el refugi i el pati. L’antiga casa del ermità i l’hostatgeria, son disposades en angle recte, de forma que tanquen i arreceren la plaça dels vents del nord. L’església de petites dimensions, es d’una nau de volta apuntada, amb absis semicircular. Darrere l’absis se n’hi afegí un altre, que fa la funció de sagristia. A sobre la façana s’alça el petit campanar de un sol arc. Es va fer una reforma important el segle XVII i també bona part de l’hostatgeria, A uns 100 m. del Santuari, al costat de la carretera hi ha la cova, on la llegenda vol que la verge fos trobada per un toro. El 1967 s’inaugura el refugi i a partir dels anys 70 s’han realitzat moltes millores en tot el conjunt.
A Les Salines s’hi celebren dos aplecs. El de Sant Isidre des de el segle XVII i el de la Mare de Deu d’Agost des de el segle XIII. De totes maneres el mes típic es de Sant Isidre (patró dels pagesos), on s’hi reparteix l’arròs i una berena a tots els assistents. L’origen d’aquest repartiment tenia com a finalitat, l’oferiment dels productes de la terra en caritat pels pobres. La berena es un pa rodo de 300g..
www.massanetdecabrenys.com/salines8.html.
Just abans de la cova de la verge, prenem el corriol que va de pujada. Arribem al Coll dels Pous i passem a l’altra costat d’una vella tanca per entrar a França pel Vallespir. Immediatament per l’esquerra seguim el corriol de pujada, dins d’una magnifica fageda. Arribem al Coll del roc del Pou de Neu. Aquí esmorzem i tot seguit agafem el camí que baixa per la cara O i ens portarà al Cortal de la Garriga. El camí passa per boscos de castanyers.
En arribar a La Garriga, ens trobem amb un mas antic amb el teulat en bon estat però per dins bastant enrunat. De totes maneres podria servir de refugi en cas de mal temps. Podem admirar els arcs de pedra que hi havia en l’interior. Aquí trobem una bifurcació de camins. Cap a la dreta baixarem en direcció a Montalbà i cap a l’esquerra anirem al Moli d’en Serrador. El primer es amb una forta baixada que desprès tindrem que tornar a pujar. L’altre es mes planer. Nosaltres , no escoltant gaire les explicacions d’en Figuls, veient que les condicions del temps ens ho permeten i trobant-nos forts/es decidim fer la ruta llarga i anar a Montalbà i desprès pujar cap el Moli. Al final del dia crec que algú es va penedir d’aquesta decisió. Tot baixant arribem a Can Felix que es una gran masia, amb capella inclosa i amb uns bonics prats al voltant. Desprès de Can Felix i en caire de la muntanya trobem una bifurcació i anem en direcció NO pel corriol que ens portarà a trobar la pista que puja a la masia, la creuarem varies vegades i sortirem a la carretera de Montalbà.
Desprès de passar un pont amb una alçada molt considerable des de el que a sota podem veure l’antic pont roma de Mitja Val arribem a Montalbá de l’església. Es un poble del municipi dels Banys d’Arles, situat en un coster a l’esquerra del riu de Montdony, sota el Roc de Sant Salvador. Esta format per l’església i quatre cases al seu voltant. Dominava el poble el Castell de Montalbà, arruïnat, situat al Roc de Sant Salvador, esmentat ja el 1020. Sortim del poble i agafem el camí cap el Moli. Al arribar
ens trobem un cobert on encara hi ha la serra mecànica que feien servir per tallar els troncs en cairats o bigues i baixar-los axis . En Figuls, que havia sigut comercial de maquinaria per la fusta i aquest lloc el te molt apamat, ens fa una completa explicació del seu funcionament , fins fa uns 50 anys. Un cop il·lustrats i en aquest lloc que fa una mica de recés ens parem a dinar. Emprenem de nou la marxa per anar a Coll Cerdà. Al arribar-hi ens trobem amb unes eugues molt pacifiques que encara ajuden a fer mes bucòlic el paisatge . A la nostra dreta el roc de Sant Salvador puja desafiant i dona la sensació de un pic alpí.
Ara continuem cap a l’esquerra per anar al Coll de Sant Marti tot passant per una bonica fageda i per la font de l’Avet. Aquesta cara obaga en el 1880 encara conservava un gran bosc d’avets centenaris (l’Avetosa). Aquesta pujada es fa una mica llarga fins arribar al Coll , que es el punt mes alt per on passarem avui. A mesura que anem pujant ens anem abrigant i del començament que algú arribava a anar en màniga curta al arribar al
Coll tota la roba la portem posada inclòs, gorros i guants, i no parlem dels forros. Un cop passat el Coll i deixant les antenes del Moixer a la dreta, tornem al Coll del Pou del glaç. Però ara si que el anem a veure. Solament queden les parets , però dona una idea de la seva grandària i de la feinada que tenien per poder disposar de una mica de gel per l’estiu.
Els pous de neu o glaç son construccions de pedra de grans dimensions però poc visibles, ja que excepte la part mes alta, tot està sota terra per conservar la fredor. Tenen forma cilíndrica i estan coberts amb cúpula semiesfèrica. La profunditat es entre 9 i 11m i el diàmetre de 6 a 9m. Han estat realitzats amb el propòsit d’omplir-los de neu desprès de les nevades, per tal de disposar-ne durant la resta de l’any. La seva activitat es coneguda des de temps dels romans. A la primavera s’omplia de neu que es tallava amb pales i es portava als pous on la premsaven per convertir-la en gel. Després es cobria amb terra, fulles o branques. Ja a l’estiu es tallaven blocs de gel que eren transportats de nit, per evitar que es fonguessin, fins als nuclis urbans.
D’aquí a Les Salines tornem a fer el mateix recorregut que el mati i al arribar al Santuari anem a veure la Font dels tres raigs envoltada d’arbres centenaris i que fins i tot en temps de sequera ens podrà sadollar la set. Ràpidament ens posem dins els cotxes doncs el vent es molt fort i fa molta fred i tornem cap a casa.
josep fortià tor
Fitxa técnica - Guia Josep Figuls
Les Salines (1090m) – Coll del Pou de Glaç (1319m) 1:00h – La Garrigue (892m) 2:29h –Mas Felix (774m) 3:05h – Montalbà (541m) 3:57h – Molí Serrador (821m) 5:17h – Coll Cerdà (1051m) 6:30h – Coll de Sant Martí (1397m) 7:22h – Pou del Glaç (1323m) 7:35h – Les Salines (1090m) 8:35h. . Pujada acumulada: 1752m. Recorregut: 19,92km. Temps real caminant: 7:15h.
