Port de la Selva - Cala Tamariua - Cala Fornells - Cala Galera - Cala Talabre - Cala Tavellera - Sant Baldiri de Tavellera - 23-06-2020.
Avui he sortit de casa a les 4h. del matí. Vull veure sortir el sol al Mediterrani des de una cala del Cap de Creus. Anirem a fer una ruta pel Parc Natural del Cap de Creus i sortirem de El Port de la Selva.
Roquissar pelat, vegetació escassa, parets de pissarra de feixes abandonades... Algun pi, alguna olivera, camins polsosos, cases blanques davant d’una mar blava, a voltes tranquil.la, a voltes furiosa, barques de pescadors, xarxes, un port i la selva, ara inexistent... El Port de la Selva.
El poble va néixer durant els segles XVII i XVIII, essent un barri de pescadors del proper poble de la Selva (situat a 2 km. terra endins). El creixement del Port fou degut a haver minvat, en aquella època, el perill de la pirateria sarraïna. Des de llavors el Port no va parar de créixer fins que s’independitzà de la Selva, formant el nou municipi del Port de la Selva (a finals del s. XVIII). Antigament la població vivia de la pesca i també del conreu de vinyes i oliveres. Després de que la fil·loxera arrasés les vinyes, a finals del s. XIX, moltes d’aquestes no foren replantades. D’aquella època quedaren forces masies abandonades, que avui són un munt de ruïnes.
Arribats a la vila, deixem els cotxes a l’aparcament del Moll de la Timba. Es ben serè i no bufa “tramuntana”. Tindrem un bon dia. Un cop equipats comencem a caminar pel Carrer del Mar que ressegueix la costa, passant pel costat de la zona d’embarcadors i mes endavant de pujada pel Carrer de la Punta de la Creu. Es en aquest punt on es parem per gaudir de la sortida de sol. Uns minuts extraordinaris. Al final del carrer en un pujada, arribem a una urbanització i comença el camí de Ronda. Seguim rectes, tot deixant la zona asfaltada i comencem la ruta per camí de terra, i de baixada en direcció a Cala Tamariua. Ja la tenim a la vista.
La cala Tamariua, anomenada així per la presència dels arbustos anomenats tamarius, és una de les poques platges de sorra que trobarem, Travessem la platja i agafem un corriol que voreja la costa. Des de el camí veiem, arran de mar, una petita construcció de pedra que devia servir de refugi als pescadors. He llegit que la barraca es anomenada “ de cala Cativa” ja que esta a tocar de la cala del mateix nom.
Una de les característiques que presenta és que està excavada a la mateixa roca! Un vestigi molt antic on s'havien de refugiar de les inclemències de el temps ... i una altra prova més, al costat de les parets de pedra seca que aquí trobem (per al cultiu de la vinya), de com aquest lloc tan solitari avui dia va ser segles enrere objecte de modificació pels antics pobladors per poder subsistir.
Poc després passem pel davant del turonet del Cap de la Cativa, i el camí comença a enfilar-se amunt, fins que arribem a una pineda on el camí s´obre de nou, i en fer un revolt seguim per un camí empedrat en curta pujada i ja veiem molt a prop cala Fornells. El camí fa un revolt, i fa una baixada directa fins arribar a la cala.
Es una cala pedregosa, verge i tancada. Als voltants es fa evident una certa brutícia. En aquest punt, molta gent fa mitja volta, ja que no hi ha un camí evident que permeti seguir. A l´altra banda de la cala, veiem un petit arbre, ens hem d´enfilar pel seu darrera, fins localitzar una fita. A partir d’ara ens hem de guiar pel GPS, que ens indicarà la pujada i l´orientació que hem de fer. La vegetació ha esborrat qualsevol marca de sender. En alguns trams ens guiem per unes restes de herbes tombades, senyal de algú que ha passar fa molt poc temps. De fites ni han ben poques. El nostre camí s´enfila cap a la nostra esquerra, fins que veiem rastre d´un corriol i de alguna fita que seguim fins la Punta de la Gata. Des de aquí el camí fa una forta pujada fins arribar al Pla del Puig Gros, on ens parem a esmorzar. Acabat ens dirigim cap al cim del Puig Gros. Es una perfecte talaia que ens permet veure el recorregut que hem fet i el que encara ens falta per fer. També te una bona vista de Sant Pere de Rodes i de Santa Elena.
Des del cim baixem per un camí fins a trobar la pista. Al cap de poc trobem un tencat amb restes d’aigua i un indicador ens informe que es una protecció per la cria de granotes. Curiós!. Seguim tot passant al costat de varies construccions mig ensorrades i de algunes pinedes. Just quan la pista deixa de pujar, trobem les restes del que sembla un búnquer i iniciem la baixada per la pista que es transforma en un corriol i que passant per un Torrent arribem a la Cala Galera. Una altre cala natural, petita i aïllada. En un dels seus costat, unes escaletes remunten cap a la part alta del penya-segat que l’envolta i la entrada hi ha un illot anomenat de la Galera.
Sabem que l'Illot de la Galera, anteriorment denominat Balandrau, va rebre aquest nom a partir de 1654, quan un vaixell holandès ple de monedes, el Pelikan, va naufragar al costat d'ella. Amb l'objectiu de rescatar el màxim nombre de monedes d'aquest valuós derelicte, les autoritats espanyoles van idear una enginyosa campana metàl·lica d'immersió amb la qual els submarinistes, pobrament equipats en aquella època, van poder submergir-se de manera temerària diverses desenes de metres i obtenir alguna recompensa .
No arribem a la platja i seguim ara de pujada tot passant per una petita casa fins al sender fresat que ens porta a la Cala Talabre. Una altre de les cales verges de difícil accés. Pel camí hem de fer una petita pujada per una llosa llisa on en Torb troba la primera dificultat. Cala Talabre es troba al costat del Puig de Talabre, un turó de uns 76 metres d'altura, als peus de el qual transcorre una petita riera, que en època de pluges, transporta aigua dolça a aquesta platja sobre el seu terreny pissarrós. Per això és freqüent observar en aquests voltants tortugues de riera, una espècie autòctona catalana protegida. La baixada a la cala es fa amb una des- grimpada, sense cap senyal i aquí si que en Torb te por i hem de agafar-lo amb una corda i fer que es senti segur. Al arribar a baix es vist i no vist i ja es a l’aigua.
Després de contemplar la cala pugem per l’altra costat amb paret rocosa al començament. Ara tenim una grimpada , molt fàcil per les persones però una mica complicada per en Torb. Hem de fer dues tirades de la corda de 10m que portem per pujar-lo fins on s’acaba la roca i comença el sol vegetal. Aquí seguim el track que ens porta per indrets sense cap marca, pel costat de parets seques i barraques de vinyes, fins al pedregós camí que baixa a Cala Tavellera. Al arribar trobem la Barraca d’en Piella que son dues casetes de pescadors molt ben conservades. Ara estan totes dues tancades , però en algun temps una era oberta com a refugi lliure. Es un lloc ideal per passar la nit prop del mar i lluny del garbuix urbà.
Com fa molta calor i el dia es bo, aprofitem aquesta cala i ens fem una bona banyada. Ostres!! Això si que es un autèntic luxe!!. Amb molt poca gent que ha vingut amb barca, amb pedres en lloc de sorra i amb una mar que sembla una bassa d’oli. Després de un parell de nedades ens tornem a equipar, iniciem la tornada passant per la pineda del darrera de les casetes, que per cert està molt bruta, i comencem a pujar la torrentera per on hem baixat fins arribar a dalt on agafem la pista de Mas Paltré a Mas Nofares. Abans d’arribar al Mas Paltré trobem un corriol a la nostra dreta que baixa i un a l’esquerra que va al Domen de Tavallera, amb un indicador que ho marca... Després de passar de llarg, arribar al GR11 i recular, (estem una mica estabornits per la calor, doncs en aquest tram que no hi ha arbres que ens facin ombra), agafem el corriol de la dreta, que en baixada, ens porta a travessar el Rec de Talabre i ja després de una pujada i un frondós corriol arribem a Sant Baldiri de Tavellera.
Sant Baldiri de Tavellera fou una cel·la monàstica que depenia del monestir benedictí de Sant Pere de Rodes. El primer document que ens parla de Sant Baldiri, és un document del 974. Actualment només queden les restes d'un edifici del segle XVIII i no hi ha restes de l'edat mitjana. L'actual església és una obra bastida, sobre les restes d'una antiga església alt-medieval. En aquest període s'hi van bastir un conjunt de cases i dependències que formaren un veïnat de masos dispersos de "la muntanya de Sant Baldiri". L'activitat d'aquesta ermita s'entén com la de centre religiós i econòmic de les nombroses masies disperses per les muntanyes del Cap de Creus.
En època moderna, es troba un document datat el 1558 on el mestre de cases Bartomeu del Mar construïa la torre “per guarda de la capella de Sant Baldiri de la Selva”. Aquesta fortificació neix al mateix temps que moltes torres de vigilància i defensa de la costa per protegir la població de la pirateria. Tot i que hi ha dades d’incursions pirates del s. IX i XI, és a partir del s. XIV fins el s. XVIII que el Cap de Creus és fortament castigat per la pirateria, amb nombrosos segrestos i saquejos.
Visitat l’indret seguim camí i agafem el GR11 que passant pel Mas Puignau ja ens porta al nucli de El Port de la Selva.
josep fortià tor
Fitxa tècnica
Sortida Port de la Selva 5:49h – Cala Tamariua 0.30h – Cala Fornells 1:30h – Cala Torta – Cala Corquell 2:00h – Punta de la Gata 2.25h – Pla del Puig Gros (esmorzar15 min) - Puig Gros 3:15h - Cala Galera 4:27h – Cala Talabre 4:50h – Cala Tavellera 6:05h – Estada a la Cala 0:45h – (Ens pasem el trencant abans de Mas Paltre i hem de recular 20 min) -Sant Baldiri de Tavellera 8:10h – Port de la Selva 9:00h. Recorregut total (amb totes les errades) 19,9km - Desnivell acumulat 994m.
Aquí us deixo l’enllaç amb una llegenda molt relacionada amb aquests indrets. Llegenda
