top of page

Sales de Llierca-Can Bosc-La Clau-Monteia-La Calma-St Grau d’Entreperes-C/del Valencians- 09-12-2019

Sales de Llierca- Balmes del Birol-Can Bosc- La Clau- Monteia- La Calma- St Grau d’Entreperes-Camí del Valencians- Pedrera dels Comuns-Meians- Sales- 09-12-2019

Deixem el cotxe a la bifurcació que hi amb les carreteres-pistes que van a Monteia, una, i a Can Bosci a St. Miquel de Coma-de -Roure, l’altre. Comencem a caminar per la carretera i després de passar per Cal Boc i travessar la Riera de Borró, la pista es cimentada i amb una pujada per començar a treure la fred. Mes endavant a l’esquerra, deixem un trencant, que és la pista de Can Bosch i que l’anirem trobant més amunt. Tot seguit i passat un revol pronunciat deixem la pista i agafem el camí que s’enfila cap a la nostra esquerra; és l’antic Camí Ral de Lliurona. Ràpidament arribem a les runes de Can Servosa del Racó.

Seguim per aquest corriol i ràpidament tornem a arribar a la pista que ja seguim tot passant per la Creu d’en Servosa. Al cap de uns 700m surt un camí a l’esquerra i de baixada per endinsar-se en un alzinar humit i seguir pel Bac del Clot Fosc, travessar el torrent i passar per l’antic i prou ben conservat Escaler de Can Bosch, Des d’aquí és impressionant la vista dels espadats que queden a banda i banda del Borró i a sota de Monteia.

Com escriu la Adriana Llongarriu “per guardar un penya-segat, l'enginy dels homes de muntanya els portava a fer una paret seca amb pedres ben ajustades, que servia de mur de contenció al pedruscall i terra que acumulaven entre el cingle i la paret, de manera que formés un rost que salvés el desnivell que l'espadat ocasionava. Com que aquests materials haurien rossolat amb el trepig o les pluges, per sobre calia posar-hi pedres de força pes i planeres tot formant escalons fortament acoblats amb pedregam, terra, morter de calç i, més endavant, amb alguna paletada de ciment. Per aquests escalers hi circulaven homes i atzembles, que s'evitaven marrades prou llargues”.


Continuem seguint per sota unes penyes i passem per la Bauma del Birol. Una imposant massa de la penya que queda avençada en fora, formant una gran y extensa cavitat descoberta, en el sot y a damunt del camí. A la part baixa constitueix un bell pedrís a propòsit pera reposar-hi.

Unes ziga-zagues ens ajuden a pujar fins a Coll Sespera, on tornem a sortir a la pista que la seguim fins a veure la senyal de Lliurona que ens indica que hem de seguir cap a la nostra esquerra. La baixada ens porta fins al Torrent de Can Bosc. Un cop arribats al clot travessem el torrent. Poc més enllà i a la nostra esquerra hi trobarem la Font de Can Bosc o Fontica. Som a tocar de la casa i podem sentir com algú esta assajant de tocar algun instrument musical. Ens hi acabem d’acostar per la part inferior de les feixes poblades d’oliveres. Fent algunes ziga-zagues pel quintà, arribem a l’alçada de la casa, al Collet de Can Bosch on trobem un encreuament de camins. Nosaltres seguim recte pel camí que, passant pels Trulls, va cap a Lliurona. El seguim fins a la Font de la Clau. Sortint de la font cal girar de seguida cap a la nostra esquerra, i seguir avall tot resseguint el torrent, pels paratges de la Clau. La baixada primer es suau i després el camí es torna dret i pedregós fins travessar el Torrent dels Trulls i mes tard arribar a la llera del Borró.

Aquí ens arribem al Cingle de la Clau dit també l’Estadi. Es un dels racons mes recomanables de visitar d’aquesta sortida.

Cingles de La Clau


El Cingle de la Clau o de l’Estadi és una paret rocosa colossal originada pel xoc continuat de l’aigua del riu Borró a la seva base. Però, a més, té la particularitat que la corba que la paret obliga a descriure al riu és esculpida en forma de graderia escalonada, cosa que recorda molt la disposició dels seients en un estadi esportiu. Sobre la graderia de margues, una paret imponent acaba de configurar aquest racó esplèndid, mentre que, al llit fluvial s’hi apilonen les sorres sedimentades que han esculpit i llimat el llit rocós fins a originar olles i laberints de gran bellesa.


Desfem aquests metres fins a tornar al punt on érem i continuem el camí que ens ha de portar a Monteia. Seguim la ruta pujant decididament, per l’altra banda del Borró, pel Bac de Canes, fins al Collet de Santa Maria on la pujada se suavitza fins que arribem a l’Era d’en Marcé i sortim a la pista de l’Orri que seguim cap a la nostra esquerra, fins a la casa de Monteia


A Monteia, continuem uns metres per la pista i anem a trobar el camí que puja ara a la nostra dreta cap a Sant Miquel de Monteia.

Es tracta d'un temple d'una sola nau de finals del segle XII. Les restes de dos capcers esglaonats i d'una coberta de llosa, abaixada de nivell, constaten l'existència d'un temple anterior que es pot considerar del segle XI. A migdia, s'aprecia una porta d'entrada i a ponent, hi ha un campanar d'espadanya d'un sol ull. També cal destacar la presència d'un absis a llevant amb tres finestres. A l'interior, també destaca la cornisa que corre els murs i els seients de pedra adossats als laterals. L’entorn de l’ermita és molt acollidor i amb suficient espai per fer-hi un bon aplec.


Aquí ens parem per esmorzar i tot seguit agafem el camí que surt al N-O de l’església, i comencem a enfilar-nos cap al Pla de la Calma i superant un ascens de uns 300m arribem al cim de la Calma, situat a 1.053 m. En un dia serè com avui aquest cim té una vista imponent. La Calma és un cim rocallós que fa un pla allargassat. La part de ponent, sense vegetació al davant, ofereix una bona panoràmica sobre la vall del Fluvià i l’Alta Garrotxa: Sadernes, Sant Grau d’Entreperes, Santa Bàrbara, Montpetit i Montmajor, Ferran, Bestrecà, Talaixà, Sant Marc i el Comanegra, amb el Pirineu al fons, i el Bassegoda.

Després de les fotos continuem i ara baixem pel dret camí de la cara N, avui molt humit i relliscós, cap a Coll de Jou, des d’on seguim en direcció a Coll Sabassa, però, abans d’arribar-hi, emprenem la baixada cap a la nostra esquerra, per l’alzinar situat sota els cingles de Sant Grau fins que arribem a Sant Grau d’Entreperes.

Esmentada des del 1265 es un edifici romànic, del segle XII, molt modificat. Té un absis semicircular i una porta a migdia on es va afegir un porxo amb arcades i una torre quadrada al campanar. Situada en la zona coneguda com a Entreperes (entre pedres). Aquest indret ja s’esmenta en el testament de Ramon Oliba, de l’any 1031. Inicialment fou consagrada a Santa Maria i posteriorment a Sant Grau, com a conseqüència de l’aplec que s’hi celebrava en honor d’aquest Sant que era el patró del bestiar boví. Aquest aplec va ser conegut com “l’aplec de les banyes”.

Era costum que hi fessin cap, gent de Ribelles, de Bassegoda, de Sant Aniol, de Lliurona, de Tortellà, de Montagut, etc., és a dir, que era molt concorregut i tenia molta fama. La tradició servada al llarg del anys assenyala que els pagesos compraven tantes candeles com caps de bestiar tenien a llurs masos, que encenien durant la celebració de la missa. Acabada la cerimònia, les apagaven emportant-se-les cap a casa i allí les tornaven a aflamar, col·locant-les a les corts on tenien estabulat el bestiar. En aquest món, és bo tenir creences...

A la sortida de l’ofici es rifaven pans fets amb el blat que alternativament aportaven els de can Pentinet, can Diumenjó i la Quintana o sigui les masies més importants del veïnat d’Entreperes. És coneguda la història que narra que un pagès va anar a l’aplec amb un bou i que en tornar al mas d’origen, l’animal va fer un mal pas, es va despenyar i no podia sortir per ell sol ni amb l’ajuda del seu amo, qui veient la possibilitat de perdrel, va implorar la intercessió del Sant, prometent que a l’aplec de l’any següent hi duria dos sacs de blat per a la fabricació dels pans. L’accident va tenir un final feliç i la bèstia es va salvar però el seu propietari s’oblidà de la paraula donada i els dos sacs de blat no aparegueren en lloc. Al cap d’un temps, el bou va tornar ensopegar i va desplomar-se al fons d’un barranc. El pagès, més confiat, va fer el mateix, va senyar-se i encomanar-se a Sant Grau que protegís l’animal i si s’acomplia faria una ofrena a la capella d’aquells dos sacs de blat i de dos sacs més. El bou, després de bramular un bon temps, va morir despenyat. A vegades la memòria és molt feble. És allò tan català que diu que “ el prometre no fa pobre”.


Baixem cap a les ruïnes de Can Diumenjó i anem cap a l’esquerra per la pista que va a la Quintana. Podem veure que està envoltada d’antigues feixes actualment ben emboscades i que ens parlen de com de treballades estaven aquestes terres anys enrere. Fixem-nos amb la senyalització en un arbre de la nostra esquerra perquè és aquí on iniciarem el descens pel Camí dels Valencians

El camí dels Valencians es va obrir a començament del segle XX per fer possible l’explotació forestal de la finca de Polí. El nom li ve del fet que els propietaris van encarregar l’obra a una empresa de València. És un camí ample i de bon transitar, construït sense grans desnivells i que, al llarg dels seus 4,2 km, facilita el descens suau fins a la Pedrera dels Comuns. Primer trobem la Font Espanyola; poc després comencem a tenir una mica de vista del Comanegra, els Cingles de Ferran, Santa Bàrbara... Trobem unes termes amb la inscripció “Monte Publico" i després la Creu de la Ripolla, que coincideix amb l’entrada al terme de Tortellà. Uns metres més enllà, a mà dreta en surt el camí que ens portaria cap al Pont del Llierca. Nosaltres seguim per l’ample camí dels Valencians, fins arribar a la Pedrera dels Comuns. Aquí deixem el camí i anem vorejant la pedrera per la seva dreta, passem un espai lúdic i ens enfilem a la dreta per un corriol que travessant els Meians ens porta a la carretera que va a Monteia passant prop del Castell de Sales. Un cop a la carretera seguim a la nostre dreta, fins arribar al lloc on hem deixat el cotxe.


Anem rapits ja que el dia es molt curt, en aquestes dates, i ens deixem la visita que volíem fer al Castell. Serà en una altre sortida.

josep fortià tor


Fitxa técnica

Sortida Sales de Llierca (295m) 7:48h – Creu d’en Servosa (403m) 0:58h – Escales de Can Bosc (428m) 1:22h – Balmes del Birol (481m) 1:35h – Collet Sespern – Font de Can Bosc – Collet de Can Bosc – Font de la Clau (523m) 2:33h – La Clau (402m) 2:58h – (Estade a la Clau 0.27min) – Collet de Santa Maria (547m) 3:50h – Era d’en Marcé de Baix – Monteia (702m) 4:17h – St. Miquel de Monteia (787m) 4:33h – (esmorzar 19min) – La Calma (1055m) 5.20h – Coll de Jou (938m) 5:50h – St. Grau d’Entreperes (790m) 6:10h- (estada 12min) – Font de Rodoret – Font de la Espanyola (633m) 6:50h – Roc del Grau (566m) 7:05h – La Creu de la Ripolla (576m) 7:20h – (dinar 22 min) – Camí dels Valencians -Pedrera dels Comuns - Meians –

Pista a Monteia (401m) 8:45h.- Final 8:59h . – Recorregut 23km – Ascensió acumulada 1209m.


Embardissada 2015

http://www.ceolot.cat/wordpress/wp-content/uploads/2015/04/Embardissada-2015.pdf











POSTS RECIENTES:
BÚSQUEDA POR TAGS:
bottom of page