Dalt del Puig de Bassegoda, com posat exprés per a confort de l'excursionista afadigat, hi ha un canapè de blaníssima herba i sòlid respatller de pedra, on algun temps jo m'hi asseia sovint, contemplant sempre amb el mateix interès el grandiós panorama que s'estenia a mos peus.
Una placa posada al cim pel Club Excursionista d’Olot ens recorda l’encertada descripció que del cim del Bassegoda fa el pròleg de La Punyalada de Marià Vayreda.
El topònim Bassegoda està format per dos mots bascos: basa, que vol dir ‘erm, desert’, i goiti, que vol dir ‘cimera, altura’; així Basagoiti significaria ‘erm del cim’, potser referit al seu puig rocós.
La seva característica forma punxeguda, la seva alçada i el fet d'estar aïllat dels altres cims més propers el fan fàcilment identificable. És un pic característic de l´Alta Garrotxa, terra coneguda per ser "aspre i de mala petja".
Als vessants del puig de Bassegoda hi ha diverses mines, ara abandonades, entre les quals hi ha el conjunt de la Menera, amb els seus meners d’argent, coure, ferro, estany , plom i en galena, que fou utilitzada amb vista a l’explotació del ferro.
Comencem el camí al aparcament de Sadernes i anem seguint la pista que passant pel Pas del Duc, el Pont de les Aures, el Passant d’en Roca, ens porta on estava el quart aparcament. Aquí surt a l’esquerra la pista que ens portaria a Sant Aniol, que es per on farem la tornada. Ara entrem a la Vall de Riu.
Aquesta vall s’obre pas entre els cingles de Gitarriu (S) i la serra de Martanyà (N), i en un serrat que domina la confluència de la vall amb la de Sant Aniol, al vessant esquerre, hi ha l’antiga església parroquial de Sant Feliu de Riu, edifici romànic (segle XII) amb absis arrodonit amb una cornisa sostinguda per unes mènsules, una porta amb arcs en degradació i un esvelt campanar d’espadanya. Esmentada des del segle XIII, fou després sufragània de Sadernes i havia estat possessió del monestir de Sant Llorenç del Mont.
Fem una petita parada i tot seguit el corriol ens torna a portar a la pista que anem seguint, tot passant per sota els Cingles de Freixenet o Gitarriu i arribem a Ca n’Agustí de Riu.
És un gran casal format per dos cossos de planta rectangular amb teulats a dues aigües i els vessants vers les façanes principals. La masia és una edificació forta i ferma típica de les grans pairalies de muntanya. Antigament tenia un oratori per a celebrar-hi les cerimònies religioses de caire familiar. Volten el mas nombroses cabanes i pallisses d'una sola planta. Fou el pas obligat canalitzador dels camins que connectaven l'Alta Garrotxa i l'Empordà, però també constituí un punt estratègic pel contraban, els trabucaires i les topades entre carlins i liberals.
Fins a meitats del segle XX, aquesta zona va ser molt important pel comerç de carbó vegetal. Segons els estudis de Ramon Sala i Canadell i Narcís Puigdevall i Diumé, es creu que “vil·la Derio” podria ser en nom primitiu de l’actual mas. Això implicaria que l’origen del lloc es remuntaria al segle XI.. Pel que es dedueix de les dates que consten en diversos llocs, es varen fer importants reformes al segle XVIII. En una biga de gran tamany hi consta la data de 1712, a l'escon de la cuina la de 1762 i a la llinda de la porta interior del vestíbul, la de 1780.
Un cop passat el Prat ens trobem una magnifica castanyeda que aviat deixarem cap a la nostra Esquerra per un corriol que passant pel Coll del Vinardell ens deixa a la ermita de la Mare de Deu de les Agulles.
Sabeu perquè trobem castanyers a l’Alta Garrotxa?
És perquè hi ha una falla de granit que travessa l’Alta Garrotxa en diagonal (de Can Gustí direcció Hortmoier). Malgrat que l’Alta Garrotxa és terreny calcàri, els punts on aflora el granit es converteixen en sòl bàsic (no àcid) i si les condicions climàtiques com la humitat i la poca llum es compleixen hi poden créixer arbres com el castanyer.
Aquesta ermita és un temple del segle XII, d’una nau, allargat posteriorment per la banda de ponent, que és on hi ha actualment el campanar d’espadanya d’un ull, el qual s’alça descentrat. Hi ha també una porta , i sobre aquesta una espitllera
A la cova on es va trobar, d'acord amb la llegenda, la imatge de la Mare de Déu del Mont, posteriorment s'hi va venerar la Mare de Déu de les Agulles. La veneració comportava que els fidels intercanviaven les agulles que portaven per les que tenia la Mare de Déu en un coixinet, les quals, segons la creença popular, tenien propietats miraculoses. En l'imaginari col·lectiu hi sol aparèixer sovint el tema de les fadrines casadores. Pel que fa a la Mare de Déu de les Agulles, si la fadrina feia una peça de roba per al xicot triat, amb l'agulla agafada a la verge, les possibilitats de casar-s'hi augmentaven.
Una variant d'aquesta creença és que les noies que anaven a l'Aplec del setembre al Santuari, havien de deixar una agulla enganxada a les tovalles de l'altar perquè la Mare de Déu els procurés un fadrí per casar-s'hi.
Segons la tradició, si la fadrina casadora volia un fadrí benestant, calia que enganxés una agulla de cosir, però si això no era l'important, perquè l'important era l'amor, calia que hi enganxés una de cap.
Aquesta imatge va desaparèixer durant la Guerra Civil (1936-1939). Actualment hi ha una còpia a l'entrada de sol ixent del Santuari.
Un cop visitada l’església, seguirem pel camí que marxa tot pujant primer al nord-est per després girar al nord-oest, el seguim fins a trobar una cruïlla al Collet de Sta. Maria. Aquí agafarem el camí que puja cap al nord-est i que ens portarà a trobar el caire de Comadells on començarem a gaudir de molt bones vistes sobre l’Alta Garrotxa; les valls de Sant Aniol i del Tumany. Resseguirem tot el caire de Comadells trepitjant zones rocoses, passant enmig d’alzines, pins i roures, ens acostarem a la cinglera i un corriol ens portarà a la zona de grimpada final. Es tracta d’una grimpada separada en tres parts d’uns 10 metres en total. No té cap dificultat ja que els tres trams estan assegurats amb agafamans i cadenes.
Recordeu que el que coneixem com al puig de Bassegoda està format per dues taules: la d’en Gustí i la d’en Sala, aquesta última és la més freqüentada i la que tothom anomena com a puig de Bassegoda i la que avui visitarem.
Al cim el panorama és tan esplendorós com imaginàvem… Des dels veïns Comanegra i el Mont (amb el Santuari de la Mare de Déu del Mont ben visible), fins a Roses, el castell de Torroella, l’estany de Banyoles, Rocacorba, Montseny, Matagalls, el Far, Ayats, Cabrera, Puigsacalm, i tot el Pirineu gironí (des del Puigmal fins que s’enfonsa al mar) i el Canigó son visibles des d’aques
t cim. Si teniu uns prismàtics i teniu un bon dia, aquest cim us permetrà treure’n un bon rendiment. A més el cim està entapissat d’herba i ofereix zones a recés del vent; podem passar-nos una bona estona aquí dalt…
Després de gaudir del paisatge, menjar una mica ens disposem a baixar . Per això hem de desfer la grimpada i “davallem els tres pisos d’aquella mena de torre de l’homenatge” Aquí començarem la baixada en direcció al nord-est cap al pla de la Bateria, topònim que recorda una topada entre els miquelets de la Garrotxa i les tropes franceses, en el curs de la guerra del Rosselló a finals del segle XVIII.
Anem a trobar el GR 11 que pel Coll de Principi i passant pel Corral de Principi i Can principi ens porta al Coll Roig. Seguim el GR fins arribar a la riera de Sant Aniol. Un cop a la riera anem seguit el seu curs passem pel Goleró, la gorja del Citró i arribem al Gomarell. Aquí hi ha una petita presa i es el lloc de captació d’aigua per Montagut. Seguim el camí i després de passar pel molí de Riu i per la Farga, finalment arribem al Pont den Valentí. Ara ja domes ens queda seguir la pista el mateix tram que hem fet a la anada i en poca estona ja som al aparcament, una mica cansats però satisfets de la caminada que hem fet.
Ruta:
Sadernes – Sant Agustí de Riu – Ca’n Gustí – Mare de Deu d’agulles – Caire de Comadell – Bassegoda – Pla de la Bateria – Coll de Principi – Corral de Principi –Coll Roig – Riera de Sant Aniol – El Goleró – Pont d’en Valentí – Sadernes-
Bassegoda pel Caire de Comadells (II) - Can principi - Coll Roig - Tumany - Placeta blanca- Ca n'Agusti - Roure - Les Marrades - La Muntada. 08-03-2019
Avui i aprofitant que es la ultima setmana que els vehicles poden arribar fins el tercer aparcament a la pista de Sadernes, anem a fer el Bassegoda i una volta pel Tumany. La ruta es la mateixa que està resumida en l’anterior sortida, fins arribar al Coll Roig. Tenim la desagradable sorpresa que des de Can Principi fins el Coll Roig han obert una pista, pels llocs on passava el corriol i ha quedat tot malmès. Un corriol que era encantador al mig de les alzines i sempre ombradís. No entenem la utilitat d’aquesta pista ni com es pot donar permís per aquesta destrossa del bosc.
A la baixada de Can Principi i un cop arribem a la riera que baixa de la Serra de Banyadors, uns 7 o 8 minuts, trobem el que podia haver estat un safareig de la casa, que s’omplia recollint aigua de la riera, quan en baixa, i de una font . Encara està molt tapat de fulles i terra, però es podria netejar i poder veure el que realment era aquesta construcció.
Un cop arribem al Coll Roig baixem per un corriol a la nostra esquerra i que ens porta fins el Torrent del Tumany. Ara ens toca pujada fins arribar al Tumany. Abans d’arribar a dalt en el marge esquerra del camí trobem una lapida, de la que havia sentit i llegit, però les vegades que havia passat per aquí, no vaig ser capaç de trobar-la. En aquesta lapida diu:
“JUAN FONT CAPELLA
DE LAS AGUIAS MO
RIO AQUI EL DIA 21 DE
DICIEMBRE DE 1906
BAJO DEL PUDER DE
LA NIEBE ALTURA
UN METRO 60
– 8 pam meu”
Us imagineu 1,60 metres de neu?. Ara quan neva no arriba a un pam.
Seguim el camí i pel Pujant d’en Guies arribem a la Placeta Blanca. Aquí deixem el camí i anem cap a la dreta , passant per la Presa fins arribar a Ca n’Agusti de Riu. Aquesta baixada , no es difícil, però te trams bastant drets i amb tartera o pedres soltes. A trams passa molt a prop del cingle, encara que no te cap perill ja que hi ha molta vegetació. Anar en compte si aneu un dia de pluja o molta humitat ja que les roques del terra son molt relliscoses. . de totes maneres es passa be i està molt fresat.
Arribats a Ca n’Agusti, preguntem a la casa pel camí per anar al Roure. El camí passa fregant la paret de la casa i al arribar al Roure segueix cap a l’esquerra fins a trobar un desviament i nosaltres agafem el de l’esquerra. Ens porta tot passant per les Marrades i per la riba dreta del Tumany fins a Can Ferriol on trobem un petit prat amb una tanca que un cop passada ens porta al camí de Sant Aniol al davant de les Planes de la Muntada. Ara ja domes ens queda anar seguint el camí fins arribar al aparcament on tenim el cotxe.
josep fortià
Fitxa tècnica
Sadernes 3er aparcament (293m) 8:20h – El Queret- St. Feliu de Riu (559m) 0:42h – La Plana de Riu – Castanyeda de ca n’Agustí (699)m 1:19h – Mare de Deu de les Agulles (842m) 2:00h – Collet de Sta. Maria (907m) 2:20h – Caire de Comadells –Bassegoda (1373m) 3:50h – (esmorzar 20 min) – Pla de la Bateria (1188m) 4:37h – Coll de Principi – Corral de Principi (966m) 5:00h – Can Principi (905m) 5:30h – Coll Roig (829m) 5:52h – Tumany (818m) 6:30h – Pujant d’en Guies – Placeta Blanca (866m) 6:40h – La Presa –Ca n’Agustí (600m) 7:13h –Roure de ca n’Agustí – (dinar 15 min) – Les Marrades - Can Ferriol – Planes de la Montcada- La Farga – Aparcament 8:50h. – Recorregut 21,5km –Ascensió acumulada 1350m.
