top of page

Coll de Bracons – Sant Nazari – Prat de la Vola –Coll de Pedró – St. Miquel -Grebulosa(I) 26-11-2017

Coll de Bracons – Sant Nazari – Prat de la Vola –Coll de Pedró – St. Miquel de Castelló – Serra del Llancers.

LA FAGEDA DE LA GREVOLOSA

Bosc encisat i impregnat de misteri

o temple de serena majestat

que ens embolcalles de sagrat misteri;

faigs o fantasmes tocats d’encanteri,

d’un paisatge embruixat.

Com balustres estàtiques de marbre,

els troncs s’eleven cel amunt austers;

són mans fervents les branques que enlairant-se

sostenen el verd tàlem que et cobreix.

Que les divinitats, faunes o bruixes,

defensin sempre aquest temple sagrat

sobre el qual rellisquen les centúries;

perquè no sigui mai profanat

a fi de que generacions futures

venerin aquests arbres seculars.


Això es el que va escriure la María Font sobre aquesta meravella de les nostres contrades.


La fageda de la Grevolosa, amb més de 300 anys de vida, és un dels boscos més espectaculars de Catalunya. Aquesta fageda té arbres monumentals que arriben a tenir un diàmetre de més d’1 metre i més de 40 metres d’alçada junt amb una gran diversitat tant de flora com de fauna.


El que fem avui es una ruta molt variada de paisatges que ens permet visitar la majestuosa i meravellosa fageda de la Grevolosa, la solitària ermita de Sant Nazari, envoltada de roures i boixos espectaculars, l’aèria ermita de Sant Miquel de Castelló, la Serra de Llancers i les fantàstiques vistes panoràmiques que des de aquestes talaies podem gaudir... Aquests indrets, solcats per antics camins rals i de difícil accés han permès la seva conservació.


Deixem els cotxes al Coll de Bracons i ens dirigim cap a la nostra esquerra, fins una tanca que impedeix el pas de vehicles a una pista forestal. L’agafem, convertint-se aviat en sender. Planegem fins el collet de la Grevolosa, on trobem un cartell indicatiu de la fageda a 20 minuts. El sender comença a davallar decidit i en un tres i no res ens situem al bell mig de la fageda. En un replà, una cruïlla de camins, decantem per la dreta del torrent de la Grevolosa i anem a trobar un cartell d’arbres monumentals (Faig I, II i III). Les arrels i l’alçada d’aquests exemplars catalogats són impressionants. En aquesta època la fullaraca encatifa tot el terra, però malgrat això l’ombra hi predomina, amb els contrastos, les lluentors i els reflexes típics de les sempre màgiques fagedes..


Seguim un sender que poc a poc ens va fent sortir de la fageda. Arribats a una cruïlla, deixem de banda el sender que marxa a la dreta i continuem recte, per un corriol que davalla progressivament fins el collet dels Gamarussos. Seguim recte avall, per la direcció marcada com a “Sant Nazari per sender”. Al cap de poc arribem al pla de l’ermita de Sant Nazari. S’arriba per darrere de l’edificació.


Sant Nazari és una ermita de la parròquia de Sant Andreu de la Vola, municipi de Sant Pere de Torelló, situada en una petita vall tributària del riu Fornès. Existia ja el 1382 i tenia un ermità que captava per a ella. i, diuen les cròniques, que es va escollir aquest lloc tan solitari i amagat per guardar-hi amb seguretat les relíquies del sant que li dona nom. Fou reedificada vers el 1721 i restaurada el 1921. Quan es parla de la Vola és imprescindible esmentar mossèn Pierre Lafont, anomenat popularment mossèn Peyre. Mr. Pierre Lafont era un clergue francès que la va regir entre el 1592 i el 1612, i ha passat a la fama popular per les facècies que se n’expliquen del “rector de la Vola” del qual hom en conta acudits.


En reproduïm una recollida per ANTONI VILA, PBRE.


Acostant-se'l dia de Cendra, y no sabent Mossèn Peyra les paraules que s'havien de dir al fer la seva imposició, va anar a Vich a trobar al senyor Bisbe, y aquest li digué que s'havia de dir: «Memento horno quia pulvis est et in pulverem reverteris». Com tinch la memoria tant flaca, ja tindrà la bondat de posar-m'ho en un cap de paper, — li va contestar Mossèn Peyra. Li va escriure'l senyor Bisbe en un cap de paper y ell se va ficar el paper a la butxaca de les calces. — Dispensi, — va dir en acabat Mossèn Peyra. --Això de «Memento homo» se deu haver de dir pels homes; però, y per les dònes què se'ls ha de dir? El senyor Bisbe, esclafint una forta rialla, va dir-li: —Cap de ruch! Home o dòna, tot es hu. Va anar-se'n Mossèrl Peyra, y, arribat el dia de Cendra y l'hora de la benedicció y imposició de la mateixa, va butxaquejar per a treure’s aquell paper de la butxaca; però com el dia d'anar a trobar al senyor Bisbe portava les calces noves y en aquell moment portava les de cada dia, no recordant -se de lo que deya aquell paper que tenia en les altres calces, va anar persignant als seus feligresos homes y imposant-los la cendra al front, tot dient ab tota la serietat: — Per allò que tinch a les altres calces... ; Per allò que tinch a les altres calces, etc. Quan va esser a les dònes, els anava dient a quiscuna d'elles: —Cap de ruch, home o dòna, tot es hu... Cap de ruch, home o dòna, tot es hu, - puix aixís havia entès que havia de fer-ho.

Un altre que he trobat en el blog de Xevi Bardolet:


Un dia va tenir l’humorada de fer els aspergis als seus feligresos no amb aigua, sinó amb oli, dient mentres els anava espargint:

-Si no s’hi coneix avui, s’hi coneixerà demà. –Si no s’hi coneix avui, s’hi coneixerà demà.

Per això, quan algú s’està al costat d’un que remena oli i té por de ser tacat, sol dir-li: -Per aquí cuidado, que no fem els aspergis de Mossèn Peyra, que si no s’hi coneix avui, s’hi coneixerà demà.


En podeu llegir mes entrant aqui :


Visitat l’indret, reprenem la marxa per un corriol que surt al costat del panell informatiu fins a sortir en una pista amb unes àmplies ziga-zagues que ens porta al collet de la Cometa, on trobem de nou el GR-151.1. El prenem de baixada, en direcció el Prat de la Vola. Davant nostre s’obre el bosc, vers uns bonics prats. Abandonem i prenem direcció cap a l’est seguint la pista, anant a cercar la casa del Prat de la Vola.


Som en el punt més baix de la ruta. Val la pena gaudir d’aquest entorn, doncs el topònim del Prat de la Vola fa honor a l’indret. Planer, farcit de prats arreu del mas, amb el riu Fornès passant ben a tocar, drenant mansament la zona, solitària i encalmada. Un indret captivador. Seguint la marxa passem a tocar del mas, i ens endinsem en els seus bonics prats, sempre deixant a la nostra dreta el riu.


Cal estar atents!!! acabat del prat i tocar el riu, no l’hem de travessar...ull!!!, encara que al altre riba surti un camí. Hem de seguir per la riba dreta tot resseguint el riu i que ens anirà endinsant a la clotada que forma el riu Fornès. El senderó ombrívol i boscós va resseguint el curs fluvial fins que ens fa creuar el riu. Tot seguit després d’un brusc gir a la dreta prenem el sender que, en exigent ascens, ens puja pel bell mig de la baga del Fornès. Aquest és el tram més exigent, pel que fa a desnivell dur i continuat, de la ruta. Ja més elevats el camí anirà planejant fins a creuar de nou un curs fluvial, el torrent de la Freixeneda.


Anem seguint camí, sempre de pujada, prenent i deixant caminets o corriols...(aquesta ruta, es imprescindible seguir fil per randa el GPS), fins a desembocar als idíl·lics prats dels plans de Porxiugues. Creuem el torrent del coll del Pedró per passar a la seva riba dreta i just davant ja veiem l’edifici de l’antiga cabana de Porxiugues i a la seva dreta la casa de Porxiugues, mig amagada entre les heures que l’envolten i de la qual només en resta mitja paret dempeus. Reprenem el camí que ens anirà ascendint fins al coll del Pedró. Aquest coll és una cruïlla de camins. Nosaltres anem a la dreta per la pista que ens fa davallar molt ràpidament cap als plans del Pedró. La ruta entra altre vegada al bosc en un sender inicialment no massa marcat.

A partir d’aquí, amb alguna ziga-zaga, el sender davalla decidit, per un tram boscós. El camí desemboca al Rasos del Pibernat, on trobem la cruïlla... A la dreta, baixem a Sant Miquel de Castelló, esquerra, pugem a la Serra de Llancers.


Girem a la dreta (Est) creuant de baixada els rasos, per sobre del mas de Pibernat, passem el portell de Sant Miquel, (portal de ferro) fins el collet de San Miquel, on abandonem el GR per girar a la dreta i prendre el senderó que en molt poc temps ens porta al contrafort de Sant Miquel de Castelló.


Castelló de Bas, es un castell que ja és documentat al 1.066 i només es conserva un tros de muralla, la cisterna i la capella. Aquesta edificació també està molt lligada a les guerres remences i concretament amb l’històric cabdill Francesc d Ventallat (1444-1488). L'ermita de Sant Miquel de Castelló, d'origen romànic relacionat amb el Castell dels vescomtes de Bas, consta d'una sola nau coberta amb una volta de canó. S'enlaira a 980 metres, sobre un contrafort del Serrat de Sant Miquel dintre de la serra dels Llancers, a les últimes estrivacions del nord-est del massís del Collsacabra. La panoràmica que s'ofereix des del mirador de l'ermita abasta tota la Vall d'en Bas, Olot i el Pirineu. Tenim al davant la muralla del Puigsacalm i les agulles de la serra de Santa Magdalena. La serra de Cabrera. Al fons, els plans i el nucli de Falgars. La visió és senzillament magnànima. Des del 1974 l'edifici està habilitat com a refugi de muntanya amb capacitat per a 20 persones, depenent del GEIEG.


Després de l’aturada obligada a Sant Miquel de Castelló desfem el darrer tram de camí i tornem al Coll de Pedró. Passem la tanca i anem pujant per la nostra dreta (N) i seguint el filat fins arribar al caire del penya-segat des de on tornem a tenir una vista espectacular. En la contemplació del paisatge algú pregunta: “quin es el Bassegoda”?. La resposta , en una veu mes greu, diu: “aquell que a dalt hi te un mugró”!!...Estalvio els comentaris.

Tornem a posar la directa i ara ja pel corriol que va resseguint la Serra dels Llancers per la seva part mes alta i mes al caire del penya-segat arribem al Coll o Pla del Llancers. Abans de arribar-hi i aprofitant un solell, ens parem a dinar. Després del Coll seguim el corriol i ja ens endinsem en la frondosa fageda de la Grevolosa. El sender que transcorre per la Serra dels Llancers, entre la fullaraca de la fageda, és d'aquells que es recorden. Així, gaudint d'aquest meravellós entorn que només et sap donar una fageda, arribem al collet dels Rabadans, on tot virant bruscament al nord i poc despres a l’esquerra tornem a Collet de la Grevolosa i ara ja seguim el camí inicial fins al Coll de Bracons , on donem per acabada la ruta.

josep fortià tor


Fitxa tècnica:

Coll de Bracons (1120m) 8:24h – Collet de la Grevolosa – Collet dels Gamarusos - St. Nazari (931m) 0:40h – Collet de la Cometa (892m) 1:05h – Prat de la Vola (824m) 1:15h – (esmorzar 25min) - Porxiugues (1013m) 3:00h – Coll de Pedró (1184m) 3:30h – Plans de Pibernat - St. Miquel de Falgars (945m) 4:08h – Coll de Pedrò (1184m) 5:20h – Serra de Llancers – (dinar 30min) - Coll de Llancers (1157m) 6:20h – Collet de Rabadans – Collet de la Grevolosa - Coll de Bracons 7:20h.- Recorregut 19,2km – Ascensió acumulada 997m.




La Grebulosa - Sant Nazari - Prat de La Vola - Porxiugues - Coll del Pedró - Serra de Llancers (II). 11-11-2020 -


Hem repetit la sortida, però en aquesta ocasió no hem anat al Castell de St. Miquel i hem arribat fins el Coll de Pedrò.


POSTS RECIENTES:
BÚSQUEDA POR TAGS:
bottom of page