top of page

Circ de Concròs Roca Colom - Costabona - des de el Serrat de la Mola. 08-2022

Serrat de la Mola-Pla de Concròs-Circ de Concròs-Roca Colom-Costabona-Refugi de Costabona-07-08-2022


Aquesta vegada sortim del Serrat de la Mola molt proper a la Collada Fonda a la pista de Setcases a Espinavell. Aquí, en una corba, surt una pista en pujada en direcció oest. Trobem a la nostra dreta un tancat per al bestiar on la pista fa una ampla corba a l’esquerra, mes endavant la Font de la Taverna, el

Pla d’en Floretes i el Refugi forestal Jaume Farré.



He llegit el següent escrit en una ressenya a wikiloc:

El nom d'aquest refugi forestal és en record del meu pare Jaume Farré Albagés mort d’accident de muntanya al Catllar el 13 de juliol de 1960, als 43 anys. El districte forestal a l’època Montes del Estado, va voler perpetuar la seva memòria com a home molt volgut en aquestes contrades. Està enterrat al Cementiri de Camprodon.


Seguim entre prats amb amplies vistes a costat i costat fins que entrem en una zona de boscos de pins molt espessos. La pista és de molt bon fer (Camí de la Balmeta) i quan acaba a la Baga de Ventallola prenem un corriol que queda a la nostra esquerra senyalitzat amb marques vermelles que anem seguint fins el Pla de Concròs.

Anem pujant tot anant a trobar el torrent de Concròs, el seguim sempre per la seva banda dreta, passem per un salt d´aigua i més amunt passat uns aigols passem pel mig de dues antigues morrenes. Arribem a la Font dels Estanys. Es tracta d’un brollador situat en el punt d’intersecció de dos torrenteres seques. Seguim amunt i en pocs metres arribem al centre del Circ de Concròs. Des d’aquest punt podem contemplar totalment el magnífic circ. Fa molts anys aquí hi va haver-hi un glaciar, cosa molt curiosa per estar a la vesant Sud.


Podria ser que el nom ConCròs li vingués : Circ, perquè te forma d’amfiteatre, semicircular i ben voltat de muntanyes. Pel que fa a Concròs, sembla ser que es la contracció de conca( de fet hi neix el Torrent de Concròs, que es afluent del Carboner, que al seu temps es afluent del Ter) i de cros que significa clot, balma. El Circ de Concròs ve a ser “la semiesfera de la conca del riu del forat”.

Pot ser, però les interpretacions no tenen límits.


El circ de Concròs es un antic circ lacustre situat a 2245 metres d’altitud i el diàmetre aproximat d'un quilòmetre, entre les Roques Blanques i la Roca Colom. Actualment dels estanyols solament en resten mulleres. Estan gairebé desapareguts per la sedimentació però amb una mica d'aigua durant els mesos de desglaç.


Per pujar a la Roca Colom decidim fer-ho pel corredor que veiem a l’esquerra del cim doncs és la tartera amb més herba. Ens dirigim doncs cap a aquest punt per iniciar l’ascensió. Cada vegada el pendent és més fort però poc a poc arribem al cim de la tartera on trobem el camí ben fresat, que bé de l'estació d'esquí de Vallter passant per la Portella de Mentet, és el que puja al Roca Colom i el Costabona.


El Roca Colom (2506m) es el punt més alt de la llarga carena entre la Portella de Mentet, sobre Ulldeter, i el Pla Guillem, a tocar el massís del Canigó. Entre aquesta carena i el Costabona que ressalta ben evident al SE, formen la Coma del Tec, capçalera del riu homònim que creua al Vallespir i el Rosselló en el seu curs vers la Mediterrània al terme d’Elna.

El camí al Costabona és ben evident revoltant en sentit antihorari la capçalera d’aquesta coma. Baixem suaument fins al Coll de Pal flanquejant fora de camí fins a trobar el que puja de la coma, a l’alçada del monument al Meridià Verd, que seguim fins al cim en moderat pendent.

Arribem al cim del Costabona sense cap problema. Està coronat per una taula d’orientació. Cal accedir-hi en un dia molt clar per poder albirar tot el que s’hi descriu. El que més sobresurt és el cordal Núria-Ulldeter i el massís del Canigó. Més llunyans també podem albirar-hi el Carlit i els Peric.


Baixant del cim ens parem per fer una mossegada rapida, ja que el temps no sembla que esperi gaire a obsequiar-nos amb una altra turmenta. Portem dues setmanes a una cada dia al Pirineu.

Excursió al Costabona, 1896 - Cesar August Torres- Centre Excursionista de Catalunya


Al vessant sud del Costabona, a la comarca del Ripollés, el mes d'octubre de 1958 s'arranjà definitivament com a refugi lliure una antiga mina on s'extreia magnetita, calcita i serpentinita. Deu anys ,després s’inaugurà l’edificació actual, de nova planta, ja que la mina provocava filtracions d’aigua. Posteriorment, l’any 2000, una forta tempesta de torb va provocar notables destrosses, per la qual cosa l’edifici s’arranjà novament. A tocar del refugi, recomanable només com a aixopluc en cas de mal temps, hi passa la variant del sender de gran recorregut GR® 11.6, que connecta el circ d’Ulldeter amb el poble d’Espinavell per la carena fronterera.


Deixem el refugi, que esta molt net i arreglat amb plaques solars i polsador exterior per emergències, parallamps i a dins lliteres amb matalassos, taula ..i molt net. Vaja!!, quasi una excepció. Des de davant del refugi agafem un corriol, cap a dreta, que ens portaria cap el Serrat de la Balmeta i al arribar al Pla de Mascarell anem baixant seguint el Torrent del mateix nom.


És un tram que és molt perdedor perquè no hi ha cap camí assenyalat, però sí infinitat de senders que utilitzen les vaques i el bestiar en general, i que no acaben enlloc. Cal anar per intuïció, sempre que el temps i la visibilitat siguin bons. La pista la tenim gairebé sempre a la vista i és qüestió d'anar-hi.


Normalment aquest tram el fan servir els que fan la ruta circular des de Vallter, passant pel refugi Farré, el refugi Costabona, Roc Colom, Portella de Mentet i Vallter. També és utilitzada pels que pugen des del poble de Setcases, seguint unes marques de color blau, fins al refugi Jaume Farré, que és molt precari i només té un catre per dormir, i per arribar al refugi Costabona, que és a uns quaranta i cinc o cinquanta minuts, han d'anar improvisant, i normalment si no coneixen la ruta, s'acabaran perdent i pujant tot recte i per on puguin, perdent forces i temps.


Llegit en una ressenya a wikiloc, que comparteixo totalment:

NOTA DE RIANEL: Fa ja uns anys (25?, jo 45) que caminem per aquestes contrades adscrites al consorci de Municipis de la Vall de Camprodon i considerem que començaria a ser hora que els que obtenen més beneficis de la natura sense posar-hi res de la seva part (hotelers, restauradors, botiguers, etc.), donessin a la natura alguna cosa a canvi, com per exemple manteniment de camins (actualment molts són un herbassejar), senyalitzacions, neteja.... És molt còmode anar munyint la vaca i deixar-la morir per esgotament. D'aquesta vaca, la natura, només en tenim una i caldrà que la cuidin una mica millor del que ho estan fent fins ara.


Anem molt controlats de temps, ja que fa molts dies que a partir de les dues es produeixen unes turmentes molt fortes. Avui no ha sigut menys i ens ha faltat un minut. Ha sigut arribar al cotxe, entrar tot l’equip, tancar les portes i ens ha començat a caure una cortina de aigua i pedra, també amb fort vent que ens ha acompanyat fins a Olot.´

Josep fortià


Fitxa tècnica

Sortida: Serrat de la Mola (1875m) 8:18h - Refugi Forestal Jaume Farré - Pla de la Cabanassa 0.32h – Clot de la Font Blanca – Clot de Ventaiola – Pla de Concròs (1875m) 1.18h – Les Closetes – Estanys de Concròs (2196m) 2.16h – Roca Colom (2506m) 3.18h – Costabona (2465m) 4:18h – (dinar 20 min) - Refugi Costabona (2168m) 5:25h – Pla de Mascarell – Torrent de Mascarell - Serrat de la Mola 6.15h. – Recorregut 13,8 km – Ascensió acumulada 869m.



POSTS RECIENTES:
BÚSQUEDA POR TAGS:
bottom of page