Coll de la Geganta – Estany de Bacivers – Estany de Coma Mitjana – Serra Mitjana – Pic de Dalt de Coma Mitjana – Coll de Coma Mitjana – Bastiments –
Avui sortim sense una idea molt precisa del que farem. Tenim clar que per no passar molta calor anirem fins a Vallter i allà decidirem. Pel camí ja concretem que anirem a fer els Coma Mitjana i des de aquí el Pic de l’Infern. No es una ruta gaire freqüentada però ja hem fet moltes variants pels cims de la zona i aquesta és una nova proposta. El cim de Coma Mitjana queda a dins del vessant Nord i una mica separat de la carena fronterera, i l'alçada del Bastiments i del Pic de l'Infern li resten molt de protagonisme, tant és així que no hi ha ni corriol ni cap de mena de fita en la pujada a aquest cim.
Sortim de Vallter seguint la pista de debutants i pugem per sota del remuntador que queda a la cara nord en direcció al nord-est, per pujar fins a sota de la Xemeneia, on trobem el camí que marxa tot pujant en direcció al Pla de la Regalèssia i d'aquí puja al coll de la Geganta. A partir d’aquí el camí davalla lleugerament en direcció nord-oest dirigint-se a l’encara invisible Estany de Bacivers o de Morens. L’estany no el veiem fins superar un petit promontori ja situats als peus de Bastiments i el Pic de Bacivers. Estem al Circ de Bacivers. Aquí anem pel camí fressat que marxa tot
planejant en direcció nord-oest a trobar l'Estany de Bacivers, Arribem al petit estany i crida l'atenció la seva forma rodona tan perfecta. Aquí només hi ha pedres i rocs (encara no sabem el que ens espera) i es un terreny molt inhòspit. Entremig de tanta pedra hi ha una petita cabana que pot anar molt bé com refugi en condicions meteorològiques adverses.
Comencem la pujada, primer en direcció al sud i després girarem a l'oest per pujar a la carena de Bacivers. Un cop a dalt ens parem per recuperar forces . Un cop hem omplert el pap comencem la baixada, primer amb molta pendent i per sobre de les pedres i més avall seguint les zones herbades per anar a trobar l'Estany de Coma Mitjana.
Voregem l’estany i travessem el rierol, cobert de roques, que surt pel desguàs i tombem a l’esquerra. Aquí ens trobem amb una amplia tartera, que barreja trams de roques i d’altres de pedra solta que ens complica el camí. No hi ha cap senyal ni cap fita i hem de anar seguint el track que hem pujat al GPS d’algun altre caminant que anteriorment ha fet aquesta ruta. No es complicat, si no es moll, però has d’anar en compte i es una mica cansat. Un cop passada la tartera tombem a l’esquerra per pujar al coll que hi ha a la Serra Mitjana entre els dos cims.
Cal remarcar que els cims de Coma Mitjana en realitat en son dos, un de més proper al pic de l'Infern i un de més al Nord i una mica més baix, el primer es el pic de Dalt de Coma Mitjana i el segon el Pic de Coma Mitjana. Aquí decidim deixar per una altre ocasió el mes baix i assolir el Pic de Dalt. Gaudim d'una panoràmica dels pics de Bastiments i de l'Infern poc coneguda, principalment del Bastiments, doncs vist des d'aquest angle resulta que és un punxegut con. Ara podem veure a sota nostra els estanys de la Coma de l’lnfern i també un petit tros de l’Estany de les Truites a la Vall de Carançà.
Seguim la carena de pujada fins el Pic de Dalt de Coma Mitjana on podem gaudir encara millor de les vistes i impressiona una mica la cara nord de l’Infern. Ara fem una curta xerrada i com no veiem clar la pujada al cim i no tenim prou informació decidim deixar aquests cim per un altre dia en que mirarem que la ruta sigui una mica mes curta i seguim un petit tram de la carena fins que ens decidim a baixar a la vall i un cop hem baixat, tornem a pujar per un corriol una mica marcat fins el Coll de Coma Mitjana que hi ha entre el Pic de Freser i el Bastiments.
Ara comencem a pujar a Bastiments sense seguir cap senda en particular (tampoc n’hi ha cap de clarament marcada). El fet que tinguem el cim a la vista fa que no hi hagi cap problema en seguir el camí correcte que puja fent ziga-zagues. La pujada és forta i en uns 40 minuts ens plantem al cim coronat per un piolet. Des d’aquest punt tenim una bona vista sobre l’estany de Bacivers i els estanys de Coma Mitjana.
Seguint més cap a l’est passem el punt geodèsic i un mica més enllà la Creu de Bastiments, on ens parem a fer un mossec i seguir baixant per l’Esquena d’Ase fins el Coll de la Geganta. Deixem la carena i baixem, però ara agafem el camí de la dreta que baixa per la font de la Perdiu. Es un camí molt dret i en força males condicions i encara que hi hagi un rètol pintat en una roca que diu “font”, nosaltres no la hem trobat i baixem a les Conques d’en Serradell fins el costat de la bassa que serveix per alimentar els canons de neu artificial. Ara ja domes queda acabar de baixar pel prat fins on tenim el cotxe.
No hem fet el pic de l’Infern per la vessant nord, que en principi ens havíem proposat, però esperem que no arribi l’hivern sense tornar-hi i aquesta vegada en coneixement del terreny.
És una ruta sense dificultats sempre que el terreny sigui sec (una altra cosa totalment diferent és fer-la amb neu o humitat).
josep fortià tor
Fitxa tècnica:
Sortida aparcament (2154m) 9:10h – Coll de la Geganta (2521m) 1:00h – Estany de Bacivers (2608m) 1:31h – Coll (2763m) 1:56h – (esmorzar 26 min) – Estany de Coma Mitjana (2514m) 3:00h – Serra Mitjana (2623m) 3:36h – Pic de Dalt de Coma Mitjana (2752m) 4:36h – Coll de Coma Mitjana (2703m) 5:38h – Bastiments (2883m) 6:13h – (dinar 20 min) – Aparcament 8:11h.
Recorregut 12,7 km – Ascensió acumulada 1219m. – Temps total 8:11h.
