Central de Daió – Pedrises (camí dels enginyers) – Torreneules – Cim de la Coma del Clot – Pic de Fontnegra – Pic de l’Aliga -Nuria.
Avui surto de Cassà una mica destarotat amb l’horari, ja que aquesta nit han canviat la hora, a l’horari de hivern. Vaig a buscar el pa quan obren la fleca i ja enfilo la carretera fins arribar a la Central elèctrica de Daió que es troba al final d’una pista cimentada que surt de la Farga, en un fort revolt a l’esquerra just abans d’arribar a Queralbs. Aquí deixo el cotxe ja que hi ha un petit espai que fa les funcions d’aparcament. Ja només baixar del cotxe puc mirar la fita d’avui: el cim del Torreneules que despunta en direcció nord-est a gaire be 1600 metres per sobre meu.
Per iniciar el camí només cal creuar el pont de fusta que travessa el Freser. Un cop a l’altre costat segueixo el camí que remunta el Freser seguint els senyals grocs i el rètol que indica que el Salt del Grill és a 20 minuts i Coma de Vaca a 3h 10m. Es tracta d’un agradable corriol que, endinsant-se per avellaners, em porta en uns 15 minuts fins el Salt del Grill. Per veure’l cal desvi
ar-se del camí a l’esquerra tot just passat un petit pont de ciment. Avui no hi vaig ja que pels dies de sequera que portem cau molt poca aigua. Després del Salt del Grill el camí passa a ser empedrat i guanya alçada sobre el Freser tot resseguint una paret rocosa.
Després d’uns 15 minuts de camí des del Salt del Grill arribo a un rètol amb un helicòpter dibuixat i la frase “Perill càrrega sospesa”. Aquí es on giro a l’esquerra tot seguint un corriol que inicialment torna enrere per guanyar alçada poc després. Aquí desapareixen tots els senyals de pintura i només cap al final de la pujada trobo alguna fita dispersa.
El camí, que puja pel llit sec però humit d’una torrentera, és força marcat i només alguns matolls i ginesta el tapen en alguns punts, sense arribar a impedir en cap cas el pas. El camí surt a un zona oberta des de on veig el filat que travessaré en pocs minuts i més amunt, la canal que porta aigua a la central de Daió. Durant una estona, que dura poc, estic protegit del Sol pel contrafort rocallós que tinc a la dreta. Seguint el camí passo el llit sec d’un torrent, arribo a un filat (obert) i finalment a un collet herbós des de on puc contemplar Queralbs. Aquest collet és el darrer tram planer que hi ha fins el camí dels Enginyers. Una mica més amunt veig el canal d’aigua que, presa aigües amunt del Freser, alimenta la central del Daió i també, més amunt, la semi-enrunada Barraca de Pedrisses. Enfilant camí amunt arribo al canal d’aigua (Canal del Freser) i passo pel costat de les restes d’una petita construcció que segurament s’aixequés com a base durant la construcció del canal. Aquest canal està tapat amb taulons de fusta.
El camí continua pujant, ara ja més fortament, i una mica més amunt travesso el torrent del Grill ja a prop del seu naixement. Pocs metres enllà el corriol gira ara cap al sud fins que veig un sortint rocallós. En aquest moment giro cap al nord-est deixant a l’esquerra unes penyes. El camí no està molt marcat, però no té pèrdua ja que hi ha algunes fites i un parell de retorçats pins indiquen que he de seguir amunt. Arribo sobtadament a un prat. Segueixo prat amunt amb clara tendència al nord-est intentant passar per la zona de mínim pendent (que
tot i això és un gran pendent) arribo a una barraca de pastor. Des d’aquí veig ja clarament el Balandrau darrera meu i també el Taga. El Torreneules apareix en direcció nord nord-est.
Prenc el camí que puja per darrere de la barraca i ens pocs metres i un esbufeg ja soc al GR-11.7 al lloc on un rètol metàl·lic indica que ja soc al Camí dels Enginyers i els diferents destins on puc anar. Des de aquí puc veure, al nord, el refugi del Pic de l’Àliga (ja a Núria) amb el Pic d’Eina i el Noufonts darrera seu, el Torreneules al NE, el Balandrau al SE, el Taga i Ribes de Freser al sud, la serra de Montgrony al SO, i el Puigmal a l’oest.
Des del punt on hi ha la placa del GR veig clarament la carena del Serrat de les Pedrisses que puja en direcció nord-est. La segueixo tot passant entre un ramat de ovelles amb un parell de isards. Poc a poc vaig guanyant vista sobre el refugi de les Pedrisses i observo que, tot i que des de baix sembla en bon estat, part del sostre està ensorrat. Un volto amenitza la pausada pujada i una creu a prop del proper destí em fa de guia. Finalment arribo a unes roques que rodejo deixant-les a la esquerra per tal d’anar a caçar el camí de Núria darrera d’elles.
Marco aquest punt ja que a la tornada, que encara no se per un serà, podria tenir de passar per aquí. Aquí hauria de girar cap el nord-est (a la dreta tornant) per tal d’anar cap a Núria. Ara ja estic caminant pel conegut camí de Núria al Torreneules i ja ha acabat la pujada forta i en poca estona arribo al cim de la coma de Llispet, on hi ha una imatge de ferro forjat al cim de un pal metàl·lic, coronant un promontori, que no endevino saber a qui representa.
Aquí aprofito per esmorzar i recuperar forces. Acabat l’àpat torno a agafar el camí i passant molt aviat per un collet arribo al Coll de Torreneules. Ara ja tinc el cim del Torreneules a la meva dreta, uns 150 metres per sobre meu. Faig la pujada que es tota per tartera de pedres grosses i sense camí ben senyalat i arribo al cim. Aquí trobo l’Oratori de Sant Eudald (una imatge del sant feta de forja). Fa vent i es fred per lo que després de donar-li una ullada al cotxe ja que es veu la central de Daió, de gaudir de les vistes i fer un parell de autoretrats ( la parella que trobo es incapaç de dir-me si vull que mel facin), recullo els trastos i torno a baixar al coll de Torreneules desfent la pujada.
El Torreneules de 2713 metres d’alçària sobre el nivell del mar, és una muntanya d’aspecte arrogant i de presència altiva, que sovint viu emboirada. Aquesta singular muntanya es consagra a Sant Eudald, patró de Ripoll i dels claveters, que segons els ripollesos morí a mans dels vàndals, segons altres tradicions, mort a mans dels sarrains.
Aixecat com la torre d’un castell, bastit damunt la fortalesa de les Roques de Totlomón, el Torreneules esdevé un sentinella impertèrrit i mil·lenari davant del seu germà d’aigües: el Balandrau. Ambdós custodien el pas del Fresser, que acabat de néixer mes amunt, entre el Pic de Fressers i el Bastiments, a les Arpelles de Fressers, davalla, travessant els Aigols Podrits, com un saltimbanqui, pels engorjats laberíntics, esmunyint-se entre blocs ovoides gegantins de granit, polits per l’aigua, fent piruetes acrobàtiques, camí de la Vall de Queralbs, Ribes de Fresser i el Ter on finalment morirà, tributant-li les seves cristal·lines, fredes i atrotinades aigües.
Sense parar començo a pujar al Cim de la Coma del Clot per baixar cap al Collet de Fontnegra i pujar al Pic de Fontnegra. D’aquí baixo pel Serrat de la Coma del Clot fins arribar al Pic de la Pala, des de on es te una magnifica vista de la vall i el santuari. .Ara el camí esta molt fresat i m’arribo fins el Pic de l’Àliga des de on i baixant fent giragonses,algunes que m’estalvio passant pel dret, fins arribar al alberg del pic de l’àliga i d’aquí pel camí del viacrucis fins a Nuria. Arribo just per agafar el bitllet i el cremallera que em porta fins a Queralbs on encara em queda mitja hora mes de camí fins arribar a Daió on he deixat el cotxe, Aquí una bona banyada de peus i refrescada general i cap a casa falta gent.
josep fortià tor
Fitxa técnica.
Sortida: central de Daió (1148m) 7:49 – Pedrises (cami dels enginyers) (2063m) 2:30h – (esmorzar) - Collada de Torreneules (2561m) 4:10h – Torreneules (2713m) 4:35h – Cim de la Coma del Clot (2739m) 5:10h – Pic de Fontnegre (2728m) 5:25h – Pic de la Pala (2480m) 5:50h – Pic de l’Aliga (2422m) – (dinar) – Alberg - Nuria (1968m) 7:05h.
Distancia recorreguda 15,4 km. – Ascensió acumulada 1814m – Descens acumulat 1032m.
Torreneules (III) per la mateixa ruta. 10-08-2019
Avui sortim molt aviat de Cassà ¼ de 5h. per intentar evitar una mica la calor que ens ha pronosticat la meteo. Aquesta vegada també amb en Torb que ens acompanya.
Comencem a caminar de fosc a la central de Daió de Baix. La central va ser construïda el 1907 i fou la primera de totes les centrals hidroelèctriques del riu Freser. Els canals que provenen del riu Núria i del Freser s’ajunten per subministrar-li l’aigua necessària. Va ser la primera central hidroelèctrica de Catalunya destinada a dur força elèctrica a llarga distància, en aquest cas a la ciutat de Vic. L’edifici original va ser reformat el 1999, però encara en resten construccions adjacents i infraestructures de regulació originals.
Sortim encara amb els frontals encesos fins al Salt del Grill, que porta molt poca aigua. No hi ha salt, nomes l’aigua que va baixant per la paret. El camí fins aquí no està en gaires bones condicions, amb molts de rocs i descalçat. Seguim camí i al arribar al senyal de l’helicòpter ja el deixem i agafem el camí que ens portarà a les Pedrisses. Camí que esta fatal. En molts llocs està completament tapat per la ginesta. En altres està perdut, en altres en surten tres o quatre. Però hi ha tres o quatre punts que o el coneixes o portes GPS o es fàcil errar. Sort que saps que has de pujar i anant malament pots passar per un lloc una mica mes embolicat, però arribes a dalt. Una altre cosa a comentar es que les fustes que tapen el “canal de les centrals” no estan en gaires bones condicions. I en algun lloc les han canviat per lloses de ciment.
També ens sorprèn no trobar cap remat de vaques o cavalls en tota la pujada. Sempre que he pujat per aquí he trobat remats de bestiar pasturant. Potser això fa que els camí estigui tan malament i desaparegut en alguns trams.
La resta de la ruta va com en l’anterior vegada, però amb una mica de calor. Sort en tenim que ens bufa el vent en alguns trams i això ens fa la pujada una mica menys feixuga. Seguim el Serrat de Pedrisses fins arribar al Cim de la Coma de Llispet, que es la Coma que ens queda a la dreta. He intentat trobar alguna referencia de “Llispet”. Diu que es una comunitat vegetal dominada pel gesp, que es una planta herbàcia perenne de uns 20 a 50 cm d’alçada. Es un prat ras propi dels vessants rosts i assolellats de l’alta muntanya pirinenca.
En poc temps arribem a la Collada de Torreneules i d’aquí al cim del Torreneules on ens hi podem estar una llarga estona per menjar, i gaudir del les vistes i de la xerrada amb uns altres caminants que també han pujat fins aquí. Cal destacar la amanida de tomata de pera que ens fa l’Albert. I era fresca i tot!!. Un plaer.
El Torreneules es el cim emblemàtic de la zona immers en la controvèrsia, car molta gent considera erròniament que el topònim es refereix al verb “torrar” i al nom “neula” referint-se a la coneguda galeta, o la metàfora de “emprenyador”. La correcta etimologia del topònim compost s’explica per “torre” referit a fortificació, com a edificació defensiva, referint-se a la verticalitat (tres dels seus quatre vessants són molt abruptes, i no tenen comunicació amb cap coll, carena...) del cim i al seu aïllament espacial. “Neules”, es refereix al nom “neula” que en dialecte septentrional es refereix a boira. Per tant, el topònim es refereix a una muntanya relativament solitària, abrupta i vertical, que normalment es troba envoltada per boira. A la part superior del cim, hi ha una mena d’escultura a la qual se l’anomena l’oratori de Sant Eudald.
Seguidament anem all Cim de la Coma del Clot, anomenat també com a Torreneules Superior, ja que te 26 m. mes d’alçada que l’anomenat Torreneules. Deu el nom a un clot que hi ha al mig de la Coma, és a dir, un forat, d’origen desconegut.
Ara baixem al Collet de Fontnegra i finalment pugem al Pic. Ja es la última pujada que ens queda.
Fets els tres cims, baixem a Núria. Contràriament al que es pensa de l’etimologia de Núria, en ser un dels santuaris amb més afluència de Catalunya, el nom prové del bascó, llengua parlada a la zona abans de l’arribada del romans, per tant, d’una llengua preromana antecedent del basc. El significat en basc és “lloc entre muntanyes”, sens dubte la situació del santuari.
Ara agafem el cremallera fins a Queralbs i a peu de l’estació a la central, on tenim el cotxe. Una mitja horeta a afegir a la ruta. Això si, al arribar al cotxe i abans de agafar el camí de tornada un esplèndid bany a les aigües fredes del Freser. Això es el millor reconstituent que hi ha. Quedes com nou ( demà ja en parlarem). Feia temps que no podia fer-ho.
Salut
josep fortia tor
Fitxa tècnica:
Central de Daió de Baix (1193m) 6:11h- Salt del Grill (1290m) 0:15h – Trencant a Pedrises (1387m) 0:43h – (menjar 10 min) -Canal de les Centrals (1625m) 1:49h – Les Pedrises (2056m) 3:00h – (esmorzar 18 min) .Coma de Llispet (2447m) 4:20h – Collada de Torreneules (2487m) 5:00h – Torreneules- Sant Eudald (2629m) 5:25h – (Dinar 38 min) – Cim de la Coma del Clot (2651m) 6:40h – Pic de Fontnegra (2638m) 7:14h – (dinar 17 min) – Pic de l’Àliga (2400m) 8:05h - Núria (1923m) 8:56h . Recorregut 15,83km – Ascensió acumulada 1760m – Descens acumulat 1037m.
