Serrat – Atalaiador – Balandrau – Coll de Tres Pics – Coma de Vaca – Les Marrades - Serrat -21-08-2019
Avui anem al Balandrau, possiblement, per la ruta mes llarga i amb mes desnivell positiu.
Anem en direcció a Queralbs i a l'altura de la Farga, trobem un cartell que ens indica direcció al Serrat .
L’indret de la Farga, situat sota la gran recolzada que fa la carretera que ve de Ribes de Freser abans de pujar a Queralbs, fou erigit el 1843 per a l’extracció d’arsènic; a més d’un conjunt de petits edificis, es construí un tren de via estreta fins a Rialb. L’extracció fou abandonada, però, arran de la Primera Guerra Mundial, i la riuada de 1940 que s’endugué bona part de les instal·lacions.
La carretera es asfaltada i una mica estreta. Com encara es fosc i no hi hem estat mai, quedem una mica confosos al trobar un senyal, a poc metres del veïnat , que ens diu “pas solament per veïns”. Dubtem una mica, però al final passem i arribem a l’inici del poble, a un aparcament completament ple. Hem de deixar el cotxe al voral de la carretera. Ens equipem i anem cap l’aparcament on iniciem la ruta d'avui.
Les edificacions d’El Serrat es troben esglaonades seguint la pendent de la muntanya. Els habitatges són de pedra pissarrosa. Les teulades tenen doble vessant de lloses arrodonides. A 1 km de Serrat, en el marge dret del riu, encara es poden veure les ruïnes del que fou el molí fariner. Són molt característics els forns semicirculars afegits a les construccions, coberts amb una llosa d’un sol vessant i una xemeneia potent generalment aparedada. A l'extrem est del poble hi ha l'església de la Mare de Déu del Remei, d'origen romànic. Només conserva l’absis romànic mentre que la resta probablement és una reconstrucció posterior al 2 de febrer de 1428, quan Catalunya va patir un terratrèmol amb epicentre a Camprodon. El moviment del terra va provocar la destrucció gairebé total de Queralbs i gran mortaldat en la seva població.
Sortim de l’aparcament on hi ha una font d’aigua fresca i ens adrecem cap el poble, i en el primer trencant girem a l'esquerra, vora un pal indicador de itinerannia. Seguim i arribem a Ca l’Esquerrà a una bifurcació de camins. Agafem el camí central, passem junt a un mur de pedra de la casa i ja estem gairebé fora del Serrat. Poc a poc el camí agafa fort pendent. Encara es fosc i portem els frontals.
Veiem marques vermelles de tant en tant i a mesura que anem pujant, també alguns trossos de tanques de pedres que flanquegen el sender. Una mica mes amunt tenim a la dreta un mur de pedra i l'esquerra un magnífic bosc de pins i avets. Aquest primer tram es una mica embolicat fins que ja entrem en zona boscosa i creuem una tanca on hi ha un pas per a les persones. Ara ja ha clarejat i podem endreçar els frontals.
No triguem a arribar a la pista del camí dels Collets, que trobem travessera davant nostre. La travessem i seguim per una pista que surt en direcció NE. Aquesta zona és el Jaçal. Entrem en un sender que transcorre entre els pins i avets d'aquest bosc i anem pujant seguint les marques vermelles que trobem. Pugem per aquest sender i al cap de uns 20 minuts trobem una altre pista que també passem i ens enfilem per la Carena de la Caixeta on el recorregut torna a agafar fort pendent.
Anem per aquest bonic bosc on els pins estan molt separats i on el sòl té fina herba que ens fa mes còmode caminar. Anem pujant, sempre buscant el millor pas entre els arbres, i quan ja gairebé estem a dalt de tot, trobem a l'esquerra un cartell clavat en un arbre que ens indica en grans lletres que anem per bon camí, “El Balandrau pel Serrat del Atalaiador”, això és el que posa.
Tenim al davant un prat i zona oberta on ens dirigim, estem en el Serrat de l’Atalaiador. La vista es bona amb el Torreneules al Nord i que amb l’atmosfera neta a aquestes hores del mati, sembla que el puguis tocar.
En aquest prat tenim la sorpresa que trobem clapes d’herba i plantes amb una capa de gebre a sobre. Aquesta nit i a aquesta zona tan descoberta ha gebrat. Estem a 2000m i a 21 d’agost. També veiem que mentre parem a fer un mossec, ens observen un parell d’isards, sempre amb la seva elegància. Un està quiet sobre una roca i em permet poder fer una maca fotografia i l’altre ha sortit corrent.
Seguim el camí pel Serrat de l’Atalaiador, que agafa suau pendent i anem cap el punt de millor vista: l’Atalaiador. Espectacular!!. Tenim a l'esquerra la silueta de la zona de Roques Blanques.
Passem al costat dels pocs avets que ja queden i amb un pendent moderat arribem a una zona oberta d'herba molt semblant al que podria ser una collada. Davant tenim tota la carena de la Serra de la Canya que va fins al Balandrau, i en haver agafat altura, per darrere nostre veiem Serra Cavallera. En aquesta zona la vegetació ja és mes d'alta muntanya amb curta herba cremada per la neu i el sol d'estiu.
Continuem pujant per la forta pendent i no triguem a arribar a dalt on ja apareix El Balandrau. Es veu clarament la silueta del geodèsic, el faristol de pedra. Aprofitem per a gaudir de les vistes, veiem darrere nostre el poble de Queralbs, el Camí dels Enginyers, la Serra del Torreneules, El Torreneules, el Cim de la Coma del Clot, la Coma del Freser , el Pic del Infern i de Freser, Bastiments... i en l'altra banda tenim tota la zona de Tregurà, amb la seva pista i el Coll de Gralla.
La zona aquesta on hem arribat després dels Roques Blanques és ampla i plana. Passem el Cim de la Canya i el camí cap al cim del Balandrau, és suau primerament però l'ultim tram agafa pendent, però és curt i fàcil de realitzar per a arribar al seu geodèsic i després a aquesta espècie de faristol de pedra amb el relleu de les muntanyes de la zona. Un bon lloc per a admirar els 360 graus de muntanya i meravelloses vistes. Aqui fem una llarga parada per omplir el pap i gaudir de les espectaculars vistes.
Sortim del cim cap al Coll de Tres Pics i la seva estació meteorològica, passem pel costat dels Tres Pics, que nosaltres no pugem. Al davant tenim el Fontlletera i la carena de la Serra del Catllar amb el Borregues al Fons i Gra de Fajol a la dreta. Aquí, foto una ensopegada, en el lloc mes planer i net i com un estaquirot quedo ben estirat al terra. Netejo les ferides de la ma i seguim la marxa. Que no pari!!!.
Arribem al Coll de Tres Pics, a la dreta tenim el camí que puja del Coll de Gralla, i anem cap a l’esquerra pel Mantinell i abans d’arribar a baix creuem al costat esquerra del torrent del Gafetar, per a anar a buscar el camí que puja del refugi de Coma de Vaca en el lloc on hi ha un cartell antic de ferro i on agafem el camí de les Marrades. Després de una petita pujada amb la vista del refugi a La Plana, anem baixant i arribem a les Marrades, zona que agafa pendent i on perdem ràpidament altura per el camí que va fent giragonses.
Anem baixant, sortim de les Marrades per a entrar ja en zona boscosa. El sender ja no és tant pedregós i no triguem a creuar una mica de prat, la jaça de Costa Rubí. Es una zona mes plana i que ens indica que estem ja a tocar del riu Freser en la zona anomenada de la Molsor, on hi ha el pont de les Marrades. Aquí el Freser està sec. L’aigua que baixa ja l’han desviat a la canal de les Centrals. Creuem el pont, ens parem a dinar una mica a una bona ombra i agafem el camí del marge dret del Freser.
Arribem a través del bosc a una petita zona oberta, estem en el Collet de la Pradella. Tot seguit arribem a un clar enmig del bosc de verda herba anomenat la Pradella. Seguim el nostre camí a través del bosc i no triguem a arribar al pal de Itinerannia que ens indica el camí a seguir, en el nostre cas anirem a l'esquerra baixant per el corriol indicat.
Creuem el Freser per la Palanca o Pont de les Ribes i seguim les marques grogues per l'ampla pista. Anem caminant còmodament per ella i mes endavant va descendint. En aquest tram , una part esta coberta per un formigó.
Després d'una estona caminant arribem al Serradell, indret on una barrera impedeix el pas a vehicles no autoritzats. Seguim la pista que aquí ja gairebé comença a planejar, passem un mur de formigó que deixem a l'esquerra. Passem el Torrent del Forn i al cap de uns metres trobem a l’esquerra el camí que transformant-se en un estret sender va agafant pendent i ens endinsa en un verd i humit bosc. Immediatament de deixar la pista agafa fort pendent però no triguem gaire a arribar a dalt on sortint de la zona arborada i entrant a la Devesa de la Plana, comença a planejar. Arribem als Pla d’Escuira, a la dreta uns verds camps i una antena de repetidor, davant unes grans vistes. Fustanyà per sota nostre.
Aquí seguim la pista que en pocs minuts ens porta a la bifurcació de 3 camins que a l'inici d'aquesta ruta he esmentat. Estem ja entrant en la població del Serrat, passem El Carrer del Calvari, i ja arribem a l'aparcament des de on aquest matí hem sortit.
josep fortià tor
Fitxa técnica:
Serrat (1330m) 6:14h – Els Carrasssos – Creu del Fa (1555m) 0.35h – el Jaçal (1708m) 1.00h – Carena de la Caixeta - L’Atalaiador (2066m) 2:15h – (esmortzar 10 min) - Roques Blanques (2373m) 3:18h – Cim de la Canya – Balandrau (2585m) 4:00h – (estada i meniar 45 min) – Coll de Tres Pics (2407m) 5:13h – Mantinell – Coma de Vaca (2033m) 6:00h – Les Marrades (1908m) 6:50h – Pont La Molsor (1555m) 7:30h – (dinar 20 min) – Collet de la Pradella – Palanca (1406m) 8:10h – Pica de Castellnou (1371m) 8:40h – Plans d’Escuira (1395m) 9:30h – el Beí de Dalt - Serrat (9:49h) – Recorregut 20.62km – Ascensió acumulada 1525m.
