Nuria - Pic d'Eina - Noufonts - NouCreus - Pic de la Fossa del Gegant - Solana de les Molleres - Nuria.
Avui anirem a fer un segon tram de la Olla de Núria. Varem fer de Fontalba al coll de Finestrelles i avui farem del Coll d’Eina fins el pic de la Fosa del Gegant.
Agafem el primer cremallera del dia que ens porta des de Queralbs a Núria. En Llamp puja al tren amb molta tranquil·litat i, com sempre, es comporta com un senyor. Arribats a Núria sortim des de la Casa de Sant Ignasi, una caseta de fusta de color marró situada a l'extrem de la via del cremallera. Antigament, aquest edifici havia estat un molí draper. Al llarg dels anys, ha desenvolupat diverses funcions, com, per exemple, de caserna de la Guàrdia Civil en plena època franquista o de control de l'estació, a principis dels anys noranta. Ara acull el control de neu artificial.
Agafem el camí que surt pel darrera de la casa i puja pel costat esquerra de la Ribera d’Eina. Es un camí molt fresat i la Vall es esplèndida on les aigües baixen tranquil·les, en un incomparable marc d’alta muntanya, on hi conviuen cavalls, vaques, i isards i amb uns petits racons de prat en la seva vora. Al fons de la vall els Entreforcs d’Eina i a l’esquerra el Pla de la Camamilla. Pels que van a Nuria tan sols venir fins aquí, es poc tros, i fugir de la voràgine humana que hi ha al voltant del Santuari, es mes que recomanable. Absolutament badocs amb el paisatge, anem seguin el camí que ens puja fins la Jaça de
Coma d’Eina (pal indicatiu). Aquí creuem la riera i tot seguit ens trobem amb una marmota que desprès d’avisar-nos amb els seus crits, es deixa fotografiar de molt a prop, al costat del seu cau. Comencem a gaudir de la natura en el seu estat mes pur i salvatge. El camí puja, primer un petit tros al nord i desprès gira en direcció al sud-oest. Pugem en llaçades per el camí que s’enfila pel vessant herbós. Mes amunt passarem un barranquet amb unes roques rovellades per on degota l’aigua. Es la font de la Trinitat on brolla de terra en un racó a la dreta del camí i sota les pedres. Continuem pujant pel camí, no gaire fresat, que
fa llaçades, cap un replà, i mes amunt a la carena. Seguim pujant tot resseguint la carena de la muntanya i passant pel costat de les restes de la Barraca dels Soldats, de la Jaça d’en Raula i del Pla de les Barraques. Les barraques dels soldats son les ruïnes de unes barraques de planta quadrada adossades al cim de la carena rocosa. No es te un coneixement clar dels seus orígens. Bon mirador sobre la coma d’Eina, el pic de Noufonts i la coma de Finestrelles. Tanmateix, la vista millor es cap a la coma de l’Embut i el Puigmal, que des d’aquí es veu esplèndidament. Continuem carena amunt pel camí estret però ben marcat. Passarem per la vora d’una esllavissada que cau al fons de la coma d’Eina i planejant per un terreny pelat i amb pedra esmicolada, arribem al coll. El coll es molt ample i suau, cobert de pedruscall menut de llicorella, amb roques fosques en la vessant N. Es tracta d’un important pas de muntanya, que uneix la Vall de Núria amb la d’Eina, o el que és el mateix el Ripollès amb la Cerdanya Nord. Hi veurem un pal indicador i en aquest punt girem a la dreta i seguim el camí que va al Noucreus. Un tros mes amunt trobem una cruïlla i seguim el que s’enfila recta amunt al Pic d’Eina.
Arribem al cim que esta indicat solament per una fita de pedres que aguanten un vell i rovellat pal de ferro. Aquí l’Ester deixa un petit ram de flor seca en record dels amants d’aquests paratges que ens han deixat i desprès de les fotos i contemplant la propera Torre d’Eina amb la seva vertical paret al E agafem el camí que passant per un petit coll, on aprofitem per un mossec, enfilem la pujada que ens porta al cim del Noufonts. En arribar al cim, primer hi ha un pal amb una placa que marca el cim, però una mica més amunt hi ha una fita, no estic segur de quin punt és el cim, suposo que és la fita. Aquí gaudim de la meravellosa vista en tots els 360º , del Puigmal fins al Canigó, i del camí que ens queda per arribar al Pic de la Fossa del Gegant. Des de aquest cim podem contemplar tres trencalòs que volen per sota nostra. Es impressionant veure volar aquestes aus des de sobre.
Baixem cap el Coll de Noufonts on es troba la Barraca de Noufonts que es una construcció en pedra seca que es troba en bon estat i que pot ser-nos d'ajuda per a aixoplugar-nos en cas de mal temps. Abans d’arribar-hi ens trobem amb dos excursionistes ben despistats que es comencen a dirigir cap el Noufonts i desprès de comentar que nosaltres tampoc ho sabríem ens pregunten per anar a “Setcases”. Ens comenten que han pujar a Noucreus des de Núria i que al coll s’han perdut i enlloc d’anar cap a Ull de Ter han anat en sentit contrari i ara estan ben perduts. Porten un petit mapa fet a l’ordinador i sense brúixola, pertanyen a un grup de Santander i com un d’ells ha tingut un petit problema els altres han tirat endavant i ells axis es troben. Bones companyies??. Els indiquem per on han d’anar i agraïts tornen a agafar el camí. No els queda res!!.
Desprès de passar per la Barraca el camí torna a pujar i passant per sota el pic i pel coll de Noucreus, no podem tornar sense anar al Pic de la Fossa del Gegant amb la seva curiosa llegenda que ens diu: que l’emperador franc Carlemany, a finals del segle VIII, va decidir conquerir les terres del sud del Pirineus, i d’aquesta manera evitar que els musulmans envaïssin l’Imperi Carolingi, axis va néixer la Marca Hispànica i els primers comptats catalans.
La llegenda ens explica que Carlemany va ordenar al seu valent Nebot “Roland” que s’enfrontés a un cabdill musulmà, el Gegant Ferragut, en la cima de una muntanya propera als Llacs de Carançà. Diuen que la lluita durà mes de una setmana, i que els dos guerrers es feren amics, i fins que Roland no descobrí el punt dèbil de Ferragut, una pedra plana a manera d’escut que cobria la seva gran panxa, no va poder donar-li mort. Llavors Roland enterrà el gegant sota una enorme construcció megalítica funerària, que realment va poder existir, d’aquí l’origen del nom d’aquest cim, “ la Fossa del Gegant”.
Ara baixem al Coll de Noucreus on criden l’atenció les nou creus metàl·liques incrustades a la roca al costat oest del coll, donant-li un toc de misticisme indescriptible. Els habitants de les contrades mes properes expliquen, sense masses detalls, que aquestes creus varen ser posades en memòria de uns devots que varen perdre la vida al intentar creuar la frontera per accedir al Santuari de Núria.
Del Coll de Noucreus baixem fen llaçades per la tartera fins el Clot de Noucreus i la Jaça de Dalt. Una mica mes avall tenim la sort de poder veure una parella de muflons pasturant als petits prats de la Baga de Molleres on també podem veure uns remats de isards. Aquí quedem un rato encantats. Avui hem pogut gaudir de una gran diversitat de la fauna de aquestes muntanyes. Seguim el Torrent de les Molleres i arribem al pont de l'Escudé, una palanca de fusta que creua el torrent de Noucreus. És un indret on hi sol haver bestiar pasturant ( avui n’hi ha molt i al mig del camí i a l’Ester no li fan gaire gracia, però ha de passar si vol arribar a Nuria) i on podem observar l'antic emplaçament d'una barraca de pastors.
Com es de suposar en Llamp fa el que mes l’hi agrada una fenomenal banyada en aquestes fredes aigües. Passem pel bosc de la Verge i arribem al Santuari. Tot esperant el cremallera fem una queixalada , asseguts a la gespa aprofitant que al ser divendres no hi ha ningú i ja donem per acabada aquesta sortida. Cremallera i Queralbs.
josep fortià tor
Fitxa tècnica.
Nuria (8:30h) – Coll d’Eina (2678m) 2:27h – Pic d’Eina( 2784m) 3:11h - (esmorzar 20 min) – Noufonts (2860m) 4:17h – Coll Noucreus(2800m) 5:33h – Pic de la Fosa del Gegant( 2808m) 5:53h - – Coll de Noucreus(2800m) 6:00h - Nuria (1977m) 7:55h.
Recorregut total : 15,27 km. – Ascensió acumulada: 1159 m
Enllaç amb el track
