Fontalba-Puigmal- Coll Finestrelles-Nuria –Fontalba - amb Ester .
Desprès de pujar a Fontalba per la pista que surt de Queralbs, amb moltes corbes i amb noms tan originals com Pla de la Passola, Camps d’en Xix, Pla de la Cacera , Pla de Pedró, Pla de les Corts, Jaça de l’Escudella, Pla dels Evangelis i d’altres també molt curiosos i que segur que tots tenen la seva historia per anomenar-los d’aquesta manera, al arribar ens trobem amb molts de cotxes i un parell d’autocaravanes que ja deuen portar dies en aquests paratges, però tot i axis trobem un forat, l’únic, per aparcar el cotxe. Ens equipem, son les set del matí, i comencem a caminar per la serra de Fontalba, quan encara no ha sortit el sol, però si que gaudim de la visió de una lluna plena espectacular. Amb pocs moments podrem gaudir de la vista del sol i la lluna .
La pujada al Puigmal es fa pel vessant sud, resseguint al llarg de tot el recorregut la carena que la separa de la vall occidental. Al principi pugem a través de bonics prats i a la dreta deixem el camí que passant per la Dou de Fontalba va a Núria. L'ascensió, tot i què és dura, es fa al principi bastant suportable. En tot moment tenim el nostre objectiu a la vista. Comencem a pujar per la carena suau i herbada. Anem poc a poc, fins a desentumir els muscles després de les dues hores de cotxe. Travessem uns reguerots i continuem flanquejant la Solaneta de Fontalba, en direcció N, fins un replà herbat en un esperó de la muntanya i seguint algunes fites ens porten fins al Cim de la Dou a 2.471 m. Cim poc marcat amb un munt de pedres a la carena que separa les valls de Borrut i de Fontalba. Hi hem arribat amb una hora i ja hem pujat 380m. No està malament per començar!. El dia es radiant, ni un núvol, però com sempre al arribar aquí ja ens trobem amb un vent bastant fort i que ens acompanyarà fins dalt. Al Llamp li tornen a fer mal les orelles i es protegeix com pot i es rasca amb el terra. Les vistes des de aquí son molt bones, però ens fitxem molt amb l’emblemàtic Pedraforca, i la Serra del Cadí al seu darrere. Anem guanyant alçada ràpidament al temps que poc a poc va desapareixent la vegetació. La verdor dels prats dóna lloc al color marronós de la sorra i les pedres. Continuem pujant pel fil de la carena rocallosa de la Serra del Borrut i amb lleuger descens arribem al coll de Fontalba, davant de la carena pedregosa i que amb pujada forta s’enfila fent llaçades per tal de suavitzar la forta inclinació. Desprès d’aquesta forta pujada, arribem al replà dalt del cim, a 2.850 m. Sembla que ja hi som però no, encara queda una lleugera pujada. El camí surt entre dos turons arrodonits i pedregosos.
Continuem per terreny força planer i finalment arribem al cim del Puigmal (anomenat també Puigmal d'Er a l'Alta Cerdanya),i que amb 2.910 m, és el punt culminant de tot el Pirineu Oriental Català. Està situat entre les comarques de l'Alta Cerdanya i el Ripollès i entre els termes municipals de Queralbs (Ripollès) i Er (Alta Cerdanya) i s’alça com el més alt dels cims que configuren l'anomenada Gran Olla, que rodeja la vall de Núria. És un pic molt ample i arrodonit, cobert de pedruscall, sense caràcter de gran cim. Les vistes són excel·lents: pel nord, s'observa tota la Cerdanya i, darrera d'ella, les muntanyes que la separen d'Andorra i grans massissos francesos com el del Carlit; a l'est es troba tota la vall de Núria i la successió de cims que conformen l'anomenada "Olla de Núria"; al sud es veu el camí que hem fet de pujada, tot i què queda molt tapat per una muntanya del costat; i, finalment, a la part oest s'identifica la serra del Cadí-Moixeró i un munt de pics.
Al seu cim hi ha una creu de ferro amb l’olla i la campana (símbols de Núria) i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer: «De puig en puig pel coll de Finestrelles s'enfilen del Puigmal a l'alta cima tota la terra que el meu cor estima des d'ací es veu en serres onejar”
Arribats aquí gaudim del moment fent les fotos de rigor i patint un vent bastant fort. Acabats els protocols baixem una mica i esmorzem arrecerats i protegits per un dels cercles de paret de roques que alguns caminants benefactors sempre construeixen en aquests llocs. Feta questa tasca ens tornem a posar en marxa, ara pel camí que passant per la collada d’Er, el Puigmal Petit de Segre i el Puigmal de Segre fins el Coll de Finestrelles. Aquí i mesurant les nostres forces i el que encara ens queda fins a
Fontalba, decidim baixar cap a Núria. Des de aquí sembla que la tinguis a un cop de roc, però la baixada es forta al principi encara que es va suavitzant a mesura que t’apropes al Santuari. Ara si que al començar a baixar, podem gaudir del espectacle de la Vall de Núria, amb el vent a l’esquena i el sol de cares, poc a poc, anem baixant per acostar-nos al santuari. Podem contemplar un parell de marmotes ofenoses que a sobre d’unes roques ens vigilen amb molta atenció, i finalment arribem al Santuari, majestuós com sempre, però ple de gent, pel meu gust, massa gent.
En arribar decidim fer un mossec i busquem una mica d’ombra a la gespa prop del llac. Estan quasi totes ocupades, però en trobem una a sota de un petit pi i allà , tots tres agrupats, dinem. Això si, ràpid per fotre el camp d’aquesta aglomeració de gent. Al venir pensava deixar banyar en Llamp al llac, però amb tant de batibull, ràpidament prenem direcció a l’ermita de Sant Gil i pugem cap a la creu d’en Riba. En aquest punt ens
desviem cap a la dreta tot seguint el camí que puja cap a la coma de les Perdius. Això ens deixa ja encarats al camí de Fontalba i només cal que seguim . Aquesta part de la ruta transcorre per boscos de pi negre i té unes excel·lents vistes sobre les gorgues de Núria (i per tant sobre el recorregut del cremallera i sobre el camí de Núria a Queralbs) ja que es manté a uns 300/400 metres del riu de Núria.
La pujada encara segueix fins arribar a la Cabana de Gombrèn que és un aixopluc per pastors fet de pedra. Una mica més enllà trobem La Fita on hi ha restes del que podria haver estat una construcció similar a la anterior. Aquest és el punt més alt d’aquesta part del camí, a partir d’aquí el camí cap a Fontalba ja és de baixada i passem per la Dou de
Fontalba. Hom suposa que el mot “dou” es una localització de la paraula “deu” que es: un indret on l’aigua brolla de la terra o entre les pedres. Es un lloc que insta a estirar-se a l’herba i gaudir de remor de l’aigua que surt, domes amb algun soroll de fons de les esquelles del bestiar que pastoreja. A aquesta hora quasi no passa ningú. Naturalesa en estat pur!!. Però com comença a caure alguna gota no ens hi podem quedar i fent una ultima empenta i esperant que el genolls de l’Ester aguantin, arribem al cotxe.
Salut i cames.
Josep fortià
Fitxa técnica
Fontalba 2067m 7:05h – Cim de la Dou 2445m 1:00h – Puigmal 2903m 2:20h – (Cim i esmorzar 30 minuts) - Pic Petit del Segre 2805m 3:30h – Puigmal del Segre 2838m 4:10h – Coll de Finestrelles 2617m 4:54h – Nuria 1987m 6:35h – (dinar 20minuts) – Barraca de Gombren 2131m 7:36h - Dou de Fontalba 2085m 8:35h – Fontalba 2086m 8:57h .
Recorregut 18,7 km. – Ascensió acumulada 1232m.
