Talló – Puig d’Ou des de Coll de Salomó. 13-09-2019.
Avui farem una sortida per veure com està l’Ester, ja que porta una bona temporada sense fer cap caminada. Em va dir que voldria tornar al Talló. I axis ho fem. Anem cap a Oix i d’aquí agafem la carretera que va a Baget. Un cop arribem al punt mes alt, el Coll del Salomó, ja hi ha una senyal al costat esquerra de la carretera i una mica d’aparcament on deixem el cotxe i d’aquí surt una pista i es l’inici de la caminada. Ens acompanya en Toni Mas.
Comencem a caminar per la pista, passem per l’Erm dels Masos i aviat trobem un trencall que surt a l’esquerra i va al Els Masos. Un mas que ara estan restaurant. Nosaltres seguim amb una mica de pujada cap a la dreta. Estem seguint el GR83 fins passat el Coll Sagordí, quasi a tocar del començament de la collada del Cortal moment en que el deixem per agafar un corriol que surt a la nostra esquerra. Està ben indicat amb una senyal i comencem a enfilar-nos poc a poc.
Aquest camí per dins del bosc és molt bonic, i molt pausadament anem guanyant alçada tot passant pel camp de la Solana. Més endavant la suavitat de la pujada s'acaba bruscament i el camí comença a pujar en fortes llaçades molt ben marcades, estem al Pujant del Matxo. Fem els bonics passos, per sobre les cingleres de la Màniga, del pujant del Matxo i del Burro, sense dificultat, ja que, si bé són costeruts, es troben ben empedrats i treballats. Quan sortim del bosc, i entre alts i vigorosos roures, virem a mà dreta. Som als Solanets de Llonganya. Aquí val la pena aturar-se a veure les valls de la baixa Garrotxa. El camí puja fort i dret, però ràpidament ens du a una pista superior. La prenem a mà dreta, . Ens trobem als plans de Resclusanys. Les vistes comencen a ser memorables sobre la riera d'Oix i les muntanyes alt-garrotxines.
Còmodament arribem a la Collada del Faig. A partir d'aquí, abandonem el PR, i sense un camí massa marcat, tirem amunt a l’esquerra per una bonica i densa fageda. La forta pujada ens compensa amb el paratge on hi ha el Faig del Talló, un faig monumental de 5,75 metres de perímetre. Indret de parada obligatòria per admirar aquest arbre; pocs metres més amunt hi ha un segon faig, també de grans dimensions, però no tant com el primer. Seguim amunt, decantant-nos cap a llevant, fins que de nou en camí marcat, trobem un sender carener que ja ens durà fins al cim del Talló.
Pocs metres més amunt, i de sobte, sortim a dalt la carena i la panoràmica s'obre. Caminem ara per la carena, amb vistes només sobre la vall del Bac i a estones per la dreta i entre els arbres ens apareixen les muntanyes del del Pirineu.
Una gran fita i uns rasos ens indiquem que hem arribat al cim del Talló, de 1276 metres.
El cim pròpiament dit, està en una petita clariana que hi ha a la dreta, amb una nova gran fita, però aquest indret té poca vista. Millor tornar a la fita anterior o millor encara, caminar uns deu metres més i estarem situats en uns rasos amb unes vistes extraordinàries. Precisament aquests rasos son el camí de baixada del cim. És una baixada memorable per la vista que es domina mentre caminem per aquests prats.
Deixem el cim i anem en direcció O en direcció a les Colladiques, baixant pels prats i un cop aquí girem a la dreta i amb una forta , però curta baixada ja ens plantem al Coll de Resclusanys, on el camí desemboca en una pista. Indret també de prats i bestiar pasturant.
En aquest punt, tenim l'opció de seguir vers el Puig d'Ou o tornar. Decidim seguir i agafem la pista cap a l’esquerra. Tot seguit arribem al Portell de les Roques, on hi ha una tanca pel bestiar. A pocs metres del portell surt a l'esquerra el camí que s'enfila al cim.
Camí molt fresat i una mica costerut per dins d'una nova fageda. Sortim al Coll Salgà on hi ha una petita basa natural, que ara està seca, i d'aquí surt un nou corriol a l'esquerra que ens porta definitivament dalt del Puig d'Ou. El tram final és una mica mes dret, però sense cap dificultat.
El puig d'Ou és un vèrtex geodèsic i una talaia de primer ordre amb una esplèndida vista. Inclús podem caminar uns metres seguint el camí que ens portaria a Sant Andreu de Porreres per tal d'arribar a una segona punta del cim, on hi ha una creu i és un mirador sobre tota la vall del Bac, amb l'ermita de Sant Andreu de Porreres a sota els nostres peus.
Gaudim abastament d'aquest indret i tornem sobre les nostres passes fins el Coll de Resclusanys.
Seguim la pista i ens parem a dinar a l’ombra de uns freixes al cap d’avall dels prats i envoltats de cavalls i alguna vaca pasturant.
Un cop hem recuperat forces agafem per la pista i molt aviat deixem les restes del gran mas de Resclusanys a la nostra esquerra. Una mica mes endavant surt una pista a la nostra dreta amb una tanca verda i amb un avis de camí particular.
Anem per aquesta pista secundària una estona, fins una cruïlla, marcada normalment amb una fita, i també les marques de pintura verda i taronja. Hem d'abandonar la comoditat de la pista i seguir un camí a l'esquerra, que empren una vertiginosa baixada en línia recta per dins del bosc fins a desembocar novament en la pista principal, que seguirem per tal arribar a la primera cruïlla inicial i mes endavant a on hem deixat el cotxe.
Salut
josep fortià tor
Fitxa tècnica
Coll del Salomó (761m) 8:30h – Coll Sagordí (786m) 0:39h – Camp de la Solana – Pujant del Matxo (892m) 1:14h – Pujant del Burro (998m) 1:30h – Plans de Resclusanys – (esmorzar 20 min) - Collada del Faig - Faig del Talló 3:00h – el Talló (1276m) 3:20h – Les Colladiques - Collada de Resclusanys (1113m) 3:52h – Camp Dalt – Coll Salgà – Puig d’Ou (1299m) 4:40h – Collada de Resclusanys 5:33h – (dinar 36min) - Deixem pista 6:33h – Coll Sagordí 7:12h – Coll del Salomó 7:45h. – Recorregut 16,4Km – Ascensió acumulada 830m.
He trobat aquest escrit de l’Ernest Costa i Savoia, publicat al num 291 de la Revista de Girona i com m’ha agradat molt us el poso per si algú el vol llegir.
Exteriors - Resclusanys, entre Puig Ou i el Talló.
Ernest Costa i Savoia- > Revista de Girona > Num. 291
A l’hivern aquest és mal país; molt fred i amb tramuntanades terribles que s’enduen la terra dels camps i maten el blat. Però a l’estiu rai, t’engresques. Emprés dius: onsevulla que vagis hauràs de trebaiar, no et duran pas res». En Pep, de la pagesia de Resclusanys, m’ho deia fa una cinquantena d’anys i encara n’hi aguantà alguns més, unit a la seva terra per aquelles circumstàncies i aquella força que determina que als homes ens costi anar-nos-en dels indrets més hostils.
A més d’en Pep, a Resclusanys hi he vist la seva germana Justa –adolorida i sempre al llit– i la tia Maria, amb un braç paralitzat; poc més enrere hi havien habitat els pares, un avi, un germà que morí quan feia el soldat i un padrí que exercia de vaquer. La masoveria era petita i dolenta, per bé que disposava d’herbatges excel·lents. Amb tot, com que anaven a mitges amb l’amo i aquest hi pasturava primer, no s’escapaven d’anar curts d’armilla. Acabada la guerra del 36, en Pep tornà del front i no aconseguí els primers cèntims fins que pogué anar a vendre una dotzena d’ous. I a l’hora de comprar, bo que l’hostaler de la Vall del Bac començà a fiar-li.
Avui, l’antiga presència dels muntanyencs amb prou feines és un remoreig llunyà. Les peces de conreu on es cultivaven trumfes, fesols, blat o el cànem que després treballarien en un teler i amb la tela feta a mans es confeccionarien les camises, s’han apradat amb verdors gemades i formen un sol conjunt amb els espais de pastura. Un tot de bellesa finíssima, aglevat damunt dels pendissos de línies bressolades de l’extensa collada de Resclusanys. A l’obaga i encara a l’espai obert, es dreça l’esvelt Faig de Davant de Resclusanys; ja dins la fageda hi arrela el Faig de les Cabres o del Ginebrar, una de les soques d’aquesta espècie més gruixudes de la nostra botànica. A l’ombra del primer s’hi anava a dinar quan era temps de segar i batre i, al segon, les cabres i les vaques també s’hi protegien del sol estiuenc. Segons el vocabulari pastoral, les darreres hi anaven a moscar.
La casona és a 1.080 metres d’altitud i a prop de la collada, entremig la gran massa muntanyosa del Talló (Taió), a migjorn, i el discret turó de la Mussola al nord; a sol colgant, aquest s’allargassa pel pla del Bou i per la petita serra del Boix, atapeïda de roquissers i arbusts que seran una creu per als excursionistes que es facin il·lusions de pujar-hi. Després, el fil carener es precipita damunt del pla de Camp Dalt, una esquena àmplia que, com fa la serra, es disposa a collibè dels aiguavessos que donen a les riberes de Salarsa i de la vall del Bac. Conten que, quan el pla es conreava, una part pertanyia al propietari de la veïna pagesia del Triadú i la resta al de Resclusanys. Però com que per culpa de no haver-lo termenat cada dos per tres tenien digues i digàs, decidiren anar-hi un dia de pluja i fixar la partió servint-se de la ratlla marcada per l’aigua, segons anés a una banda o altra.
A vint minuts del pla de Camp Dalt la carena es dreça fins als 1.300 metres de Puig Ou, junt amb el Talló, dos cims de vista prodigiosa i bonica, cosa que no sempre va aparellada. Puig Ou, on per Santa Creu es repartien ofrenes pastades amb farina de blat, proporciona una vista que no té destorbs en tota la rodona. Per damunt de les fagedes septentrionals la vista agermana els Rasos de Peguera, Ensija, Taga, Puigmal, Gra de Fajol, Costabona, Canigó, Puig de Bassegoda, Mare de Déu del Mont o el Montgrí; més enllà de les rouredes de la solella atalaiem Rocacorba, Finestres, el Far, Puigsacalm i el Montseny. Un repertori generós que ens convida a fer noves descobertes. Ernest Costa i Savoia
Tallo i Puig d'Ou desde coll de Salomó (II). Amb Guillem -18-12-2021
Res a afegir al escrit anterior. Nomes afegeixo l'enllaç per les fotos.
